Arcadi Mas i Fondevila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 novembre 1852 Barcelona |
| Mort | 31 gener 1934 Sitges (Garraf) |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | pintor |
| Moviment | Orientalisme |
| Alumnes | Albert Ràfols i Cullerés |
Arcadi Mas i Fondevila[1] (Gràcia, Barcelona, 12 de novembre del 1852 – Sitges, 31 de gener del 1934) va ser un pintor i dibuixant, fundador de l'Escola luminista de Sitges.
Biografia
[modifica]Fill de sastre, son pare aviat s'adonà de les qualitats artístiques del seu fill i el matriculà a l'escola de Llotja, amb professors com Claudi Lorenzale i Antoni Caba. Amb 20 anys realitza la seva primera exposició col·lectiva a la Sala de l'Associació Artística de Barcelona. El 1873 viatja a Madrid, visita el Museu del Prado i exposa a la Sala Platería Martínez un quadre que posteriorment, el 1874, compraria el rei Alfons XII.
El 1875 guanyà la primera beca Fortuny de l'Ajuntament de Barcelona, que li permeté d'ampliar estudis anant pensionat a Itàlia -Venècia, Roma, Nàpols i Capri entre 1876 i 1886, sense deixar de participar en diverses exposicions col·lectives a la Sala Parés.
Durant l'estada es familiaritzà amb l'obra de Domenico Morelli, qui influiria en la producció posterior d'en Mas. De tornada a Catalunya, el seu amic Joan Roig i Soler l'animà a visitar Sitges, i d'aquesta trobada i coneixement en nasqué l'Escola Luminista de Sitges, un corrent pictòric que aplegà altres artistes com Joaquim de Miró i Argenter, Antoni Almirall i Romagosa i Joan Batlle i Amell.
Participà en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1887, i hi guanyà una medalla per l'obra La processó de Corpus a Sitges. També exposà a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. L'any 1895 va fer un viatge a Madrid amb Santiago Rusiñol i Zuloaga, i posteriorment un altre a Granada amb Rusiñol, Miquel Utrillo i Macari Oller, amb la intenció d'il·lustrar uns articles de Rusiñol per a La Vanguardia.
En Mas guanyà dues medalles més a les exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1894 (amb El llac de Nemí) i el 1896 (amb Divendres Sant). El 1899 va entrar a formar part del Cercle Artístic de Sant Lluc. El 1900 inaugurà al Saló Rovira de Barcelona la seva primera exposició individual, que el consagrà com a mestre del pastel; una mostra de la popularitat que Mas i Fondevila tenia és que Picasso n'havia copiat[2] un nu seu de 1895. És en aquesta època que Mas col·laborà com a dibuixant a La Ilustració Catalana.
Gràcies a un donatiu del mecenes americà Charles Deering, pintà el 1913 el timpà del portal de Santa Caterina de l'església parroquial de Sitges. Actualment se'n pot admirar in situ una còpia, esborrat l'original pel pas del temps. El 1928 li fou encarregat un dels murals del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya (Reunió del capítol del Toisó d'Or en el cor de la catedral de Barcelona). El 1932 va realitzar una altra exposició individual, aquest cop a la sala La Pinacoteca.
En ocasió del cinquantè aniversari de la seva mort, el Grup d'Estudis Sitgetans li dedicà una exposició antològica al Museu Maricel el 1985. A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu de Montserrat, i els museus de Sitges.
Obres rellevants
[modifica]- Carreró italià
- Dama
- Divendres Sant (1896, Museu Víctor Balaguer)
- Figura A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional (MNAC) i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
- Estudi (1878, MNAC)
- Fanalets a París
- Tornasols (1922)
- Jardí amb tornasols
- El llac de Nemí (1894, MNAC)
- El monument del Greco (Dibuix, MNAC)
- Passeig del Born (1908) Estudi
- Passeig del Born i Santa Maria del Mar (1908) Estudi
- La pesca (Col·lecció Art de la Vila de Sitges, Museu Maricel)
- Playa de pescadores. Maternidad
- Poble granadí (1895, Museu Cau Ferrat)
- Processó davant del Pont dels Sospirs
- La processó de Corpus a Sitges (1887, Col·lecció Art de la Vila de Sitges, Museu Maricel)
- Altar de la Puríssima (primer quart segle xx, Col·lecció Art de la Vila de Sitges. Museu Maricel)
- Interior d'església del Vinyet (1925, Col·lecció Art de la Vila de Sitges)
- La pubilleta (1893, Museu Cau Ferrat)
- Retrat d'Antoni Caba (1907, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi[3])
- Retrat de Pitarra a la Galeria de Catalans Il·lustres (1897)
- Retrat del doctor Robert (sala de sessions de l'ajuntament de Sitges)
- Sargint les xarxes
- La vendimia (1909)
- Venite, adoremus (1896, Museu de Montserrat[4])
- Venite adoremus, (1896) Biblioteca Museu Víctor Balaguer (dipòsit MNAC)
- Vista de Venècia
Premis i reconeixements
[modifica]- 1887- Medalla a l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrid per La processó de Corpus a Sitges
- 1894- Medalla a l'Exposició de Belles arts de Barcelona per El llac de Nemí
- 1896- Medalla a l'Exposició de Belles arts de Barcelona per Divendres Sant
Bibliografia
[modifica]- Coll, Isabel; Vigó, Antoni; Vigó, Miquel. Arcadi Mas i Fondevila en el 50è. aniversari de la seva mort. Exposició antològica. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1985 (Quaderns, 15).
- Coll, I. «Mas i Fondevila, part del binomi fundador de l'Escola Luminista de Sitges». D'art, revista del departamento de Historia del Arte, núm. 6-7, 5-1981, pàg. 207-246.
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Barcelona / Madrid: Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- Forment i Soler, S. «El pintor prerrusiñoliano Arcadio Mas y Fondevila». Antología de Sitges, núm. 6, 1954, pàg. 17-27.
- Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.
- Rekas i Mussons, Salomé; Arús i Masramon, Ramon «El Bornet, de la realitat a la tela» (PDF). Barcelona, metròpolis mediterrània [Barcelona], 66, 2005, p.8-17. Arxivat de l'original el 2006-10-14 [Consulta: 9 desembre 2020].
- Sierra i Farreras, Roland. Diccionari biogràfic de sitgetans. Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998.
Referències
[modifica]- ↑ O Fontdevila, segons grafies «Arcadi Mas i Fondevila». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Desnudo femenino de espaldas (según Arcadi Mas i Fontdevila), Museu Picasso de Barcelona
- ↑ «Retrat d'Antoni Caba, fitxa al web de la RA de Belles Arts de Sant Jordi». Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 1r febrer 2014].
- ↑ «Banco Sabadell dona a la Abadía de Montserrat una obra del pintor Mas Fondevila». Informativo. Revista para clientes del Banco de Sabadell, núm. 24, segundo cuatrimestre 2003, pàg. 36. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 4 febrer 2014]. Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.