25 de desembre
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs. Resten 6 dies per acabar l'any. En el vocabulari cristià catòlic, aquest dia és conegut com a Dia de Nadal.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1704 - Terrassa: Cau un meteorit a Catalunya del que se'n recuperen alguns trossos a Terrassa.[1]
- 1921 - Barcelona: Inauguració de l'Estadi Català a la Foixarda.
- 1928 - Barcelona: Primera edició de la Copa Nadal Femenina de natació.
- 1932 - Barcelona: Incendi dels Magatzems El Siglo.[2]
- 1962 - Cau una gran nevada a Catalunya.[3]
- 1970 - Barcelona: Primer partit de futbol femení, al Camp Nou, dins d'un festival benèfic. Arbitrat per un presentador de ràdio i televisió, enfrontà les jugadores blaugranes sota el nom de Selecció Ciutat de Barcelona contra la UE Centelles.[4]
- Resta del món
- 800 - Carlemany és coronat a Roma emperador de l'Imperi Romà d'Occident pel Papa Lleó III.
- 1046 - Roma: Comença el pontificat de Climent II, amb el suport d'Enric III.
- 1223 - Rieti (Itàlia):Sant Francesc d'Assís organitzà el primer pessebre vivent de la història.
- 1780 - Aranjuez (Comunitat de Madrid): Espanya signa amb el Marroc el Tractat d'Aranjuez de 1780 en el que, a canvi de la cessió de territoris al nord d'Àfrica del primer al segon, el Marroc reconeix la titularitat de Melilla a Espanya.
- 1831 - Jamaica: Inici de la Gran revolta dels esclaus.[5]
- 1836 - Bilbao (País Basc): els carlins es retiren al final del llarg setge de Bilbao de 1836 després de l'arribada de reforços liberals durant la primera guerra carlina.
- 1869 - Madrid: es comença a publicar la revista La Ilustración Española y Americana, que finalitzarà en 1921.
- 1888 - Tórshavn (Illes Fèroe)ː Reunió de Nadal. Trobada d'intel·lectuals feroesos que va marcar el tret de sortida del moviment nacional feroès.[6]
- 1914 - Front occidental (Europa) - Es generalitzen una sèrie d'altos el foc no oficials durant la Primera Guerra Mundial que van rebre el nom de Treva de Nadal.[7]
- 1926 - Japó: Hirohito esdevé emperador del Japó.[8]
- 1959 - Houston (Texas): A la Universitat de Houston el biòleg lleidatà Joan Oró sintetitza l'adenina de manera abiòtica per primera vegada.
- 1989 - Nicolae Ceaușescu, president de Romania, és afusellat conjuntament amb la seva dona, Elena, a Targoviste.
- 1991 - Mikhaïl Gorbatxov dimiteix com a president de la Unió Soviètica.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1738 - València: Manuel Lassala i Sangerman, teòleg, humanista, poeta i dramaturg valencià (m. 1806).
- 1875 - València: Manuel Benedito Vives, pintor valencià, perpetuador de l'escola valenciana del segle xix (m. 1963).
- 1912 - Barcelona: Jaume Gubianas i Jovés, pintor català (m. 2001).
- 1922 - Barcelona: Vicenç Font i Mestres, futbolista català de les dècades de 1940 i 1950 (m. 2003).
- 1920 - Barcelona: Manuel Cubeles i Solé, coreògraf i promotor de la llengua i la cultura popular catalanes (m. 2017).
- 1925 - Barcelona: Nadala Batiste i Llorens, actriu catalana (m. 2015).[9]
- 1930 - Buenos Aires, Argentina: Dora Santacreu, actriu catalana de teatre; filla d'immigrants catalans.[10]
- 1935 - Sitges: Remei Margarit i Tayà, psicòloga, cantautora, professora i escriptora, fundadora d'Els Setze Jutges.[11]
- 1955 - Barcelona: Elena O'Callaghan, mestra, pedagoga, filòloga, escriptora especialitzada en literatura infantil i juvenil.[12]
- 1956 - Barcelona: Xavier Borràs Calvo, escriptor i periodista català.
- 1968 - Vilanova i la Geltrú: Encarnació Adsuar, gimnasta artística catalana que competí durant la dècada de 1980.[13]
- 1990 - Alacant: Covadonga Peremarch, sociòloga i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.[14]
- Resta del món
- 40 aC: Cleòpatra Selene i Alexandre Heli, fills de Cleòpatra i de Juli Cèsar.
- 1642 - Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire (Anglaterra): Isaac Newton, físic, matemàtic i filòsof anglès (m. 1727).
- 1720 - Sankt Gilgen (Arxiducat d'Àustria): Anna Maria Mozart, mare dels músics Maria Anna Mozart i Wolfgang Amadeus Mozart (m. 1778).||1[15]
- 1742 - Eisenach: Charlotte von Stein, dama de companyia, escriptora i amiga de Goethe i Schiller (m. 1827).[16]
- 1821 - Oxford, Massachusettsː Clara Barton, infermera pionera, fundadora de la Creu Roja americana (m. 1912).[17]
- 1863 - Chevry-Cossigny (França): Charles Pathé, productor i director de cinema francès.
- 1876:
- Berlín (Alemanya): Adolf Otto Reinhold Windaus, metge i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1928 (m. 1959).
- Karachi (Imperi Britànic): Muhammad Ali Jinnah, polític inicialment de l'Índia i considerat el pare del Pakistan. Fou cap de la Lliga Musulmana i primer governador general del Pakistan (m. 1948).[18]
- 1883 - París, França: Maurice Utrillo, pintor francès.
- 1886 - Al-Jamaliyah: Malak Hifni Nasif, mestra i escriptora egípcia, feminista precursora.[19]
- 1896 - Galhac, Françaː Fernande Decruck, compositora, organista i pianista, autora d'obres per a saxòfon (m. 1954).[20]
- 1899 - Nova York (els EUA): Humphrey Bogart, actor nord-americà (m. 1957).
- 1904 - Hamburg (Alemanya): Gerhard Herzberg, físic i químic, Premi Nobel de Química de 1971 (m. 1999).
- 1906 - Heidelberg (Alemanya): Ernst Ruska, físic i enginyer alemany, Premi Nobel de Física de 1986 (m. 1988).
- 1911 - París: Louise Bourgeois, artista francesa instal·lada a Nova York (m. 2010).[21]
- 1918 - Mit-Abu al-Kum (Egipte): Ànwar el-Sadat, polític i militar egipci, President d'Egipte (1970-1981), Premi Nobel de la Pau de l'any 1978 (m.1981).
- 1927 - Udaipur, Mewar, Raj Britànic: Ram Narayan, músic indi.
- 1928 - Delhi, Índia: Kapila Vatsyayan, acadèmica, historiadora de l'art i política (m. 2020).
- 1936 - Londres, Regne Unit): Alexandra del Regne Unit, aristòcrata anglesa.
- 1943 - Chorzów, Polònia: Hanna Schygulla, cantant i actriu alemanya.[22]
- 1954 - Aberdeen, Escòcia: Annie Lennox, cantant i compositora escocesa.
- 1956 - Bogotàː Íngrid Betancourt, política colombiana, exsenadora i activista anti-corrupció.[23]
- 1957 - Pembury, Kent, Anglaterra: Shane MacGowan, cantant i músic irlandès conegut per ser el líder, cantant i autor de les cançons de la banda britànica The Pogues (m. 2023).
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1583 - València: Nicolau Factor, frare franciscà, pintor del Renaixement i beat valencià (63 anys).
- 1849 - Barcelona: Andreu Avel·lí Pi i Arimon, historiador i epigrafista especialitzat en història de Barcelona.
- 1933 - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, 122è President de la Generalitat de Catalunya.
- 1948 - Prada de Conflent: Pompeu Fabra, filòleg i enginyer català.
- 1979 - Barcelonaː Adela Simon Pera, infermera catalana impulsora de la modernització de la professió a Catalunya I Espanya (n. 1919).[24]
- 1983 - Palma: Joan Miró i Ferrà, pintor (n. 1893).[25]
- 1998 - València: Vicent Ventura i Beltran, periodista i polític valencià, fundador del Partit Socialista Valencià. (n. 1924).
- 2015 - Barcelona: Montserrat Gudiol i Corominas, pintora catalana (n. 1933).[26]
- 2016 -
- Barcelona: Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, dibuixant barcelonina (n. 1931).[27]
- Arenys de Marː Elvira Elias i Cornet, il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners (n. 1917).[28]
- Resta del món
- 824 - Chang'an (Xina): Han Yu (en xinès tradicional 韓愈, xinès simplificat 韩愈,) erudit xinès de la dinastia Tang (n. 768).[29]
- 1231 - Tolosa de Llenguadoc (Comtat de Tolosa)ː Folquet de Marsella, bisbe de Tolosa i trobador (n. c. 1155).[30]
- 1893 - Houilles: Victor Schoelcher, polític francès conegut per haver tractat d'abolir definitivament l'esclavitud a França.[31]
- 1901 - Múnic: Josef Rheinberger, compositor i pedagog alemany.
- 1922 - Etterbeek, Bèlgica: Alphonse Goovaerts, compositor i musicòleg belga.
- 1926 - Hayama, Japó - Yoshihito, l'emperador Taishō del Japó (n. 1879).[32]
- 1938:
- Batalla de l'Ebre: Alfonso María de Borbón y Pintó, militar espanyol.
- Praga, Txèquia: Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme “robot” (48 anys).
- 1961 - Nova York (EUA): Otto Loewi, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1936 (n. 1873).
- 1963 - París, França: Tristan Tzara, assagista i poeta. Fundador del moviment dadaista (n. 1896).
- 1977 - Corsier-sur-Vevey, Lausana, Suïssa: Charles Spencer Chaplin, conegut com a Charles Chaplin (i popularment també com Charlot, el seu principal personatge), actor de cinema d'origen anglès (n. 1889).[33]
- 1992 - Reading (Berkshire): Monica Dickens, escriptora anglesa (n. 1915).[34]
- 1993, Nova York: Ann Ronell, lletrista i compositora d'èxit estatunidenca (n. 1908).[35]
- 1997 - Douarnenez, Françaː Anita Conti, oceanògrafa i fotògrafa francesa (n. 1899).[36]
- 2005 - Bjärlöv, Suècia: Birgit Nilsson, soprano sueca que va conrear tant l'òpera com la música de concert (n. 1918).[37]
- 2006 - Atlanta, Geòrgia (Estats Units): James Brown, cantant de soul.
- 2014 - Drayton, Anglaterra: Mary Frances Lyon, genetista anglesa (n. 1925).[38]
- 2016 -
- Londres, Anglaterra: George Michael, cantant i compositor anglès.
- Princeton, New Jersey: Vera Rubin, astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques (n. 1928).[39]
- 2018 - Montgomeryː Nancy Roman, astrònoma americana, primera dona executiva de la NASA i «mare del Hubble» (n. 1925).[40]
Festes i commemoracions
[modifica]- Nadal: per a la Cristiandat occidental, commemoració del naixement de Jesús, una de les festes cristianes més importants.
- Onomàstica: beats Folquet de Marsella; Maria dels Apòstols (fundadora); Jacopone de Todi; Pere el Venerable, abat; serventa de Déu Josefina Vilaseca i Alsina (1940-1952).
Referències
[modifica]- ↑ «Es localitzen dos fragments del meteorit de Barcelona, que va caure el 1704». Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 03-06-2020. [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ «Incendi dels magatzems El Siglo de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Servei Meteorològic de Catalunya. «50è aniversari de la gran nevada del dia de Nadal de 1962». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 desembre 2018].
- ↑ «Barcelona-CSKA, un partido de homenaje al socio, y la novedad de un encuentro entre féminas, notas culminantes de la campaña benéfica de Radio Nacional» (en castellà). La Vanguardia, 25-12-1970. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ «THE BAPTIST WAR (1831-1832)» (en anglès). Blackpast, 22-07-2017. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «The Christmas Meeting of 1888» (en anglès). faroeislands.fo, 13-12-2017. Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 14 gener 2020].
- ↑ Shifferd, Kent D. From War to Peace (en anglès). McFarland, 2011, p. 39. ISBN 078648523X.
- ↑ «A 90 años del ascenso de Hirohito al trono imperial japonés.» (en castellà). IRI. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Adéu a Nadala Batiste». El Punt-Avui, 06-03-2015. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Dora Santacreu». IMDb. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Remei Margarit». Cancioneros. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Elena O'Callaghan i Duch». Editorial SM. [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Encarnació Adsuar Soldevilla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Ficha del diputado/a | Corts Valencianes». [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Anna Maria Mozart». [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Charlotte von Stein» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ «Clara Barton, Fundadora». The American National Red Cross. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «NASIF, MALAK HIFNI» (en anglès). Islamicus, 27-05-2017. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Biography - Fernande Breihl Decruck». [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Louise Bourgeois». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Hanna Schygulla: la musa de Fassbinder cumple 75 años» (en castellà). DW, 25-12-2018. [Consulta: 30 octubre 2023].
- ↑ «Temas de actualidad. Íngrid Betancourt. Gente. A fondo. Expansión.com» (en castellà). Expansión, 01-04-2008. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Esquela de Adela Simón i Pera». La Vanguardia, 27-12-1979, pàg. 28.
- ↑ «Joan Miró i Ferrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Montserrat Gudiol i Corominas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Mor Núria Pompeia, pionera del còmic feminista». Ara, 26-12-2016 [Consulta: 26 desembre 2016].
- ↑ «Elvira Elías Cornet (1917-2016)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 16 març 2021].
- ↑ Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2.
- ↑ de Candé, Roland. Nuevo diccionario de la música (en castellà). Grasindo, 2002, p. 112. ISBN 9788495601575.
- ↑ «Victor Schœlcher (1804-1893)». www.senat.fr.
- ↑ «Funeral of Emperor Yoshihito» (en castellà). Getty Images. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Pick, Charles «Obituary: Monica Dickens». Independent, 31-12-1992.
- ↑ «ANN RONELL (1905-1993). Segona part» (en castellà). Classic Jazz Standards, 15-07-2020. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ Kévorkian, Georges. «Anita Conti, un regard sur la mer» (en francès). L'âme de nos marins. Le blog de l'association Aux Marins. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Birgit Nilsson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Mary Frances Lyon». The Lancet, 28-02-2015.
- ↑ Bauer, Patricia. «Vera Rubin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Recordamos a Nancy Roman, «madre del Hubble» y astrónoma de la NASA». National Geographic, 04-01-2019. [Consulta: febrer 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 de desembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 de desembre