America (goleta)
País de registre
| |
| Historial | |
|---|---|
| Iniciat | novembre 1850 |
| Avarament | 3 maig 1851 |
| 3 maig 1851 – 1 setembre 1851 | |
| Servei | vaixell de competició |
| Destí | venda |
| 1 setembre 1851 – 1856 | |
| Propietari | John de Blaquière |
| Servei | vaixell de competició |
| Destí | venda |
| Camilla | |
| 1856 – 1858 | |
| Propietari | Henry Montagu Upton |
| Destí | venda |
| 1858 – 1860 | |
| Propietari | Henry Sotheby Pitche |
| Destí | venda |
| 1860 – 1860 | |
| Propietari | Henry Edward Decie |
| Destí | venda |
| 1860 – 1862 | |
| Propietari | Estats Confederats d'Amèrica |
| Destí | Abandonada quan la Unió prengué Jacksonville |
| 1862 – 1873 | |
| Operador | U.S. Navy |
| Destí | venda a Benjamin Butler |
| 1873 – 1945 | |
| Propietari | diversos propietaris |
| Destí | desballestada |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | goleta |
| Desplaçament | 170 t |
| Eslora | 30,86 m (LOA) 27,38 m (LWL) |
| Mànega | 6,95 m |
| Calat | 3.33 m |
| Propulsió | vela
|
| Aparell | 492 m² |
America era el nom de la goleta que va guanyar el 22 agost de 1851 la primera Copa de les 100 guinees auspiciada per la reina Victòria d'Anglaterra.[1]
Construcció
[modifica]La goleta, construïda emprant diversos tipus de fusta (entre ells, el cedre), va ser avarada el 1851, a les drassanes de William H. Brown.
Servei
[modifica]La goleta va ser rebatejada Camilla el 1856, i un altre cop com a Memphis el 1860 després de ser capturada com a botí de guerra pels Estats Confederats d'Amèrica, i al final de l'enfrontament bèl·lic de la guerra civil americana, va ser enfonsada a Jacksonville el 1862. Un cop caigut Jacksonville va ser reflotada i rehabilitada, tornant a ser posada en servei a la US Navy amb el nom original America i, un cop armada amb 3 canons Dahlgren de bronze va participar en el bloqueig d'uns quants ports de la Confederació.[2]
Va romandre en servei fins al 1873, quan va ser donada de baixa i venuda a un ex general i polític, Benjamin Franklin Butler, que la va tenir en condicions de servei i la va fer participar en diferents competicions. Després de la seva mort va passar diverses mans fins que va ser restaurada el 1921 per l'America Restoration Fund, que en va fer donació a l'Acadèmia Naval d'Annapolis, on no se li va dispensar la cura necessària; el 29 de març de 1942, l'estructura de la nau on estava abandonada es va ensorrar sota el pes de les nevades i finalment les restes de l'estructura i l'America van ser cremades el 1945.[2]
Participació en la copa
[modifica]El Royal Yacht Squadron britànic, que havia preparat per l'ocasió 14 iots, va desafiar al New York Yacht Club, que va decidir participar en la contesa amb la goleta America, en un recorregut al voltant de l'illa de Wight. L'America va vèncer amb vuit minuts d'avantatge sobre la segona, la britànica Aurora, adjudicant-se la copa que havia estat posada com a premi per celebrar la primera exposició universal de Londres.[3]
Hi ha una anècdota interessant quan la reina Victòria, va sentir parlar de la victòria de l'America, va demanar quin vaixell havia arribat en segon lloc i, li van respondre: «There is no second, your majesty» («No hi ha segon, majestat») pel gran avantatge que va agafar sobre la segona. D'aquí naixeria el lema de l'America's Cup «There is no second». El premi de la copa havia rebut el nom «Copa de les cent guinees» (pel que havia costat) o també «Queen's Cup» («Copa de la Reina»), però des de llavors el trofeu van ser anomenat America's Cup (Copa de l'America), tot i que informalment també és denominat Auld Mug ('vella copa') pels que hi participen.
Replica moderna
[modifica]En el 1995 va ser construïda una replica moderna de la goleta, que participa en competicions de creuers i vigilància de les balenes a l'entorn del Maritime Museum of San Diego, San Diego, Califòrnia.
-
Amèrica amb l'aparell vèlic de 1887
-
Amèrica amb floc "Fishermen" el 1910
Referències
[modifica]- ↑ New York Times. America's Cup Held Here Since 1851 (PDF), 22 febrer 1920.
- ↑ 2,0 2,1 Bruzek, Joseph C.. United States Naval Institute Proceedings. The U. S. Schooner Yacht AMERICA, novembre 1967.
- ↑ New York Times. America's Cup Held Here Since 1851, 22 febbraio 1920.
Bibliografia
[modifica]- Cunliffe, Tom. Pilot Schooners of North America and Great Britain (en anglès). Woodenboat publications, 2001. ISBN 978-0-937822-69-2.
- Jacques Taglang. «AC-clopedia - Americaʼs history» (en anglès). americascup.com. [Consulta: 14 octubre 2016].
- «History from Schooner Man» (en anglès). schoonerman.com. Arxivat de l'original el 18 de juny 2011. [Consulta: 14 octubre 2016].
- «yachting historian» (en alemany). Klaus Kramern. [Consulta: 14 octubre 2016].
- «San Diego Sailing Charters» (en anglès). stars-stripes.com. [Consulta: 14 octubre 2016].
Vaixells famosos de tots els temps | |
|---|---|
| 1500-1000 aC | |
| Grècia clàssica | |
| Roma clàssica | |
| Segle XIV | |
| Segle XV | |
| Segle XVI | |
| Segle XVII | |
| Segle XVIII | |
| Segle XIX | |
| Segle XX | |
| Segle XXI | |