Vés al contingut

Anna Maria Moix i Meseguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnna Maria Moix i Meseguer
Biografia
Naixement12 abril 1947 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 2014 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària, poesia i traducció literària Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà
Participà en
17 octubre 2012Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres
30 abril 1997Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansTerenci Moix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Anna Maria Moix i Meseguer (Barcelona, 12 d'abril de 1947 - Barcelona, 28 de febrer de 2014)[1] fou una escriptora catalana en castellà. Era germana del també escriptor Terenci Moix.

Biografia

[modifica]

Conreà la poesia, de línia avantguardista, amb la utilització del collage. El 1970 va ser l'única veu de dona representada a l'antologia Nueve novísimos poetas españoles. Va mantenir bones relacions amb l'anomenada Gauche Divine i amb els escriptors i editors Carlos Barral, Pere Gimferrer i Félix de Azúa, i entre les seves amigues es compten Ana María Matute i Cristina Peri Rossi. El 1985 i el 1995 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona.

Fou traductora al castellà d'obres d'autors com ara Samuel Beckett, Marguerite Duras, Michel Leiris, Françoise Sagan i Mercè Rodoreda.[2]

El 1996 formà part dels signants dels manifests del Foro Babel.[1] Des del 2006 va ser directora de l'Editorial Bruguera.

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.[3]

L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya.[4]

Morí el 28 de febrer de 2014 a la ciutat de Barcelona després de patir un càncer.[5]

El 2024, va passar a donar nom a la Biblioteca Fort Pienc.[6]

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Baladas para el dulce Jim (1969)
  • Call me Stone (1969)
  • No Time for flowers (1971)
  • A imagen y semejanza (1983)

Narració

[modifica]
  • Julia (1969)
  • Walter, ¿por qué te fuiste? (1973)
  • La maravillosa colina de las edades primitivas (1973)
  • Ese chico pelirrojo a quien veo cada día (1973)
  • Los robots. Las penas (1982)
  • Las virtudes peligrosas (1985)
  • La niebla y otros relatos (1988)
  • Vals negro (1995)
  • De mi vida real nada sé (2002)

Assaig

[modifica]
  • Manifiesto personal (2011)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]