Vés al contingut

Drassana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:00, 19 juny 2020 amb l'última edició de Maquiavel93 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Drassanes Reials de Barcelona

Una drassana (sovint també en plural, drassanes) és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells. Les drassanes han evolucionat al llarg del temps, des de la seva forma més bàsica, una petita zona d'una platja on es buiden i s'uneixen els troncs per fer petites barques, fins a les drassanes industrials modernes, on es construeixen transatlàntics i superpetroliers.

Drassanes medievals

Galera Reial a les Drassanes Reials de Barcelona seu del Museu Marítim de Barcelona.

Nombrosos ports catalans, valencians i balears tenien drassanes, la major part d'elles organitzades a les platges, a l'aire lliure i amb lleugers rafals. Les ciutats de Barcelona i València van disposar, però, d'unes imposants drassanes de construcció sòlida i permanent. Aquests edificis gegantins va començar a bastir-se, en el cas de Barcelona, a les acaballes del segle xiii, cap al 1283,[1] i en el cas de València, el segle xiv.[2] En el cas de les de Barcelona, en la seva construcció col·laboraren la Generalitat, la ciutat i el rei. Les Drassanes de Barcelona van ser un dels centres de construcció naval més important de la mediterrània. En l'actualitat allotgen el Museu Marítim de Barcelona. Les Drassanes del Grau de València actualment serveixen de sala per a exposicions. Els dos edificis són bons exemples de l'anomenat gòtic civil i del gòtic català, i es podria fins i tot dir que representen el gòtic industrial, fent dels edificis un llegat de gran importància.

Evolució

Les drassanes van tenir una gran evolució a partir del segle xv i durant la revolució industrial (mecanització, soldadura i construcció de vaixells cada vegada més grans i pesats).

Drassanes de Rochefort el 1690.


Actualitat

A banda del context històric, el sector de la construcció i reparació de vaixells és present a la Catalunya actual.

Unión Naval Barcelona el 2008, durant la construcció del Vela. Avui en dia és MB92.

El 1826 naixia Nuevo Vulcano, companyia especialitzada en vaixells de vapor, fabricant-ne el primer model a Espanya el 1836. El 1916 Transmediterranea adquiria la propietat de la drassana, i el 1925 s'incorporava al referent català en construcció i reparació de vaixells: Unión Naval Barcelona. El Grupo Boluda, propietat de l'empresari valencià Vicent Boluda, comprava Unión Naval Barcelona el 1999 [3], absorvint també Unión Naval Valencia. Ambdues empreses havien format part de Unión Naval de Levante, controlades pel Banc Central. El 2010, tot i les bones xifres econòmiques segons els sindicats, Boluda decideix emportar-se la producció a València, on es troba la seva seu [4].

En l'actualitat, Catalunya disposa de drassanes de construcció naval per eslores limitades: Grup Aresa Internacional, ubicada a Arenys de Mar des de 1961, que es dedica principalment a les embarcacions professionals (pesquers, militars, passatge, etc.) [5]. Norfeu Boats a Palau-saverdera (llauts clàssics). QUER a Port de la Selva. Girbau Boats a Castelló d'Empúries. Can Paltré a Palafrugell (barques artesanals de fusta). Astilleros Nicolau a Sant Carles de la Ràpita (pesquers, passatge, esbarjo). Nasai Boats a Sant Carles de la Ràpita. Existeix també un cas singular a Sant Feliu de Llobregat, on Ictineu Submarins hi ha construit submergibles tripulats que poden baixar fins als 11.500 metres de profunditat [6].

També ha estat notable l'evolució de Marina Barcelona 92 (MB92), que el 2010 absorvia una vintena de treballadors de l'extinta Unión Naval [7], i s'ha posicionat com a referent mundial en la reparació de iots de gran eslora, al barri de la Barceloneta. Aquesta companyia és concessionària del Port de Barcelona, i assumeix una quantitat important d'alumnes de la Facultat de Nàutica. El 2019 estrenava un "ascensor" per vaixells de 4.800 tonelades [8].

També existeixen els varadors, instal·lacions portuàries dedicades només a la reparació d'embarcacions recreatives, com Varador 2000 (Mataró) [9] o V de Bravado (Premià de Mar).

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Les Drassanes Reials de Barcelona
  2. ↑ Pàgina del GothicMed sobre les Drassanes del Grau de València
  3. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Boluda liquida Unión Naval siete años después de cesar su actividad como astillero» (en castellà). [Consulta: 16 juny 2020].
  4. ↑ «Boluda cierra el último astillero catalán y deja Barcelona como un simple ‘puerto fashion’» (en castellà), 22-05-2010. [Consulta: 16 juny 2020].
  5. ↑ Infodefensa.com. «Grup Aresa Internacional vende a Camerún dos nuevas patrulleras y un buque de desembarque - Noticias Infodefensa España» (en castellà), 20-12-2013. [Consulta: 16 juny 2020].
  6. ↑ Llobregat, El. «De Sant Feliu a las profundidades marinas» (en castellà). [Consulta: 16 juny 2020].
  7. ↑ EFEBARCELONA. «Tanca Unión Naval de Barcelona amb 90 empleats», 25-04-2010. [Consulta: 16 juny 2020].
  8. ↑ «El puerto de Barcelona estrena un nuevo elevador de barcos de 4.800 toneladas» (en castellà), 30-08-2019. [Consulta: 16 juny 2020].
  9. ↑ Ferran, Elena. «"No ens podem limitar a mirar des de terra la ratlla blava a l'horitzó" - 05 juny 2018». [Consulta: 16 juny 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drassana


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Drassana&oldid=23833739»