Georgette Clerc
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 agost 1912 Sallagosa (Alta Cerdanya) |
| Mort | 12 abril 1986 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Causa de mort | suïcidi |
| Activitat | |
| Ocupació | membre de la Resistència Francesa |
| Membre de | |
| Família | |
| Parents | Jordi Pere Cerdà, cosí |
| Premis | |
Georgette Clerc (Sallagosa, Alta Cerdanya, 17 d'agost del 1912 - Perpinyà, 12 d'abril del 1986) fou una militant comunista i resistent nord-catalana.[1]
Era filla d'Antoni Clerc, secretari de la justícia de pau de Sallagosa i Jeanne Fortuné, originària de Cervera de la Marenda. Era també cosina de l'escriptor Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà).[2]
El 1936 es va unir al Partit Comunista Francès, i en esclatar la guerra civil espanyola es va instal·lar a Barcelona, on va col·laborar amb les Brigades Internacionals fins a 1938, i després fou secretària del Comitè Central del Partit Comunista d'Espanya a Barcelona fins a 1939.[2]
Tornada a França, es va traslladar a Yonne a petició del partit. Després de la derrota francesa davant el Tercer Reich, va tornar a Sallagosa i va viure amb el seu marit, René Landais, a Catllà[3][4] (on va néixer el febrer de 1947 el seu fill Pierre Antoine). Es va traslladar, a petició del lideratge clandestí del partit, a Orleans (Loiret) el 1943. Després va allotjar a casa seva una impremta clandestina, on publicava fullets i diaris clandestins. També va ser agent d'enllaç entre Orleans i París i va amagar militants fugitius. Després de l'Alliberament, fou condecorada amb la Medalla de la Resistència.[1]
Durant la dècada de 1950 va treballar a Le Travailleur Catalan, on també publicà alguns articles. Decebuda amb el "socialisme real", va abandonar el PCF després de la invasió de Txecoslovàquia pel Pacte de Varsòvia el 1968, i el 1977 es va divorciar del seu marit. Els darrers anys va caure en una depressió, i finalment es va suïcidar.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Balent, André «CLERC Georgette» (en francès). Le Maitron. Editions de l'Atelier [París], 16-12-2021.
- ↑ 2,0 2,1 Georgette, un lien entre Antoine Cayrol et André Marty, a Actes du Colloque Jordi Pere Cerdà, p. 332
- ↑ Archives André Baient, tapuscrit : autobiographie de René Landais, mari de Georgette Clerc, s.d. [1978]
- ↑ Archives privées, Renée Olive née Landais. -André Bandré, « Antoine Cayrol et André Marty, engagement communiste et identité catalane 1939-1956»
Bibliografia
[modifica]- Balent, André. «Clerc (Georgette)». A: Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises 1789-2011. 1 Pouvoirs et société. Perpignan: Publications de l'olivier, 2011, p. 699. ISBN 9782908866414.