14 de març
| << | Març 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs. Queden 292 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1899 - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, és escollit batlle de la ciutat.
- 1920 - Mataróː S'inaugura el Teatre Bosque, amb l’actuació de la companyia d’acròbates de Willy Frediani.[1]
- 1952 - Barcelona: Són executats al Camp de la Bota els maquis anarquistes Pere Adrover Font el Iaio, Jordi Pons Argilés, José Pérez Pedrero Tragapanes, Ginés Urrea Piña i Santiago Amir Gruañas el Sheriff.
- 1967 - S'emet per RTVE-Catalunya el primer programa de Mare Nostrum, un informatiu mensual, segon programa en català de la televisió.
- 1993 - Andorra: s'hi celebra el referèndum amb què s'aprova la primera Constitució del país.
- Resta del món
- 1369 - Montiel (Regne de Castella)ː Batalla de Montiel en el si de la Guerra dels Cent Anys. L'exèrcit franco-castellà comandat per du Guesclin i Enric II de Castella derrota a l'aliança proanglesa liderada per Portugal.
- 1516 - Brussel·les (Sacre Imperi Romanogermànic)ː Carles V és coronat rei de la monarquia d'Espanya a la catedral.
- 1938 - Viena (Àustria)ː Adolf Hitler entra à Viena on és aclamat per 200 000 austríacs.
- 1939 - Eslovàquiaː Jozef Tiso proclama la independència d'Eslovàquia, i es converteix en un estat satèl·lit de l'Alemanya nazi.
- 1984 - Belfast (Irlanda del Nord)ː Paramilitars de l'Ulster Freedom Fighters fereixen greument en un atemptat a Gerry Adams, president del Sinn Féin.[2]
- 2004 - Espanya El Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE guanya les eleccions a les corts espanyoles per majoria relativa.
- 2020 - Espanya: el Consell de ministres aprova l'estat d'alarma i decreta mesures per frenar el contagi del COVID-19, previstes inicialment per a una durada de dues setmanes, que es perllongarien.[3]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1844, Alcoi: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià
- 1883, Barcelona: Joan Manén i Planas, virtuós del violí i compositor.[4]
- 1892, Olotː Carme Gotarde i Camps, fotògrafa catalana, i també pintora, dibuixant i escultora (m. 1953).[5]
- 1923, Cambrils: Josep Salceda i Castells, cronista oficial de la vila de Cambrils
- 1937, Andratx, Mallorca: Baltasar Porcel i Pujol, escriptor, periodista i crític literari mallorquí.[6]
- 1947, València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (m. 1993).[7]
- 1949, Barcelona: Núria Armengol Reig, jugadora, entrenadora i directiva de bàsquet catalana [8]
- 1950, Pontellà: Pere Figueres, cantant de Catalunya Nord.
- 1955, Castelldefels: Roser Burgués Ventura, psicopedagoga, terapeuta del llenguatge i escriptora catalana.
- 1958, Barcelonaː Rosa Cullell i Muniesa, periodista i dirigent empresarial.[9]
- 1966, Barcelonaː Anna Amigó Bertran, orientadora catalana, especialista en curses d'orientació i raids d'aventura.[10]
- 1978, Barcelona: Maria Casado Paredes, periodista i presentadora de televisió catalana.[11]
- Resta del món
- 1681, Magdeburg: Georg Philipp Telemann, compositor alemany (m. 1767)[12]
- 1804, Viena (Àustria): Johann Strauss, compositor i director d'orquestra austríac, conegut particularment pels seus valsos i per ser el pare d'una dinastia musical amb els seus fills Johann Strauss, Josef Strauss i Eduard Strauss. (m. 1849)[13]
- 1846, Viena, Àustria: Bertha von Brukenthal, compositora austríaca (m. 1908).[14]
- 1854, Strehlen, Prússia: Paul Ehrlich, bacteriòleg Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1908.(m. 1915)[15]
- 1879, Ulm, Imperi Alemany: Albert Einstein, físic alemany. (m. 1955)[16]
- 1887, Baltimore, Estats Units: Sylvia Beach, llibretera i editora nord-americana (m. 1962).[17]
- 1892, Ada (Imperi Austrohongarès) (avui dia a Voivodina Sèrbia): Mátyás Rákosi, polític comunista hongarès que, entre 1945 i 1956, dirigí la República Popular d'Hongria (m. 1971).[16]
- 1922, Montevideo: China Zorrilla, actriu uruguaiana.[18]
- 1923, Nova York: Diane Arbus, fotògrafa estatunidenca (m. 1971).[19]
- 1933, Londres: Michael Caine, actor i productor de cinema anglès.[20]
- 1934, Renate, Itàlia: Dionigi Tettamanzi fou un cardenal italià de l'Església Catòlica.(m. 2017)[21]
- 1938, Vitória da Conquista, (Brasil): Glauber Rocha, director de cinema brasiler, actor i guionista (m. 1981).[7]
- 1939, Sevilla: Pilar Bardem, actriu espanyola.[22]
- 1941, Emden, Baixa Saxònia (Alemanya): Wolfgang Petersen, director de cinema alemany.[7]
- 1946, Heemstede, (Països Baixos): Maria Gertrudis "Mieke" Bal, historiadora de l'art.[23]
- 1963, Varsòvia: Anna Osmakowicz, actriu i cantant polonesa.
- 1970, Logronyo: Mariam Budia, dramaturga espanyola.
- 1997, Columbus, Ohio, Simone Biles, gimnasta artística estatunidenca; al 2019, la més llorejada de tots els temps.[24]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1978 - Madrid: Agustin Rueda Sierra, anarquista i antifranquista català, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel (n. 1952).
- 1988 - Barcelona: Helena Maragall i Noble, litògrafa i gravadora catalana (n. 1893).[25]
- 1996 - Barcelona, Conxa Sisquella i Planas, pintora i artista destacada de la postguerra (n. 1920).[26]
- 2001 - Reus (el Baix Camp): Ramon Barnils, periodista català (n. 1940).[27]
- Resta del món
- 1877 - Southampton, Anglaterra: Juan Manuel de Rosas, polític i militar argentí (n. 1793).[30]
- 1883 - Londres, Anglaterra: Karl Marx, filòsof, sociòleg, economista i pensador socialista (n. 1818).[30]
- 1901 - Parísː Henriette Browne, pintora orientalista francesa (n. 1829).[31]
- 1932 - Rochester, Nova York (EUA): George Eastman, fotògraf, inventor, i filantrop nord-americà (n. 1854).[7]
- 1973 - Saint Louis, Missouri (EUA): Howard H. Aiken, enginyer nord-americà (n. 1900).[32]
- 1975 - Hollywood, Los Angeles: Susan Hayward, llegendària actriu nord-americana (n. 1917).[33]
- 1976 - Palm Springs, Califòrnia (EUA): Busby Berkeley, nascut William Berkeley Enos director de cinema i coreògraf estatunidenc (n. 1895).[7]
- 1980 - Alaska (EUA): Félix Rodríguez de la Fuente, etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol (n. 1928).[34]
- 1989 - Graubünden, Suïssa: Zita de Borbó-Parma, última emperadriu de la casa d'Habsburg de l'imperi austrohongarès (n. 1892).[35]
- 1997 - Londres, Anglaterra: Fred Zinnemann, director de cinema austríac (n. 1907).
- 2008 - Rocca di Papa, Itàlia: Chiara Lubich, activista catòlica italiana.[36]
- 2017 - Barcelonaː Joaquina Dorado Pita, activista anarco-sindicalista, republicana i antifranquista (n. 1917).[37]
- 2018 -
- Cambridge, Anglaterra: Stephen Hawking, físic britànic (n. 1942).[38]
- Rio de Janeiroː Marielle Franco, sociòloga, feminista, política, defensora dels drets humans assassinada a trets (n. 1979).[39]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: Arnau de Pàdua, o de Cattanei, abat benedictí i màrtir; Matilde de Saxònia, emperadriu germànica; Florentina de Cartagena, verge i monja; sant Jacopo Cusmano, fundador dels Missioners Servents i Serventes dels Pobres (mort 1888); beat Agnus de Saragossa bisbe i franciscà (m. 1260); serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu.
- Se celebra el dia del nombre π especialment als països de parla anglosaxona on aquesta data s'escriu 3/14 o 3.14.
- White day, commemoració similar a la del dia de Sant Valentí celebrada al llunyà Orient.
Referències
[modifica]- ↑ Cusachs i Corredor, Manuel. «El cinema al Teatre Monumental de Mataró». Vilaweb, 09-01-2003. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ «Gerry Adams, líder de la rama política del IRA, herido de dos balazos en el centro de Belfast» (en castellà). El País, 15-03-1984. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Entra en vigor l’estat d’alarma a Espanya per la Covid-19 | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 gener 2025].
- ↑ «Joan Manén i Planas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Antoni, Mayans. «Notes biogràfiques». A: Carme Gotarde Camps (1892-1953) fotògrafa.. 1a. ed. Olot [Girona]: Arxiu d'Imatges d'Olot, 2009, pàg. 26-32. ISBN 978-84-936974-5-7.
- ↑ «14 de març». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Núria Armengol Reig | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Rosa Cullell i Muniesa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Anna Amigó Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Maria Casado». IMDb. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Georg Philipp Telemann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Bertha von Brukenthals "Missa Solemnis" wird in München aufgeführt» (en alemany). [Consulta: 18 abril 2021].
- ↑ «Paul Ehrlich. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ 16,0 16,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Sylvia Beach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «China Zorrilla». Alternativa Teatral. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «Diane Arbus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Michael Caine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Tettamanzi, Dionigi» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Pilar Bardem». Cine y teatro.es, 18-06-2011. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Prof. dr. M.G. Bal, 1946» (en neerlandès). University of Amsterdam - Album Academicum Website. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Peszek, Luan. «Simone Biles» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 23-03-1988. [Consulta: 19 març 2023].
- ↑ «Fundadorsː Conxa Sisquella i Planas». Fundació Francesc Fornells-Pla i Conxa Sisquella. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ «Les veritats de Ramon Barnils». Catorze.cat. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ 30,0 30,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Henriette Browne» (en anglès). Collective Biographies of Women. University of Virginia. [Consulta: 27 abril 2024].
- ↑ «Howard Aiken (American mathematician and inventor)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: març 2020].
- ↑ Bauer, Patricia. «Susan Hayward». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «La 2 ret homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente». El Periódico, 13-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Zita de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Chiara Lubich». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «In Memoriam Joaquina Dorado Pita, «Nuri»» (en castellà). CNT Vitoria-Gasteiz, 15-03-2017. [Consulta: 27 març 2019].
- ↑ «Stephen Hawking. British Physicist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Dos años después, autoridades en Brasil deben resolver el asesinato de Marielle Franco». Amnistia Internacional, 14-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de març.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de març