Vés al contingut

Enric Olivé Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnric Olivé Martínez
Biografia
Naixement11 setembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Cambrils (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Tarragona

Procurador a Corts
14 maig 1952 – 3 març 1955 – Rafael Sanromà Anguiano →
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 4 maig 1952
Procurador a Corts
17 febrer 1949 – 4 juliol 1949
← Agustí Sandoval Panasachs
Batlle de Tarragona
febrer 1949 – desembre 1954
← Joan Hugas i FranceschJoan Ricomà i Teixidó →
Regidor de l'Ajuntament de Tarragona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaTarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, comerciant Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Enric Olivé Martínez (Cambrils, 11 de setembre de 1914 - 10 d'abril de 2004) fou un polític català nascut a Cambrils i establert a Tarragona des de petit, alcalde de Tarragona entre 1949 i 1954.[1]

Pius XII li atorgar el 1952 la distinció de Cavaller de l'Orde de Sant Silvestre Papa. Officier d'Académie per nomenament del Ministre de l'Education Nacionale, el 5 de maig de 1953. Creu d'Alfonso X el Sabio. Creu de Cisneros.

Biografia

[modifica]

Enric Olivé era un home d'orígens humils, fill de ferroviaris.[1] Residia a Tarragona quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. Com que era president de la Federació de Joves Cristians, va ser empresonat i condemnat a mort.

El febrer de 1949 fou nomenat alcalde de Tarragona, càrrec que ocupà fins al desembre de 1954.[2] Va crear la Universitat Laboral i la Ciutat Residencial, va impulsar la recuperació del Conservatori de Música i va encapçalar la transformació urbanística de la ciutat sota el lema "Tarragona endavant" i va ampliar el sector de Comte Vallellano de la Rambla Nova de Tarragona pel seu centenari, on inaugurà la font del centenari.[1] També fou Procurador en Corts de 1949 a 1955.[3]

L'any 1970 va ser l'impulsor de la fusió de les dues colles castelleres que van originar els Xiquets de Tarragona i va revifar el nivell casteller de la ciutat, que en aquell moment amb prou feines aixecava construccions de set. Fou el primer president del Patronat de Castells de Tarragona,[1] entitat organitzadora del Concurs de Castells de Tarragona, i fou fundador i primer president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, entitat creada el 1990. Fou nomenat Prohom Casteller.[4]

El 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió amb Unió Democràtica de Catalunya. Va presidir la Reial Societat Arqueològica entre el 1985 i el 1992.[1]

L'Ajuntament de Tarragona li atorgà la Medalla de la Ciutat el 1994. Les seves memòries estan recollides en el llibre Memòries involuntàries, en format d'entrevista amb el periodista Antoni Coll i Gilabert.

Després d'anys de tenir la malaltia de Parkinson, va morir el dissabte 10 d'abril del 2004 a l'edat de 89 anys.[1]

Referències

[modifica]