Gilda

Gilda
	;
Fitxa
Direcció	Charles Vidor
Protagonistes	Rita Hayworth; Glenn Ford; George Macready; Joseph Calleia; Eduardo Ciannelli; Steven Geray; Joe Sawyer; Gerald Mohr; Mark Roberts; Ludwig Donath; Donald Douglas; Argentina Brunetti; Bess Flowers; Ruth Roman; Leo Reuss; William Smith; Ernö Verebes; Jean De Briac; Stuart Holmes; Julio Abadía (en) ; Enrique Acosta; Ed Agresti (en) ; Sam Appel; Sam Ash; Nina Bara; Edward Biby; Robert Board; Symona Boniface; Eugene Borden; Paul Bradley; Jack Chefe; James Conaty; Jerry De Castro (en) ; Leander de Cordova; Sayre Dearing; Jack Del Rio (en) ; Jean Del Val; Carli Elinor; Fernanda Eliscu; Anita Kert Ellis; Herbert Evans; Nobel G. Evey (en) ; Sam Flint; Curt Furburg (en) ; Fred Godoy (en) ; Philip Van Zandt; George J. Lewis; Harold Miller; Frank Mayo; John Tyrrell
Producció	Virginia Van Upp
Dissenyador de producció	Stephen Goosson
Guió	Jo Eisinger, Ben Hecht, Virginia Van Upp i Marion Parsonnet
Música	Hugo Friedhofer
Fotografia	Rudolph Maté
Muntatge	Charles Nelson
Vestuari	Jean-Louis
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures, Netflix, iTunes i Xfinity Streampix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	14 febrer 1946
Durada	110 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama, cinema negre, cinema romàntic, thriller i cinema sobre jocs d'aposta
Tema	joc d'aposta
Lloc de la narració	Argentina

Gilda és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Vidor i estrenada l'any 1946. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

El jugador d'estar per casa Johnny Farrell (Glenn Ford) arriba a Buenos Aires, Argentina. Ballin Mundson (George Macready), el propietari d'un casino i persona indesitjable, el salva d'un pistoler, i el converteix en la seva mà dreta en el negoci que regenta. No obstant això, la relació entre els dos homes, que es basa en una mútua desconfiança i falta d'escrúpols, es ressent definitivament quan Mundson torna d'una absència, acompanyat de Gilda (Rita Hayworth), a qui ha conegut en el viatge i amb la qual s'ha casat. Farrell havia tingut anys enrere una relació amb aquesta dona, extremadament sensual i atractiva, però a la qual va acabar odiant. La nova relació entre Farrell i Gilda està plena d'emocions i reticències, de sentiments i de retrets, i es torna més estranya quan sobtadament Mundson desapareix.^[2]^[3]

Comentaris

Hayworth interpretant *Put the Blame on Mame*

Un film mític que ha generat una llegenda que ha arribat a imposar-se per sobre dels seus propis valors. Melodrama amb alguns tints negres que mostra el delirant erotisme de Rita Hayworth (des del seu striptease de guants fins a l'ambigua bufetada que li propinà Glenn Ford), que va aconseguir transcendir el conjunt, proporcionant-li un encant i una aurèola que el temps no ha aconseguit erradicar. Més enllà del seu valor estrictament artístic, aquest drama passional es va convertir en una icona de la història del cinema. La dècada dels quaranta va produir pel·lícules molt millors, però el simbolisme i estètica de Gilda la van convertir, encara avui, en una obra imprescindible.

Gilda va impactar de tal manera en els espectadors de l'època, que la primera experiència atòmica de la postguerra, la bomba llançada pels nord-americans sobre l'atol Bikini, va portar per nom Gilda i tenia enganxada una fotografia publicitària de la Hayworth. Aquest paper va consagrar l'actriu a la categoria d'estrella eterna del cel·luloide. L'escena en la qual interpreta Put the Blame on Mame, en què es treu un guant (i que va motivar la prohibició de la pel·lícula a Espanya), és una de les més famoses de la història del cinema, i el ballet d'Amado mio no es queda enrere.

Repartiment

Rita Hayworth: Gilda
Glenn Ford: Johnny Farrell
George Macready: Ballin Mundson
Joseph Calleia: Miguel Obregon
Steven Geray: oncle Pio
Joe Sawyer: Casey
Gerald Mohr: el capità Delgado
Robert Scott: Gabe Evans
Ludwig Donath: l'alemany
Don Douglas: Thomas Langford

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilda

↑ esadir.cat. Gilda. esadir.cat.
↑ «Gilda». The New York Times.
↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.

[1] sadir.cat. Gilda. esadir.cat.

[2] «Gilda». The New York Times.

[3] Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.

[1]

[2]

[3]