Blanche Deschamps-Jéhin
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Blanche Adèle Deschamps 22 juny 1856 4t arrondissement de Lió (França) | ||
| Mort | 24 juny 1923 París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Veu | Mezzosoprano | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Léon Jehin | ||
Blanche Deschamps-Jéhin (Lió, 18 de setembre de 1857 - París, juny de 1923) fou una soprano francesa.
Estudià en el Conservatori de la seva ciutat natal i després en el de París. Debutà en el Théâtre de la Monnaie de Brussel·les el 1879 i va conquerir des d'aquell dia el favor del públic. D'allà passà a l'Òpera amb el mateix èxit, quan va destacar en la Carmen de Bizet, en el Mefistofele d'Arrigo Boito i en Els mestres cantaires de Nuremberg de Wagner.
Carrera
[modifica]Va estudiar a Lió i París, abans de fer el seu debut operístic professional el 1879 en el paper protagonista de Mignon d'Ambroise a La Monnaie de Brussel·les. Va continuar la seva carrera en aquest establiment durant uns anys, sobretot interpretant el paper protagonista en l'estrena de lHérodiade de Jules Massenet el 1881, i Uta en la creació de Sigurd d'Ernest Reyer el 1884.[1]
Després es va unir al grup de l'Opéra-Comique a mitjans de la dècada de 1880 i va cantar allà durant més d'una dècada. Va interpretar els papers de Margared en la creació de Le Roi d'Ys d'Édouard Lalo (1888), Madame de la Haltière a Cendrillon de Massenet (1899), i la Mare en la creació de Louise de Gustave Charpentier. També va cantar ocasionalment a l'Òpera de Montecarlo on va crear el paper protagonista dHulda de César Franck (1894), i el paper de la baronessa a Chérubin de Massenet (1905). El 1891, va fer la seva primera presentació a l'Òpera de París interpretant Léonor a La Favorite de Gaetano Donizetti, després interpretant Fidès a Le Prophète de Meyerbeer, Amneris a Aïda de Verdi, Hedwige a Guillaume Tell de Rossini, Dalila Samson et Dalila de Camille Saint-Saëns, Gertrude a Hamlet Ambroise Thomas, Ortrude (Lohengrin de Wagner), i Véronique a Messidor d'Alfred Bruneau (1897). El seu repertori també inclou Carmen, Azucena (Il trovatore), Erda Siegfried[1] i Brangäne (Tristany i Isolda), que va crear a França (10 de setembre de 1897, al "Théâtre du Grand Cercle du Casino" d'Èx-los-Bens Savoia).
El 1890 va contraure matrimoni amb Léon Jehin, ex director d'orquestra del Théâtre de la Monnaie. Va cantar arreu dels teatres europeus.
Notes i referències
[modifica]- Aquest article està extret parcialment o totalment de l'article de la Viquipèdia en anglès titulat "Blanche Deschamps-Jéhin"
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 468 (ISBN 84-239-4518-9)