Mostra la font per a França

{{polisèmia|Françoaldo Sena de Souza}}
{{infotaula geografia política}}
'''França''' ({{Lang-fr|France}} {{Audio|Fr-France.oga|fʁɑ̃s}}), oficialment la '''República Francesa''' ({{Lang-fr|République française}} {{IPA|[ʁe.py.blik⋅fʁɑ̃.sɛz]}}), és un [[estat]] constituït per una [[metròpoli]] i per territoris d'ultramar. És l'estat més gran de la [[Unió Europea]]; a l'[[Europa]] occidental, limita a l'oest amb l'[[oceà Atlàntic]]; al nord amb el [[canal de la Mànega]], el [[pas de Calais]] –que la separa del [[Regne Unit]]– i la [[mar del Nord]]; a l'est amb [[Bèlgica]], [[Luxemburg]], [[Alemanya]], [[Suïssa]] i [[Itàlia]], i al sud amb [[Andorra]], [[Espanya]], [[Mònaco]] i la mar [[Mar Mediterrània|Mediterrània]]. Abasta 543,801 km²<ref>{{Ref-web| url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2147.html| títol=The World Factbook — Central Intelligence Agency| consulta=2016-11-01| editor=www.cia.gov| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181225082916/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2147.html%20| arxiudata=2018-12-25}}</ref> i té una població total de 66,7 milions de persones.<ref>{{Ref-web|url= http://www.insee.fr/fr/themes/tableau.asp?ref_id=NATnon02145 |títol=Insee - Population - Évolution de la population jusqu'en 2016| consulta=2016-11-01| editor=www.insee.fr}}</ref> És una [[Sistema semipresidencialista|república semipresidencialista]] unitària que es divideix en 18 [[Regió francesa|regions]], amb capital a [[París]], la ciutat més gran del país i el principal centre cultural i comercial. La [[França metropolitana|França Europea]] inclou igualment l'illa mediterrània de [[Còrsega]], al nord de l'illa italiana de [[Sardenya]]. Els anomenats [[Dependències d'ultramar franceses|territoris d'ultramar]], repartits arreu del món, es componen de nombroses illes i enclavaments continentals, com ara la [[Guaiana Francesa]], l'[[illa de la Reunió]] o els [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]].

Durant l'[[edat del ferro]], el que avui és la França metropolitana va ser habitada pels [[gals]], un poble [[Celtes|celta]]. L'àrea va ser annexada al 51 aC per [[República Romana|Roma]], i el territori va portar el nom de Gàl·lia fins al 486, quan els [[francs]] [[germànics]] van conquerir la regió i van formar el [[Regne de França]]. Amb la seva victòria a la [[Guerra dels Cent Anys]] (1337-1453), França va esdevenir una gran potència europea en la [[baixa edat mitjana]], enfortint la construcció de l'Estat i la [[Centralisme|centralització política]]. Durant el [[Renaixement]], la cultura francesa va florir i es va establir un [[Imperi colonial francès|imperi colonial global]], que al {{segle|XX}} seria el segon més gran del món.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hargreaves|nom=Alec G.|títol=Memory, Empire, and Postcolonialism: Legacies of French Colonialism|url= https://books.google.cat/books?id=UX8aeX_Lbi4C&pg=PA1|llengua= anglès |data=2005-01-01| editorial=Lexington Books|isbn=9780739108215}}</ref> Al {{segle|XVI}} va ser dominada per [[Guerres de religió a França|guerres civils religioses]] entre [[Catolicisme|catòlics]] i [[Protestantisme|protestants]] ([[hugonot]]s). França es va convertir en el poder cultural, polític i militar dominant l'Europa en temps de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]]. A l'acabament del {{segle|XVIII}}, la [[Revolució Francesa|revolució francesa]] va enderrocar la [[monarquia absoluta]]; va establir una de les primeres [[Primera República Francesa|repúbliques]] de la història moderna i va redactar la ''[[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]'', que expressa els ideals de la nació actuals.

Al {{segle|XIX}} [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] va obtenir el poder i va establir el [[Primer Imperi Francès]]. Després del col·lapse de l'Imperi, França va patir una successió de governs tumultuosos que van culminar amb l'establiment de la [[Tercera República Francesa]] el 1870. França va ser un [[Triple Entesa|participant important]] en la [[Primera Guerra Mundial]], de la qual [[Tractat de Versalles|va sortir victoriós]], i va ser una de les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|potències aliades]] a la [[Segona Guerra Mundial]], malgrat ser ocupada per les [[potències de l'Eix]] el 1940. Després de [[França Lliure|l'alliberament]] el 1944, es va establir la [[Quarta República Francesa|Quarta República]] i va ser posteriorment dissolta en el curs de la [[guerra d'Algèria]]. La [[Cinquena República Francesa|Cinquena República]], dirigida per [[Charles de Gaulle]], es va formar el 1958 i es manté fins avui en dia. Algèria i gairebé totes les altres colònies van obtenir la seva independència en la dècada del 1960 amb la mínima controvèrsia, i en general conserven estretes [[Francofonia|relacions econòmiques i militars amb França]].

França ha estat durant molt temps un centre mundial de l'[[art]], la [[ciència]] i la [[filosofia]]. És el quart país amb més monuments declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] a Europa per la [[UNESCO]] i rep al voltant de 83 milions de [[Turisme|turistes]] estrangers a l'any, més que qualsevol altre país del món.<ref>{{citar ref |títol=UNWTO Tourism Hisglidhts 2014 edition |llengua=anglès |data=2022 |consulta=24/2/2022 |url= http://www.e-unwto.org/doi/pdf/10.18111/9789284416226 |doi=10.18111/9789284416226}}</ref> França és un [[país desenvolupat]] amb la [[Llista de països per PIB (nominal)|sisena economia més gran]] del món per [[Producte interior brut|PIB nominal]]<ref>{{Ref-web |url= http://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD?order=wbapi_data_value_2014+wbapi_data_value+wbapi_data_value-last&sort=desc |títol=GDP (current US$) {{!}} Data| consulta=2016-11-01| editor=data.worldbank.org}}</ref> i el [[Llista de països per PIB (PPA)|novè més gran]] per [[paritat de poder adquisitiu]].<ref>{{Ref-web|url= http://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.PP.CD?order=wbapi_data_value_2014+wbapi_data_value+wbapi_data_value-last&sort=desc|títol=GDP, PPP (current international $) {{!}} Data| consulta=2016-11-01| editor=data.worldbank.org}}</ref> En termes de la riquesa total de les llars, ocupa el quart lloc del món. França s'exerceix bé en les classificacions internacionals d'[[educació]], [[salut]], [[esperança de vida]] i [[desenvolupament humà]]. França segueix sent una gran potència al món; és membre fundador de les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]], on és un dels cinc membres permanents del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides|Consell de Seguretat de l'ONU]], i membre fundador de la [[Unió Europea]] (UE).<ref>{{Ref-web|url= http://europa.eu/about-eu/countries/member-countries/france/index_en.htm|títol=France - European Union website, the official EU website - European Commission| consulta=2016-11-01|cognom=Anonymous|llengua= anglès | editor=European Union website, the official EU website - European Commission|data=2016-07-05}}</ref> També és membre del [[Consell d'Europa]], formava part de l'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] (OCDE), de la [[Francofonia]] i del [[G8|Grup dels vuit]] (G8). Militarment, és membre de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord]] (OTAN).

== Geografia ==
[[Fitxer:Satellite_image_of_France_in_August_2002.jpg|miniatura|esquerra|França a vista de satèl·lit.|254x254px]]
=== Geografia física ===
{{article principal|Geografia de França|Dependències d'ultramar franceses}}
La part europea de França és la [[França metropolitana]] i està situada en una de les extremitats occidentals d'[[Europa]]. Limita amb la [[mar del Nord]] al nord, amb el [[canal de la Mànega]] al nord-oest, amb l'[[oceà Atlàntic]] a l'oest i amb la [[mar Mediterrània]] al sud-est. Políticament, fa frontera amb [[Bèlgica]] i [[Luxemburg]] al nord-est, amb [[Alemanya]] i [[Suïssa]] a l'est, amb [[Itàlia]] i [[Mònaco]] al sud-est, i amb [[Espanya]] i [[Andorra]] al sud-oest. Les fronteres meridionals i orientals del país corresponen als massissos muntanyosos dels [[Pirineus]], els [[Alps]] i el [[Serralada del Jura|Jura]]; la frontera nord-est correspon amb el [[Rin|riu Rin]], mentre que la resta de fronteres no corresponen a cap element natural. La França metropolitana comprèn diverses illes, incloses [[Còrsega]] i les illes costaneres. Es troba entre les latituds 42° 19'46 "N i 51° 5'47" N i entre les longituds 4°46' O i 8°14'42" E, i per tant es troba dins de la zona [[Clima temperat|temperada]] del nord. La part continental cobreix al voltant de 1000 km de nord a sud i d'est a oest.

França també es compon de molts territoris fora del continent europeu, anomenats [[Dependències d'ultramar franceses|territoris d'ultramar]], la qual cosa li permet estar present en tots els oceans del món excepte l'[[oceà Àrtic]]. Aquests territoris tenen diferents estatuts de l'administració territorial francesa i es troben a:
* L'[[Amèrica del Nord]]: la col·lectivitat territorial de [[Saint-Pierre i Miquelon]].
* El [[Carib]]: Els departaments de [[Guadalupe (França)|Guadeloupe]] i [[Martinica]] i les col·lectivitats territorials de [[Saint-Barthélemy (Antilles)|Saint Barthélemy]] i [[Saint-Martin (Antilles Franceses)]].
* L'[[Amèrica del Sud]]: El departament de la [[Guaiana Francesa]].
* L'[[oceà Índic]] occidental: El departament de la [[Illa de la Reunió|Reunió]] i la col·lectivitat departamental de [[Mayotte]].
* L'[[oceà Pacífic]]: la col·lectivitat territorial de [[Wallis i Futuna]], el país d'ultramar de la [[Polinèsia Francesa]] i la col·lectivitat ''sui generis'' de [[Nova Caledònia]].
* L'[[Antàrtida]] i l'oceà Índic meridional: Les [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]].

[[Fitxer:Carte physique simplifiée de la France.svg|miniatura|esquerra|Mapa físic simplificat de França.]]
França és fronterera amb el [[Brasil]] i [[Surinam]] a la [[Guaiana Francesa]], i també amb els [[Països Baixos]] a través de la part francesa de [[Illa de Sant Martí|Sant Martí]]. El territori europeu de França cobreix 551.500 km², que el converteixen en l'estat més gran de la [[Unió Europea]]. La superfície total de França, amb els seus departaments i territoris d'ultramar (amb exclusió de la [[Terra Adèlia]]), és de 643,801 km², el 0,45% de la superfície total de la Terra. França posseeix una àmplia varietat de paisatges; des de les planes costaneres al nord-oest a les serralades dels [[Alps]] al sud-est, el [[massís Septentrional]] al sud i els [[Pirineus]] al sud-oest.

Deixant de banda els territoris d'ultramar, França ha duplicat la seva superfície inicial al llarg de la seva història annexionant-se alguns territoris dels voltants mitjançant tractats o conquestes, d'entre els quals destaca la totalitat d'[[Occitània]], situada al sud de França, que representa la conquesta més important. Altres antigues regions històriques que són part de França són la Bretanya, Arpitània, Alsàcia i Lorena i Còrsega. Una part de [[Principat de Catalunya|Catalunya]] també roman actualment sota administració francesa d'ençà del 1659; l'anomenada [[Catalunya del Nord]], situada a l'extrem sud-est de l'Estat; així com [[Iparralde|una part del País Basc]] a l'extrem sud-oest.

A causa dels seus nombrosos [[Dependències d'ultramar franceses|departaments i territoris d'ultramar]] dispersos en gairebé tots els oceans del planeta, França posseeix la segona [[zona econòmica exclusiva]] (ZEE) més gran del món, que abasta 11.035.000 km², just darrere de la ZEE dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] (11.351.000 km²), i davant de la ZEE d'[[Austràlia]] (8.148.250 km²). La seva ZEE cobreix aproximadament el 8% de la superfície total de totes les ZEE del món.

Amb 4.810,45 [[metres sobre el nivell del mar]], el [[Mont Blanc]], situat als [[Alps]] a la frontera entre França i [[Itàlia]], és el punt més elevat de França, de la [[Unió Europea]] i de l'[[Europa Occidental|Europa occidental]]. França també té extensos sistemes fluvials, com el [[Sena]], el [[Riu Loira|Loira]], la [[Garona]] i el [[Roine]], que divideix el massís central dels Alps i desemboca a la [[mar Mediterrània]] a la [[Camarga]]. Còrsega es troba davant la costa mediterrània.

==== Geologia, orografia i hidrografia ====
{{article principal|Llista dels rius de França}}
[[Fitxer:Aiguille2.jpg|miniatura|Penya-segats prop d'[[Étretat]], a la [[Normandia]].]]
La França metropolitana compta amb una àmplia varietat de conjunts topogràfics i paisatges naturals. Gran part del territori actual de França va sorgir durant diversos episodis [[Tectònica de plaques|tectònics]] com l'aixecament [[orogènesi varisca|varisc]] a l'[[Paleozoic|era Paleozoica]]. Les muntanyes dels [[Alps]], els [[Pirineus]] i el [[Serralada del Jura|Jura]] són al seu torn molt més joves i tenen formes menys erosionades -el pic més elevat dels Alps, el [[Mont Blanc]], fa 4.809 metres sobre el nivell del mar-. Tot i que el 60% dels municipis estan classificats com a propensos a tenir [[Sismologia|riscos sísmics]], els [[terratrèmols]] no són gaire habituals a França. Aquests massissos delineen diverses conques [[Sedimentació|sedimentàries]], inclosa la conca d'[[Aquitània]] al sud-oest i la conca de [[París]], al nord. A més, diverses vies naturals, com ara la vall del [[Roine]], permeten una fàcil comunicació entre localitats.

Les costes ofereixen paisatges contrastants: [[penya-segat]]s (a la [[costa Blava]], per exemple), els [[aiguamolls]] i les zones forestals de [[Sologne]] o les llargues platges sorrenques del [[Llenguadoc]]. El sistema fluvial de França s'organitza principalment al voltant de quatre grans rius i dos de menors: el [[Riu Loira|Loire]], el [[Sena]], la [[Garona]] i el [[Roine]], i el [[Mosa]] i el [[Rin]] - que a França te menys importància que a la resta d'Europa-. La conca francesa dels primers quatre rius correspon al 62% del territori metropolità.<ref>{{Ref-web|títol=10 Longest Rivers in France|url=https://arrestedworld.com/longest-rivers-in-france/|data=2020-01-11|consulta=2020-08-19|llengua=anglès|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210424032320/https://arrestedworld.com/longest-rivers-in-france/|arxiudata=2021-04-24}}</ref> França compta amb 11 milions de quilòmetres quadrats d'aigües marines sota la seva jurisdicció, dins dels tres oceans dels quals el 97% són a ultramar.

=== Biodiversitat i medi ambient ===
[[Fitxer:Lac Vert de Fontanalbe.jpg|miniatura|esquerra|Bosc d'[[avet]]s als Alps.]]
La majoria del territori metropolità de França correspon al [[bioma]] de [[Boscos temperats de frondoses mixtos|bosc temperat de frondoses]], encara que també hi ha el [[bosc temperat de coníferes]] als Alps i el [[bosc mediterrani]] al sud-est. La quantitat de [[cérvols]] en estat salvatge s'està incrementant gràcies a polítiques orientades amb aquest objectiu, a part que es garanteix la protecció de les espècies autòctones no domèstiques, amb la creació de parcs i reserves naturals, així com per la reintroducció d'espècies que van ser exterminades al país (l'[[os bru]], el [[linx]] i el [[bisó europeu]], entre d'altres).

A la França metropolitana hi ha 136 espècies d'arbres,<ref>{{Ref-web|url=http://www.ambafrance-us.org/sp/aaz/descript_sp.asp|títol=Embajada de Francia en los EEUU - Descripción General de Francia|consulta=2016-11-02|data=2003-04-20|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20030420162427/http://www.ambafrance-us.org/sp/aaz/descript_sp.asp|arxiudata=2003-04-20}}</ref> cosa excepcional tractant-se d'un país europeu. Al país hi ha 9 [[Parc nacional|parcs nacionals]] i 46 [[Parc natural|parcs naturals]]. Les espècies [[plantes|vegetals]] conreades per a consum humà directe i per a la producció agroindustrial ocupen grans espais de la superfície francesa, destacant la [[vinya]] i el [[blat]] entre moltes altres. Es practica una intensiva criança i explotació de [[bou]]s, [[porc]]s, [[ovelles]], [[Cabra|cabres]] i [[cavalls]]. També abunden espècies menors com els [[conill]]s i l'[[aviram]].

La producció agropecuària representa un 56% (del qual les terres de cultiu són un 33%, les collites permanents un 3%, i les pastures permanents un 20%), la massa forestal el 28%, i «altres» el 16%.<ref>{{Ref-web|url= http://www.discoverfrance.net/France/fact_sheet.shtml|títol=Facts About France, Part 1| consulta=2016-11-02|nom=Ian C. Mills, c/o The Wharton Group, P.O. Box 310185, Newington, CT 06131-0185 -- E-mail: mail@discoverfrance.net ; Tel. (860)|cognom=586-1184| editor=www.discoverfrance.net}}</ref> Els boscos s'estenen sobre la superfície de la França metropolitana fins a cobrir més de 140.000 km². Les zones especialment protegides conformen el 8% del territori nacional. El subsòl proporciona materials de construcció en abundància ([[grava]], [[sorra]], [[calç]]) i matèries primeres ([[Caolinita|caolí]], [[talc]], [[sofre]], [[Hidròxid de potassi|potassa]]), però és pobre en productes energètics i minerals. La [[Guaiana Francesa]], per la seva banda, té el 90% del seu territori cobert per la [[selva tropical]].

== Organització territorial ==
{{article principal|Administració territorial de França}}
{{Mapa de les regions de França}}

Les principals divisions administratives franceses són les [[Regió francesa|regions]], un total de 18 (de les quals 13 pertanyen a la [[França metropolitana|França Europea]]). El següent tipus de divisió administrativa és el [[Departament francès|departament]], un total de 101 (de les quals 5 són d'ultramar). La següent divisió administrativa és el [[Districte francès|districte]] o ''arrondissement'', i n'existeixen 329. Els districtes se subdivideixen en 3879 [[Cantó francès|cantons]] per motius administratius i electorals. Finalment, també els districtes són dividits en 36.571 [[comú|municipis]] o ''communes''.

Les regions, els departaments i els municipis són coneguts com a "col·lectivitats territorials" (''collectivités territoriales''), la qual cosa vol dir que els residents poden elegir els membres d'una assemblea local i un cap executiu, mentre que els districtes i els cantons són meres divisions administratives i/o electorals sense autonomia. Fins al 1940 els districtes també eren col·lectivitats territorials amb una assemblea local (el consell de districte), però van ser eliminades durant el règim de Vichy, i abolides en la [[Quarta República Francesa|Quarta República]] el [[1946]].

Tres comunes o municipis importants –[[París]], [[Lió]] i [[Marsella]]– es divideixen en ''arrondissement'' o districtes municipals per a la seva administració territorial amb batlles locals i disposen d'una certa autonomia financera i administrativa al si del mateix consell municipal. El departament de París només es constitueix d'una sola comuna o municipi, i les quatre regions d'ultramar –[[Guadalupe (França)|Guadaloupe]], [[Martinica]], [[Guaiana Francesa]] i l'[[Illa de la Reunió]]– són constituïdes només per un departament. La regió de [[Còrsega]], que comprèn dos departaments, té un estatut especial de col·lectivitat territorial lleugerament diferent de les altres regions europees (n'és considerat una, malgrat no ser una regió continental). Totes les regions, continentals o d'ultramar, són parts integrants de la Unió Europea.
[[Fitxer:Outre-mer en.png|miniatura|esquerra|[[Dependències d'ultramar franceses|Dependències franceses a ultramar]]]]
Des de la promulgació de les [[lleis Defferre]] de 1982 i [[1983]], i les [[lleis Raffarin]] del [[2003]] i [[2004]], França s'ha constituït com un estat descentralitzat. La reforma constitucional de febrer del 2003 precisa que l'organització de la República és descentralitzada. La descentralització, que ve acompanyada en la seva primera etapa de la desconcentració, afavoreix l'aparició de poders locals veritables, encara que l'equilibri entre el poder central i local encara produeix debats. Per tant, França està immersa en un procés lent de [[devolució de poders]] administratius.

A més de les col·lectivitats territorials d'exercici ple –la comuna, el departament i la regió– també existeix un esglaó intermunicipal que exercirà a poc a poc més competències. De fet, les comunes o municipis han estat convidades a agrupar-se sota el règim de la [[Mancomunitat de municipis|mancomunitat]] que disposa d'ara endavant d'autonomia financera i fiscal, i d'una autoritat de persona moral i jurídica reconeguda. El [[2006]], 2.573 comunitats (comunitats de comunes o municipis, comunitats d'aglomeració i comunitats urbanes) han reconfigurat el territori nacional amb 90% del total de les comunes o municipis i el 85% de la població francesa. Algunes mancomunitats agrupen comunes de departaments o fins i tot de regions diferents. Algunes mancomunitats existeixen també amb col·lectivitats locals de països veïns, la qual cosa facilita la gestió d'equipaments comuns, principalment en matèria de transportació.

Un nou esglaó s'ha creat amb l'elaboració dels països, que agrupen comunes i mancomunitats en ens més grans per tal d'agrupar el conjunt de les comunes d'un territori en particular, fins i tot aquelles que són excloses de les mancomunitats ja existents.

=== Demografia ===
{| class=infobox style="font-size:90%; text-align:left; width:23.5em"
|-
| style="text-align:center;" colspan=2|'''Ciutats de més de<br />200 000 hab. (2011)''' || || style="text-align:center;" colspan=2|'''Majors zones<br /> metropolitanes (2011)'''
|-
| [[París]] || align=right|2 249 971 || || [[París]] || align=right|12 292 895
|-
| [[Marsella]] || align=right|850 636 || || [[Lió]] || align=right|2 288 759
|-
| [[Lió]] || align=right|472 305 || || [[Marsella]] || align=right|1 720 941
|-
| [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] || align=right|447 340 || || [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] || align=right|1 250 251
|-
| [[Niça]] || align=right|344 064 || || [[Lilla]] || align=right|1 159 547
|-
| [[Nantes]] || align=right|287 845 || || [[Bordeus|Burdeus]] || align=right|1 140 668
|-
| [[Estrasburg]] || align=right|272 222 || || [[Niça]] || align=right|1 003 947
|-
| [[Montpeller]] || align=right|264 538 || || [[Nantes]] || align=right|884 275
|-
| [[Bordeus|Burdeus]] || align=right|235 178 || || [[Estrasburg]] || align=right|764 013
|-
| [[Lilla]] || align=right|227 533 || || [[Rennes]] || align=right|679 866
|-
| [[Rennes]] || align=right|208 033 || || [[Grenoble]] || align=right|675 122
|}

Amb una població estimada de 64 milions,<ref name=ciapeople>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/fr.html People] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181224211127/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/fr.html |date=2018-12-24 }}. France. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> França és el 21è país més poblat del món.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2119rank.html Rank Order. Population] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110927165947/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2119rank.html |date=2011-09-27 }}. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Les zones metropolitanes més poblades de França són [[París]], [[Lió]], [[Marsella]], [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], [[Lilla]], [[Bordeus|Burdeus]], [[Niça]], [[Nantes]] [[Estrasburg]] i [[Rennes]]. França, ha tingut un [[creixement de la població|creixement poblacional]] natural (que exclou la migració) superior a la majoria dels països de la Unió Europea i el 2003 va ser responsable de la immensa majoria del creixement natural del bloc.

El 2020 la [[taxa de natalitat]] estimada és d'1,78 fills per dona, el país més fecund d'Europa, per davant d'[[República d'Irlanda|Irlanda]] que té 1,77.<ref>{{ref-web |url=https://www.francetvinfo.fr/replay-jt/france-2/8-heures/la-france-toujours-championne-de-la-fecondite-en-europe_3785641.html |consulta=24 febrer 2022 |títol=La France toujours championne de la fécondité en Europe |editor=France Info |data=15/01/2020 |llengua=francès}}</ref> i la [[creixement de la població|taxa de creixement poblacional]] de 0,574%.<ref name=ciapeople/> La [[taxa neta de migració]] estimada per al 2008 és positiva, d'1,48 migrants per 1.000 habitants.<ref name=ciapeople/> El 2006, l'Institut Nacional d'Estadística i d'Estudis Econòmics ([[INSEE]], en francès), va estimar que 4,9 milions d'immigrants vivien a França, és a dir el 8% de la població. Ja que els nens nascuts de pares immigrants en sòl francès es consideren francesos, el nombre de ciutadans d'origen estranger és de 6,7 milions (segons l'estimació de 1999), és a dir el 10% de la població francesa.

== Etnografia ==
Des de temps prehistòrics, França ha estat un encreuament de comerç, migració i invasions. Quatre són els grups ètnics principals de França: precèltics, [[celtes]], [[llatins]] i [[germànics]] ([[francs]], [[visigots]], [[burgundis]] i [[vikings]]). A més d'aquestes poblacions "històriques", nous pobles han immigrat a França des del {{segle|XIX}}: [[Bèlgica|belgues]], [[Itàlia|italians]], [[Espanya|espanyols]], [[Portugal|portuguesos]], [[Polònia|polonesos]], [[Romania|romanesos]], [[Grècia|grecs]], [[jueus]] de l'Europa Oriental i del [[Magrib]], [[àrabs]] i [[amazics]] del [[Magrib]], [[Afro-francesos]] i [[Xina|xinesos]] entre d'altres. S'estima que el 40% de la població francesa descendeix, en diverses proporcions, d'aquests grups migratoris, cosa que fa de França un dels estats més diversos ètnicament d'Europa, malgrat l'estereotip popular de França com a nació [[Gàl·lia|gal·la]]. No obstant la integració dels pobles europeus va ser més fàcil que no pas els pobles no-europeus, la qual cosa ha produït barreres culturals i discriminació social.

=== Llengües ===
{{article principal|llengües de França|literatura francesa}}
[[Fitxer:Road signs bilingual Breton in Quimper.jpg|miniatura|Senyals bilingües en francès i bretó, una llengua regional de França.]]
La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francès]], i d'acord amb el segon article de la [[Constitució francesa de 1958|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francès. A més, tot i que segons la [[llei Toubon]] de 1994, la publicitat comercial pot utilitzar les llengües regionals, sempre ha d'utilitzar també el francès. Des de [[1882]], data en què la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'ús de les llengües regionals va ser durament reprimit, amb l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Amb aquesta política, el francès s'ha imposat a la resta de llengües regionals i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Tot i que no gaudeixen de cap reconeixement oficial, algunes d'aquestes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa—com és el cas del [[català]] al departament dels [[Pirineus Orientals]]—i a les universitats.<ref name=britannica/> La immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrab]].<ref name=britannica/>

El 1999, un projecte encomanat pel govern francès identificà 75 llengües que qualificarien per al reconeixement en la ratificació de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], de les quals 24 són autòctones a la metròpoli, i les altres són dels territoris d'ultramar.<ref>Cerquiglini, Bernard (1999) [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html Report Les Langues de la France]. Rapport au Ministre de l'Education Nationale, de la Recherche et de la Technologie, et à la Ministre de la Culture et de la Communication. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> El [[Consell Constitucional]], tanmateix, bloquejà la signatura de la Carta, en argumentar que contradeia la provisió constitucional de la Cinquena República que establia que el francès era la llengua de la República. Tot i que el govern no els ha donat l'estatus d'oficialitat, la Delegació General de la Llengua Francesa, va adquirir la funció addicional d'observar i estudiar les "llengües de França", i el seu títol ha esdevingut la "Delegació General de la Llengua Francesa i les Llengües de França".<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/garde.htm Délégation Général à la langue française]. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Més recentment, en la llei de revisió constitucional del juliol 2008, el 75è article de la constitució va ser modificat, en un primer intent per a reconèixer la diversitat lingüística de l'Estat i ara estableix "''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''".<ref>[http://www.senat.fr/dossierleg/pjl07-365.html Projet de Loi constitutionnelle de modernisation des institutions de la Ve République]. Senat francès. (22 de juliol, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Malgrat tot, les llengües regionals estan minvant ràpidament.<ref name=ciapeople/>

=== Religió ===
[[Fitxer:NotreDameI.jpg|miniatura|Catedral de Notre Dame, a [[París]].]]
França és un estat laic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[laïcisme|laïcitat]] francès, vigent des de 1905, el govern té la prohibició legal de reconèixer cap "religió", però reconeix les "organitzacions religioses", sense esmentar res de la doctrina religiosa. Les organitzacions religioses, al seu torn, no han d'intervenir en la política i el govern francesos.

D'acord amb l'enquesta de l'[[Eurobaròmetre]], el 2010 el 44% va respondre que és [[cristià]] (41% va dir ser [[catolicisme|catòlic]], 2% [[protestantisme|protestant]] i 1% d'altres [[cristià|cristians]]), el 29% s'identifica com [[agnosticisme|agnòstic]] o no creient, el 13% com a [[ateisme|ateu]], 2% com [[musulmà]], 1% com [[budisme|budista]] mentre el 4% va dir ser una altra religió i el 7% no va respondre l'enquesta.<ref name="EUROBAROMETRE2010"/> Una enquesta prèvia del [[Eurobaròmetre]] el 2005, el 34% dels ciutadans francesos van respondre que "creien en l'existència d'un déu", mentre que el 27% va respondre que "creien en l'existència d'algun esperit o força de vida"; el 33% negava l'existència de qualsevol deïtat, esperit o força de vida.<ref name=EUROBAROMETER>{{ref-web |url= http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|títol=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 - page 11| consulta=5 de maig, 2007}}</ref> Tot i que només l'1% dels francesos són jueus, la comunitat jueva és la més gran d'Europa, amb 600.000 adherents. El nombre total de musulmans varia segons la font, tot i que el Ministeri de l'Interior va estimar el nombre total entre 5 i 6 milions.<ref>[http://www.guardian.co.uk/world/2004/apr/23/france.islam France to train imams in 'French Islam'], The Guardian</ref><ref>{{ref-web 
| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2005/51552.htm| títol = France - International Religious Freedom Report 2005
}}</ref>
{| class="wikitable sortable"
|-
! Religió !! colspan=2|% dins la població francesa (2010)<ref name="EUROBAROMETRE2010">{{ref-publicació |títol=Eurobarometer on Biotechnology |publicació=Comissió europea|data=2010|pàgines=381|url= http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_341_en.pdf| consulta=16 maig 2015}}</ref>
|-
| [[Cristianisme|Cristians]] ([[catolicisme|catòlics]] 41%, [[protestantisme|protestants]] 2%, "altres cristians" 1%)|| 44
|-
| [[Irreligió|Irreligiosos]] / [[Agnosticisme|Agnòstics]] || 29
|-
| [[Ateisme|Ateus]] || 13
|-
| [[Islam|Islàmics]] || 2
|-
| [[Budisme|Budistes]] || 1
|-
| Altres || 4
|-
| No ho saben, no contesten || 7
|}

=== Educació ===
L'educació francesa està centralitzada i dividida en tres etapes: primària, secundària i superior.

* L'educació primària i secundària són predominantment públiques gestionades pel Ministeri d'Educació Nacional.
* L'ensenyament superior es divideix entre les universitats públiques i les prestigioses i selectives [[Grande école|Grans Écoles.]] Traient aquestes últimes, França és coneguda per la seva educació superior assequible.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Masters in France (2024)|url=https://www.study.eu/guide/masters-in-france|consulta=2023-11-29|llengua=en}}</ref>
Actualment, França és un dels països europeus que disposa de més beques per a estudiants, concedides per institucions públiques i privades que cobreixen tot tipus de nivells i assignatures de grau.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|títol=Bursaries for foreign students|url=https://www.campusfrance.org/en/bursaries-foreign-students|consulta=2023-11-29|llengua=en}}</ref>

== Política i govern ==
[[Fitxer:Declaration of Human Rights.jpg|miniatura|La República Francesa es va fundar sobre la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà|Declaració dels drets de l'home i del ciutadà]] de 1789.]]
França és una [[república]] [[centralisme|unitària]], "indivisible, [[laïcisme|laica]], [[democràcia|democràtica]] i social" amb un règim [[sistema semipresidencialista|semipresidencial]], segons la [[Constitució francesa de 1958|constitució de la Cinquena República]] aprovada per [[referèndum]] el [[28 de setembre]], [[1958]]. El [[poder executiu]] es divideix en dos:
* el [[president de la República Francesa|president de la República]], [[cap d'estat|cap d'Estat]], electe per sufragi universal, per un mandat de cinc anys; i 
* el govern, encapçalat pel [[primer Ministre de França|primer ministre]]; designat pel president, sovint el líder del partit o coalició amb més representació a l'Assemblea Nacional.

Abans de 1962, el President de la República Francesa era elegit per mitjà del sufragi universal indirecte d'un ampli [[col·legi electoral]]. Aquest col·legi electoral havia estat ampliat per evitar la preponderància del poder legislatiu sobre el poder executiu, que s'havia produït durant la [[Quarta República Francesa]] i que havia provocat el bloqueig de les institucions. El novembre de 1962, el president de la República va demandar, per [[referèndum]] que fos elegit per sufragi universal directe, utilitzant l'article 11 de la constitució i no l'article 89. L'article 11 permet sotmetre a referèndum les lleis sobre els poders públics i l'organització de les institucions o fins i tot els tractats internacionals, mentre que l'article 89 permet sotmetre una revisió constitucional al poble només després de l'acord parlamentari o congressista. Amb aquest esdeveniment el govern de Pompidou va ser deposat per una moció de censura.

En la constitució de la Cinquena República, el poder executiu va ser reforçat en detriment del poder legislatiu. El president va adquirir poders com ara el dret a la dissolució de l'Assemblea Nacional (article 12 de la constitució), el dret a sotmetre al poble un referèndum (article 11 de la constitució), el poder de nomenar el Primer ministre (article 8 de la constitució) o fins i tot el dret de donar un missatge al Parlament (article 18 de la constitució). Quant al govern, el president determina i dirigeix la política de la nació. Disposa igualment del poder reglamentari que el permet aplicar lleis. Fixa, també, 3/4 de les ordres del dia de l'Assemblea nacional. Després de la reforma constitucional del [[2001]], el President de la República n'és elegit per cinc anys per sufragi universal directe. La [[pena de mort a França]] es va abolir l'any [[1981]], convertint-se així l'últim Estat de la [[Comunitat Europea]] en fer-ho, i encara queden partits polítics a favor de restablir-la.

El [[poder legislatiu]] recau sobre el [[Parlament de França]], un cos legislatiu [[bicameralitat|bicameral]] compost per:
* l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]] (''Assemblée Nationale'' en [[francès]]), integrat per 577 diputats, representants de circumscripcions locals i electes per un mandat de cinc anys; i
* el [[Senat francès|Senat]], integrat per 348 membres, electes per un [[col·legi electoral]] per un mandat de sis anys.
[[Fitxer:Palais Bourbon Nuit.jpg|miniatura|esquerra|[[Palais Bourbon|Palau Borbó]], seu de l'Assemblea Nacional.]]
L'Assemblea Nacional té el poder de destituir el gabinet o govern executiu amb una [[moció de censura]]. Per això, el primer ministre i el seu gabinet de ministres són determinats pel partit o coalició de partits amb majoria a l'Assemblea. Si el president de la República i la majoria de l'Assemblea són de partits diferents, hi ha una "[[cohabitació (política)|cohabitació]]". Els francesos a l'estranger són representants per l'Assemblea dels Francesos de l'Estranger.

Els senadors són elegits indirectament per aproximadament 150.000 "grans electors" (''grands électeurs''), que són principalment càrrecs electes locals. Entre els grans electors hi ha consellers regionals, consellers de departament, batlles, consellers municipals i llurs delegats, i els diputats de l'Assemblea Nacional. Aquest sistema introdueix un biaix en la composició del Senat, ja que afavoreix les àrees rurals. Els poders legislatius del Senat són limitats; quan no hi ha cap acord entre les cambres, l'Assemblea Nacional té l'última paraula, llevat dels casos de les lleis constitucionals i lleis orgàniques.
[[Fitxer:Sánchez y Macron presiden la XXVII Cumbre España-Francia (6) (cropped).jpg|miniatura|[[Emmanuel Macron]], president de la República Francesa.]]
La judicatura està integrada per diverses corts. Els casos civils són jutjats per les Corts de Gran Instància (''Grande instance'') i els Tribunals d'Instància (''Tribunaux d'instance''). Els casos criminals són jutjats pels Tribunals Correccionals (''Tribunaux correctionnels'') i els Tribunals de Policia (''Tribunaux de police''). Totes les decisions finals d'aquestes corts i tribunals poden dirigir-se a una de les trenta-cinc Corts d'Apel·lació. A més, totes aquestes corts i tribunals són controlades per la Cort de Cassació, així com les altres corts professionals especialitzades. La [[Cort de Justícia de la República Francesa|Cort de Justícia de la República]] (''Cour de Justice de la République''), és la cort pels casos d'alta traïció, integrada per membres de l'Assemblea Nacional i alguns senadors, la qual jutja els casos relacionats amb el president i els ministres.<ref name=britannica/>

Paral·lelament a la judicatura, existeix una jerarquia de corts administratives, controlades pel [[Consell d'Estat de França|Consell d'Estat]], la qual examina els casos d'apel·lació. El Consell d'Estat, té un cert control sobre el govern i l'administració en assegurar que les accions es conformen a la llei.<ref name=britannica/>

No obstant això, ni la judicatura ni les corts administratives dictaminen els casos relacionats amb la constitució, tasca que pertany al [[Consell Constitucional]]. El Consell examina les lleis per determinar llur concordança amb la constitució, abans de llur promulgació, en el cas de les lleis orgàniques, o per petició del President de la República, el President del Senat, el President de l'Assemblea Nacional, el Primer Ministre; o per petició de seixanta senadors o seixanta diputats.

== Economia ==
{{article principal|Economia de França}}

L'economia francesa està en una transició d'una economia rica i moderna en què el paper del govern i la intervenció eren significatives a una amb més participació de les empreses privades i que funciona segons els mecanismes de mercat.<ref name=ciaecon>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/fr.html Economy] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181224211127/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/fr.html |date=2018-12-24 }}. France. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 28 d'agost, 2008</ref> El govern ha [[privatització|privatitzat]] parcialment o totalment moltes companyies de béns i serveis; hi ha participació privada en algunes empreses importants com ara [[Air France]], [[Renault]], i [[Thales]], tot i que el govern encara manté un control significatiu en els sectors energètic, del transport públic i de la indústria de la defensa.<ref name=ciaecon/> França promou el [[capitalisme]], però busca assolir la igualtat social per mitjà de la legislació, les [[política tributària|polítiques tributàries]], i la [[despesa social]], per reduir la disparitat de la renda.<ref name=ciaecon/> Com a membre del [[G8]], el grup de les nacions més industrialitzades, l'economia francesa és la vuitena més gran del món, amesurat en el seu [[Producte interior brut]] en [[paritat de poder adquisitiu]],<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html Rank Order of GDP PPP] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110604195034/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html |date=2011-06-04 }}. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 24 d'agost, 2008</ref> o la sisena en termes nominals.<ref>{{ref-web 
| url = http://www.ft.com/cms/s/0/abe2ffc4-c08b-11dc-b0b7-0000779fd2ac.html| títol = UK slips behind France on economy| consulta=23 de maig, 2008| editor= ''[[Financial Times]]''| data = 11 de gener, 2008
}}</ref> França és el cinquè exportador de béns i el quart exportador de serveis més gran del món.<ref name=economist>[http://www.economist.com/countries/France/profile.cfm?folder=Profile-FactSheet France Fact Sheet]. The Economist. (8 d'agost, 2008). Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Tot i així, la balança comercial va tenir un dèficit de 53.400 milions de dòlars el 2007.<ref name=economist/> El principal [[índex borsari]] francès és el [[CAC 40]].

L'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]], de la qual França és membre, va reportar, el 2005, que, entre els països del G8, França encapçala la llista en productivitat (en PIB per hores treballades).<ref name="Labour2003">{{ref-web |autor= [[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] |any= 2005 |url= http://ocde.p4.siteinternet.com/publications/doifiles/012005061G006.xls |títol= Labour productivity 2003 |format= [[Microsoft Excel]] | consulta=20 d'abril 2006 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20070123075528/http://ocde.p4.siteinternet.com/publications/doifiles/012005061G006.xls |arxiudata= 2007-01-23}}</ref> Tot i així, el PIB per capita de França és 30% inferior al dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], efecte atribuïble al percentatge de la població activa; el 2004, el 68,8% de la població entre els 15 i els 64 anys treballava, en comparació amb el 80% al [[Japó]], el 78,9% al [[Regne Unit]], el 77,2% als Estats Units i el 71% a [[Alemanya]].<ref name="Employment2004">{{ref-web |autor= [[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic |Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] |any=2005 |url= http://www.oecd.org/dataoecd/36/30/35024561.pdf |títol=OECD Employment Outlook 2005 - Statistical Annex |format= [[PDF|Format PDF]] | consulta=29 de juny, 2006}}</ref> El 2007, el govern va iniciar una reforma laboral. La càrrega tributària francesa és una de les més elevades d'Europa, a prop del 20% del PIB el 2005.<ref name=ciaecon/> Amb 82 milions de turistes el 2007,<ref name="tourism.stat">{{ref-web|autor=Directorate of Tourism| editor=Govern de França|url= http://www.tourisme.gouv.fr/fr/z2/stat/tis/att00018288/TIS_EVE2007_2008-5.pdf |títol=Le tourisme international en France en 2007| consulta=5 de juny de 2008|llengua=francès|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20081228053958/http://www.tourisme.gouv.fr/fr/z2/stat/tis/att00018288/TIS_EVE2007_2008-5.pdf|arxiudata=2008-12-28}}</ref> França és el primer destí turístic del món.

== Història ==
{{article principal|Història de França}}
En [[llatí]], ''Francia'' designava la regió del nord d'[[Europa]], poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les [[germànics|tribus germàniques]] que s'anomenaven a si mateixos els ''[[francs]]''. Hi ha diverses teories sobre l'origen del terme. Una suggereix que es deriva del [[protogermànic]] ''frankon'', que es tradueix com a [[llançament de javelina|javelina]] o llança. Una altra teoria suggereix que en una antiga llengua germànica ''franc'' significava "lliure" (origen de la paraula catalana "franc"), tot i que una d'altra proposta que és el mot "franc" el que es deriva de la designació del poble germànic, atès el seu estatus com a poble lliure durant l'[[Imperi Romà]]. De fet, des dels segles {{Romanes|III}} al [[segle IV|IV]] els romans ja tenien contactes amb els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en llur exèrcit molt abans de les [[invasions bàrbares|grans invasions germàniques]] pròpiament dites. Durant el període de la [[dinastia carolíngia]], el territori del poble franc va ser denominat ''Franchonolant'' (''Frenkenland''), mentre que el territori del poble [[cultura gal·loromana|gal·loromà]] va ser denominat ''Uualholant'' (''Welschland''). El 1204, la paraula ''Francia'' va designar, per primera vegada, el territori sobre el qual s'exercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a anomenar-se, esporàdicament, ''rex Francie''.

Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la [[Gàl·lia]], habitada pels [[gals]], un poble [[celtes|celta]]. La Gàl·lia fou conquerida pels [[antiga Roma|romans]] al [[segle I aC|segle primer aC]], i els gals van adoptar la llengua i la cultura [[Llengües romàniques|romàniques]]. El [[cristianisme]] també hi va arrelar en els segles [[segle II|segon]] i [[segle III|tercer]] de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el [[Rin]] foren traspassades per tribus [[germànics|germàniques]] al [[segle IV]], principalment pels [[francs]], dels quals deriva el nom del país; la ''França'' (o [[Illa de França]]) fou un domini feudal dels reis [[Dinastia Capet|Capets]] francesos al voltant de [[París]].
[[Fitxer:843-870 Europe.jpg|miniatura|esquerra|Divisió de l'[[imperi Carolingi]] pels tractats de [[Tractat de Verdun|Verdun]] ([[843]]) i [[Tractat de Meerssen|Meerssen]] ([[870]]).]]

Encara que l'inici de la [[Llista de reis de França|monarquia francesa]] sovint remunta al {{segle|V}}, l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença amb la divisió de l'[[imperi Carolingi|imperi Franc]] de [[Carlemany]] en dues parts, oriental i occidental, al {{segle|IX}}. La part oriental donaria origen al que ara és [[Alemanya]], mentre que la part occidental és a l'origen de França.

Els descendents de Carlemany van governar França fins al [[987]], quan [[Hug I de França|Hug Capet]], duc de França i comte de París, fou coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels [[Dinastia Capet|Capets]], governarien el [[Regne de França]] fins al [[1792]], quan la [[Revolució Francesa]] va establir la [[Primera República Francesa]], en un període de transformacions radicals que va començar el [[1789]].

[[Napoleó Bonaparte]] va agafar el control de la República el [[1799]], de la qual se'n va proclamar Primer Cònsol. Els seus exèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous reialmes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Arran de la seva derrota el [[1815]], la monarquia francesa fou restablerta, la qual més endavant va ser abolida legislativament i seguida per una [[Segona República Francesa|Segona República]] el [[1848]]. Aquesta segona república va finalitzar quan l'últim nebot de l'Emperador, [[Napoleó III|Lluís Napoleó Bonaparte]], en fou elegit President i va proclamar un [[Segon Imperi Francès|Segon Imperi]] el [[1852]]. No tan ambiciós com el seu oncle, el segon Napoleó també fou finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] ([[1870]]).

Si bé al final resultà vencedora tant a la [[Primera Guerra Mundial]] com a la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial ([[Imperi colonial francès]]) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de [[1958]], s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la [[Cinquena República Francesa|Cinquena República]]) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de natura més de tipus parlamentari.

Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a [[Algèria]], el govern de Pflimlin va ser deposat. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de [[1958]], amb poders plens i amb la tasca de redactar una constitució que establís la Cinquena República. En va ser elegit president el desembre del mateix any.

De Gaulle va utilitzar en diverses vegades el [[referèndum]] principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mitjà del sufragi universal. El [[1965]], en la primera elecció amb sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit amb el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari [[François Mitterrand]].

El [[maig francès]] de 1968 van començar les manifestacions estudiantils (moviment que després s'estendria a altres regions del món) van concentrar els partits d'esquerra, sacsejant el règim de de Gaulle. Després d'una manifestació pro-de Gaulle als Camps Elisis li van donar un nou suport. El [[1969]], però, el govern de Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de 21 regions amb poders polítics limitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. Amb el «no» del referèndum, de Gaulle va renunciar.

Els seus successors van ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialista François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és [[Nicolas Sarkozy]] i el 2012 és elegit president [[François Hollande]].

== Referències ==
{{referències}}

== Vegeu també ==
{{Portal de França}}
* [[Antic règim a França]]
* [[Casos de corrupció a França]]
* [[Gastronomia de França]]
* [[Llista de centrals nuclears de França]]
* [[Llista dels bisbats i arquebisbats de França]]
* [[Llista de peixos de França]]

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|wikt=França|n=Categoria:França|q=França}}
* {{Oficial}}
* [http://www.elysee.fr/ Présidence de la République] {{fr}}

{{Subdivisions de França}}
{{Departaments de França}}
{{Estats de la UE}}
{{Europa}}
{{1000 Història i geografia}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Franca}}
[[Categoria:França| ]]