Vés al contingut

Contrafort (geografia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contraforts del Mont Everest (Himàlaia) Vista des del vessant tibetà
Contraforts al nord del Mont Everest (Himàlaia) Vista des del vessant tibetà

Un contrafort o estrep,[1] en geografia, és una ramificació secundària d'una muntanya o d'una serralada o serra principal que deriva d'un sistema orogràfic major.[2] Col·loquialment, també s'anomena ala de muntanya, esperó, estrep, morro i morrot.[3] (es  contrafuerte; fr  contrefort, éperon; en buttress, counterfort, spur)[4][5]

  • Contrafort d'una serra o serralada: els contraforts dels Pirineus, dels Alps, dels Andes, etc, designant un conjunt de serres i ramals connectats de menor altitud. [...estesa des de Navarra a la Garrotxa i al Vallespir (i més enllà fins als contraforts dels Alps)][6]
  • Contrafort d'una muntanya: els contraforts de l'Aneto, del Mont Blanc, de l'Aconcagua, etc, fent esment del conjunt de prominències, crestes o esperons que envolten una muntanya. [...Situats sota l'àmplia i ben definida coma de l'Orri, formada pels contraforts del pic de Gerri i el pic d'Escorbes][7]
  • Contrafort orientat: el contrafort oiental, occidental, etc, anomenant una part orientada de la branca d'una serralada o d'una muntanya. [...els contraforts nord-orientals del massís de la Maladeta, on és hissada l'Aneto][8]

Les serralades de la Terra tenen una estructura arbòria més o menys definida, en la qual diverses ramificacions tenen en comú un eix principal. Les ramificacions són les serres que representen els contraforts o estreps, i l'eix és la serralada principal. Exemples molt evidents de contraforts en la geografia de l'Amèrica del Sud són els contraforts dels Andes, o, a Catalunya, la serra de l'Albera, que és la continuació de la cadena de muntanyes dels Pirineus. Rep el nom de morrot quan és avançat i abrupte en una muntanya.

Són típiques del flanc occidental dels Andes peruans. Els estreps andins representen per a la costa peruana la interrupció de valls i deserts causada per la presència de cadenes de turons o serralades que van en direcció perpendicular al litoral i a la serralada occidental dels Andes.

Imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Diccionari de geografia física». Termcat. [Consulta: 22 abril 2020].
  2. «Terminologia de Ciències i Tecnologia». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 21 abril 2020].
  3. «contrafort m. Geomorfologia General». Diccionari de Geologia. [Consulta: 21 abril 2020].
  4. «contrafort». Diccionari de Geografia Física. Termcat.cat, 2021. [Consulta: 14 juny 2021].
  5. «contrafort». Diccionari de Geologia, IEC, 2021. [Consulta: 14 juny 2021].
  6. Oriol de Bolós, Josep Vigo. Flora dels Països Catalans, Volum 1. Barcinp, 1984, p. 91. ISBN 8472265927, 9788472265929. 
  7. Broch i Guimerà, Manel. Pica d'Estats Monteixo Vall Ferrera. Excursions amb esquís. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 140. ISBN 8478268138, 9788478268139. 
  8. Jordi Sacasas i Lluís. Geografia de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2007, p. 30. ISBN 8484159159, 9788484159155. 

Vegeu també

[modifica]