Honolulu
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | seu de comtat, gran ciutat i ciutat-comtat consolidada | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
| País | Hawaii | ||||
| Comtat | comtat de Honolulu | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 350.964 (2020) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | Honolulu metropolitan area (en) | ||||
| Superfície | 177,2 km² | ||||
| Altitud | 12 m | ||||
| Organització política | |||||
| • Batle | Rick Blangiardi (2021–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 96801–96850 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 808 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | honolulu.gov | ||||
Honolulu és la capital i la localitat més gran de l'estat de Hawaii, als Estats Units. En hawaià, "honolulu" significa "badia protegida" o "lloc de resguard".[1] Es localitza a la costa sud-est de l'illa d'Oahu. El mateix nom també es pot referir al districte de Honolulu. Fins a l'1 de juliol de 2004, la població de Honolulu era de 377.260 habitants i per al districte complet, de 900.000; que correspon més o menys a la seva àrea metropolitana, la qual l'any 1980 era en el número 36 del rànquing de les àrees més grans dels Estats Units, però el 2000 va arribar a caure fins al número 55 de les 363 que hi ha en aquest país. A Hawaii, els governs municipals solament operen en l'àmbit de districtes i la ciutat i el districte de Honolulu ocupen tota l'illa d'Oahu (aproximadament 600 km² de superfície).
Pel que fa als grups racials/ètnics els asiàtics (xinesos, filipins, japonesos, coreans, etc.) són el més nombrós (aproximadament el 55,85%). Seguit dels blancs (19,67%), nadius hawaians i altres illes del Pacífic (6,85%), negres o afroamericans (1,62%), els nadius americans i d'Alaska són molt menys de l'1 per cent. La població hispànica o llatina de qualsevol raça és del 4,37% del total.[2]
Història
No se sap amb certesa quan fa que es van establir a Honolulu els primers nadius polinesis. Algunes descripcions orals indiquen que en el segle xii ja havia una comunitat establerta en el lloc on avui es troba Honolulu. No obstant això, quan el primer rei de Hawaii Kamehameha I va conquistar Oahu després de la Batalla de Nuuanu Pali,[3] el monarca va traslladar la seva cort a la localitat de Waikiki el 1804.[4] La seva cort va tornar a mudar-se, el 1809, cap on avui es troba el centre de Honolulu.[5]
El capità anglès William Brown va ser el primer estranger a arribar,[6][7] el 1794, al que avui és el port de Honolulu. Des de llavors una gran quantitat de vaixells estrangers començarien a visitar el port, convertint Honolulu en un punt freqüentat per les naus mercants provinents d'Amèrica del Nord i Àsia.
El 1845, Kamehameha III va canviar la capital del regne de Hawaii de Lahaina, a l'illa de Maui, a Honolulu.[8] Durant el seu regnat i el dels seus successors Honolulu es va transformar en una moderna capital amb la construcció d'edificis com la Catedral de San Andreu,[9] el Palau 'Iolani[10][11] i Alliiolani Hale.[12][13][14] Al mateix temps, Honolulu es va convertir en el centre del comerç de les illes, amb l'establiment de grans empreses al centre de Honolulu pels descendents dels missioners nord-americans.
Malgrat la història turbulenta de finals de segle xix i principis del segle xx, que inclou la caiguda de la monarquia hawaiana, l'annexió pels Estats Units i l'atac dels japonesos a la Segona Guerra Mundial, Honolulu mai no va deixar de ser la capital, ciutat més gran i principal port marítim de les illes hawaianes.
Després de la inclusió de Hawaii com a estat de la unió americana, va venir una explosió econòmica i un accelerat creixement per a Honolulu i tot Hawaii en general. El modern transport aeri portaria milers, i més endavant milions, de visitants per any a les illes. Actualment, Honolulu és una ciutat moderna amb nombrosos gratacels, i Waikiki és el centre de la indústria turística de Hawaii amb milers d'habitacions d'hotel.
Gastronomia
La cuina de Hawaii és una fusió de molts aliments que porten els immigrants a les illes Hawaii, inclosos els primers polinesis i la cuina hawaiana autòctona i els orígens americà, xinès, filipí, japonès, coreà, polinesi, portorriqueño i portuguès.
Les fonts d’aliments vegetals i animals s’importen de tot el món per a ús agrícola a Hawaii. El Poi, un midó que es fa picant el taro, és un dels aliments tradicionals de les illes. Molts restaurants locals serveixen l'omnipresent dinar de plat, que inclou dues culleres d'arròs, una versió simplificada d'amanida de macarrons americans i una gran varietat de cobertures, incloses les hamburgueses, un ou fregit i la salsa d'un loco moco, tonkatsu d'estil japonès o el tradicional lūʻau favorits, inclosos el porc kālua i laulau. Spam musubi és un exemple de fusió de cuina ètnica que es va desenvolupar a les illes entre la barreja de grups d’immigrants i personal militar. Als anys noranta, un grup de xefs van desenvolupar la cuina regional de Hawaii com una cuina de fusió contemporània.
Personalitats il·lustres
- Barack Obama (1961) 44è president dels Estats Units d'Amèrica, Premi Nobel de la Pau de l'any 2009.
- Nicole Scherzinger, cantant, ballarina, model i actriu
- Kristin Oppenheim, artista
- Bruno Mars, cantant
- Israel Kamakawiwo'ole, cantant, músic i activista
- Francisco de Paula Marín Grassi
Vegeu també
Referències
- Honolulu Population and Demographics.http://honolulu.areaconnect.com/statistics.htm
- ↑ Ruby, L.; Stephenson, R.W.. Honolulu Town (en romanès). Arcadia Publishing, 2012, p. 7 (Images of America). ISBN 978-0-7385-9300-5.
- ↑ Fojas, C.; Guevarra, R.P.; Sharma, N.T.. Beyond Ethnicity: New Politics of Race in Hawai‘i. University of Hawaii Press, 2018. ISBN 978-0-8248-7352-3.
- ↑ Ward, G. The Rough Guide to Honolulu. Rough Guides, 2002, p. 85 (Miniguides Series). ISBN 978-1-85828-851-2.
- ↑ Chan, G.; Feeser, A. Waikiki: A History of Forgetting and Remembering. University of Hawaii Press, 2006, p. 15. ISBN 978-0-8248-6552-8.
- ↑ Quanchi, M.; Adams, R. Culture Contact in the Pacific: Essays on Contact, Encounter and Response. Cambridge University Press, 1993, p. 176. ISBN 978-0-521-42284-0.
- ↑ Judd, B. Voyages to Hawaiʻi Before 1860: A Record, Based on Historical Narratives in the Libraries of the Hawaiian Mission Children's Society and The Hawaiian Historical Society, Extended to March 1860. University Press of Hawaii for Hawaiian Mission Children's Society, 2019, p. 7. ISBN 978-0-8248-8392-8.
- ↑ Guides, F.T.. Fodor's Oahu: with Honolulu, Waikiki & the North Shore. Fodor's Travel, 2018, p. 41 (Full-color Travel Guide). ISBN 978-1-64097-067-0.
- ↑ Foerster, B. The Real History Of Hawaii: From Origins To The End Of The Monarchy. Lulu.com, p. 98. ISBN 978-1-300-46126-5.
- ↑ Pope, S. Explorer's Guide Honolulu & Oahu: A Great Destination (Second Edition). Countryman Press, 2011, p. 161 (Explorer's Great Destinations). ISBN 978-1-58157-934-5.
- ↑ Aikau, H.K.; Gonzalez, V.V.. Detours: A Decolonial Guide to Hawai'i. Duke University Press, 2019, p. 160. ISBN 978-1-4780-0720-3.
- ↑ Hackler, R.E.A.. ʻIolani Palace, Hawaiʻi's Royal Palace, Official Residence of King Kalākaua and Queen Liliuʻokalani, the Last Monarchs of Hawaiʻi, 1882-1893. Friends of ʻIolani Palace, 2013.
- ↑ Kneubuhl, V.N.. Aliiolani Hale a Sentinel in Time: A Sentinel in Time : A History of the Events in the Life of Hawai'I's Historic Judiciary Building. Judiciary History Center, 2000. ISBN 978-0-9619234-1-9.
- ↑ Demello, J. Fun with the Family Hawaii: Hundreds Of Ideas For Day Trips With The Kids. Globe Pequot, 2009, p. 18 (Fun with the Family Series). ISBN 978-1-4617-4740-6.
- ↑ Hawaii. Territorial Planning Board. Publication, 1939, p. 13.