Vés al contingut

Asturica Augusta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:30, 19 juny 2023 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula indretAsturica Augusta
Imatge
Tipusciutat romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGal·lècia (Antiga Roma) i Hispània Tarraconense (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 30′ N, 6° 06′ O / 42.5°N,6.1°O / 42.5; -6.1

Asturica Augusta va ser una ciutat romana al territori dels asturs, que correspon a l'actual Astorga, a la província de Lleó.[1] Va ser capital del convent jurídic Asturum.

Ptolemeu cita Asturica a la seva obra i diu que va ser una ciutat astur i capitals dels amacs, una afirmació que ha portat a atorgar-li un origen prerromà. No existeixen evidències arqueològiques a Astorga (sí als seus voltants), però té una morfologia urbana semblant a altres poblacions fortificades amb un origen anterior a l'arribada dels romans.[2]

La ciutat com a tal va tenir el seu origen en el campament militar temporal de la Legió X Gemina a finals de segle i aC, encarregada de la incorporació del territori astur a l'Imperi Romà. L'any 27 els romans van signar un pacte d'hospitalitat amb els asturs, renovat el 152.[2]

Cap a l'any 35 es comencen a aixecar alguns edificis i durant els governs de Claudi i Vespasià es converteix en capital del convent jurídic d'Asturum. A començaments del segle i Asturica ja s'havia convertit en una ciutat de la Tarraconense.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Asturica Augusta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Cuervo Álvarez, Benedicto «La urbs Asturica Augusta». Historia Digital, vol. 14, núm. 24, 2014, pàg. 72-110.

Bibliografia

[modifica]
  • Matias Rodríguez Díez, Historia de Astorga, León, Celarayn. pàgs. 3-5. ISBN 84-85378-25-3