Dorothea Veit
| Nom original | (de) Dorothea von Schlegel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Brendel Mendelssohn 24 octubre 1764 Berlín (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 3 agost 1839 Frankfurt del Main (Confederació Germànica) |
| Sepultura | Cementiri Principal (Frankfurt) |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, traductora, crítica literària |
| Company professional | Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel (1799–) Helmina von Chézy (1801–) |
| Família | |
| Família | Família Mendelssohn |
| Cònjuge | Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel (1804–) valor desconegut (–1798) Simon Veit (1783–1799) |
| Fills | Johannes Veit ( Philipp Veit ( |
| Pares | Moisès Mendelssohn |
| Germans | Abraham Mendelssohn Bartholdy Recha Meyer Henriette Mendelssohn Joseph Mendelssohn Nathan Mendelssohn |
Dorothea Friederike Veit, nascuda Brendel Mendelssohn (Berlín, 24 d'octubre de 1764-Leipzig, 3 d'agost de 1839), va ser una intel·lectual alemanya del romanticisme, escriptora, editora i traductora, però com que mai va signar amb el seu nom, no va ser reconeguda en vida i ha costat que ho sigui després.[1][2][3]
Es va casar amb el banquer Simon Veit, amb qui va tenir quatre fills, entre els quals Jonas Veit i Philipp Veit, i de qui es va divorciar el 1799.
Va conèixer Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel en el saló de Henriette Herz al juliol de 1797; per casar-s'hi, es va convertir al protestantisme el 1804, i més tard al catolicisme, al 1808.
Després de la mort de Schlegel, el 1829, es va instal·lar amb el seu fill Philipp a Frankfurt fins a la seva mort, el 1839.
Importància en la història cultural
[modifica]Com a filla d'un membre de la il·lustració jueva alemanya com Moses Mendelssohn, Dorothea Veit va estar envoltada durant tota la vida de poetes, crítics, músics, novel·listes i filòsofs d'Europa i ella estigué des dels seus primers anys, al cor de la cultura d'avantguarda de l'època. El seu germà, Joseph, era amic i patrocinador d'Alexander von Humboldt, el naturalista i etnòleg. Felix Mendelssohn, el compositor, i la seva germana Fanny Mendelssohn, també talentosa música, eren el seu nebot i neboda. Altres germans seus eren banquers, salonnières o pintors famosos.[4]
Per a alguns jueus, també pot ser una figura poc admirable, per tal com va abandonar el judaisme i va deixar el marit jueu que la família havia escollit per a ella. La majoria dels seus amics posteriors eren cristians, jueus assimilats o casats entre ells (com Rahel Levin), o deistes i materialistes laics. La seva associació amb Germaine de Staël va ser òbviament de la màxima importància, ja que la senyora de Staël també era la mecenes i companya literària del segon marit de Dorothea, Friedrich Schlegel.[3]
Signà la seva obra amb el nom del seu marit, i per això ha costat reconèixer la seva contribució al primer romanticisme alemany. I el seu interès pels contes i les tradicions populars, encara està gairebé sense explorar.[4]
Obres
[modifica]- Florentin, Lübeck & Leipzig 1801
- Gespräch über die neueren Romane der Französinnen
- Geschichte des Zauberers Merlin, Leipzig 1804
Referències
[modifica]- ↑ Berenike resp. Veronica, hier ein jiddischer Vorname laut Deutschlandradio Kultur Kalenderblatt vom 24. Oktober 2014, abgerufen am 9. November 2014
- ↑ Berenike hießen auch die letzten jüdischen Prinzessinen
- ↑ 3,0 3,1 Hertz, Deborah. «Dorothea Mendelssohn Schlegel» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Genealogies of Modernity — An Essential Romantic: On Dorothea Veit-Schlegel» (en anglès americà). [Consulta: 17 agost 2024].
Bibliografia
[modifica]- Bertha Badt-Strauß. Moses Mendelssohns Tochter Dorothea. En: Der Morgen, Jg. 1929/1930, Heft 3 (August 1929), S. 244–248 (en línia Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.).
- Heike Brandstädter, Katharina Jeorgakopulos. Dorothea Schlegel, Florentin. Lektüre eines vergessenen Textes. Argument, Hamburg 2001, ISBN 3-88619-284-9.
- Michael Brenner, Stefi Jersch-Wenzel, Michael A.Meyer. Deutsch-jüdische Geschichte in der Neuzeit. Zweiter Band, 1780-1871. Beck, München 1996, ISBN 3-406-39703-4, pp. 189f.
- Gisela Horn. Romantische Frauen. Caroline Michaelis-Böhmer-Schlegel-Schelling, Dorothea Mendelssohn-Veit-Schlegel, Sophie Schubart-Mereau-Brentano. Hain, Rudolstadt 1996, ISBN 3-930215-18-7.
- Elke Steiner. Die anderen Mendelssohns. Dorothea Schlegel, Arnold Mendelssohn. Reprodukt, Berlin 2004, ISBN 3-931377-96-2.
- Carola Stern. „Ich möchte mir Flügel wünschen“. Das Leben der Dorothea Schlegel. Rowohlt, Reinbek 1991, ISBN 3-498-06250-6.
- Margarete Susman. Frauen der Romantik. Insel, Frankfurt am Main und Leipzig 1996, ISBN 3-458-33529-3.