286 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 286 aC (cclxxxvi aC) |
Islàmic | 935 aH – 934 aH |
Xinès | 2411 – 2412 |
Hebreu | 3475 – 3476 |
Calendaris hindús | -230 – -229 (Vikram Samvat) 2816 – 2817 (Kali Yuga) |
Persa | 907 BP – 906 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -35 |
Ab urbe condita | 468 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
Dècades | |
310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC | |
Anys | |
289 aC 288 aC 287 aC - 286 aC - 285 aC 284 aC 283 aC |
El 286 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Potit i Petus (o també any 468 ab urbe condita). La denominació «286 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Demetri Poliorceta, antic rei de Macedònia, davant de l'arribada a Grècia d'un exèrcit enviat per Seleuc I Nicàtor es veu obligat a retirar-se. Les seves tropes no el segueixen cap a l'interior d'Àsia i marxa a Cilícia per negociar amb Seleuc. Perd molts homes pel camí i li manquen subministraments, i els soldats l'abandonen. S'ha de rendir a Seleuc, que el fa presoner presoner i el confina.[2]
- Lisímac de Tràcia expulsa de Macedònia al rei Pirros de l'Epir, i aprofita per ampliar el seu territori, incorporant-hi el regne de Peònia.[3]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Gai Eli Petus i Marc Valeri Màxim Potit, segons els Fasti.[a] Durant el seu consolat, l'any està marcat principalment per l'agitació política i social que va suposar la discussió pública de les anomenades lleis Hortènsies,[4] que ratifiquen l'obligació per part del senat romà d'acceptar les decisions dels comicis tribunats i dels plebiscits que havia establert la llei Horatia Valeria.[5]
Notes
[modifica]- ↑ La manca de fonts (els llibres de Titus Livi d'aquest període s'han perdut) no permet conèixer gaires notícies del seu any en el càrrec.
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 45-52
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, XVII. 1
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XVI, 10
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 65 [Consulta: 17 abril 2022].