Antonio Salas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut segle XX |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Activitat | 2003 |
| Gènere | Periodisme d'investigació |
| Nom de ploma | Antonio Salas. |
Antonio Salas és el pseudònim d'un periodista i investigador infiltrat espanyol, que s'ha mantingut en secret la seva identitat real a causa de les causes que s'ha vist involucrat.[1] Els seus llibres han estat qüestionats a vegades per contenir informació no verificable pels afectats per les seves recerques (neonazis, traficants d'éssers humans, organitzacions terroristes, etcètera), tot i que el seu testimoniatge ha servit com a base documental en diversos judicis, dels quals el més sonat va ser el de l'organització neonazi Hammerskin España[2][3] o el cas d'Arturo Cubillas, acusat de ser el màxim responsable d'ETA a Veneçuela.[4]
Biografia
[modifica]Antonio Salas va estudiar periodisme a la Universitat Complutense de Madrid. Alguns dels seus reportatges es convertiren en proves judicials i ell mateix ha estat testimoni protegit de la Fiscalia de Madrid, en casos com el de Hammerskin España.[2][3]
Els llibres publicats per Antonio Salas són: Diari d'un skin (2003), L'any que vaig traficar amb dones (2004), El palestí (2010), Operació Princesa (2013) i Els homes que murmuren a les màquines (2015).
L'any 2004, es va estrenar al Festival de Cinema de Màlaga la pel·lícula Diario de un skin, interpretada per Tristán Ulloa i dirigida per Jacobo Rispa, en la qual es dramatitzen les aventures de Salas durant la seva infiltració en el moviment nazi espanyol.[5][6] Un any després es va estrenar El año que trafiqué con mujeres, interpretada per Nancho Novo i dirigida per Jesús Font. En ella, es dramatitza la infiltració de Salas en les màfies del tràfic de dones i nenes per a la seva explotació sexual.[7] A El año que trafiqué con mujeres Salas va analitzar els esdeveniments comptats per les dones que exerceixen la prostitució a Espanya. En el documental que va acompanyar al llibre, es recullen els enregistraments de càmera oculta obtinguts per Salas durant les seves reunions amb Sunny, Torres i altres traficants d'éssers humans.
El següent llibre documental publicat per Salas va ser El Palestí, en el qual es fa passar per un palestí-veneçolà, s'infiltra en els entrenaments de les FARC colombiana i viu amb simpatitzants i opositors al president de Veneçuela Hugo Chávez.[8][9]
Amb Operación Princesa es va estrenar com a novel·lista, basant-se en la història darrere de l'Operació Carioca.
El seu últim llibre publicat és Los hombres que susurran a las máquinas en el qual investiga sobre la seguretat informàtica i els hackers per a informar sobre la falta de coneixements sobre la seguretat en internet.
Salas a més és director de la sèrie Confidencial, una col·lecció de llibres autobiogràfics redactats per algunes de les persones que el periodista va conèixer en les seves diferents infiltracions.[10] Fins ara els títols publicats són:
- Alejandra Duque, La Agenda de Virginia
- David Madrid, Insider: un policía infiltrado en las gradas ultras
- Juan Mata, Diario del Infierno
- Juanma Crespo, Memorias de un Ultra
Obres publicades
[modifica]- Diario de un skin (Ediciones Martínez Roca, Grupo Planeta; 2003).
- El año que trafiqué con mujeres (Ediciones Martínez Roca, Grupo Planeta; 2004).
- El palestino (Ediciones Martínez Roca, Grupo Planeta; 2010).
- Operación Princesa (Editorial Planeta, 2013).
- Los hombres que susurran a las máquinas (Editorial Espasa, Grupo Planeta; 2015).
Pel·lícules basades en els seus llibres
[modifica]- Diario de un skin (2005, dirigida por Jacobo Rispa).[5][6]
- El año que trafiqué con mujeres (2005, dirigida por Jesús Font).[7]
Referències
[modifica]- ↑ Sanz Ezquerro, David «Antonio Salas, periodismo sin nombre». , 04-11-2015 [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «El periodista que se infiltró en los 'Ultra' asegura que los Hammerskin organizaban "cazas" de hinchas y negros». , 17-06-2009 [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑ 3,0 3,1 «El autor de 'Diario de un skin' afirma que varios acusados eran de Hammerskin». , 17-06-2009 [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Olmedo, Ildefonso «El falso palestino que se hizo terrorista en Venezuela». , 23-05-2010 [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ 5,0 5,1 EFE «Tristán Ulloa se infiltra entre neonazis en 'Diario de un skin'». , 27-04-2005 [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Telecinco estrena la versión televisiva de 'Diario de un Skin'». , 23-08-2007 [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ 7,0 7,1 Colpisa «Antena 3 estrena hoy la tv movie «El año que trafiqué con mujeres», con Nancho Novo y Raquel Meroño». , 30-10-2025 [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Antonio Salas: "El Chacal me convirtió en el gestor de su web"». , 26-09-2013 [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Antonio Salas: "Hay que ser muy estúpido para ser un terrorista"». , 09-08-2010 [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑ «quelibroleo.com». Arxivat de l'original el 19 de febrero de 2012. [Consulta: 3 juny 2012].