Komi
| коми кыв, Komi kyv | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 350,000 (cens 1989) |
| Parlants nadius | 219.100 |
| Oficial a | República de Komi |
| Autòcton de | Europa Oriental |
| Estat | República de Komi, Territori de Perm |
| Classificació lingüística | |
| Llengües uralianes
llengües pèrmiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, antic alfabet pèrmic i alfabet Molodtsov |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-1 | kv |
| ISO 639-2 | kv |
| ISO 639-3 | kom |
| Glottolog | komi1267 |
| Ethnologue | kom |
| UNESCO | 373 |
| IETF | kv |
El Komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb l'udmurt. El seu nom prové de kommu “pàtria”, kom “tímal”, peix tòtem de l’ètnia o komi mort “gent del Kama”, però els russos els anomenaren serjane o ziriè, que potser prové del komi i vol dir “cervesa”. Segons xifres del 1989, la llengua komi és parlada pel 74,6 % dels komis.
Dialectes
El komi té deu dialectes: risyktyvkarsky, Nizhnevychegodsky, Srednevychegodsky, Luzsko-letsky, Verkhnesysolsky, Verkhnevychegodsky, Pechorsky, Izhemsky, Vymsky i Udorsky. Prisyktyvkarsky és parlat a la regió de Syktyvkar i és la base de la llengua estandaritzada. la divisió dialectal es basa primordialment en l'ús dels fonemes v i l, mentre que alguns es distingeixen per la palatalització de s i t.
Característiques
El komi es diferencia del pèrmic en:
- Al pèrmic l’accent és mòbil, mentre que en komi es fix en una síl·laba.
- En algunes paraules començades en vocals del pèrmic corerspoenn al komi començades amb v, com od’ź en pèrmic i vod’ź en ziriè (antic).
- Al sufix –t del pèrmic correspon –d en komi, com “tercer” kujimαt (permic), koimαd (ziriè) i harmad(ik) (hongarès).
- El sufix del considerat “cas consecutiu” –la (que serveix per indicar moviment cap a un lloc) manca en el pèrmic, que fa servir el sufix –vin i –vαt, que manquen en el komi.
Alfabet komi
EDstà basat en l'alfabet ciríl·lic amb algunes consonants pròpies: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, І/і, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.