Vés al contingut

Torre de Foios

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:15, 8 maig 2016 amb l'última edició de Juan Emilio Prades Bel (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre de Foios
Imatge
Dades
TipusTorre i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície177 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLlucena (l'Alcalatén) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 08′ 17″ N, 0° 19′ 19″ O / 40.138°N,0.322°O / 40.138; -0.322
Bé d'interès cultural
Data3 juny 1931
IdentificadorRI-55-0000020
Codi IGPCV12.072-9999-000008[1] Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-55-0000020
Codi IGPCV12.072-9999-000008[1] Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcastellonarqueologico.es… Modifica el valor a Wikidata
Torre de Foios (Llucena)

La torre de Foios és una torre d'origen ibèric ubicada al terme municipal de Llucena, a la comarca valenciana de l'Alcalatén. És Bé d'Interés Cultural des que en l'any 1931 se'l declarà Monument Històric Nacional.[2] Les restes d'aquesta torre d'origen iber es troben sobre un xicotet promontori, a la vora d'una via de comunicació que ocupa la carretera CV-190. Avui dia, les restes de la torre de Foios es troben en un bon estat de conservació.

Descripció

Torre de Foios (Llucena, Alcalatén)

Aquesta construcció, de caràcter defensiu i militar, es va aixecar cap al segle VI aC, i formava part de l'estructura d'un poblat iber, el qual degué tindre una considerable extensió, tot i que l'ús agrícola del terreny va comportar la pèrdua de bona part del jaciment. Posteriorment, i després d'un període d'abandonament, l'indret i la torre es van tornar a ocupar cap al segle II aC.

Va ser descoberta a principis del segle XX, quan es van rompre alzinars per nous cultius. Prompte es van fer els primers estudis arqueològics (campanyes de Bosch i Gimpera i Senent Ibañez, de l'Institut d'Estudis Catalans, cap al 1915-1920). Les excavacions més importants les va dur a terme l'arqueòloga Milagro Gil-Mascarell Boscà, entre 1969 i 1978.

Entre les troballes que s'han excavat, hi ha nombroses restes de material ceràmic, algunes d'elles decorades, així com importacions campanienses de vernís negre.

Referències

Bibliografia

  • Escrig Fortanete, Joaquim. "Monogràfica de Llucena". Pàgs 208-212. Universitat Jaume I, 2000

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina