Almerinda Soler di Franco
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1857 Saragossa (Espanya) |
| Mort | 17 octubre 1930 Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Almerinda Soler Di-Franco, de vegades escrit di Franco (Saragossa, 1857 - Sant Sebastià, 17 d'octubre de 1930) fou una cantant soprano espanyola.
Va ser filla del tenor Manuel Soler i de la cantant d'òpera Corinna Di-Franco.[1]
Assolí gran anomenada en els bons temps de la sarsuela espanyola, a l'esplendor de la qual contribuí poderosament. Des de la seva aparició en públic, el 1874, amb la sarsuela Estebanillo, fins a la seva retirada de l'escena, la seva carrera fou una sèrie ininterrompuda de triomfs. Va estrenar, entre altres, les sarsueles El Rey que rabió, El juramento, La bruja i Las campanas de Carrión.[2]
Posseïa una veu extensa, potent i d'admirable timbre, i una irreprotxable escola de cant.
Va morir en la ciutat de Sant Sebastiá el 17 d'octubre de 1930 atropellada per un automòbil.[2]
Referències
[modifica]- ↑ CASARES RODICIO, Emilio. «Soler». Diccionario de la zarzuela. España e Hispanoamérica, Vol. 2, pp.724-725
- ↑ 2,0 2,1 «Noticias necrológicas». ABC, 19-10-1930, pàg. 25 [Consulta: 17 octubre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 111 ISBN 84-239-4557-X