Curonià
| Altres noms | antic curonià |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua històrica |
| Ús | |
| Parlants | extint |
| Parlants nadius | 0 |
| Autòcton de | Ducat de Curlàndia i Semigàlia |
| Estat | Lituània Letònia i Alemanya |
Àrea on es parlava el curonià el 1649 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües bàltiques llengües bàltiques occidentals | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xcu |
| Glottolog | cap valor |
| IETF | xcu |
El curonià és una de les llengües bàltiques, de la família lingüística de l'indoeuropeu, actualment extingida. A Lituània, la llengua s'hi va extingir en el segle xvi. Es creu que els darrers curonians que encara parlaven curonià van viure al segle xvii al golf de Riga, una zona que es va assimilar lingüísticament al letó. No es conserven documents escrits tret dels topònims, però les restes en idiomes veïns, especialment en el belarús permeten de fer-se una idea dels principals trets de la llengua.
Origen
[modifica]No resta gairebé res de l'antic idioma curonià i no està clar si pertanyia al grup de les llengües bàltiques occidentals o al de les orientals. Alguns estudiosos com Edgar V. Saks i Eduard Vääri han apuntat que diverses paraules del curonià reflecteixen la influència del finnougri del Bàltic, especialment del livonià o de l'estonià.[1][2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Edgar V. Saks. Aestii. 1960. p. 116.
- ↑ Edgar V. Saks. Eesti viikingid. 2005. p. 31–34.
- ↑ Eduard Vääri, EESTLASTE TUTVUMINE HÕIMURAHVASTEGA JA NENDE KEELTEGA KUNI 1918. AASTANI