Edifici La Vanguardia
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici d'hotel i edifici residencial | |||
| Arquitecte | Josep Majó i Ribas | |||
| Construcció | 1903 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) i Barcelona | |||
| Localització | Pelai, 28-30 i Tallers, 52-64 | |||
| ||||
| Format per | Els medallons de La Vanguardia | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 538 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Els medallons de La Vanguardia | ||||
| Identificador | 111007-1 | |||
L'antiga seu del diari La Vanguardia és un conjunt situats entre els carrers de Pelai i dels Tallers del Raval de Barcelona, parcialment catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment allotja l'hotel Catalonia Ramblas.
Descripció
[modifica]Pelai, 28
[modifica]De planta baixa i quatre pisos, la façana s'organitza segons quatre eixos verticals; les obertures són balcons individuals llevat del principal, on els dos centrals s'agrupen mitjançant una barana de pedra amb relleus escultòrics de gran qualitat i una major densitat decorativa en els emmarcaments de les obertures, també de pedra. La planta baixa està separada per una franja escultòrica de les tres obertures de la planta baixa. Els balcons de la resta de pisos són de planta semicircular, a excepció dels dos centrals del segon, on l'arquitecte optà pel disseny lobulat en un intent per mantenir la força compositiva; les baranes són de ferro forjat i incorporen delicats motius de temàtica vegetal. El coronament és a base de grans merlets, tot incorporant enreixats entre els forats. Cal destacar l'esgrafiat amb temàtica vegetal que ocupa el parament de la façana.[1]
Tallers, 62-64
[modifica]De planta baixa, entresol i quatre pisos, la façana s'organitza segons un eix vertical central i dos laterals, amb balcons a tots els pisos. Els del pis principal tenen una balustrada amb grans gerros ornamentals. Hi destaquen els plafons amb relleus vegetals i uns medallons amb les efígies de Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundadors del diari l'any 1881, unes al·legories de les Ciències i de les Arts, i els bustos de Ramon Godó i Lallana, fill i successor de Carles entre 1897 i 1931, i Miquel dels Sants Oliver, director des del 1906 fins a la seva mort el 1920.[2]
Història
[modifica]A la dècada del 1840, Pere Viñas tenia una fàbrica de productes químics i cerussa (Blanco de España) al carrer dels Tallers, 58 (antic 54)[3][4][5] (vegeu fàbrica de productes químics de Salvador Viñas i Pujol). Posteriorment, s'hi establí la fàbrica de sabó i espelmes de seu de Santasusana i Nadal:[6][7] «Tallers. 58, La Barcelonesa. Fáb. de jabon blanco y duro, comun y de embarque—pinta azul superior y á precios arreglados. Fábrica de velas de sebo de 1.ª clase, á precios económicos y por mayor. Espediciones á todos puntos. Sres. Santasusana y Nadal.»[8]
El 1902, i per encàrrec de Ramon Godó i Lallana, l'arquitecte Josep Majó i Ribas va projectar la nova seu del diari La Vanguardia.[9] L'any següent, Godó va demanar permís per a instal·lar tres motors elèctrics i dues impremtes a la banda del carrer dels Tallers, segons el projecte de l'enginyer Enric Cardellach.[10][11]
L'edifici es va presentar al concurs anual d'edificis artístics que organitzava l'Ajuntament de Barcelona. El jurat estava format per l'alcalde accidental Eusebi Corominas i Cornell, Joan Torras i Guardiola, Guillermo López Ventura, Leopoldo Soler Pérez, Juli Marial i Tey, Eduard Mercader i Sacanella, Agustí Mas i Sauris, Miguel Vega March i Pere Falqués i Urpí, i va rebre una menció el 25 de juny del 1904, argumentant que l'arquitecte «havia aconseguit pel seu propi esforç les condicions d'utilització del solar i subjecció a les necessitats pròpies d'una redacció i tallers d'un diari, fent-se visibles en la falta de proporció entre la façana i l'interior de la casa».[9]
El 1917, Ramon Godó va demanar permís per a reedificar la casa del núm. 30, segons el projecte de l'arquitecte Josep Plantada.[12] El 1949, es va presentar un projecte de l’arquitecte Adolf Florensa per a transformar la banda del carrer dels Tallers, on hi havia les rotatives, en habitatges i despatxos. Tanmateix, el permís no va ser concedit fins al 1955, temps durant el qual s'hi van introduir diverses modificacions, tant per deficiències tècniques com de caràcter ornamental.[13]
El 1989, els tallers de La Vanguardia van ser traslladats al Poblenou (vegeu el Cànem).[13] L'abril del 2004, la redacció i la seu del diari es van traslladar a la Torre Godó, i el novembre del mateix any, els serveis auxiliars es van desplaçar a les dependències del Poblenou,[14] que actualment es troben a la Zona Franca de Barcelona.[15] El 2007, el conjunt va ser transformat en hotel.[16]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edifici 'La Vanguardia'». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Antic edifici de La Vanguardia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 49.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 76. AMCB, 1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 224, 298, 311.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 146, 276.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 452, 614, 979, 1132.
- ↑ 9,0 9,1 Bassegoda Nonell, Joan «En torno al centenario. El edificio de La Vanguardia y su autor». La Vanguardia, 1981.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 871/1903.
- ↑ Tatjer, 2011, p. 724.
- ↑ «Ramon Godó i Lallana. Pelai 30. Reconstruir la casa». Q127 Foment 1528/1917. AMCB, 01-07-1917.
- ↑ 13,0 13,1 Fabre, Jaume. «Els medallons de La Vanguardia». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «"La Vanguardia" es trasllada a l'avinguda Diagonal i abandona la històrica seu del carrer Pelai». CCMA, 12-04-2004.
- ↑ «Una nueva empresa impulsará el negocio de la impresión en Catalunya». La Vanguardia, 24-09-2006, pàg. 27.
- ↑ «Edifici La Vanguàrdia (Hotel Catalònia Ramblas)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Tatjer, Mercè «La construcción de los espacios industriales: el caso de Barcelona» (en castellà). Técnica e ingeniería en España, vol. 6 (El Ochocientos: de los lenguajes al patrimonio), 2011, pàg. 697-739.
Enllaços externs
[modifica]- «Edifici La Vanguàrdia (Hotel Catalònia Ramblas)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Antic edifici de La Vanguardia». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.