Capa d'aplicació

Model OSI per capes
7.  Capa d'aplicació NNTP SIP SSI DNS FTP Gopher HTTP NFS NTP SMPP SMTP SNMP Telnet DHCP Netconf més....
6.  Capa de presentació MIME XDR
5.  Capa de sessió Named pipe NetBIOS SAP PPTP RTP SOCKS SPDY
4.  Capa de transport TCP UDP SCTP DCCP SPX
3.  Capa de xarxa IP IPv4 IPv6 ICMP IPsec IGMP IPX AppleTalk X.25 PLP
2.  Capa d'enllaç de dades ATM ARP IS-IS SDLC HDLC CSLIP SLIP GFP PLIP IEEE 802.2 LLC MAC L2TP IEEE 802.3 Frame Relay ITU-T G.hn DLL PPP X.25 LAPB Q.921 LAPD Q.922 LAPF
1.  Capa física EIA/TIA-232 EIA/TIA-449 ITU-T V-Series I.430 I.431 PDH SONET/SDH PON OTN DSL IEEE 802.3 IEEE 802.11 IEEE 802.15 IEEE 802.16 IEEE 1394 ITU-T G.hn PHY USB Bluetooth RS-232 RS-449

En informàtica, la capa d'aplicació és el nivell més alt del model de capes TCP/IP i també del model OSI, tot i que ofereixen serveis diferents. El model OSI defineix, en els nivells més alts, a part de la capa d'aplicació, les capes de sessió i presentació. A TCP/IP, la capa d'aplicació reflecteix la funcionalitat de les tres capes esmentades del model OSI.

La capa d'aplicació és l'encarregada de fer d'interfície entre l'usuari i la xarxa. Interacciona directament amb els programes d'aplicació dels usuaris, fent ús de protocols d'alt nivell que resolen aspectes de representació, codificació i control de diàleg.

En aquesta capa apareixen diferents protocols que donen suport a les tasques de xarxa més comunes. Són els següents:

• HTTP: Hypertext Transfer Protocol. Proporciona el servei de pàgines web, mitjançant el qual podem sol·licitar-les a un servidor i visualitzar-les en navegadors clients.
• FTP: File Transfer Protocol. Aquest protocol permet l'accés al sistema de directoris d'un ordinador remot, així com l'enviament, la descàrrega i la pujada de fitxers. Com a mesura de seguretat, l'accés a aquests directoris està protegit per un sistema de control d'accés de l'estil usuari-contrasenya.
• SMTP: Simple Mail Transport Protocol. Proporciona el servei de correu electrònic, permetent així l'enviament de missatges a altres usuaris de la xarxa. Aquests missatges s'envien primer a uns equips servidors especials (servidors de correu), des d'on poden ser descarregats pel destinatari final.
• DNS: Domain Name Service. Proporciona el servei de traducció de noms de domini en adreces IP reals.
• TELNET: Protocol de Servei de Connexió Remota. És un emulador de terminal que permet accedir als recursos i executar programes en un ordinador remot, actuant sobre ell com si hi estiguéssim físicament connectats.
• TFTP: Trival File Transfer Protocol. Semblant al protocol FTP, però més simple. No implementa el sistema de control d'accés.
• DHCP: Dynamic Host Configuration Protocol. És un protocol de xarxa que permet als nodes d'una IP obtenir els seus paràmetres de configuració automàticament.
• NAT: Network Address Translation. Aquest protocol s'encarrega de traduir les IPs privades de la xarxa en una IP pública per poder enviar paquets a l'exterior; i després traduir aquesta IP pública de nou a la IP privada de l'ordinador que va enviar el paquet per poder rebre'l una vegada arribada la resposta.
• POP: Post Office Protocol. És un protocol bastant senzill que s'utilitza per recuperar correu.
• SSH: Secure SHell. És un protocol i el programa informàtic que l'implementa, i serveix per accedir a màquines remotes a través de la xarxa. Permet gestionar completament l'ordinador mitjançant l'intèrpret de comandes.