Confrides
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | la Marina Baixa | ||||
| Capital | Confrides | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 297 (2023) | ||||
| Gentilici | confridenca, confridenc | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 40 km² | ||||
| Altitud | 785 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | La Vila Joiosa | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | José Buades Llorca | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03517 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03057 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03057 | ||||
| Lloc web | confrides.es | ||||
Confrides és una població del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.
Història
[modifica]Té el seu origen en una alqueria musulmana anomenada Aljofra; després de la seua conquesta l'any 1264, Jaume I feu donació de la vila a Vidal de Sarrià; encara que la seua població romangué en mans dels Sarrià durant dues generacions, aviat fou cedida a l'infant Pere; més tard, les famílies Cardona i Ariza senyorejaren la jurisdicció de la vila; durant la segona meitat del segle xiv i amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides fou conquerida per les tropes castellanes i mantinguda en el seu poder fins al 1364 què la recuperà Pere IV; a començaments del segle xvi i a conseqüència de la guerra de les Germanies la seua població musulmana, que aleshores podia elevar-se fins als 120-160 habitants, fou obligada a convertir-se al cristianisme. Els mudèjars de Confrides acceptaren a desgrat llur conversió forçosa i el 1526 es rebel·laren contra la decisió de la Junta del 1525. Pocs anys abans de l'expulsió, Confrides podia tenir uns 240 habitants que oposaren una fort resistència armada, es refugiaren a les muntanyes de la Vall d'Alauar, davant l'ordre d'estranyament de la minoria morisca (1609). Confrides es distingí pel seu suport al bàndol borbó durant la guerra de Successió.
Demografia i economia
[modifica]El padró de 2003 enregistrà 325 habitants que viuen en els dos nuclis de població del municipi: Confrides i l'Abdet. La seua economia es basa en l'agricultura, malgrat que la seua proximitat als nuclis turístics i al Castell de Guadalest han fet sorgir un tímid sector serveis, recolzat en el turisme rural.
Geografia
[modifica]Confrides s'eleva als 785 m. d'altitud i està situat a la capçalera de la Vall de Guadalest en la frontera entre la Marina i la muntanya la qual cosa fa que el seu terme, de 42,20 km², oferisca força possibilitats als excursionistes; hi ha la Mallà del Llop (1.360 m), la Penya Alta, el Penyó Mulero, el Pas de les Raboses, les Simes del Partegat, el port de Confrides (960 m), el naixement del Guadalest i les fonts de l'Arbre, de Forata, de Fuster i la de Machelis.
Festes
[modifica]- El cap de setmana més pròxim al 13 de juny se celebren les festes en honor de Sant Antoni de Pàdua, en què els jóvens demanen nóvio o nóvia al sant.
- El penúltim cap de setmana d'agost, en honor de la Mare de Déu dels Dolors i Sant Josep, són les Festes Patronals. Pel dia hi ha cercaviles, celebracions religioses, menjars populars en la plaça, actes culturals i activitats infantils; per les nits hi ha revetlla.
- Les Xapes. Se celebren la nit del dijous sant de cada any.
Llocs i edificis d'interès
[modifica]- Anouer monumental, que constituïx el símbol del poble.
- Església de Sant Josep, del segle xviii.
- Castell d'Alfofra. Situat en la Penya del Castellet, d'origen medieval, encara conserva nombrosos elements però es troba en ruïnes.
Gastronomia
[modifica]Els àpats de Confrides són els típics de la comarca: olleta de blat, arròs amb penques i conill.
Política i govern
[modifica]Alcaldia
[modifica]Des de 2019 l'alcalde de Confrides és Rubén Picó Vaquer del Partit Popular (PP).[1]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Ferrándiz Santamaría | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Solbes Rosell | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Rafael Gomis Llorens | CDS | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Rafael Gomis Llorens | CDS | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Ferrer Picó | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Ferrer Picó | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | José Ferrer Picó | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | José Buades Llorca | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | José Buades Llorca | CDL[a] | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | José Buades Llorca | C's | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Rubén Picó Vaquer | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[1] | ||||
Eleccions municipals de 2011
[modifica]| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Margarita Desamparados Ferrer Llorens | 73 | 3 | ||
| Centre Democràtic Liberal | José Buades Llorca | 51 | 2 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Maria Victòria Gomis Llorens | 48 | 1 | ||
| Coalició Compromís | Rafael Gomis Llorens | 35 | 1 | ||
| Total | 207 | 7 | |||
Notes
[modifica]- ↑ CDL són les sigles de Centro Democrático Liberal.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Confrides. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..