1909
| Tipus | any civil i any comú que comença en divendres |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1909 (mcmix) |
| Islàmic | 1327 – 1328 |
| Xinès | 4605 – 4606 |
| Hebreu | 5669 – 5670 |
| Calendaris hindús | 1964 – 1965 (Vikram Samvat) 1831 – 1832 (Shaka Samvat) 5010 – 5011 (Kali Yuga) |
| Persa | 1287 – 1288 |
| Armeni | 1358 |
| Rúnic | 2159 |
| Ab urbe condita | 2662 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Anys | |
| 1906 1907 1908 - 1909 - 1910 1911 1912 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 12 de maig - Barcelona: Es crea el CE Júpiter, a la cerveseria Cebrián, al Poblenou, fundat per la fusió de dos equips amateurs del barri, l'Anglo-Espanyol i l'Stadium Nacional.
- 22 de maig - València: S'inaugura l'Exposició Regional Valenciana, una mostra del comerç i la indústria que comportà una gran remodelació arquitectònica de la ciutat.[2]
- 26 de juliol - Barcelona: hi comença la revolta popular contra les autoritats coneguda com la «Setmana Tràgica».[3]
- 5 de setembre - Paterna (l'Horta de València): Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen fer envolar el primer avió als Països Catalans.
- 14 de setembre - València: Teodor Llorente és coronat poeta oficial de València, durant l'Exposició Regional Valenciana.[4]
- 31 d'octubre - Sautó: accident ferroviari del Pallat, amb sis morts i vuit ferits.
- 22 de desembre - València: Es clou l'Exposició Regional Valenciana, una mostra del comerç i la indústria que comportà una gran remodelació arquitectònica de la ciutat.[2]
- Sabadell: Antoni Estruch pinta l'oli L'Onze de Setembre de 1714.[5]
- Manresa: es funda l'Esbart Manresà de Dansaires.[6]
- Resta del món
- 25 de gener, Dresden, Alemanya: estrena de l'òpera Elektra de Richard Strauss a la Königliches Opernhaus.[7][8]
- 20 de febrer - Manifest del futurisme, publicat al diari francès Le Figaro l'any 1909 per Filippo Tommaso Marinetti, poeta i novel·lista italià, fou l'escrit que va determinar les bases del futurisme i la inauguració d'aquest moviment avantguardista.[9]
- 6 d'abril - Pol nord: Robert Edwin Peary arriba al pol Nord. És considerada la primera persona a arribar al pol Nord, però aquesta afirmació segueix sent controvertida.
- 31 de març - Comença la construcció del Titànic.
- Beatificació de Joana d'Arc.
- Instituït el Giro d'Itàlia.
- Tel-Aviv esdevé ciutat independent.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 10 de febrer - Penàguila, Alcoià: Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels més necessitats.[10]
- 27 de març, Barcelona: Rosa Maria Arquimbau, escriptora i periodista catalana (m.1992).[11]
- 3 d'abril - Barcelona: Carme Serrallonga i Calafell, pedagoga i traductora catalana (m. 1997).[12]
- 15 de maig - Cocentaina, Comtat (País Valencià): Gustau Pascual Falcó, músic i compositor valencià, autor del pasdoble Paquito el Chocolatero (m. 1946).
- 21 de maig - El Grau de València: Agustí Centelles, fotògraf (m. 1985).[13]
- 1 de juny - Barcelona: Wenceslau Dutrem i Domínguez, Metge i armacèutic (m. 1979).
- 14 de juny - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català.
- 22 de juliol - Navarraː Amàlia Tineo i Gil, (m. 2007) filòsofa i professora catalana.
- 6 d'agost - Barcelona: Elvira-Augusta Lewi, escriptora i periodista catalana (m. ca. 1970).[14]
- 15 d'agost - Vallsː Dolors Vives i Rodon, pilot catalana, pionera de l'aviació durant la Segona República, i professora de piano (m. 2007).[15]
- 17 de setembre - Madrid: María Lacrampe, infermera socialista espanyola (m. 1994).[16]
- 1 d'octubre - Barcelona: Miquel Batllori i Munné, historiador i jesuïta català.
- 11 de novembre - Sabadell: Maria Teresa Duran i Nogués, escriptora i activista feminista catalana.[17]
- 27 de novembre, Barcelona: Irene Polo, periodista i representant teatral catalana.[18]
- Barcelona: Víctor d'Ors i Pérez-Peix, arquitecte i urbanista (m. 1994).[19]
- Vic: Salvador Puntí i Puntí, escultor.
- Resta del món
- 3 de febrer, París: Simone Weil, filòsofa francesa.[20]
- 9 de febrer, Marco de Canaveses (Portugal): Carmen Miranda, cantant de samba i actriu brasilera nascuda a Portugal.[21]
- 10 de febrer, Londres, Regne Unit: Leslie Hurry, artista i escenògraf de ballet, teatre i òpera.
- 13 de febrer, Vilafranca do Bierzo: Blanca Negri, artista de varietats i actriu (m. 1988).[22]
- 15 de febrer, Viena: Miep Gies, resistent que amagà Anne Frank i en conservà El diari.[23]
- 17 de febrer, Austinː Gertrude Abercrombie, artista pintora americana, adscrita al corrent surrealista (m. 1977).[24]
- 21 de febrer, Volchansk, Rússia: Aleksandra Snejkó-Blótskaia, directora de cinema d'animació soviètica (m.1980).[25]
- 28 de febrer, Columbus, Ohio: Ketti Frings, escriptora i guionista estatunidenca (m. 1981).[26]
- 6 de març - Ikenne (Nigèria): Obafemi Awolowo, polític nigerià (m. 1987)[27]
- 11 d'abril, Madrid: Carmen Caamaño Díaz, historiadora, política i dirigent del PCE.[28]
- 13 d'abril - Jackson (Mississipi) (EUA): Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer d'Obres de Ficció l'any 1973 (m. 2001).[29]
- 14 d'abril, Buenos Aires: Isabel Aretz, compositora, investigadora, escriptora i etnomusicòloga argentina (m. 2005).[30]
- 22 d'abril, Torí, Regne d'Itàlia: Rita Levi-Montalcini, neuròloga italiana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986 (m. 2012)[31]
- 30 d'abril, la Haiaː Juliana I dels Països Baixos, fou reina dels Països Baixos (m. 2004).[32]
- 2 de maig, Benoni, Gauteng, Sud-àfricaː Rhoda Rennie, nedadora sud-africana que va competir durant els anys vint (m. 1963).[33]
- 9 de maig, Frankfurtː Hilde Levi, física alemanya-danesa (m. 2003).[34]
- 15 de maig, Huddersfield, Yorkshire, Regne Unit: James Mason, actor de teatre i cinema anglès.[35]
- 22 de maig, Berlínː Eva Busch, cantant popular i de cabaret alemanya (m. 2001).[36]
- 26 de maig, Acquate, Lucia Ripamonti, monja italiana venerada com a beata per l'Església catòlica.
- 27 de maig, Estocolmː Astrid Sampe, dissenyadora tèxtil sueca (m. 2002).[37]
- 6 de juny, Riga, Letònia: Isaiah Berlin, politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del segle xx (m. 1997).[38]
- 7 de juny,
- Westfield, Nova Jerseyː Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (m. 1974).[39]
- Londresː Jessica Tandy, actriu anglesa nacionalitzada estatunidenca (m. 1994).[40]
- 9 de juny, Àvila, Espanya: José Luis López Aranguren, filòsof, assagista i professor espanyol (m. 1996).[41]
- 16 de juny, Nova Yorkː Edna Beilenson, tipògrafa, impressora i empresària estatunidenca.[42]
- 17 de juny, Château-Chinon: Régine Pernoud, historiadora medievalista i arxivera francesa (m. 1998).[43]
- 26 de juny, Montevideo: Amalia Polleri, professora, artista, poeta, periodista i crítica d'art uruguaiana (m. 1996).[44]
- 15 de maig, Huddersfield, Yorkshire, Regne Unit: James Mason, actor de teatre i cinema anglès
- 13 de juliol, Le Perreux-sur-Marneː Marie-Thérèse Walter, model de Pablo Picasso.[45]
- 27 de juliol, Colòniaː Hilde Domin, poeta, escriptora i traductora alemanya.[46]
- 22 de juliol, Bari, Pulla, Itàlia: Licia Albanese, soprano italiana nacionalitzada estatunidenca el 1945 (m. 2014).[47]
- 28 de juliol, Offenburg, Baden-Wurtembergː Aenne Burda, editora de premsa alemanya.[48]
- 22 d'agost, Palermː Lia Pasqualino Noto, pintora i galerista italiana (m. 1998).[49]
- 27 d'agost, Valladolid: Alfonso María de Borbón y Pintó, militar espanyol.
- 19 de setembre, Carhaix-Plouguer: Vefa de Bellaing, escriptora i intel·lectual bretona (m. 1998).[50]
- 13 d'octubre, Toledo, Ohio, Estats Units: Art Tatum fou un pianista de jazz estatunidenc (m. 1956).[51]
- 20 d'octubre, Parísː Monique Haas, pianista francesa (m. 1987).
- 28 d'octubre, Dublín (Irlanda): Francis Bacon pintor irlandès (m. 1992).[52]
- 20 de novembre, Berlín: Marianne Breslauer, fotògrafa i marxant alemanya.
- 26 de novembre, Slatina, Romania: Eugen Ionescu, escriptor romanès, sobretot en llengua francesa, creador del teatre de l'absurd
- 14 de desembre, Boulder, Colorado, EUA: Edward Lawrie Tatum, biòleg, químic i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 conjuntament amb Lederberg i Beadle pels seus treballs en genètica bacteriana.
- Viena, Imperi Austrohongarès: Christoph von Fürer-Haimendorf, etnòleg especialitzat en el subcontinent indi.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 25 de març - Madrid, Espanya: Ruperto Chapí Lorente, compositor de sarsuela valencià (57 anys).
- 26 de març - València: José María Úbeda Montés, compositor i organista valencià (69 anys).
- 18 de maig - Cambo-les Bains, Aquitània, França: Isaac Albéniz, compositor i intèrpret de piano català.[53]
- 24 de juny - Barcelona: Antoni Elias i de Molins, bibliògraf i director de museu català (n.1850).
- 13 d'octubre - Barcelona: Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog català, executat com a boc expiatori de la Setmana Tràgica (50 anys).
- 17 de novembre - Barcelonaː Antonia Gili i Güell, poetessa catalana (n. 1856).[54]
- 15 de desembre - Barcelona: Francesc Tàrrega, compositor i guitarrista valencià (57 anys).
- Resta del món
- 13 de gener, Copenhaguen: Eva Bonnier, pintora i filantropa sueca.[55]
- 20 d'abril, Saint-Michel-de-Chavaignes (Sarthe)ː Hélène Bertaux, escultora francesa, primera a obtenir reconeixement, i activista a favor de les dones artistes (n. 1825).[56]
- 6 de maig, Parísː Fanny Cerrito, ballarina i coreògrafa italiana (n. 1817).[57]
- 9 de maig, Giengen an der Brenzː Margarete Steiff, modista que esdevingué empresària fabricant de ninots de peluix (n. 1847).[58]
- 1 de juny, Nàpols (Itàlia): Giuseppe Martucci, pianista i compositor italià (n. 1856).[59]
- 16 de juny, Ronneby: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec.
- 20 de juny: Fiódor Fiódorovitx Màrtens, diplomàtic i jurista rus (63 anys).
- 11 de juliol, Washington DC (EUA):Simon Newcomb, astrònom estatunidenc d'origen canadenc (n. 1835).[60]
- 31 de juliol: Fadl Allah Nuri, ulema contrari a la constitució de Pèrsia el 1906-1909 (executat).
- 15 d'agostː Londresː Laura Theresa Alma-Tadema, pintora i il·lustradora del Regne Unit (n. 1852).[61]
- 16 de setembre, Chênée, Bèlgica: Charles Descardre, horticultor i burgmestre.
- 13 d'octubre: Oscar Byström, compositor i director d'orquestra suec (87 anys).
- 25 d'octubre, Berlín: Ferdinand von Strantz, cantant prussià.
- 3 de novembre, Madrid: Francisco Ayala, advocat i escriptor espanyol (n. 1906).
- 19 de novembre, París: Renée Vivien, escriptora (n. 1877).[62]
- 14 de desembre, Madrid: Agustí Querol i Subirats, escultor català (n. 1860).
- 16 de desembre, Berlínː Lina Morgenstern, activista social, educadora, escriptora, feminista i pacifista alemanya (n. 1830).[63]
- Berlín: Hermann Thadewaldt, director d'orquestra prussià.
- Charles Meerens, intèrpret i musicòleg belga.
Referències
[modifica]- ↑ Usall, Ramon. «El Júpiter, el club de barri, obrerista i catalanista que ens explica la Catalunya del segle XX». El Crític, 22-05-2018. [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Exposició Regional Valenciana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Història mundial de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2018. ISBN 978-84-297-7728-4.
- ↑ «La historia de la Exposición Regional Valenciana de 1909» (en castellà). ValenciaBonita.es, 22-05-2016. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Antoni Estruch Bros (Sabadell, 1872 - Buenos Aires, 1957) - Museus Municipals - Ajuntament de Sabadell». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «ESBART MANRESÀ DE DANSAIRES de l' Agrupació Cultural del Bages | [ AGRUPAMENT D'ESBARTS DANSAIRES ]». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Gilliam, Bryan. Richard Strauss's Elektra. Oxford: Clarendon Press, 1996. ISBN 0-19-816602-8.
- ↑ Puffett, Derrick. Richard Strauss: Elektra. Cambridge: Cambridge University Press, 1990 (Cambridge Opera Handbooks). ISBN 0-521-35173-1.
- ↑ Manifestos d'avantguarda : antologia. Barcelona: Edicions 62, 1995. ISBN 84-297-3873-8.
- ↑ «Patro Agulló, plaça de». Ajuntament de Sabadell. Nomenclàtor, 22-12-1993. [Consulta: 5 gener 2024].
- ↑ Terrades, Toni. «Biografia Rosa Maria Arquimbau». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Ciurans, Enric. «Carme Serrallonga». Institut del Teatre. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ «Agustí Centelles i Ossó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujeres: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi.». Asparkía, 27., 2015, pàg. 131-145.
- ↑ Roldán Villén, Adolfo. «Dolores Vives Rodón» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ «Lacrampe Iglesias, María» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Ricard Simó i Bach. Sabadell: Ed. Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3.
- ↑ «Irene Polo i Roig | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «COAM - VÍCTOR D'ORS PÉREZ-PEIX, FONDOS ARCHIVO COAM». [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Simone Weil | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Carmen Miranda». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Blanca Negri (1909-1988)». Find a Grave Memorial. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «Miep Gies» (en anglès). Anne Frank House. [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ «Cat & I or Gertrude Abercrombie Self-Portrait» (en anglès). National Portrait Gallery. Smithsonian. [Consulta: 30 maig 2022].
- ↑ «Snežko-Blockaâ, Aleksandra (1909-1980)» (en francès). Bibliothèque Nationale de France. Catalogue général. [Consulta: 17 març 2022].
- ↑ «Ketti Frings» (en castellà). La Vanguardia, 03-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-01-06. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Martínez Leal, Juan. «CARMEN CAAMAÑO DÍAZ (Madrid, 1909-2006)». Archivo de la democracia. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Letralia 125 | Noticias | Murió en Argentina la investigadora Isabel Aretz» (en castellà). Letralia. Tierra de Letras, Nº 125, 04-07-2005. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «Rita Levi-Montalcini. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ van der Vat, Dan «Obituary: Queen Juliana of the Netherlands». The Guardian, 22-03-2004. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Rhoda Rennie. Bio, Stats, and Results». Sports Reference. SR/Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Vogt, Annette B. «Hilde Levi». Jewish Women's Archive. [Consulta: 1r març 2003].
- ↑ «James Mason | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Eva Busch» (en alemany). Fembio. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Bogren, Marika. «Anna Astrid Sampe» (en anglès). Svenskt kvinnobiografiskt lèxikon, 10-02-2021. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ «Sir Isaiah Berlin | British historian» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «The Virginia Apgar Papers: biographical information». National Library of Medicine. [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ «Jessica Tandy» (en anglès). Enciclopaedia Britannica, 29-04-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «José Luis Aranguren | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Schaefer, Maureen. «Mulheres na Tipografia: Edna Beilenson (EUA, 1909-1981) - Teoria do Design» (en portuguès), 11-08-2023. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Wisman, Josette A. «Debunking the Myths, Transmitting Knowledge in Clear Language. Régine Pernoud (1909-1998)». A: Jane Chance. Women Medievalists and the Academy (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2005, p. 711 i següents. ISBN 978-0-299-20750-2.
- ↑ «Amalia Polleri» (en anglès). Revista Arte y Cultura. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Blonde, Sunny and Bright» (en anglès). The genealogy of style, 06-03-2015. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Hilde Domin (1909-2006) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ Salas, Roger «Licia Albanese, soprano» (en castellà). El País [Madrid], 26-08-2014. ISSN: 1134-6582.
- ↑ van der Vat, Dan «Aenne Burda» (en anglès). The Guardian, 16-11-2005. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Giordano, Marina. «PASQUALINO NOTO, Lia» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Ebauche d'un Dictionnaire Biographique du Mouvement Breton (1790-2000), p. 9.
- ↑ «Art Tatum | American musician» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Francis Bacon | British painter» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2021].
- ↑ «Isaac Albéniz i Pascual | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Gili i Güell, Antònia». Dades de Catalunya, 20-03-2020. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Gynning, Margareta. «Eva Fredrika Bonnier». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ Jacques, Sophie. «REPÈRES BIOGRAPHIQUES». A: La statuaire Hélène Bertaux (1825-1909) et la tradition académique: Analyse de trois nus (tesi) (en francès). Québec: Université Laval, 2015, pàg. XV-XIX.
- ↑ París, Carmen; Bayo, Javier. «Cerrito, Fanny (1817-1909)». MCNBiografias.com. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ von Toll, Gritta. «Margarete Steiff: La mujer que fundó un imperio de juguetes» (en castellà). Barnebys Magazine, 24-07-2018. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «MARTUCCI, Giuseppe in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Simon Newcomb | American astronomer and mathematician» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Lady Laura Alma-Tadema. Obituari a The Times 17.08.1909». Victorian Art in Britain, 17-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-17. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «La passió segons Renée Vivien | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2020-01-02. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Fassmann, Maya. «Lina Morgenstern» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 25 juny 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1909