Vés al contingut

Bella Martha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBella Martha
Fitxa
DireccióSandra Nettelbeck Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióKarl Baumgartner i Christoph Friedel Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióThomas Freudenthal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióSandra Nettelbeck Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Darling Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soLuc Yersin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMichael Bertl Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMona Bräuer Modifica el valor a Wikidata
VestuariBettina Helmi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeKatharina Erfmann (en) Tradueix i Martine Felber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBavaria Film, Pandora Film i Studiocanal Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Vantage Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya, Itàlia, Àustria i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
alemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i drama Modifica el valor a Wikidata
Temagastronomia, infant acollit, foraster, mort parental, mort d'un germà, amor, passió i plaer Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióHamburg Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0246772 FilmAffinity: 684632 Allocine: 50458 Rottentomatoes: m/mostly_martha Letterboxd: mostly-martha Mojo: mostlymartha Allmovie: v255214 TCM: 434423 Metacritic: movie/mostly-martha TV.com: movies/mostly-martha TMDB.org: 3640 Modifica el valor a Wikidata

Bella Martha és una pel·lícula de comèdia romàntica alemanya de l'any 2001 dirigida per Sandra Nettelbeck. El paper principal va ser interpretat per Martina Gedeck, Maxime Foerste, i Sergio Castellitto.[1] Filmada a Hamburg, i a Itàlia[2]

Sinopsi

[modifica]

Martha Klein treballa en un restaurant francès i està convençuda que és la millor cuinera de la ciutat. És perfeccionista i viu per al seu treball.

Quan la seva germana mor en un accident d'automòbil, ha de fer-se càrrec de la seva neboda de vuit anys Lina, perquè del pare de la nena només saben que és italià i es diu Giuseppe. Lina a l'apartament de Martha no té una habitació pròpia, s'aïlla en si mateixa i pràcticament no menja. Se sent malament i tira molt de menys a la seva mare. Martha li promet a Lina esbrinar on viu el seu pare.

L'excèntric italià Mario comença a fer feina en el mateix restaurant que Martha. Afirma ser un admirador del treball de Martha com a cuinera. A Martha per contra no li cau bé. Però s'entén amb Lina i aconsegueix que mengi. D'aquesta manera millora la relació entre Martha i Mario que acaben enamorant-se un de l'altre.[3]

Repartiment

[modifica]

Banda sonora

[modifica]

La banda sonora és formada per música d'artistes d'ECM Records com Keith Jarrett, Steve Reich, David Darling, i Arvo Pärt, i la majoria de les composiciions daten de la dècada dels 1990. Manfred Eicher, fundador d'ECM Records, hi és acreditat com a consultor musical.

  • "Country" (Keith Jarrett) per Keith Jarrett, Jan Garbarek, Palle Danielsson, i Jon Christensen
  • "Let's Do It in A-Flat" (Steve Reich) per M. Segal, S. Reich, J. Gunkel, i M. Fonfara
  • "How Deep Is the Blues" (Steve Reich) per M. Segal, S. Reich, J. Gunkel, i M. Fonfara
  • "Too Much of Your Love" (Steve Reich) per M. Segal, S. Reich, J. Gunkel, i M. Fonfara
  • "Special Delivery" (Peter Blegvad) per Peter Blegvad
  • "Darkwood VII: New Morning" (David Darling) per David Darling
  • "Für Alina" (Arvo Pärt) per Alexander Malter
  • "Tokyo, Encore" (Keith Jarrett) per Keith Jarrett
  • "Angelina – Zooma Zooma" (Roberts, Fisher – Citarrelly, Prima) per Louis Prima
  • "Volare" (Franco Migliacci, Domenico Modugno) per Dean Martin
  • "Bregenz, Part I" (Keith Jarrett) per Keith Jarrett
  • "Via Con Me" (Paolo Conte) per Paolo Conte
  • "Attenti Al Lupo" (Ron) per Lucio Dalla
  • "Relax-Ay-Voo" (Johns, Salvador) per Dean Martin
  • "Never Let Me Go" (Ray Evans, Jay Livingston) per Keith Jarrett, Gary Peacock, i Jack de Johnette
  • "U Dance" (Keith Jarrett) per Keith Jarrett, Gary Peacock, i Jack de Johnette[4]

Recaptació

[modifica]

Bella Martha va recaptar $5,691,547 en taquilla a Europa i $4,158,045 als Estats Units.[5] Les admissions a Europa inclouen 213.037 (Alemanya), 38.812 (Països Baixos), 1.510 (Noruega), i 202.150 (Espanya).[5]

Resposta crítica

[modifica]

En el seu article a The New York Times, el crític de cinema Elvis Mitchell va escriure, "La pel·lícula en si té una precisió retallant, tot i que Manfred Eicher (un dels fundadors del segell de jazz ECM) hi afegeix una banda sonora que dona a la imatge un ritme de mà lleugera. La Sra. Nettelbeck sembla haver assolit un equilibri de control i autonomia de manera que Bella Martha no se sent com si estigués dirigida per la seva figura central. Extremadament agradable, tot i que uns graus tímids de perfecció."[6]

En el seu article a Spirituality & Practice, Frederic i Mary Ann Brussat van escriure, "L'escriptora i directora Sandra Nettelbeck orquestra bellament la transformació de la Marta freda, neuròtica i autoabsorbida mentre el seu cor comença a obrir-se sota la tutela de Lina i Mario."[7]

En el seu comentari a Reel Views, James Berardinelli va escriure, "L'actuació és de primer nivell. Martina Gedeck és gloriosa com Martha ... Com Lina, Maxime Foerste dona una interpretació natural i desimbolta... I Sergio Castellitto és encantador com Mario ... Tant com qualsevol altra pel·lícula cinematogràfica que utilitzi la preparació i el consum d'aliments com a element clau, "Bella Martha" proporciona la combinació perfecta de satisfacció i la gratificació cinematogràfiques."[8]

A Manohla Dargis no li va agradar el guió, i escriu "És una gran manera com Nettelbeck veu dones treballadores, o almenys aquesta dona que treballa, per a qui mostra poca comprensió; hi ha un home purità, fins i tot punitiu, de la manera que veu el seu personatge, la patologia de la qual s'excava amb la tenacitat d'un gos buscador de trufes."[9]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Mostly Martha (2001)». The New York Times [Consulta: 30 desembre 2014].
  2. Sandra Nettelbeck (director) (2011). Bella Martha (DVD) (en German). Köln, Germany: Pandora Film. OCLC 814714918. 
  3. Deliciosa Martha a Fotogramas
  4. Sandra Nettelbeck (director) (2002). Mostly Martha (DVD) (en German). Hollywood: Paramount Home Video. OCLC 829332744. 
  5. 5,0 5,1 «Mostly Martha». [Consulta: 7 novembre 2012].
  6. Mitchell, Elvis «Mostly Martha (2001)». The New York Times, 16-08-2002 [Consulta: 31 desembre 2011].
  7. Brussat, Frederic. «Mostly Martha Film Review». Spirituality & Practice. [Consulta: 31 desembre 2011].
  8. Berardinelli, James. «Mostly Martha Film Review». Reel Views, 2002. [Consulta: 31 desembre 2011].
  9. Dargis, Manohla «As Chef Lets Her Hair Down, Who Needs Food as Metaphor?». Los Angeles Times, 12-08-2002 [Consulta: 30 desembre 2014].
  10. Deliciosa Martha al web dels Goya