Avoir vingt ans dans les Aurès
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | René Vautier |
| Protagonistes | |
| Guió | René Vautier |
| Música | Pierre Tisserand |
| Dissenyador de so | Antoine Bonfanti |
| Fotografia | Pierre Clément |
| Muntatge | Simonne Nedjma Scialom |
| Productora | Unité de production cinématographique Bretagne |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 12 maig 1972 |
| Durada | 97 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema bèl·lic |
| Tema | Guerra d'Algèria |
| Lloc de la narració | Imperi colonial francès |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
Avoir vingt ans dans les Aurès és una pel·lícula francesa dirigida per René Vautier i estrenada el 12 de maig de 1972. La pel·lícula s'estrenarà en versió digital restaurada el 3 d’octubre de 2012.
El guió està inspirat en el llibre Le Désert à l'aube, de Noël Favrelière, que relata com, a la matinada del 19 d'agost de 1956, va deixar la seva unitat i va alliberar un presoner "rebel" algerià. Publicada l'any 1960 per Les Éditions de Minuit, l'obra va ser embargada i prohibida la seva distribució. Va ser reeditat l'any 2000.
Argument
[modifica]L’abril de 1961, al massís de l'Aurès, un comando de caça, format per reclutats bretons, es va enfrontar a un grup de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional: fa presoner un algerià. El soldat francès ferit durant l'enfrontament, professor en la vida civil, recorda els fets que va viure amb els seus companys els darrers mesos: la seva oposició a la guerra d'Algèria els va portar a un camp reservat per a insubmissos; recorda com el seu líder va saber transformar-los, de joves bretons antimilitaristes que eren, en formidables caçadors de fellaghas, disposats a matar i agafant-li gust. Tothom, menys ell, cedeixen a poc a poc a l'escalada de violència.
Repartiment
[modifica]- Philippe Léotard : el tinenet Perrin
- Alexandre Arcady : Noël
- Hamid Djellouli : Youssef
- Jacques Canselier : Coco
- Jean-Michel Ribes : el capellà
- Alain Scoff : El soldat Lomic
- Jean-Jacques Moreau : Jacques
- Michel Elias : Robert el mestre
- Yves Branellec : Youenn
- Philippe Brizard : La Marie
- Charles Trétout : Charles
- Pierre Vautier : Pierrick
- Alain Vautier : Lanick
- Bernard Ramel : Nanard
Premis
[modifica]- Gran Premi de la Setmana de la Crítica (FIPRESCI)[1] al 25è Festival Internacional de Cinema de Canes.
Producció
[modifica]- La pel·lícula va ser considerada per alguns com una visió "incorrecta" de la guerra d'Algèria, amb una apologia de la deserció, i va ser objecte de polèmica vint-i-cinc anys després de la seva estrena, en el marc d'un festival a Tourcoing el novembre de 1997.[2]
- El general Maurice Faivre descriu la pel·lícula com "una caricatura de la realitat". Critica el títol pel seu "desconeixement geogràfic" i recorda que els comandos de caça eren "soldats d'elit, voluntaris per a aquesta missió", i no "gossos bojos i violents".[3]
- Per Gilles Manceron, Avoir vingt ans dans les Aurès «és — entre les poques pel·lícules fetes a França sobre la guerra d'Algèria— una de les poques que té aquesta qualitat i aquesta força de testimoniatge a l'esdeveniment».[4]
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Fiche du film Avoir vingt ans dans les Aurès» (pdf). abc-lefrance.com p. 2. Arxivat de l'original el 2012-11-19. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ Douin, Jean-Luc. Dictionnaire de la censure au cinéma. Images interdites (en francès). París: Presses universitaires de France, 1998, p. 470 (Perspectives critiques). ISBN 978-2-13-049571-0.
- ↑ Maurice Faivre. «« Témoignage sur la désinformation, le 24 novembre 2010 devant la 17e Chambre correctionnelle »»., a Études coloniales, 24 novembre 2010
- ↑ Matériaux pour l'histoire de notre temps, numéro 72, octobre - décembre 2003, p. 64
Enllaços externs
[modifica]- «Autour du film Avoir vingt ans dans les Aurès de René Vautier». Matériaux pour l'histoire de notre temps, 72 Les Droits de l'homme au Xxe siècle, 2003, pàg. 63-69.
Fragment de la pel·lícula a YouTube