Cino da Pistoia
| Nom original | (it) Cino da Pistoia |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Guittoncino dei Sinibaldi 1270 (Gregorià) Pistoia (Itàlia) |
| Mort | 1336 (Gregorià) Pistoia (Itàlia) |
| Sepultura | catedral de Pistoia |
| Altres noms | Cino dei Sinibaldi Cinus de Sighibuldis |
| Nacionalitat | Toscana |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Es coneix per | Dolce stil nuovo (estilnovisme) |
| Activitat | |
| Ocupació | Poeta, jurista |
| Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Siena Università degli Studi di Firenze Universitat de Perusa |
| Gènere | Poesia |
| Professors | Pierre de Belleperche i Dinus de Mugello |
| Alumnes | Bàrtolo de Sassoferrato |
| Família | |
| Família | Sinibuldi (it) |
| Cònjuge | Selvaggia |
Cino da Pistoia o Guittoncino dei Sinibaldi (Pistoia, 1265-1337[1]) fou un escriptor i polític toscà (Itàlia).[2]
Son pare era un noble de la casa de Sinibaldi i sa mare una noble de la casa de Càndia. Cino estudià a la Universitat de Bolonya a la qual obtingué el doctorat, sota Dinus de Rossonis, i a les universitats de Siena, Florència, Perusa i Nàpols. El 1334 va ser elegit gonfanoner de Pistoia, però no va acomplir la funció.
Al nivell jurídic ecriví Lectura in codicem (1312-1314), un comentari al Corpus Juris Civilis que mesclava d'un costat el dret romà i d'altre costat lleis i usos contemporanis i dret canònic. Al nivell literari escrigué uns dos-cents poemes lírics, quasi tots dedicats a una dona Selvaggia i coneguts per la seva puresa lingüística i l'harmonia de la rima. Era molt ben introduït al cercle literari dels stilnovistes: Giovanni d'Andrea i Francesco Petrarca. Dante Alighieri, un seu amic, l'elogià a la seva obra De vulgari eloquentia.[3]
- Lectura in codicem
- Glosse contrarie
- Additiones et apostillae super prima parte
- Infortiati, la Quaestio disputata per Cynum in Civitate Senarum
-
Lectura in Codicem, 1547
-
Le rime, 1862
Referències
[modifica]- ↑ Brand, Peter; Pertile, Lino. The Cambridge History of Italian Literature (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p. 25. ISBN 0521666228.
- ↑ «Cino da Pistoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cino da Pistoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cino dei Sinibuldi» Arxivat 2008-10-13 a Wayback Machine., Siena, Facoltà di Diritto Civile, [consulta 20 de gener de 2013]