Amélie Nothomb
Amélie Nothomb, pseudònim de Fabienne Claire Nothomb (Etterbeek, 9 de juliol de 1966),[n. 1] és una escriptora belga en llengua francesa.[1][2]
El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués en diversos països: Japó, Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. Als 17 anys s'instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d'una influent família política de caràcter catòlic i dretà li va fer difícil la integració.[3] A part d'un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i tremolors i -més tard- a Ni d'Eva ni d'Adam), ha viscut a Brussel·les d'aleshores ençà.[4]
Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, tres cada any, fruit d'almenys quatre hores diàries dedicades a l'escriptura).
Els seus relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beutat, el vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.
Biografia
[modifica]Nothomb neix en el si d'una família de la noblesa belga; diversos dels seus avantpassats han il·lustrat la vida política i cultural del país.[5] La família és catòlica d'origen i els seus centres d'interès són la política i la literatura. Acompanya en els seus desplaçaments el seu pare Patrick Nothomb, diplomàtic, que, poc després del naixement de la seva filla, serveix com cònsol general a Osaka, al Japó abans d'anar a Pequín, a Nova York i a Àsia Sud-oriental (Laos, Bangladesh, Birmània).
De tornada a Bèlgica amb disset anys, necessita un període de descoberta i d'adaptació a la realitat occidental[6] Acaba humanitats a l'Institut de les Fidels companyes de Jesús (Montjoie) a Uccle[7] per a continuació començar un primer any universitari en dret. Després d'una lectura del filòleg, filòsof i poeta Friedrich Nietzsche i un estudi de la intransitivitat de Georges Bernanos,[8] Amélie Nothomb obté una llicenciatura en filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les, i considera la carrera d'ensenyant, passant i obtenint un agregat.[9][10][11]
Acabats els seus estudis, una primera tornada al Japó (on el seu pare ha estat nomenat ambaixador de Bèlgica a Tòquio), amb ocasió de la qual fa un curset d'intèrpret en una empresa japonesa, que li proporciona la matèria de dues novel·les, Stupeur et Tremblements i Ni d'Ève ni d'Adam.
Carrera
[modifica]L'any 1992, amb la publicació de la seva novel·la Higiene de l'assassí, comença la seva carrera oficial d'escriptora. Publica des d'aleshores de manera regular un llibre cada any a les edicions Albin Michel i reparteix el seu temps entre París i Brussel·les. La seva producció cobreix textos de contingut autobiogràfic i relats més de ficció així com una peça de teatre. Escriu des dels 17 anys [12] i metafòricament, diu que està embarassada de les seves novel·les i s'autodefineix com a «grafòmana», consagrant cada dia almenys quatre hores a l'escriptura.[13]
En una entrevista de 2004 publicada a La Libre Belgique, menciona escriure a prop de quatre novel·les per any per no publicar-ne que una, i no desitjar que siguin publicats els altres manuscrits:
« | La gran majoria [d'aquests manuscrits] romandran en caixes i no sortiran. M'ocuparé prou de protegir-me d'això | » |
.[14]
Alguns dels seus escrits han estat traduïts a més de quaranta llengües arreu del món.[15]
Present en programes d'educació secundària a Bèlgica,[16] Quebec[17] o França,[18] així com en mitjans de comunicació francesos i estrangers, diaris, entrevistes, ràdios, televisions, signatures, sovint amb barret, vestida de fosc, s'adreça i respon al públic i a un lectorat heterogeni, és adulada o criticada,[19] fins i tot gelosament, però continua la seva carrera:
« | Sóc el que puc ser. No controlo el que sóc, i molt menys les mirades que em plantegen els altres sobre mi | » |
Després del Terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 a la costa del Tohoku del Pacífic, publica el 22 juny de juny aquell mateix any, Blueberries, una nova incorporació a la reedició de Stupor i Trembling. Els beneficis d'aquesta excepcional edició es donen a Metges del Món al Japó.[20]
El 2012, amb motiu d'un informe signat per Laureline Amanieux per a la sèrie Empreintes emesa el France 5, va tornar al Japó. La filmació d'aquest documental formarà part de la seva novel·la La Nostalgie heureux.[21]
També el 2012, va presidir la 34 edició del Llibre a Nancy, el primer saló literari de la tardor.[22] I el novembre de 2018, va ser convidada d'honor a Radio France.[23]
Compromisos i vida privada
[modifica]El 3 d'octubre de 2013, Amélie Nothomb es converteix en presidenta honoraria de CRAC Europa, el "Comitè Radical Anticorrida".[24]
És simpatitzant, però no militant, del moviment Chiennes de garde contra el sexisme.[25]
A finals del 2017 o principis del 2018, segons el lloc web valorsactuelles.com, pressiona el seu editor, Albin Michel, perquè no publiqui les memòries de Jean-Marie Le Pen.[26][27]
La seva germana petita, Juliette Nothomb, de la qual és molt propera, és igualment autora, de novel·les per a nens, i cronista literària i culinària.[28]
Bibliografia
[modifica]*En negreta els títols de caire autobiogràfic.
Títol original | Any | Títol en català | Any | Editorial | ISBN |
---|---|---|---|---|---|
Hygiène de l'assassin | 1992 | Higiene de l'assassí | 1998 | Columna | ISBN 84-8300-457-7 |
Le Sabotage amoureux | 1992 | ||||
Légende un peu chinoise | 1993 | ||||
Les Combustibles | 1994 | ||||
Les Catilinaires | 1995 | ||||
Péplum | 1996 | ||||
Attentat | 1997 | ||||
Mercure | 1998 | ||||
Stupeur et tremblements | 1999 | Estupor i tremolors | 2000 | Columna | ISBN 84-8300-984-6 |
Le Mystère par excellence | 1999 | ||||
Métaphysique des tubes | 2000 | Metafísica dels tubs | 2001 | Columna | ISBN 84-664-0137-7 |
Brillant comme une casserole | 2000 | ||||
Cosmétique de l'ennemi | 2001 | Cosmètica de l'enemic | 2003 | Columna | ISBN 84-664-0289-6 |
Aspirine | 2001 | ||||
Sans nom | 2001 | ||||
Robert des noms propres | 2002 | ||||
Antéchrista | 2003 | Antichrista | 2005 | Empúries | ISBN 84-9787-085-9 |
L'Entrée du Christ à Bruxelles | 2004 | ||||
Biographie de la faim | 2004 | Biografia de la fam | 2006 | Empúries | ISBN 84-9787-167-7 |
Acide sulfurique | 2005 | Àcid sulfúric | 2007 | Empúries | ISBN 978-84-9787-219-5 |
Journal d'Hirondelle | 2006 | Diari de l'oreneta | 2008 | Empúries | ISBN 978-84-9787-278-2 |
Ni d'Ève ni d'Adam | 2007 | Ni d'Eva ni d'Adam | 2009 | Empúries | ISBN 978-84-9787-391-8 |
Le Fait du prince | 2008 | A les meves ordres | 2010 | Empúries | ISBN 978-84-9787-614-8 |
Le Voyage d'Hiver | 2009 | El viatge d'hivern | 2011 | Empúries | ISBN 978-84-9787-687-2 |
Une forme de vie | 2010 | Una forma de vida | 2012 | Empúries | ISBN 978-84-9787-768-8 |
Tuer le père | 2011 | ||||
Barbe-Bleue | 2012 | Barbablava | 2014 | Anagrama | ISBN 978-84-339-1510-8 |
La Nostalgie heureuse | 2013 | ||||
Pétronille | 2014 | Pétronille | 2016 | Anagrama | ISBN 978-84-339-1531-3 |
Le Crime du comte Neville | 2015 | El crim del comte Neville | 2017 | Anagrama | ISBN 978-84-339-1547-4 |
Riquet à la houppe | 2016 | En Riquet del plomall | 2018 | Anagrama | ISBN 978-84-339-1557-3 |
Frappe-toi le cœur | 2017 | Pica't al cor | 2019 | Anagrama | ISBN 978-84-339-1567-2 |
Les Prénoms épicènes | 2018 | Els noms epicens | 2020 | Anagrama | ISBN 978-84-339-1579-5 |
Soif | 2019 | Set | 2022 | Anagrama | ISBN 978-84-339-1801-7 |
Les aeróstats | 2020 | Els aeròstats | 2024 | Anagrama | ISBN 978-84-339-2229-8 |
Premier sang | 2021 | Primera sang | 2023 | Anagrama | ISBN 978-84-339-0164-4 |
Le livre des soeurs | 2022 | ||||
Psychopompe | 2023 | ||||
L'impossible retour | 2024 |
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Amélie Nothomb» (en anglès). Institute of Modern Languages Research (IMLR), 17-03-2017. Arxivat de l'original el 2018-03-28. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Amélie Nothomb, the most Japanese Belgian writer» (en anglès). Focus on Belgium, 07-03-2016. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Rees, Jasper «A writer's life: Amélie Nothomb» (en anglès). The Telegraph, 22-07-2006. ISSN: 0307-1235.
- ↑ «Amélie Nothomb: Memoir of a megalomaniac». The Independent.
- ↑ «Amélie Nothomb». Universalis Junior, 2018. Arxivat de l'original el 2018-03-19. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ Encyclopédie Larousse (francès)
- ↑ Ebru.be, Institut Montjoie, Uccle Arxivat 2017-07-30 a Wayback Machine. (francès)
- ↑ Le Point: propos recueillis par Marie-Françoise Leclère, 14/08/2008 Arxivat 2017-03-29 a Wayback Machine. (francès)
- ↑ , Le Japon d'Amélie Nothomb, L'Harmattan, coll. « Espaces littéraires », 2011, Quelques pages d'aperçu sur youscribe (francès)
- ↑ [ http://www.elle.fr/Personnalites/Amelie-Nothomb Elle, Personnalités, Amélie Nothomb... agrégation gréco-latine à vingt-et-un ans] (francès)
- ↑ République des Lettres Arxivat 2019-12-05 a Wayback Machine. (francès)
- ↑ François Haget (écarlate) i Didier Hénique. «Amélie Nothomb : Interview» (en francès). Fluctuat. Arxivat de l'original el 2009-08-06. [Consulta: 6 desembre 2019]. via Internet Archive.
- ↑ Michel David, Amélie Nothomb, Le symptôme graphomane, L'Harmattan, 2006
- ↑ Geneviève Simon. «« L'autogéographie d'Amélie »» (en francès). La Libre Belgique, 2004.
- ↑ Valérie Lejeune. «Amélie Nothomb : hygiène de l'écrivain» (en francès). Le Figaro, 24-08-2012.
- ↑ «"La formation littéraire dans le secondaire belge. Une enquête, des constats, des propositions",». Université de Louvain.
- ↑ «Portail littérature - Consulter une ressource pédagogique». [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ «Cours et séquences». [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ Valérie Lejeune. «Amélie Nothomb, Écrivain belge». Le Figaro.fr, 2009.
- ↑ Tilly, Marine de. «"Stupeur et tremblements" suivi de "Les myrtilles" d'Amélie Nothomb» (en francès), 23-06-2011. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ «Amélie Nothomb : "On n'est pas maître, on subit la langue"» (en francès). Le Monde des Livres, 04-09-2013.
- ↑ «Amélie Nothomb, présidente comblée du Livre sur la Place de Nancy» (en francès), 10-12-2012. [Consulta: 10 desembre 2019].
- ↑ Quairel, Francois. «Radio France dépoussière sa fête du livre, Amélie Nothomb marraine de l'édition 2018» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2019].
- ↑ «Amélie Nothomb accède à la présidence d'honneur du CRAC Europe | CRAC Europe» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2019].
- ↑ da Rocha Soares, Corina. «"Corps Féminins Dans l'œuvre D'Amélie Nothomb - Stéréotypes, misogynie et puberté"».
- ↑ «[Info VA Mémoires de Le Pen : des auteurs menacent leur éditeur]» (en francès). Valeurs actuelles, 25-01-2018. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ Les memòries de Jean-Marie Le Pen han estat finalment publicades el març de 2018 per edicions Muller, dirigides per Guillaume de Thieulloy.
- ↑ Aïssaoui, Mohammed; Aïssaoui, Mohammed. «Juliette et Amélie Nothomb : sœurs en fusion» (en francès), 27-07-2014. [Consulta: 10 desembre 2019].
Enllaços externs
[modifica]- Cites de l'escriptora (francès)
- Persones vives
- Persones d'Etterbeek
- Escriptors belgues del segle XX
- Escriptors belgues del segle XXI
- Escriptors belgues en francès
- Novel·listes belgues
- Novel·listes en francès
- Contistes
- Guionistes belgues
- Membres de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique
- Alumnes de la Universitat Lliure de Brussel·les (francòfona)
- Comandant de l'orde de la Corona (Bèlgica)
- Escriptors de la Regió de Brussel·les-Capital
- Naixements del 1966