Vés al contingut

Amélie Nothomb

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personabaronessa Modifica el valor a Wikidata
Amélie Nothomb

Amélie Nothomb el 2015. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Fabienne Claire Nothomb Modifica el valor a Wikidata
9 juliol 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Etterbeek (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Lliure de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, activitat literària i prosa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, escriptora de contes, guionista, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
MovimentLiteratura postmodernista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAmélie Nothomb Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFamília Nothomb Modifica el valor a Wikidata
ParePatrick Nothomb Modifica el valor a Wikidata
GermansJuliette Nothomb
André Nothomb Modifica el valor a Wikidata
ParentsCharles-Ferdinand Nothomb, besoncle
Jean-Baptiste Nothomb, Parent de septième de degré
Paul Nothomb, besoncle Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webamelie-nothomb.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0636569 Allmovie: p313564 TMDB.org: 1420282
Musicbrainz: f34c4480-bfdb-4640-b1f2-f3f95905e14a Discogs: 1649645 Goodreads author: 40416 Modifica el valor a Wikidata

Amélie Nothomb, pseudònim de Fabienne Claire Nothomb (Etterbeek, 9 de juliol de 1966),[n. 1] és una escriptora belga en llengua francesa.[1][2]

El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués en diversos països: Japó, Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. Als 17 anys s'instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d'una influent família política de caràcter catòlic i dretà li va fer difícil la integració.[3] A part d'un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i tremolors i -més tard- a Ni d'Eva ni d'Adam), ha viscut a Brussel·les d'aleshores ençà.[4]

Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, tres cada any, fruit d'almenys quatre hores diàries dedicades a l'escriptura).

Els seus relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beutat, el vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.

Biografia

[modifica]

Nothomb neix en el si d'una família de la noblesa belga; diversos dels seus avantpassats han il·lustrat la vida política i cultural del país.[5] La família és catòlica d'origen i els seus centres d'interès són la política i la literatura. Acompanya en els seus desplaçaments el seu pare Patrick Nothomb, diplomàtic, que, poc després del naixement de la seva filla, serveix com cònsol general a Osaka, al Japó abans d'anar a Pequín, a Nova York i a Àsia Sud-oriental (Laos, Bangladesh, Birmània).

De tornada a Bèlgica amb disset anys, necessita un període de descoberta i d'adaptació a la realitat occidental[6] Acaba humanitats a l'Institut de les Fidels companyes de Jesús (Montjoie) a Uccle[7] per a continuació començar un primer any universitari en dret. Després d'una lectura del filòleg, filòsof i poeta Friedrich Nietzsche i un estudi de la intransitivitat de Georges Bernanos,[8] Amélie Nothomb obté una llicenciatura en filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les, i considera la carrera d'ensenyant, passant i obtenint un agregat.[9][10][11]

Acabats els seus estudis, una primera tornada al Japó (on el seu pare ha estat nomenat ambaixador de Bèlgica a Tòquio), amb ocasió de la qual fa un curset d'intèrpret en una empresa japonesa, que li proporciona la matèria de dues novel·les, Stupeur et Tremblements i Ni d'Ève ni d'Adam.

Carrera

[modifica]

L'any 1992, amb la publicació de la seva novel·la Higiene de l'assassí, comença la seva carrera oficial d'escriptora. Publica des d'aleshores de manera regular un llibre cada any a les edicions Albin Michel i reparteix el seu temps entre París i Brussel·les. La seva producció cobreix textos de contingut autobiogràfic i relats més de ficció així com una peça de teatre. Escriu des dels 17 anys [12] i metafòricament, diu que està embarassada de les seves novel·les i s'autodefineix com a «grafòmana», consagrant cada dia almenys quatre hores a l'escriptura.[13]

En una entrevista de 2004 publicada a La Libre Belgique, menciona escriure a prop de quatre novel·les per any per no publicar-ne que una, i no desitjar que siguin publicats els altres manuscrits:

« La gran majoria [d'aquests manuscrits] romandran en caixes i no sortiran. M'ocuparé prou de protegir-me d'això »

.[14]

Alguns dels seus escrits han estat traduïts a més de quaranta llengües arreu del món.[15]

Present en programes d'educació secundària a Bèlgica,[16] Quebec[17] o França,[18] així com en mitjans de comunicació francesos i estrangers, diaris, entrevistes, ràdios, televisions, signatures, sovint amb barret, vestida de fosc, s'adreça i respon al públic i a un lectorat heterogeni, és adulada o criticada,[19] fins i tot gelosament, però continua la seva carrera:

« Sóc el que puc ser. No controlo el que sóc, i molt menys les mirades que em plantegen els altres sobre mi »
Amélie Nothomb l'any 2015

Després del Terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 a la costa del Tohoku del Pacífic, publica el 22 juny de juny aquell mateix any, Blueberries, una nova incorporació a la reedició de Stupor i Trembling. Els beneficis d'aquesta excepcional edició es donen a Metges del Món al Japó.[20]

El 2012, amb motiu d'un informe signat per Laureline Amanieux per a la sèrie Empreintes emesa el France 5, va tornar al Japó. La filmació d'aquest documental formarà part de la seva novel·la La Nostalgie heureux.[21]

També el 2012, va presidir la 34 edició del Llibre a Nancy, el primer saló literari de la tardor.[22] I el novembre de 2018, va ser convidada d'honor a Radio France.[23]

Compromisos i vida privada

[modifica]

El 3 d'octubre de 2013, Amélie Nothomb es converteix en presidenta honoraria de CRAC Europa, el "Comitè Radical Anticorrida".[24]

És simpatitzant, però no militant, del moviment Chiennes de garde contra el sexisme.[25]

A finals del 2017 o principis del 2018, segons el lloc web valorsactuelles.com, pressiona el seu editor, Albin Michel, perquè no publiqui les memòries de Jean-Marie Le Pen.[26][27]

La seva germana petita, Juliette Nothomb, de la qual és molt propera, és igualment autora, de novel·les per a nens, i cronista literària i culinària.[28]

Bibliografia

[modifica]
*En negreta els títols de caire autobiogràfic.
Títol original Any Títol en català Any Editorial ISBN
Hygiène de l'assassin 1992 Higiene de l'assassí 1998 Columna ISBN 84-8300-457-7
Le Sabotage amoureux 1992
-
Légende un peu chinoise 1993
-
Les Combustibles 1994
-
Les Catilinaires 1995
-
Péplum 1996
-
Attentat 1997
-
Mercure 1998
-
Stupeur et tremblements 1999 Estupor i tremolors 2000 Columna ISBN 84-8300-984-6
Le Mystère par excellence 1999
-
Métaphysique des tubes 2000 Metafísica dels tubs 2001 Columna ISBN 84-664-0137-7
Brillant comme une casserole 2000
-
Cosmétique de l'ennemi 2001 Cosmètica de l'enemic 2003 Columna ISBN 84-664-0289-6
Aspirine 2001
-
Sans nom 2001
-
Robert des noms propres 2002
-
Antéchrista 2003 Antichrista 2005 Empúries ISBN 84-9787-085-9
L'Entrée du Christ à Bruxelles 2004
-
Biographie de la faim 2004 Biografia de la fam 2006 Empúries ISBN 84-9787-167-7
Acide sulfurique 2005 Àcid sulfúric 2007 Empúries ISBN 978-84-9787-219-5
Journal d'Hirondelle 2006 Diari de l'oreneta 2008 Empúries ISBN 978-84-9787-278-2
Ni d'Ève ni d'Adam 2007 Ni d'Eva ni d'Adam 2009 Empúries ISBN 978-84-9787-391-8
Le Fait du prince 2008 A les meves ordres 2010 Empúries ISBN 978-84-9787-614-8
Le Voyage d'Hiver 2009 El viatge d'hivern 2011 Empúries ISBN 978-84-9787-687-2
Une forme de vie 2010 Una forma de vida 2012 Empúries ISBN 978-84-9787-768-8
Tuer le père 2011
-
Barbe-Bleue 2012 Barbablava 2014 Anagrama ISBN 978-84-339-1510-8
La Nostalgie heureuse 2013
-
Pétronille 2014 Pétronille 2016 Anagrama ISBN 978-84-339-1531-3
Le Crime du comte Neville 2015 El crim del comte Neville 2017 Anagrama ISBN 978-84-339-1547-4
Riquet à la houppe 2016 En Riquet del plomall 2018 Anagrama ISBN 978-84-339-1557-3
Frappe-toi le cœur 2017 Pica't al cor 2019 Anagrama ISBN 978-84-339-1567-2
Les Prénoms épicènes 2018 Els noms epicens 2020 Anagrama ISBN 978-84-339-1579-5
Soif 2019 Set 2022 Anagrama ISBN 978-84-339-1801-7
Les aeróstats 2020 Els aeròstats 2024 Anagrama ISBN 978-84-339-2229-8
Premier sang 2021 Primera sang 2023 Anagrama ISBN 978-84-339-0164-4
Le livre des soeurs 2022
Psychopompe 2023
L'impossible retour 2024

Notes

[modifica]
  1. Diversos perfils biogràfics indiquen 1967 i Kobe (Japó) com a any i lloc de naixement.

Referències

[modifica]
  1. «Amélie Nothomb» (en anglès). Institute of Modern Languages Research (IMLR), 17-03-2017. Arxivat de l'original el 2018-03-28. [Consulta: maig 2020].
  2. «Amélie Nothomb, the most Japanese Belgian writer» (en anglès). Focus on Belgium, 07-03-2016. [Consulta: 16 maig 2020].
  3. Rees, Jasper «A writer's life: Amélie Nothomb» (en anglès). The Telegraph, 22-07-2006. ISSN: 0307-1235.
  4. «Amélie Nothomb: Memoir of a megalomaniac». The Independent.
  5. «Amélie Nothomb». Universalis Junior, 2018. Arxivat de l'original el 2018-03-19. [Consulta: 5 desembre 2019].
  6. Encyclopédie Larousse (francès)
  7. Ebru.be, Institut Montjoie, Uccle Arxivat 2017-07-30 a Wayback Machine. (francès)
  8. Le Point: propos recueillis par Marie-Françoise Leclère, 14/08/2008 Arxivat 2017-03-29 a Wayback Machine. (francès)
  9. , Le Japon d'Amélie Nothomb, L'Harmattan, coll. « Espaces littéraires », 2011, Quelques pages d'aperçu sur youscribe (francès)
  10. [ http://www.elle.fr/Personnalites/Amelie-Nothomb Elle, Personnalités, Amélie Nothomb... agrégation gréco-latine à vingt-et-un ans] (francès)
  11. République des Lettres Arxivat 2019-12-05 a Wayback Machine. (francès)
  12. François Haget (écarlate) i Didier Hénique. «Amélie Nothomb : Interview» (en francès). Fluctuat. Arxivat de l'original el 2009-08-06. [Consulta: 6 desembre 2019]. via Internet Archive.
  13. Michel David, Amélie Nothomb, Le symptôme graphomane, L'Harmattan, 2006
  14. Geneviève Simon. «« L'autogéographie d'Amélie »» (en francès). La Libre Belgique, 2004.
  15. Valérie Lejeune. «Amélie Nothomb : hygiène de l'écrivain» (en francès). Le Figaro, 24-08-2012.
  16. «"La formation littéraire dans le secondaire belge. Une enquête, des constats, des propositions",». Université de Louvain.
  17. «Portail littérature - Consulter une ressource pédagogique». [Consulta: 9 desembre 2019].
  18. «Cours et séquences». [Consulta: 9 desembre 2019].
  19. Valérie Lejeune. «Amélie Nothomb, Écrivain belge». Le Figaro.fr, 2009.
  20. Tilly, Marine de. «"Stupeur et tremblements" suivi de "Les myrtilles" d'Amélie Nothomb» (en francès), 23-06-2011. [Consulta: 9 desembre 2019].
  21. «Amélie Nothomb : "On n'est pas maître, on subit la langue"» (en francès). Le Monde des Livres, 04-09-2013.
  22. «Amélie Nothomb, présidente comblée du Livre sur la Place de Nancy» (en francès), 10-12-2012. [Consulta: 10 desembre 2019].
  23. Quairel, Francois. «Radio France dépoussière sa fête du livre, Amélie Nothomb marraine de l'édition 2018» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2019].
  24. «Amélie Nothomb accède à la présidence d'honneur du CRAC Europe | CRAC Europe» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2019].
  25. da Rocha Soares, Corina. «"Corps Féminins Dans l'œuvre D'Amélie Nothomb - Stéréotypes, misogynie et puberté"».
  26. «[Info VA Mémoires de Le Pen : des auteurs menacent leur éditeur]» (en francès). Valeurs actuelles, 25-01-2018. [Consulta: 18 setembre 2018].
  27. Les memòries de Jean-Marie Le Pen han estat finalment publicades el març de 2018 per edicions Muller, dirigides per Guillaume de Thieulloy.
  28. Aïssaoui, Mohammed; Aïssaoui, Mohammed. «Juliette et Amélie Nothomb : sœurs en fusion» (en francès), 27-07-2014. [Consulta: 10 desembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]