28 de setembre
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 94 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1713 - Castell de Ciutat (La Seu d'Urgell, Alt Urgell: El general Moragues rendeix Castellciutat després del setge de l'exèrcit borbònic durant la Guerra dels Catalans.
- 1918 - Olot (Garrotxa): inauguració de la Biblioteca Popular, tercera de la xarxa de biblioteques públiques de la Mancomunitat de Catalunya.
- 1974 - Figueres (l'Alt Empordà): hi inauguren el Museu Dalí.
- 2003 - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap representant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 2004 - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): s'hi inaugura la tercera pista de l'aeroport.
- Resta del món
- 1542 - Califòrnia: hi arriba el primer europeu, l'explorador portuguès João Rodrigues Cabrilho.
- 1821 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): s'hi signa l'acta d'independència del país.
- 1844 - Oscar I de Suècia-Noruega és coronat rei de Suècia.
- 1864 - Londres (Anglaterra): s'hi funda l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
- 1867 - Toronto (Ontario, el Canadà): aquesta ciutat esdevé la capital del país.
- 1867 - Estats Units envaeix les illes Midway.
- 1868 - Còrdova (Andalusia, Espanya): les tropes revolucionàries encapçalades pel general Serrano derroten les fidels a Isabel II, manades pel general Novaliches, a la batalla del Pont d'Alcolea.
- 1871 - Brasil es vota una llei que prohibeix l'esclavitud infantil.
- 1929 - Praga (República Txeca): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.
- 1958 - Guinea francesa: En el referèndum proposat per França guanya al «no» a l'avançar limitadament en l'autogovern. Això provocaria al 2 d'octubre del mateix any, Guinea es declarés independent de la França Colonial.
- 1992 - Katmandú (el Nepal): s'hi estavella un Airbus-300 pakistanès i en moren els 167 passatgers i tripulants.
- 2000 - Palestina: hi comença la segona intifada després que Ariel Xaron visités l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.
- 2018, Indonèsia: Un intens terratrèmol a l'illa de Cèlebes és seguit d'un tsunami devastador.[1]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1435 - Gandia o València: Joan Roís de Corella, poeta valencià.
- 1819 - Figueres: Narcís Monturiol i Estarriol, inventor, intel·lectual i polític català, inventor del primer submarí tripulat i amb motor de combustió (m. 1885).
- 1837 - València: Vicent Wenceslau Querol i Campos, poeta en valencià (m. 1889).
- 1880 - Barcelona: Carles Casagemas i Coll, pintor (m. 1901).
- 1881 - Barcelona: Eugeni d'Ors i Rovira, escriptor i filòsof, fundador i director de l'Escola de Bibliotecàries (m. 1954).
- 1897 - Roda de Beràː Carme Claramunt, activista política catalana, primera afusellada al Camp de la Bota (m. 1939).[2]
- 1943 - Barcelona: Miquel Valls i Maseda, economista i empresari català (m. 2019).
- 1953 - Barcelona: Dolors Udina i Abelló, traductora catalana.
- 1960 - Barcelona: Carolina Kun Galofré, nedadora catalana, campiona de Catalunya i campiona d'Espanya.[3]
- 1964 - Sabadell: Sergio Dalma, cantant català.
- 1977 - Matadepera: Bibiana Ballbè i Serra, periodista catalana especialitzada en cultura i creativitat i directora creativa.[4]
- 1983 - Girona, Gironès: David Verdaguer, actor de teatre, TV i cinema català.
- Resta del món
- 1725 - Celbridge, Anglaterra: Sir Arthur Guinness, cerveser irlandès i el fundador de la companyia Guinness.
- 1746 - Bohèmia: Giovanni Punto, concertista de corn i compositor txec.
- 1807 - Boudevilliers, Suïssa: Arnold Henry Guyot, geòleg i geògraf (m. 1884).
- 1841 - Mouilleron-en-Pareds, França: Georges Clemenceau, polític francès (m. 1929).[5]
- 1852 - París, França: Henri Moissan, professor universitari francès, Premi Nobel de Química de 1906 (m. 1907).[6]
- 1893 - Viena, Hilda Geiringer, matemàtica austríaca, pionera de les matemàtiques aplicades.[7]
- 1914 - Salzburg: Maria Franziska von Trapp, cantant de la «família Trapp» (m. 2014).[8]
- 1916 - Londres, Anglaterra: Peter Finch, actor anglès d'origen australià.
- 1924 - Fontana Liri, Itàlia: Marcello Mastroianni, actor italià (m. 1996).
- 1925 - Chippewa Falls, EUA: Seymour Cray, matemàtic i electrònic estatunidenc.
- 1932 - Chillán Viejo, Xile: Víctor Jara, director teatral, poeta, cantant i compositor xilè.
- 1934 - París, França: Brigitte Bardot, actriu francesa.
- 1938 - Henderson, Carolina del Nord (EUA): Ben E. King, cantant de soul i rhythm and blues estatunidenc (m. 2015).[9]
- 1942 - Nova Jerseyː Donna Leon, escriptora nord-americana, autora de novel·la negra.[10]
- 1943 - Heerlen: Margriet Ehlen, compositora, directora d'orquestra i pedagoga neerlandesa.[11]
- 1944 - Ciutat de Nova York, EUA: Robert Barro, economista estatunidenc.
- 1945 - Sainte-Maxime, França: Christine Goitschel, esquiadora alpina francesa que destacà a la dècada de 1960.[12]
- 1961 - Neuilly-sud-Seineː Tatiana de Rosnay, periodista, escriptora i guionista francesa.[13]
- 1968 - Shoreham, Kent, Anglaterra: Naomi Watts actriu anglesa-australiana.
- 1975 - Belgrad: Ana Brnabić, política sèrbia que ocupa el càrrec de primera ministra del país des de 2017.[14]
- 1977 - Sent Joan lo Nòu, Alta Garonaː Sylvia Pinel, política francesa, ha estat diputada i ministra.[15]
- 1981 - Logronyo, La Rioja, Espanya: Carlos Coloma Nicolás, ciclista de muntanya espanyol,
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1614 - València: Tomàs Cerdan de Tallada, magistrat, jurista, humanista, poeta i doctor en Dret valencià (n. ?).
- 1922 - Madrid, Espanya: Vicent Lleó i Balbastre, compositor valencià de sarsuela (n. 1870).
- 1964 - Barcelona: Ferran Canyameres i Casamada, escriptor català.
- 2005 -
- València: Balbina Medrano Aranda –Guillermina Supervía–, mestra, primera regidora de l'Ajuntament de València (n. 1912).[16]
- Barcelona: Enric Gensana i Merola, futbolista català.
- 2009 - València: Paco Bascuñán, dissenyador i pintor valencià (n. 1954).
- 2010 - Barcelona: Jaume Vallcorba i Rocosa, enginyer i lingüista català.
- 2020 - Sabadell: Josep Maria Benaul i Berenguer, historiador català (n. 1951).
- Resta del món
- 1831 - Blankenburgː Philippine Engelhard, intel·lectual i poeta alemanya del grup anomenat Universitätsmamsellen (n. 1756).[17]
- 1895 - Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, França: Louis Pasteur, químic francès (n. 1822).[18]
- 1898 - Pequín (Xina): Tan Sitong, filòsof i polític xinès (n.1865).[19]
- 1918 - Múnic: Eduard von Keyserling, novel·lista i dramaturg alemany bàltic, exponent de l'impressionisme literari.
- 1949 - Frederiksberg, Dinamarcaː Nancy Dalberg, compositora danesa (n. 1881).[20]
- 1953 - Pasadena, Califòrnia: Edwin Hubble, astrònom nord-americà (n. 1889).
- 1959 - Ciutat de Mèxicː Trinidad Arroyo, metgessa espanyola, primera dona doctora en oftalmologia i otologia a Espanya (n. 1872).[21]
- 1964 - Los Angeles, Califòrnia: Harpo Marx, actor nord-americà, el segon dels cinc germans Marx (n. 1888).
- 1970 - Baltimore, Maryland: John Dos Passos, novel·lista i periodista nord-americà (n. 1896).
- 1981 - Belgrad, República Federal Socialista de Iugoslàviaː Ksenija Atanasijević, primera dona filòsofa sèrbia i escriptora feminista.[22]
- 1991 - Santa Monica (Califòrnia): Miles Davis, trompetista, i compositor de jazz, un dels músics més influents del segle xx (n. 1926).[23]
- 2003 - Nova York, EUA: Elia Kazanjoglou, conegut com a Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen greco-armeni (n. 1909).
- 2010 - Nova York: Arthur Penn, director de cinema estatunidenc.
- 2024 - Hana, Hawai (EUA): Kris Kristofferson, cantant i compositor de música country i actor estatunidenc (n. 1936).
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Baruc, profeta; Exuperi de Tolosa, bisbe; Faust de Riés, bisbe; sant Venceslau de Bohèmia, patró de República Txeca; Simón de Rojas, frare; beat Bernadí de Feltre; beat Josep Tarrats i Comaposada, màrtir (1936); venerable Anna Maria Antigó, monja; servent de Déu Joan Pau I, papa.
- Dia Internacional per l'Accés Universal a la Informació.[24]
- Dia d'Acció Global per un Avortament legal i segur.[25]
Referències
[modifica]- ↑ «¿Qué ha provocado el devastador tsunami de Indonesia?» (en castellà). National Geographic, 01-10-2018. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «Arxiu Parroquial de Roda de Berà. Baptismes (1890-1929).pàg.92 (imatge 95)» (en castellà). Arxiu Històric Arxidiocesà de Barcelona, 02-10-1897. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «Carolina Kun Galofré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Els personatges de Bibiana Ballbè a "La tribu"». CCMA. Catalunta Ràdio, 20-02-2020. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Clemenceau» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1906» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Freidenreich, Harriet. «Hilda Geiringer» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 26 juliol 2023].
- ↑ «Maria Franziska von Trapp: Una misionera cantante de Papúa Nueva Guinea – Mission Priest» (en espanyol europeu). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-19, p. 407. ISBN 978-1-4766-2599-7.
- ↑ «Donna Leon | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ «Margriet Ehlen. Informatie / Compositie». Donemus. Institut Nacional de música contemporània holandesa, 05-10-2007. Arxivat de l'original el 2007-10-05. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ Lagrue, Pierre. «Marielle Goitschel» (en francès). Encyclopædia Universalis. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Tatiana de Rosnay» (en anglès). Macmillan Speakers Bureau. Arxivat de l'original el 2021-07-30. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Ana Brnabic». CIDOB. Barcelona Centre for International Affairs, 19-02-2020. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Mme Sylvia Pinel - Mandat clos - Tarn-et-Garonne (2e circonscription) - Assemblée nationale». [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ Jordà Gisbert, Júlia «Guillermina Medrano, mestra i política republicana». Clapir. Joves historiadors i historiadores valencians, 10-2014.
- ↑ Creizenach, Wilhelm. «Engelhard, Philippine» (en alemany). Allgemeine Deutsche Biographie 6 (1877). [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Pasteur» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Giraudet, Jean-Paul. «Nancy Dalberg» (en francès). Musicalis, 25-03-2013. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ Ortiz Gómez, Teresa. «Trinidad Arroyo Villaverde». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 març 2022].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. «Atanasijević, Ksenija (1894-1981)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 41 i ss.. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Miles Davis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «28 September. International Right to Know Day» (en anglès). Right to Know Day. [Consulta: 28 setembre 2015].
- ↑ «28S / Dia d'Acció Global per un avortament legal i segur: situació al món». Amnistia Internacional, 27-09-2022. [Consulta: 28 setembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 28 de setembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:28 de setembre.