Salt de perxa
Esport | atletisme |
---|---|
Tipus | salt vertical |
Rècord del món | Armand Duplantis (, ) Renaud Lavillenie (, ) Okkert Brits (en) (, ) Igor Potapovich (en) (, ) Brad Walker (, ) Steven Hooker (, ) Ielena Isinbàieva (, ) Ielena Isinbàieva (, ) Ielena Isinbàieva (, ) Elmarie Gerryts (en) (, ) Li Ling (en) (, ) Jennifer Suhr (, ) Fabiana Murer (, ) Thiago Braz da Silva (, ) Eliza McCartney (, ) Renaud Lavillenie (, ) Renaud Lavillenie (, ) Serguei Bubka (, ) Armand Duplantis (, ) |
El salt de perxa és una especialitat atlètica que consisteix a passar per sobre d'una barra horitzontal situada a gran alçada (llistó) sense fer-la caure. S'aconsegueix amb l'ajut de la perxa, una barra flexible, d'uns 5 metres, que l'atleta duu a les mans i mitjançant una força, velocitat i habilitats gimnàstiques especials.
L'atleta acaba la prova eliminat després del tercer intent fallit, igual que en salt d'alçada.
Tècnica
L'atleta comença amb una carrera d'uns 40 metres. En arribar a poca distància del matalàs recolza la perxa a un caixetí reglamentari.[1] Gràcies al fet de tenir-la agafada amb les mans pot superar el llistó passant primer les cames, després el cos i finalment els braços, moment en què deixa anar la perxa.
Després d'un intent exitos l'alçada del llistó augmenta progressivament.[1]
Equipament
El salt de perxa requereix a banda del material comú en totes les proves, com un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes de claus d'atletisme, i una barra llarga i flexible – anomenada perxa – que durà a les mans per poder-se impulsar més amunt.
Aquesta perxa té normalment de 4 a 5 m de longitud i sol ser de fibra de vidre o de carboni, materials que van reemplaçar a la canya de bambú i al metall en la dècada de 1960. El material, la longitud i el diamètre no són reglementats.[2]
Història i variants
Als inicis les perxes eren construïdes de fusta (normalment el carya). Després el material va canviar a bambú (cap a 1900), acer (cap a 1950) i fibra de vidre (sovint combinat amb fibre de carboni).[3]
Després els inicis dels anys 1960 les introduccions de la perxa de fibra de vidre i matalasos de gomaespuma han revolucionat la tècnica. La perxa de fibra de vidre és molt més elàstica,[3] i ha possibilitat molts nous rècords.
Variants
Existeixen diversos variants de salt de perxa. Mentre l'especialitat normal (utilitzada als jocs Olímpics i als campionats del món d'atletisme) es disputa amb salt a l'alçada després d'una carrera amb els peus, hi ha variants diferents. Als Païxos Baixos existeixen concursos de fierljeppen, on l'objectiu és saltar el més lluny possible. Aquests concursos recorden la pràctica tradicional d'utilitzar un pal per a superar un canal.[4]
Un variant molt més modern és salt de perxa amb monopatí, inventat per l'atleta francès Baptiste Boirie. En aquell cas l'atleta utilitza un monopatí per accelerar la seva carrera apropant el llistó. Amb aquesta métode Boirie ha saltat 6,17 metres;[5] el seu rècord personal amb salt de perxa normal és de 5,65 m.[6]
Rècords
Marca | Atleta | País | Lloc | Data | ||
---|---|---|---|---|---|---|
WR | Homes | 6,18 | Armand Duplantis | Suècia | Glasgow | 1 de febrer de 2020[7] |
Dones | 5,06 | Ielena Issinbàieva | Rússia | Zuric | 28 d'agost de 2009 | |
OR | Homes | 5,96 | Steven Hooker | Austràlia | Pequín | 22 d'agost de 2008 |
Dones | 5,05 | Ielena Issinbàieva | Rússia | Pequín | 18 d'agost de 2008 | |
ER | Homes | 6,18 | Mondo Duplantis | Suècia | Glasgow | 15 de febrer de 2020 |
Dones | 5,06 | Ielena Issinbàieva | Rússia | Zuric | 28 d'agost de 2006 | |
AM | Homes | 6,04 | Brad Walker | Estats Units | Eugene | 7 de juny de 2008 |
Dones | 4,92 | Jennifer Stuczynski | Estats Units | Eugene | 6 de juliol de 2008 | |
AF | Homes | 6,03 | Okkert Brits | Sud-àfrica | Colònia | 18 d'agost de 1995 |
Dones | 4,42 | Elmarie Gerryts | Sud-àfrica | Wesel | 12 de juny de 2000 | |
AS | Homes | 5,90 | Grigori Iegorov | Kazakhstan | Stuttgart | 19 d'agost de 1993 |
Igor Potapovitx | Kazakhstan | Niça | 10 de juliol de 1996 | |||
Dones | 4,64 | Gao Shuying | R.P. de la Xina | Nova York | 2 de juny de 2007 | |
OC | Homes | 6,05 | Dmitri Markov | Austràlia | Edmonton | 9 d'agost de 2001 |
Dones | 4,65 | Kym Howe | Austràlia | Saulheim | 30 de juny de 2007 |
Atletes amb millors marques mundials
Millors marques masculines
Actualitzat fins al juliol 2019[8][9]
Pos. | Marca | Atleta | País | Lloc | Data |
---|---|---|---|---|---|
1 | 6,16 m | Renaud Lavillenie (FRA) | 15 febrer 2014 | Donetsk (sala) | [10] |
2 | 6,15 m | Serguei Bubka (UKR) | 21 febrer 1993 | Donetsk (sala) | |
3 | 6,06 m | Steve Hooker (AUS) | 7 febrer 2009 | Boston (sala) | |
Sam Kendricks (USA) | 27 juliol 2019 | Des Moines | [11] | ||
5 | 6,05 m | Maksim Tarasov (RUS) | 16 juny 1999 | Athens | |
Dmitri Markov (AUS) | 9 agost 2001 | Edmonton | |||
Armand Duplantis (SWE) | 12 agost 2018 | Berlin | [12] | ||
8 | 6,04 m | Brad Walker (USA) | 8 juny 2008 | Eugene | |
9 | 6,03 m | Okkert Brits (RSA) | 18 agost 1995 | Colònia | |
Jeff Hartwig (USA) | 14 juny 2000 | Jonesboro | |||
Thiago Braz da Silva (BRA) | 15 agost 2016 | Rio de Janeiro | [13] | ||
12 | 6,02 m | ||||
Radion Gataullin (URS) | 4 febrer 1989 | Gomel (sala) | |||
Piotr Lisek (POL) | 12 juliol 2019 | Monaco | [14] | ||
14 | 6,01 m | Igor Trandenkov (RUS) | 4 juliol 1996 | Sant Petersburg | |
Timothy Mack (USA) | 18 setembre 2004 | Monaco | |||
Ievgueni Lukianenko (RUS) | 1 juliol 2008 | Bydgoszcz | |||
Björn Otto (GER) | 5 setembre 2012 | Aachen | |||
18 | 6,00 m | Tim Lobinger (GER) | 27 agost 1997 | Colònia | |
Jean Galfione (FRA) | 6 març 1999 | Maebashi (sala) | |||
Danny Ecker (GER) | 11 febrer 2001 | Dortmund (sala) | |||
Toby Stevenson (USA) | 8 maig 2004 | Modesto | |||
Paul Burgess (AUS) | 25 febrer 2005 | Perth | |||
Timur Morgunov (RUS) | 12 agost 2018 | Berlin | [12] | ||
Shawnacy Barber (CAN) | 15 gener 2016 | Reno (sala) | [15] | ||
25 | 5,98 m | Lawrence Johnson (USA) | 25 maig 1996 | Knoxville |
Millors marques femenines
Actualitzat a 30 d'agost 2009
Pos. | Marca | Atleta | País | Lloc | Data |
---|---|---|---|---|---|
1. | 5,06 | Ielena Issinbàieva | Rússia | Zuric | 28 d'agost de 2009 |
2. | 4,92 | Jennifer Stuczynski | Estats Units | Eugene | 6 de juliol de 2008 |
3, | 4,88 | Svetlana Feofanova | Rússia | Iráklio | 4 de juliol de 2004 |
4, | 4,83 | Stacy Dragila | Estats Units | Ostrava | 8 de juny de 2004 |
Anna Rogowska | Polònia | Brussel·les | 26 d'agost de 2005 | ||
6, | 4,82 | Monika Pyrek | Polònia | Stuttgart | 22 de setembre de 2007 |
Fabiana Murer | Brasil | Rio de Janeiro | 7 de juny de 2009 | ||
8. | 4,78 | Tatiana Polnova | Rússia | Mònaco | 4 de setembre de 2004 |
9. | 4,77 | Annika Becker | Alemanya | Wattenscheid | 7 de juliol de 2002 |
10. | 4,75 | Katerina Badurová | Txèquia | Osaka | 2 d'agost de 2007 |
Iulia Golubtxikova | Rússia | Pequín | 18 d'agost de 2008 |
Campions olímpics
Campions mundials
Seu | Any | Atleta | País | Marca | |
---|---|---|---|---|---|
Hèlsinki | 1983 | Homes | Serguei Bubka | Unió Soviètica | 5,70 |
Dones | No es disputà | ||||
Roma | 1987 | Homes | Serguei Bubka | Unió Soviètica | 5,85 |
Dones | No es disputà | ||||
Tokio | 1991 | Homes | Serguei Bubka | Unió Soviètica | 5,95 |
Dones | No es disputà | ||||
Stuttgart | 1993 | Homes | Serguei Bubka | Ucraïna | 6,00 |
Dones | No es disputà | ||||
Göteborg | 1995 | Homes | Serguei Bubka | Ucraïna | 5,92 |
Dones | No es disputà | ||||
Atenes | 1997 | Homes | Serguei Bubka | Ucraïna | 6,01 |
Dones | No es disputà | ||||
Sevilla | 1999 | Homes | Maxim Taràssov | Rússia | 6,02 |
Dones | Stacy Dragila | Estats Units | 4,60 | ||
Edmonton | 2001 | Homes | Dmitri Markov | Austràlia | 6,05 |
Dones | Stacy Dragila | Estats Units | 4,75 | ||
París | 2003 | Homes | Giuseppe Gibilisco | Itàlia | 5,90 |
Dones | Svetlana Feofanova | Rússia | 4,75 | ||
Hèlsinki | 2005 | Homes | Rens Blom | Països Baixos | 5,80 |
Dones | Ielena Issinbàieva | Rússia | 5,01 | ||
Osaka | 2007 | Homes | Brad Walker | Estats Units | 5,86 |
Dones | Ielena Issinbàieva | Rússia | 4,80 | ||
Berlín | 2009 | Homes | Steven Hooker | Austràlia | 5,90 |
Dones | Anna Rogowska | Polònia | 4,75 | ||
Daegu | 2011 | Homes | |||
Dones | |||||
Moscou | 2013 | Homes | |||
Dones |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «salt de perxa». enciclopèdia.cat / GEC. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ «perxa». enciclopèdia.cat / GEC. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «stavhopp» (en suec). ne.se. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ Ansell, Thomas. «Flying Frisians: the curious sport of Fierljeppen | The Northern Times» (en anglès). northerntimes.nl, 15-05-2019. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ Fosbury, Redacció. «6.17 metres: el rècord del món de salt de perxa... amb skate», 19-09-2018. [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ «European Athletics - Athlete: Baptiste Boirie» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ Regió7. «El suec Duplantis bat el rècord del món de perxa per segon cop en set dies». [Consulta: 16 febrer 2020].
- ↑ Pole Vault - men - senior - outdoor. IAAF. Consulta 14 de novembre 2019.
- ↑ Pole Vault - men - senior - indoor. IAAF. Consulta 14 de novembre 2019.
- ↑ «Sergey Bubka's pole vault record broken by Renaud Lavillenie» (en anglès). BBC Sport, 16-02-2014.
- ↑ Roy Jordan «Kendricks tops 6.06m in Des Moines». IAAF, 28-07-2019 [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ 12,0 12,1 «Men's Pole Vault Results». European Athletics, 12-08-2018. Arxivat de l'original el 18 març 2018. [Consulta: 12 agost 2018].
- ↑ «Men's Pole Vault Results». Rio 2016 official website, 15-08-2016. Arxivat de l'original el 20 setembre 2016. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ Mike Rowbottom «Lisek improves to 6.02m in Monaco – IAAF Diamond League». IAAF, 12-07-2019 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ «Pole Vault Results». polevaultsummit.files.wordpress.com, 15-01-2016. [Consulta: 16 gener 2016].