Anedjib
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 2985 aC |
| Sepultura | Umm al-Qa'ab |
| Faraó | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Període | Període tinita i Dinastia I d'Egipte |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Cònjuge | Herneith |
| Fills | Semerkhet |
| Pares | Den |
Anedjib ( - 2985 aC) més correctament Adjib i també conegut com Hor-Anedjib, Hor-Adjib i Enezib, és el nom d'Horus d'un primer rei egipci que va governar durant la dinastia I. L'historiador egipci Manetho el va nomenar "Miebîdós" i li va atribuir un regnat de 26 anys,[1] mentre que el Canonge Reial de Torí li va atribuir un regnat inverosímil de 74 anys.[2] Els egiptòlegs i historiadors ara consideren que tots dos registres són exageracions i en general atribueixen a Adjib un regnat de 8-10 anys.[3]
Biografia
[modifica]Adjib està ben documentat en registres arqueològics. El seu nom apareix en inscripcions en recipients fets d'esquist, alabastre, bretxa i marbre. El seu nom també es conserva en etiquetes d'ivori i segells de gerres de terra. Els objectes que porten el nom i els títols d'Adjib provenen d'Abydos i Sakkara.[4][5]
La família d'Adjib només ha estat investigada parcialment. Els seus pares són desconeguts, però es creu que el seu predecessor, el rei Den, podria haver estat el seu pare. Adjib possiblement estava casat amb una dona anomenada Betrest. A la Pedra de Palerm es descriu com la mare del successor d'Adjib, el rei Semerkhet. Encara no s'han trobat proves definitives d'aquesta visió. S'esperaria que Adjib tingués fills i filles, però els seus noms no s'han conservat en el registre històric. Un candidat a ser un possible membre de la seva línia familiar és Semerkhet.[6]
Va residir a Memfis. El seu nom és el primer de les llistes de Saqqara. Els seus monuments foren malmesos pel seu successor i el seu nom en un serekh fou esborrat i el nom del nou faraó es va posar al seu lloc, igual que en alguns objectes trobats a Saqqara. El seu nom només apareix dins d'Egipte a Abidos i Helwan, a més de Saqqara. A Palestina, apareix a Bessor.
Sembla que va solucionar un conflicte entre les classes altes de l'Alt i el Baix Egipte i s'especula que fou perquè, pel fet de ser un usurpador, no era reconegut per uns i sí per uns altres. Al nord, en alguns nomós, es detecta resistència.
Es va casar amb Batirites i va tenir com a fill el seu successor Semerkhet.
Segons el papir de Torí, va morir amb 74 anys. Va ser enterrat a Abidos. El seu principal ministre va tenir mastaba a Saqqara.
Tomba
[modifica]El lloc d'enterrament d'Adjib va ser excavat a Abydos i es coneix com a "Tomba X". Mesura 16,4 x 9,0 metres i és la més petita de totes les tombes reials d'aquesta zona. La tomba d'Adjib té la seva entrada pel costat est i una escala baixa a l'interior. La cambra funerària està envoltada per 64 tombes subsidiàries i simplement dividida per un mur tallat en dues sales.[7][8] Fins al final de la I dinastia, semblaria que era tradició que la família i la cort del rei es suïcidassin (o foren assassinats) i després fossin enterrats al costat del governant a la seva necròpolis.[9]
Altres transcripcions del seu nom: Adjib, Andjib, Andyib, Anedjeti, Anedjib, Anezjed, Anzib, Atchab, Azab, Enegib, Enezib, Merbapen, Merbiap, Merbiape, Merbiapou, Meribapen, Meribiapen, Meribiapu, Meripibia, Meriregeregpen, Merpabia, Merpebia, Merpeha, Merpibia, Merpubia, Miebis, Miriba, Niebais.
Referències
[modifica]- ↑ William Gillan Waddell: Manetho (The Loeb Classical Library, Volume 350). Harvard University Press, Cambridge (Mass.) 2004 (Reprint), ISBN 0-674-99385-3, page 33–37.
- ↑ Alan H. Gardiner: The Royal Canon of Turin. Griffith Institute of Oxford, Oxford (UK) 1997, ISBN 0-900416-48-3; page 15 & Table I.
- ↑ Wolfgang Helck: Untersuchungen zur Thinitenzeit. (Ägyptologische Abhandlungen, Volume 45), Harrassowitz, Wiesbaden 1987, ISBN 3-447-02677-4, page 124, 160 - 162 & 212 - 214.
- ↑ Wolfgang Helck: Untersuchungen zur Thinitenzeit. (Ägyptologische Abhandlungen, Volume 45), Harrassowitz, Wiesbaden 1987, ISBN 3-447-02677-4, page 124, 160 - 162 & 212 - 214.
- ↑ Toby A. H. Wilkinson: Early Dynastic Egypt. Routledge, London 1999, ISBN 0-415-18633-1, page 78, 79 & 275.
- ↑ Iorwerth Eiddon Stephen Edwards: Early History of the Middle East (The Cambridge Ancient History; Vol. 1, Pt. 2). Cambridge University Press, Cambridge 2006, ISBN 0-521-07791-5, page 27–31.
- ↑ Günter Dreyer: Zur Rekonstruktion der Oberbauten der Königsgräber der 1. Dynastie in Abydos (Mitteilungen des Deutschen Archäologischen Instituts Kairo 47). von Zabern, Mainz 1991, page 56.
- ↑ Walter Bryan Emery: Ägypten, Geschichte und Kultur der Frühzeit, 3200-2800 v. Chr. Fourier, Wiesbaden 1964, ISBN 0-415-18633-1, page 16
- ↑ Walter Bryan Emery: Ägypten, Geschichte und Kultur der Frühzeit, 3200-2800 v. Chr. Fourier, Wiesbaden 1964, ISBN 0-415-18633-1, page 17.