Avinguda del Tibidabo
Fotografia des de baix | |
| Tipus | carrer i conjunt urbà |
|---|---|
| Epònim | Tibidabo |
Noms Av. del Frare Blanc (1901-1906)
Passeig del Funicular (1906-1906) Av. del Doctor Andreu (1931-1979)[1] | |
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) |
Interseccions Mas Yebra, Garcia Mariño, Roman Macaya, Ronda de Dalt, Adrià Margarit, Manuel Arnús
| |
| Codi postal | 08022 |
| Dimensions | |
| Llargària | 1,5 km |
| Construcció | |
| Inauguració | 29 d'octubre de 1901 |
 Traçat de la via | |
| Bé amb protecció urbanística | |
| Tipus | bé amb elements d'interès |
| Id. Barcelona | 3084 |
L'avinguda del Tibidabo és un carrer del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona de 1.500 m de llargada, que comença a la plaça de John F. Kennedy fins a arribar a la del Doctor Andreu, on es troba l'estació del funicular que puja al parc d'atraccions del Tibidabo.[2] El 1931 li fou canviat el nom pel de Doctor Andreu, fins al 1978 que es restablí l'actual.[3][1]
Història
[modifica]Té els seus orígens en la finca del Frare Blanc, adquirida el 1899 per 250.000 pessetes a la família Parés i Cayol per la societat anònima El Tibidabo, de la qual eren accionistes Salvador Andreu, Ròmul Bosch i Alsina, Romà Macaya i altres membres de la burgesia barcelonina de l'època, que hi va impulsar la construcció d'una ciutat-jardí a banda i banda d'una avinguda, on es podia gaudir de la tranquil·litat i aire pur per la seva proximitat amb la natura.[2][4][5]
Aquesta s'inaugurà el 1901, juntament amb el Tramvia Blau i el Funicular del Tibidabo,[6] amb mansions a banda i banda del carrer projectades pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch, Joan Rubió i Bellver, Enric Sagnier o Adolf Ruiz Casamitjana.[2] El doctor Andreu va viure a la finca del número 17 fins que va esclatar la Guerra Civil i la casa es va convertir en l'ambaixada de la Unió Soviètica, que es va traslladar de Madrid a Barcelona per motius de seguretat. En el soterrani s'hi va construir un búnquer on es podia arribar a viure i treballar fins a dues setmanes en cas de bombardejos. Un cop finalitzat el conflicte, la família Andreu hi va tornar.[2]
Al número 18 de l'avinguda, el 1911 el doctor Andreu va fer construir al compositor i pianista Enric Granados un auditori on el músic va crear algunes de les seves composicions i on interpretava les seves obres davant els representants més destacats de la burgesia. Aquesta finca es va convertir més endavant (1936) en la seu de La Voz de España, un dels primers i més importants estudis de doblatge d'Espanya.[7][8]
Edificis
[modifica]Relació d'edificis de l'avinguda del Tibidabo:[2][7]
| Núm. | Nom | Any | Arquitecte | Imatge |
|---|---|---|---|---|
| 1 - 31 (c/Manuel Arnús) |
Casa Manuel Arnús o El Pinar | 1903 | Enric Sagnier | |
| 56 | Casa Casacuberta | 1907 | Joan Rubió i Bellver | |
| 48 | Casa Muntades | 1901 | Josep Puig i Cadafalch | |
| 44 - 46 | Cases Francesc Sert i Badia i Eusebi López Diaz-Quijano |
1905-1906 | Enric Sagnier | |
| 39 - 46 | Palauet (seu de la UOC) |
1920 | ||
| 36 | Torre Salvador Andreu | 1915-1918 | Enric Sagnier | |
| 35 | Casa Fornells | 1904 | Joan Rubió i Bellver | |
| 34 | Casa noucentista Carme Andreu Consolat General de la Xina. |
1920 | ||
| 33 | 1920 | Nicolau Rubió i Tudurí | ||
| 32 | Casa Alfons Macaya Palauet Aldaya a L'ombra del vent (Carlos Ruiz Zafón) |
1918 | Enric Sagnier | |
| 31 | Casa Roviralta o Frare Blanc |
1913 | Joan Rubió i Bellver | |
| 30 | Torre noucentista | 1913-1915 | Josep Pujol i Brull | |
| 24 - 28 | Casa Ignasi Coll (actual [scola Sil) |
1921 | Enric Sagnier | |
| 27 | Casa Bernat i Creus o Torre Ignasi Portabella |
1905 | Josep Pérez Terraza | |
| 25 | 1915 | Adolf Ruiz Casamitjana | ||
| 21 | Casa Salvador Andreu | 1916-1917 | Enric Sagnier | |
| 22 | Escola Tirol | 1915 | ||
| 17 - 19 | Torre del Doctor Andreu Consolat URSS (1936-1939) Mutua Universal |
1915-1918 | Enric Sagnier | |
| 18 | Auditori Granados (1911-1916) La Voz de España (1936-2010)[8] |
1911 | ||
| 9, 11 i 13 | Cases Josepa Orpí Almirall | 1910 | Antoni Millàs i Figuerola | |
| 2 - 4 | La Rotonda | 1906 | Adolf Ruiz Casamitjana |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Portavella i Isidoro, 2003, p. 244-245.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Marquez Daniel, Carlos «La UPC insta a explotar l'atractiu històric de l'avinguda del Tibidabo» (en castellà). El Periódico, 28-12-2010 [Consulta: 26 novembre 2015].
- ↑ «Nomenclàtor dels carrers». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Portavella i Isidoro, 2003, p. 20-21, 244-245.
- ↑ «Casa Roviralta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Les cases de l’avinguda Tibidabo». El Temps de les Arts, 19-01-2020.
- ↑ 7,0 7,1 «Un passeig per la història de l'avinguda del Tibidabo». La Vanguardia, 08-01-2015 [Consulta: 26 novembre 2015].
- ↑ 8,0 8,1 Savall, Cristina «El auditori de Granados» (en castellà). El Periódico, 08-07-2012 [Consulta: 26 novembre 2015].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 244-245. ISBN 84-7609-800-6.