Ramir III
Ramir III de Lleó ( 961 - Astorga 985 ), rei de Lleó (966-984).
Orígens familiars
Fill de Sanç I de Lleó i la seva esposa Teresa Fernández. Va succeir al seu pare amb tant sols cinc anys d'edat.
La regència del Regne de Lleó va restar llavors sota les mans de la seva tia, la monja Elvira de Lleó, i la seva pròpia mare, que a la mort del seu espòs també es retirà en un monestir. Gràcies a aquest fet Ramir III sempre comptà amb el suport del clergat lleonès.
Vida política
Com a rei va ratificar el tractat de pau amb el califa de Còrdova Al-Hàkam II i es va enfrentar contra les tropes normandes que havien invadit les costes gallegues. El 976 amb l'arribada al poder del califa Hixem II va concluïr el període de pau amb els musulmans, i les tropes musulmanes amb el visir Almansor al seu capdavant es van dedicar a debastar el nord de la península.
Va intentar instarura una monarquia absolutista, cosa que va accentuar la tendència separatista del Regne de Castella i Galícia respecte el Regne de Lleó. Així mateix, unit a les constants derrotes davant els musulmans, va probocar que els nobles es revoltessin contre el rei, proclament el seu cosí Beremund II de Lleó, fill bastard d'Ordoni III de Lleó.
Núpcies i descendents
El 979 es casà amb Sança de Saldana, filla de Gómez, comte de Saldana. D'aquest matrimoni nasqué:
- l'infant Ordoni Ramírez, casat amb Cristina de Lleó, filla de Beremund II
| Precedit per: Sanç I |
Rei de Lleó 966–984 |
Succeït per: Beremund II |