Vés al contingut

Deficiència de zinc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaDeficiència de zinc
Tipusdeficiència mineral i trastorn del metabolisme del zinc Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115B5K.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E60 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9269.3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB14272 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0235950 Modifica el valor a Wikidata
zinc

La deficiència de zinc es defineix ja sia com insuficient zinc per satisfer les necessitats del cos, o com un nivell de zinc sèric per sota del rang normal. Tanmateix, atès que una disminució de la concentració de sèrum només es detecta després de l'esgotament a llarg termini o greu, el sèrum de zinc no és un biomarcador fiable per a l'estat del zinc.[1] Els símptomes comuns inclouen un augment de les taxes de diarrea, pneumònia i malària. La deficiència de zinc afecta la pell i el tracte gastrointestinal; i els sistemes nerviós, immunitari, esquelètic i reproductiu central.

La deficiència de zinc en els éssers humans es deu a una reducció de la ingesta dietètica, a una absorció insuficient, a una major pèrdua o a una major utilització del sistema corporal. La causa més freqüent és la reducció de la ingesta dietètica. Als EUA, la Dietària recomanada (RDA) és de 8 mg/dia per a dones i 11 mg/dia per als homes.[2] El zinc té un paper essencial en nombroses vies bioquímiques.

La major concentració de zinc dietètic es troba a l'ostra, carn, fesols i fruits secs. Augmentar la quantitat de zinc al sòl i, per tant, en cultius i animals és una mesura preventiva efectiva. La deficiència de zinc pot afectar fins a 2 mil milions de persones a tot el món.[3]

Signes i símptomes

[modifica]

Els nous biomarcadors de zinc, com l'eritròcit LA: relació DGLA, han mostrat promeses en assaigs clínics i preclínics i s'estan desenvolupant per detectar amb més precisió la deficiència de zinc en la dieta.

Pell, ungles i cabell

[modifica]

La deficiència de zinc es pot mostrar com acné,[4] èczema,[5] xerosis,[5] dermatitis seborreica,[5] o alopècia.[5][6] També pot haver-hi alteracions en la cicatrització de la ferida.[6]

Boca

[modifica]

La deficiència de zinc es pot mostrar com ulceració oral no específica, estomatitis, o capa blanca en la llengua.[5][7][8]

Visió, olor i gust

[modifica]

La deficiència greu de zinc pot molestar el sentit de l'olfacte[6] i gust.[9][10][11][12][13][14] Ceguesa nocturna pot ser una característica de la deficiència de zinc greu,[6] però la majoria dels informes sobre la ceguesa nocturna i l'adaptació fosca anormal en humans amb deficiència de zinc s'han produït en combinació amb altres deficiències nutricionals (per exemple, vitamina A).[15]

Sistema immunitari

[modifica]

La funció immunitària deficient en persones amb deficiència de zinc pot conduir al desenvolupament d'infeccions respiratòries, gastrointestinals o d'altres tipus, p. Ex., Pneumònia.[6][16][17]

Diarrea

[modifica]

La deficiència de zinc contribueix a una major incidència i gravetat de la diarrea.[16][17]

Apetit

[modifica]

La deficiència de zinc pot provocar pèrdua de la gana.[18] L'ús de zinc en el tractament de l'anorèxia ha estat promogut des de 1979 per Bakan. Almenys 15 assaigs clínics han demostrat que el zinc ha millorat l'augment de pes en l'anorèxia. Un assaig de 1994 va demostrar que el zinc va duplicar la taxa d'augment de la massa corporal en el tractament de l'anorèxia nerviosa. La deficiència d'altres nutrients com la tirosina, el triptòfan i la tiamina podria contribuir a aquest fenomen de "desnutrició induïda per la malnutrició".[19]

Funció cognitiva i to hedònic

[modifica]

Les funcions cognitives, com l'aprenentatge i el to hedònic estan deteriorades amb deficiència de zinc.[3][20] Les deficiències de zinc moderades i més greus s'associa a anomalies conductuals, com ara irritabilitat, letargia i depressió (p. Ex., Que impliquen anhedonia).[21]La suplementació de zinc produeix una millora ràpida i dramàtica en el to hedònic (és a dir, el nivell general de felicitat o plaer) en aquestes circumstàncies. S'ha informat que la suplementació amb zinc millora els símptomes del TDAH i la depressió.[21][3][22][23]

Trastorns psicològics

[modifica]

S'ha afirmat que els nivells de zinc plasmàtics estan associats a molts trastorns psicològics. Una quantitat creixent d'evidències suggereix que la deficiència de zinc podria tenir un paper en la depressió[24][25] La suplementació de zinc pot ser un tractament efectiu en la depressió major.[26][27]

Creixement

[modifica]

La deficiència de zinc en els nens pot provocar un creixement retardAT i s'ha afirmat que és la causa del creixement menor en un terç de la població mundial.[28]

Durant l'embaràs

[modifica]

La deficiència de zinc durant l'embaràs pot afectar negativament tant a la mare com al fetus. Els estudis en animals indiquen que la deficiència materna de zinc pot alterar tant la seqüenciació com l'eficiència del procés de naixement. S'ha documentat una incidència creixent de treballs, hemorràgies, distocia i abrupció placentària difícils i prolongades, documentada en animals deficients de zinc.[29]

Producció de testosterona

[modifica]

Es requireix zinc per produir testosterona. Així, la deficiència de zinc pot conduir a una disminució de la testosterona circulant, hipogonadisme i retardada pubertat.[5]

Causes

[modifica]

Deficiència dietària

[modifica]

La deficiència de zinc pot ser causada per una dieta alta en grans integrals que contenen filats, aliments que es conreen en sòls deficients de zinc o aliments processats que contenen poc o nul de zinc.[30][31] Les estimacions conservadores suggereixen que el 25% de la població mundial està en risc de deficiència de zinc.[32]

Absorció inadequada

[modifica]

L'acrodermatitis enteropàtica és una deficiència de zinc heretada per la proteïna transportadora ZIP4 i dona com a resultat una inadequada absorció de zinc.[6][6]

Pèrdua incrementada

[modifica]

L'exercici, l'elevada ingesta d'alcohol i la diarrea augmenten la pèrdua de zinc del cos.[5][33] Els canvis en l'absorbibilitat i la permeabilitat del tracte intestinal deguts, en part, a patògens virals, protozoals o bacteris també poden afavorir les pèrdues fecals de zinc.[34]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Hess, SY; Peerson, JM; King, JC; Brown, KH «Use of serum zinc concentration as an indicator of population zinc status.». Food and nutrition bulletin, 28, 3 Suppl, 9-2007, pàg. S403-29. PMID: 17988005.
  2. ↑ Connie W. Bales; Christine Seel Ritchie Handbook of Clinical Nutrition and Aging. Springer, 21 maig 2009, p. 151–. ISBN 978-1-60327-384-8 [Consulta: 23 juny 2011]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Prasad AS. «Discovery of human zinc deficiency: 50 years later.». J Trace Elem. Med. Biol., 26, 2012, pàg. 66–69. DOI: 10.1016/j.jtemb.2012.04.004. PMID: 22664333.
  4. ↑ Gerd Michaelsson «Diet and Acne». Nutrition Reviews, 39, 2, 1981, pàg. 104–106. DOI: 10.1111/j.1753-4887.1981.tb06740.x. PMID: 6451820.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Textbook of gastroenterology. 5th. Chichester, West Sussex: Blackwell Pub., 2009, p. 495, 498, 499, 1274, 2526. ISBN 978-1-4051-6911-0. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Kumar P; Clark ML Kumar & Clark's clinical medicine. 8th. Edimburg: Elsevier/Saunders, 2012. ISBN 9780702053047. 
  7. ↑ Scully C. Oral and maxillofacial medicine: the basis of diagnosis and treatment. 3rd. Edimburg: Churchill Livingstone, 2013, p. 223. ISBN 9780702049484. 
  8. ↑ Gurvits, Grigoriy E; Tan, A «Burning mouth syndrome». World Journal of Gastroenterology, 19, 5, 2013, pàg. 665–672. DOI: 10.3748/wjg.v19.i5.665. PMC: 3574592. PMID: 23429751.
  9. ↑ Scully C Medical problems in dentistry. 6th. Edimburg: Churchill Livingstone, 2010, p. 326. ISBN 9780702030574. 
  10. ↑ «Causative factors of taste disorders in the elderly, and therapeutic effects of zinc». J Laryngol Otol, 122, 2, 2008, pàg. 155–60. DOI: 10.1017/S0022215107008833. PMID: 17592661.
  11. ↑ Stewart-Knox BJ; Rae, Gordon; Polito, Angela; Intorre, Federica; Andriollo Sanchez, Maud; Meunier, Natalie; O'Connor, Jacqueline M.; Simpson EE; Parr H; 3 «Taste acuity in response to zinc supplementation in older Europeans». Br. J. Nutr., 99, 1, 2008, pàg. 129–36. DOI: 10.1017/S0007114507781485. PMID: 17651517.
  12. ↑ Stewart-Knox BJ; Rae, G; Polito, A; Intorre, F; Meunier, N; Andriollo-Sanchez, M; O'Connor, J M; Simpson EE; Parr H; 3 «Zinc status and taste acuity in older Europeans: the ZENITH study». Eur J Clin Nutr, 59 Suppl 2, 2005, pàg. S31–6. DOI: 10.1038/sj.ejcn.1602295. PMID: 16254578.
  13. ↑ «Dietary zinc intake and sex differences in taste acuity in healthy young adults». J Hum Nutr Diet, 20, 2, 2007, pàg. 103–10. DOI: 10.1111/j.1365-277X.2007.00756.x. PMID: 17374022.
  14. ↑ «[Treatment outcome in patients with taste disturbance]» (en japanese). Nippon Jibiinkoka Gakkai Kaiho, 109, 5, 2006, pàg. 440–6. DOI: 10.3950/jibiinkoka.109.440. PMID: 16768159.
  15. ↑ Preedy VR Handbook of nutrition, diet and the eye. Burlington: Elsevier Science, 2014, p. 372. ISBN 9780124046061. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Penny M. Zinc Protects: The Role of Zinc in Child Health. 2004. Arxivat 13 May 2008[Date mismatch] a Wayback Machine.
  17. ↑ 17,0 17,1 Lassi Zohra S «Zinc supplementation for the prevention of pneumonia in children aged 2 months to 59 months». Reviews, 1996. DOI: 10.1002/14651858.CD005978.pub2.
  18. ↑ Suzuki, H; Asakawa, A; Li, JB; Tsai, M; Amitani, H; Ohinata, K; Komai, M; Inui, A «Zinc as an appetite stimulator - the possible role of zinc in the progression of diseases such as cachexia and sarcopenia.». Recent patents on food, nutrition & agriculture, 3, 3, 9-2011, pàg. 226-31. DOI: 10.2174/2212798411103030226. PMID: 21846317.
  19. ↑ «Neurobiology of Zinc-Influenced Eating Behavior». [Consulta: 19 juliol 2007].
  20. ↑ Takeda, A «Movement of zinc and its functional significance in the brain». Brain Res. Brain Res. Rev., vol. 34, 3, 2000, pàg. 137–48. DOI: 10.1016/s0165-0173(00)00044-8. PMID: 11113504.
  21. ↑ 21,0 21,1 Walter Mertz Trace Elements in Human and Animal Nutrition, Volume 2. 5th. Elsevier, 2012, p. 74. ISBN 9780080924694 [Consulta: 18 agost 2015]. 
  22. ↑ Chasapis, CT; Loutsidou, AC; Spiliopoulou, CA; Stefanidou, ME «Zinc and human health: an update». Arch. Toxicol., vol. 86, 4, 2012, pàg. 521–34. DOI: 10.1007/s00204-011-0775-1. PMID: 22071549.
  23. ↑ Millichap, JG; Yee, MM «The diet factor in attention-deficit/hyperactivity disorder». Pediatrics, 129, 2, 2-2012, pàg. 330–7. DOI: 10.1542/peds.2011-2199. PMID: 22232312.
  24. ↑ Swardfager W; Herrmann; Mazereeuw; Goldberger; Harimoto; Lanctôt «Zinc in depression: a meta-analysis». Biol Psychiatry, 74, 12, 2013, pàg. 872–8. DOI: 10.1016/j.biopsych.2013.05.008. PMID: 23806573.
  25. ↑ Nuttall, J; Oteiza «Zinc and the ERK kinases in the developing brain». Neurotoxicity Research, 21, 1, 2012, pàg. 128–141. DOI: 10.1007/s12640-011-9291-6. PMID: 22095091.
  26. ↑ Lai, Jun; Moxey, Annette; Nowak, Gabriel; Vashum, Khanrin; Bailey, Kylie; McEvoy, Mark «The efficacy of zinc supplementation in depression: systematic review of randomised controlled trials». Journal of Affective Disorders, 136, 1–2, 01-01-2012, pàg. e31–39. DOI: 10.1016/j.jad.2011.06.022. ISSN: 1573-2517. PMID: 21798601.
  27. ↑ ; Herrmann, N; McIntyre, R. S.; Mazereeuw, G; Goldberger, K; Cha, D. S.; Schwartz, Y; Lanctôt, K. L. «Potential roles of zinc in the pathophysiology and treatment of major depressive disorder». Neuroscience & Biobehavioral Reviews, 37, 5, 2013, pàg. 911–29. DOI: 10.1016/j.neubiorev.2013.03.018. PMID: 23567517.
  28. ↑ Walker, Brian R.; Colledge, Nicki R; Ralston, Stuart H.; Penman, Ian. Davidson's Principles and Practice of Medicine. 22nd. Elsevier Health Sciences, 2013. ISBN 9780702051036. 
  29. ↑ «Zinc deficiency in pregnancy and fetal outcome». Nutr. Rev., 64, 1, 2006, pàg. 15–30. Arxivat de l'original el 2019-12-15. DOI: 10.1111/j.1753-4887.2006.tb00169.x. PMID: 16491666 [Consulta: 20 gener 2018].
  30. ↑ Solomons N.W. «Dietary Sources of zinc and factors affecting its bioavailability». Food Nutr. Bull., 22, 2001, pàg. 138–154.
  31. ↑ Sandstead HH «Zinc deficiency. A public health problem?». Am. J. Dis. Child., 145, 8, 1991, pàg. 853–9. DOI: 10.1001/archpedi.1991.02160080029016. PMID: 1858720.
  32. ↑ «Zinc requirements and the risks and benefits of zinc supplementation». J Trace Elem Med Biol, 20, 1, 2006, pàg. 3–18. DOI: 10.1016/j.jtemb.2006.01.006. PMID: 16632171.
  33. ↑ «Trace mineral balance during acute diarrhea in infants». J. Pediatr., 113, 3, 1988, pàg. 452–7. DOI: 10.1016/S0022-3476(88)80627-9. PMID: 3411389.
  34. ↑ Manary MJ; Gibson, RS; Westcott, JE; Arnold, T; Broadhead, RL; Hambidge, KM; Hotz C; Krebs NF; 3 «Dietary phytate reduction improves zinc absorption in Malawian children recovering from tuberculosis but not in well children». J. Nutr., 130, 12, 2000, pàg. 2959–64. PMID: 11110854.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Deficiència_de_zinc&oldid=34252709»