Coca de pa
Característiques | |
---|---|
Altres noms | Coca prima, coca esclafada, coca refenta |
País d'origen | Desconegut |
On es menja | Illes Balears, Maestrat i altres indrets |
Detalls | |
Forma | Plana |
Ingredients principals | Massa de pa |
La coca de pa, prima, esclafada, refenta o coca de forner,[1] és una coca plana i sense res més que la massa sobrant d'una pasterada de pa, que un cop tovada (o fermentada) amb la resta de massa que donarà origen al pa, es torra esclafada i aprimada a sobre d'unes graelles o una planxa metàl·lica calenta, en comptes d'enfornar-la amb la resta del pa.[2][3]
A les Illes Balears es consumeix habitualment en calent acompanyat d'allò que es vulga, normalment sal i oli (pitjant perquè entri l'oli a la pasta), amb sobrassada, etc.[4]
Al País Valencià és típica sobretot del Maestrat i les comarques limítrofes, i va acompanyada o bé amb sal o bé amb sucre. En alguns forns se'n posa al gust del client. Es pot menjar freda o calenta, si bé el segon és més habitual.[5] A banda d'aquesta coca, n'existeixen d'altres que es condimenten després de la cocció, com ara les coques de dacsa saforenques, que també són poc més que una massa aprimada i cuita.[6]
Segons Eliana Thibaut, la coca naix de l'aprofitament de masses de pa que no s'han estufat. En comptes de llençar aquestes masses hom les guardava i les coïa planes i habitualment ensucrades, i se servien per a postres. Ara bé, aquesta pràctica significa que la coca de pa és la base teòrica de totes les coques, que venen a desenvolupar aquesta tradició amb l'afegida de condiments i la conversió en un àpat a part.[7]
Referències
[modifica]- ↑ García, Miriam «'Coca de forner' o torta de panadero» (en castellà). El País [Madrid], 13-12-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Coca de pa». CCMA. [Consulta: 30 desembre 2023].
- ↑ «Coca de forner». CCMA, 20-01-2023. [Consulta: 30 desembre 2023].
- ↑ Fàbrega, Jaume. «El pa». El Temps, 16-04-2021. [Consulta: 30 desembre 2023].
- ↑ Marqués Carbonell, Vicent. Les millors coques dolces catalanes. Cossetània, 2018. ISBN 9788490347485.
- ↑ «Recepta de cuina - Coques de dacsa». [Consulta: 30 desembre 2023].
- ↑ Eliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6.