Vés al contingut

Atemptats de Noruega de 2011

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptats de Noruega de 2011
Imatge
Vista immediatament després de l'explosió
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 59° 54′ 48″ N, 10° 44′ 20″ E / 59.9133°N,10.7389°E / 59.9133; 10.7389
TipusCotxe bomba, trets, terrorisme
Part deterrorisme a Noruega Modifica el valor a Wikidata
Data22 de juliol de 2011
Punt en el tempsOslo: 15:25[1] CEST
Utøya: 17:22–18:34 CEST[2][3]
LocalitzacióOslo i Utøya, Noruega Noruega
EstatNoruega Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuGovern de Noruega, Lliga Juvenil dels Treballadors, civil i Partit Laborista Noruec Modifica el valor a Wikidata
CausaTerrorisme d'extrema dreta
MortsOslo: 8
Utøya: 69 (67 pels trets) Total: 77[4][5]
FeritsOslo: Com a mínim 209
Utøya: Com a mínim 110 (33 pels trets, inclosa una mort posterior)[6] Total: Com a mínim 319[7][8][9]
PerpetradorAnders Behring Breivik (llop solitari) Modifica el valor a Wikidata
ArmaOslo: Cotxe bomba (fet utilitzant ANFO)
Utøya:
Format per

Els atemptats de Noruega de 2011 van ser uns atacs realitzats per Anders Behring Breivik contra el govern, la població civil i el campus d'estiu de la Lliga de Joves Treballadors a Noruega el 22 de juliol de 2011. Aquests atacs van provocar la mort de 77 persones.[11]

Seqüència dels fets

[modifica]

El primer atac va ser l'explosió d'un cotxe bomba a Oslo, prop del Regjeringskvartalet, seu del govern noruec, a les 15:25:22 (CEST).[1] La bomba era una barreja de fertilitzant i gasolina[12][13] col·locada a la part posterior d'una furgoneta.[14] El vehicle havia estat aparcat davant del bloc d'oficines on es trobava l'oficina del Primer Ministre Jens Stoltenberg, així com d'altres edificis governamentals.[15] L'explosió va matar 8 persones i en va ferir 209, 12 de les quals molt greument.[7][8][9]

El segon atac va succeir menys de dues hores després a un campament d'estiu situat a l'illa d'Utøya, a Tyrifjorden (Buskerud). El camp havia estat organitzat per l'AUF, divisió juvenil del Partit Laborista (AP), al poder en aquell moment. Breivik, disfressat com un policia local i mostrant una identificació falsa,[16][17] va agafar un transbordador cap a l'illa i va obrir foc contra els participants, matant-ne 68 allà mateix,[4][5] i ferint-ne, com a mínim, 110, 55 dels quals molt greument;[8][9] la 69a víctima va morir dos dies després de la massacre.[6] Entre els morts hi havia amics personals del Primer Ministre Jens Stoltenberg, així com el cunyat de la princesa Mette-Marit.[18]

Aquest fou l'atac més mortal de la història de Noruega des de la Segona Guerra Mundial,[19][20] i una enquesta publicada mostrà que un de cada quatre noruecs coneixia «algú afectat pels atacs».[21] La Unió Europea, l'OTAN i molts altres països de tot el món van expressar el seu suport a Noruega i van condemnar els atacs. El 13 d'agost de 2012, el primer ministre noruec va rebre l'Informe Gjørv, que concloïa que la policia noruega hauria pogut preveure la bomba d'Oslo i detenir el tirador d'Utøya amb més celeritat, afegint que s'haurien hagut d'implementar més mesures de seguretat i d'emergència per a prevenir atacs futurs després dels fets del 22 de juliol.[22]

La policia noruega va arrestar Anders Behring Breivik a Utøya,[23] un home noruec de 32 anys i d'ideologia d'extrema dreta,[24][25] i el va acusar dels dos atacs.[26]

Organització dels atemptats

[modifica]

Breivik assegura que va començar a planejar els atemptats terroristes el 2002, amb 23 anys. Durant anys, va participar en diversos debats en fòrums d'Internet, on parlava en contra de l'islam i de la immigració.[27] Els atacs de 2011 els va començar a preparar, com a mínim, a principis del 2009, tot i que no havia manifestat les seves intencions violentes.[28][29][30][31]

Intent fallit de comprar armes a Praga

[modifica]

Breivik va passar sis dies a Praga a finals d'agost i principis de setembre de 2010. Va escollir la República txeca perquè aquell país tenia una de les normatives més laxes en relació a la venda d'armes i drogues d'Europa. Després d'investigar a Internet, Breivik va declarar que «Praga és coneguda per ser un dels punts de trànsit més important d'Europa pel que fa a la compravenda il·lícita d'armes i drogues». Encara que Praga té un dels índexs més baixos de criminalitat de les capitals europees,[32] Breivik va mostrar reserves pel que fa a la seva seguretat personal, escrivint (abans de viatjar-hi) que creia que Praga era un indret perillós amb «molts criminals brutals i cínics».[33]

Va buidar els seients posteriors del seu Hyundai Atos per disposar de prou espai per les armes de foc que pretenia adquirir a la ciutat txeca. Després de dos dies, va fer-se amb un prospecte d'una empresa dedicada a l'extracció de minerals, el qual li havia de servir com a coartada, en cas que algú sospités que estava preparant un atemptat terrorista.[33] El seu objectiu era comprar un rifle tipus AK-47 (aquesta arma, però, no és massa habitual al país centreeuropeu, a diferència del Vz. 58),[34] una pistola Glock, granades de mà i una granada propulsada per coet, afegint que l'adquisició d'aquestes dues darreres seria un «bonus».[31][33]

Breivik disposava de diverses plaques policials falses, que podia utilitzar juntament amb un uniforme de policia que havia aconseguit il·legalment a internet, i que posteriorment també utilitzaria durant l'atac.[16][17] Tot i les seves expectatives, va ser incapaç d'aconseguir cap arma a la República Txeca, explicant que va ser el seu «més gran pas enrere en la seva operació». Al final, va concloure que Praga estava «lluny de ser una ciutat ideal per a les armes», no res comparat amb «el què la BBC ha publicat», i que es va sentir «més segur a Praga que a Oslo».[31][33]

Tiroteig d'Utøya

[modifica]

Aproximadament dues hores després de l'explosió d'Oslo,[35] Anders Behring Breivik[36] era a 40 quilòmetres al nord-oest d'Oslo, al llac Tyrifjorden, des d'on es dirigí cap a l'illa d'Utøya on se celebrava el campament juvenil d'estiu del Partit Laborista Noruec. Un cop allà, obrí foc indiscriminadament contra els assistents abans que finalment pogués ser apressat.[35][37]

Serveis d'emergència responent a l'explosió

Breivik s'havia disfressat d'oficial de policia i havia demanat als assistents que es reunissin al seu torn abans de disparar-los indiscriminadament,[38][39] assassinant i ferint-ne a molts. Primer disparà a la gent de l'illa i més tard disparà als assistents que fugien per l'aigua.[40] Un portaveu de la Direcció Nacional de Policia,, declarà que la majoria de víctimes mortals eren joves de 15 i 16 anys;[41] segons NRK, els testimonis explicaren que l'home els havia fet senyals abans de disparar-los.[42] Alguns supervivents de l'illa explicaren que s'havien amagat als banys o al sotabosc, comunicant-se per missatge de text per evitar alertar de les seves posicions al pistoler.[43]

A les 03:50 (CEST) del 23 de juliol, l'NRK i la TV2, les dues principals cadenes noruegues, emeteren una roda de premsa en directe des del centre de policia d'Oslo on el comissionat nacional de policia Øystein Mæland oficialitzà que el nombre de víctimes mortals a Utøya que s'elevava a «almenys 80» i a l'espera que aquesta xifra augmentés.[44][45][46][47]

El primer ministre Jens Stoltenberg tenia programat la visita al camp juvenil 23 de juliol.[48]

Judici

[modifica]
Article principal: Anders Behring Breivik

El judici contra Breivik es va realitzar entre el 16 d'abril i el 22 de juny de 2012, en el qual Breivik va admetre haver realitzat ambdues accions, tot i que va negar declarar-se culpable, argüint que havia actuat per necessitat (jus necessitatis).[49] El 24 d'agost de 2012 Breivik va ser condemnat i sentenciat a 21 anys de presó, a l'expiració dels quals la sentència pot ser estesa indefinidament, augmentant cinc anys cada vegada, i tant temps com el presoner sigui considerat un perill per la societat.

[modifica]
  • L'any 2018 es va estrenar la pel·lícula estatunidenca 22 July, del director Paul Greengrass, sobre la massacre d'Utøya, el dolor de les famílies de les víctimes, i la relació de Breivik amb el seu advocat.[50]
  • L'any 2018 també es va estrenar la pel·lícula noruega Utøya, 22 de Juliol, del director Erik Poppe, sobre la massacre d'Utøya narrat en un fals directe, des de tercera persona i en únic pla seqüència.[51]
  • 22 de juliol (títol original en noruec: 22. juli) és una minisèrie de televisió de sis episodis creada per Sara Johnsen i dirigida per Pal Sletaune, produïda per la televisió pública Noruega (NRK), un retrat crític sobre les possibles causes i conseqüències de la matança a la societat noruega.[52] La sèrie va ser emesa per TV3 a partir del 19 de juliol de 2021.[53]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atemptats de Noruega de 2011
  1. ↑ 1,0 1,1 «Eksplosjonen i Oslo sentrum 22. juli 2011» (en norwegian), 23-07-2011. Arxivat de l'original el 17 d'abril 2012. [Consulta: 1r agost 2011].
  2. ↑ «Notat – Redgjørelse Stortinget». Politiet, 10-11-2011. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2013. [Consulta: 10 novembre 2011].
  3. ↑ «Slik var Behring Breiviks bevegelser på Utøya». Aftenposten, 16-04-2012. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2012. [Consulta: 16 abril 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Terrorofrene på Utøya og i Oslo» (en norwegian). Verdens Gang. Schibsted ASA. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2011. [Consulta: 29 juliol 2011].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Navn på alle terrorofre offentliggjort» (en norwegian). Verdens Gang. Schibsted ASA, 29-07-2011. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2011. [Consulta: 27 setembre 2011].
  6. ↑ 6,0 6,1 «En av de sårede døde på sykehuset» (en norwegian). Østlendingen, 24-07-2011 [Consulta: 25 juliol 2011]. Arxivat 8 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Dette er Breivik tiltalt for» (en norwegian). NRK, 07-03-2012. Arxivat 10 de novembre 2012 a Wayback Machine.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Oslo government district bombing and Utøya island shooting July 22, 2011: The immediate prehospital emergency medical service response». Scandinavian Journal of Trauma, Resuscitation and Emergency Medicine, 26-01-2012. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Læring for bedre beredskap; Helseinnsatsen etter terrorhendelsene 22. juli 2011» (en norwegian), 09-03-2012. Arxivat de l'original el 29 d'octubre 2013. [Consulta: 24 març 2016].
  10. ↑ «Skutt på kloss hold» (en norwegian). Dagsavisen, 03-05-2012 [Consulta: 24 març 2016]. Arxivat 17 de maig 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-17. [Consulta: 24 març 2016].
  11. ↑ «Qui és Anders B. Breivik? El misteriós tuit del sospitós detingut pels atacs a Noruega». diari Ara, 23-07-2011. Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Suspect in Norway attacks to face second interrogation». CNN, 28-07-2011 [Consulta: 24 març 2016]. Arxivat 2012-03-08 a Wayback Machine.
  13. ↑ Wong, Curtis «Oslo Norway Bombing: Suspect Anders Behring Breivik Bought Tons Of Fertilizer, Wrote Manifesto». Huffington Post. Associated Press, 23-07-2011 [Consulta: 22 setembre 2011]. Arxivat 3 de setembre 2011 a Wayback Machine.
  14. ↑ «Her er restene av bombebilen» (en norwegian). NRK, 29-10-2011. Arxivat 1 de gener 2012 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Ble sett av ti kameraer» (en norwegian). ABC Nyheter, 16-09-2011. Arxivat 11 de desembre 2011 a Wayback Machine.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Slik skaffet han politiuniformen» (en norwegian). NRK, 24-07-2011. Arxivat 2 de novembre 2012 a Wayback Machine.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Slik var Behring Breivik kledd for å drepe» (en norwegian). Dagbladet, 20-11-2011. Arxivat 2 de febrer 2016 a Wayback Machine.
  18. ↑ Sanchez, Raf «Norway killings: Princess's brother Trond Berntsen among dead». The Daily Telegraph [Londres], 25-07-2011. Arxivat 2 de febrer 2016 a Wayback Machine.
  19. ↑ «Prime minister: Norway still 'an open society' despite 'the horror'». CNN, 25-07-2011 [Consulta: 24 març 2016]. Arxivat 2012-01-24 a Wayback Machine.
  20. ↑ «Tre timer som forandret Norge» (en norwegian). Stavanger Aftenblad, 28-12-2011 [Consulta: 24 març 2016]. Arxivat 31 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-31. [Consulta: 24 març 2016].
  21. ↑ «1 av 4 kjenner rammede» (en norwegian). Klassekampen, 19-08-2011. Arxivat 18 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  22. ↑ «Norway police 'could have stopped Breivik sooner'». BBC News Europe, 13-08-2012 [Consulta: 1r setembre 2012].
  23. ↑ «Detenen un home a prop de l'hotel on el primer ministre noruec visitava els ferits». diari Ara, 23-07-2011. Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine.
  24. ↑ «Man held after Norway attacks right-wing extremist: report». Reuters, 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 24 març 2016].
  25. ↑ Rayner, Gordon «Norway shootings: Anders Behring Breivik surrendered with his hands above his head». The Telegraph [Londres], 27-07-2011.
  26. ↑ «Norway suspect Anders Behring Breivik 'admits attacks'». BBC, 24-07-2011.
  27. ↑ Clive Williams «Deadly, cruel lesson from Norway». The Australian, 26-07-2011 [Consulta: 27 juliol 2011]. Arxivat 26 de juliol 2011 a Wayback Machine.
  28. ↑ ; Saltmarsh, Matthew «Oslo Suspect Cultivated Parallel Life to Disguise 'Martyrdom Operation'». The New York Times, 24-07-2011 [Consulta: 25 juliol 2011]. Arxivat 5 de juny 2022 a Wayback Machine.
  29. ↑ Behring Breivik, Anders «2083: A European Declaration of Independence». The Washington Post [Consulta: 11 abril 2012]. Arxivat 2 de desembre 2011 a Wayback Machine.
  30. ↑ Behring Breivik, Anders. «2083: A European Declaration of Independence». Internet Archive. [Consulta: 11 abril 2012].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 «Norský vrah sháněl zbraně i u motorkářů v Praze» (en czech). Týden, 24-07-2011. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2024 [Consulta: 9 d’abril 2023].
  32. ↑ «CzechTourism: Praha je bezpečnější než Vídeň» (en czech). ČT24, 15-06-2011.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 «Zbraně jel Breivik nakoupit do "nebezpečné Prahy"» (en czech). novinky.cz, 24-07-2011. (Google Translate link)
  34. ↑ «Breivikovi chyběly kontakty, jinak by v Praze zbraně sehnal». novinky.cz, 26-07-2011. (Google translate link)
  35. ↑ 35,0 35,1 «Oslo: Bomb blast near Norway prime minister's office». BBC News [UK], 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011]. Arxivat 22 de juliol 2011 a Wayback Machine.
  36. ↑ «Dail Mail, UK: Norwegian massacre gunman was a right-wing extremist who hated Muslims, 23 July 2011». Arxivat de l'original el 13 d’octubre 2011. [Consulta: 23 juliol 2011].
  37. ↑ «Twin terror attacks shock Norway». BBC News [UK], 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011]. Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.
  38. ↑ Brenna, Jarle «Vi er under angrep!» (en noruec). VG Nett [NO], 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011]. Arxivat 24 de juliol 2011 a Wayback Machine.
  39. ↑ «LIVE: Doden bij bomexplosie in Oslo – schietpartij op jongerenkamp» (en dutch). NL: NRC. Arxivat de l'original el 2024-10-03. [Consulta: 23 juliol 2011].
  40. ↑ «Nine, perhaps 10, killed in Norway shooting». , 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011]. Arxivat 23 de juliol 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 23 juliol 2011].
  41. ↑ «Blasts and Gun Attack in Norway; 7 Dead». The New York Times, 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011]. Arxivat 6 de desembre 2020 a Wayback Machine.
  42. ↑ «Flere unge skutt og drept på Utøya». Norwegian Broadcasting Corporation, 22-07-2011 [Consulta: 22 juliol 2011]. Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine.
  43. ↑ «Twin terror attacks shock Norway». News. UK: BBC, 22-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 23 juliol 2011].
  44. ↑ Live Stream. NO: TV 2. 
  45. ↑ TV2, Norwegian national television station
  46. ↑ «Politiet: Minst 80 drepte på Utøya - Norge» (en noruec). Nyheter. NO: NRK. Arxivat de l'original el 2012-01-03. [Consulta: 23 juliol 2011].
  47. ↑ Nilssen, Dyveke «At least 80 killed in shootings». Nett. VG [NO], 23-07-2011 [Consulta: 23 juliol 2011]. Arxivat 2012-12-05 at Archive.is
  48. ↑ «Statsminister Jens Stoltenberg besøkjer AUFs sommarleir på Utøya laurdag 23. juli». NO: Rigjeringen. Arxivat de l'original el 2012-01-27. [Consulta: 22 juliol 2011].
  49. ↑ «Norwegians value respecting killer's human rights». CNN, 17-04-2011. Arxivat 22 de juny 2018 a Wayback Machine.
  50. ↑ Salvà, Nando. «'Utoya, 22 de julio' y otras seis películas sobre terrorismo real», 17-07-2019. Arxivat de l'original el 2024-10-03. [Consulta: 12 agost 2019].
  51. ↑ «Utoya on screen: How two film directors tackled the same tragedy» (en anglès). BBC News, 10-10-2018. [Consulta: 20 juliol 2021].
  52. ↑ CCMA. «"22 de juliol", el terror real de l'atemptat d'Utoya, al capdavant de les sèries d'estrena», 21-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-23. [Consulta: 16 juliol 2021].
  53. ↑ «TV3 estrena "22 de juliol", la crònica de la tragèdia dels atemptats terroristes a Noruega del 2011». CCMA, 16-07-2021. Arxivat 21 de juliol 2021 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atemptats_de_Noruega_de_2011&oldid=34080884»