Elefant (caçatancs)

Aquest article tracta sobre el tanc. Vegeu-ne altres significats a «Elefant».

Alemanya Nazi
Panzerjäger Tiger (P) Ferdinand

Un Panzerjäger Tiger (P) Ferdinand
Dimensions
Pes	65 tonnes (143,299 lbs)
Amplada	3.38 m (11 ft)
Longitud	8,14 m (26,70 peus) amb canó
Altura total	2.97 m (9.74 ft)
Tripulació	6 (conductor, ràdio-operador, comandant, pistoler, dos carregadors)
Especificacions
Motor	2×Maybach HL 120 petroli
Potència màxima	2×300 hp (2×220 kW)
Suspensió	barra de torsió longitudinal
Prestacions
Vel. camp a través	30 km/h (19 mph)
Autonomia camp a través	210 km (130 milles)
Armament
Primari	Canó de 8,8 cm PaK 43/2 L/71, també conegut com a StuK 43/1
Secundari	Metralladora de 7,92 mm MG 34 (modificació posterior)
Blindatge en buc	200 mm (7,87 polzades)

The Panzerjäger Tiger (P) Elefant (Sd.Kfz. 184) era un caçatancs de la Wehrmacht alemanya de la Segona Guerra Mundial. Es van construir originalment amb el nom Ferdinand, a causa del seu dissenyador.

Desenvolupament

El disseny va evolucionar des dels antics dissenys de 1941-42, així com els posteriors, però encara efectius, dissenys de la sèrie Marder. El xassís es va crear a partir de 90 Tiger I model Porsche ja construïts amb noves erugues i noves rodes d'acer.

Els motors eren col·locats en el centre del buc per donar espai per a l'armament situat en la part posterior en una estructura de caixa a sobre del xassís. El conductor i operador de ràdio se situaven en un compartiment separat en la part frontal. El canó utilitzat, el PaK 43/2 L/71 de 88 mm, era un disseny diferent dels famosos canons de 88 mm, que disparava un projectil diferent i més llarg que els del FlaK 18 o FlaK 36. El canó només tenia un moviment transversal d'uns 25 graus i una limitació igual per a l'elevació.

Producció

Porsche havia fabricat uns cent bucs per a la seva proposta del tanc Tiger, el Porsche Tiger a la fàbrica Nibelungenwerke d'Àustria. Finalment, es va escollir el disseny de Henschel per a la producció, i els bucs de Porsche es van deixar sense utilitzar. Es va decidir, per tant, utilitzar aquests bucs com a base per a un nou caçacarros pesat, que muntaria el nou canó desenvolupat per Krupp PaK 43/2.

Es va afegir una planxa frontal de 100 mm el que duplicava el gruix del blindatge en la part frontal. Es van reemplaçar els dos motors refrigerats per aire per sengles Maybach HL 120 TRM. En total, es van convertir 90 bucs a la primavera de 1943. Després del seu desplegament en el Front Oriental, 48 dels cinquanta supervivents van ser modificats afegint-los una o dues metralladores MG34 i millores en l'òptica. Es va incrementar el pes a les 70 tones. A partir de les ordres de Hitler de l'1 i 27 de febrer de 1944, el vehicle va ser rebatejat com a Elefant.

Es van fabricar a més, tres vehicles de recuperació, Bergepanzer Tiger (P).

Combat

Dos eren desplegats a nivell de companyia, algunes vegades dividides en seccions, amb infanteria o tancs protegint els flancs vulnerables dels vehicles. Tots els Ferdinand disponibles, excepte un, van ser utilitzats en la batalla de Kursk, on van veure combat per primera vegada. Encara que van destruir uns 320 tancs soviètics, el seu rendiment en altres aspectes era pobre. Moltes unitats se separaven i resultaven vulnerables a la infanteria.

Després d'això van ser modificats i van rebre el nom d'Elefant. Els Elefant van servir a Itàlia el 1944, i els últims supervivents van lluitar durant la batalla de Berlín. Només dos Elefant van sobreviure al final de la guerra, un capturat a Kursk i actualment al Museu de Kubinka als afores de Moscou; un altre capturat a Anzio i forma part de la col·lecció de l'Army Ordnance Museum.

Enllaços externs

• Informació sobre el Panzerjäger Tiger(P) "Ferdinand/Elefant" a Panzerworld
• Vehicles de la II Guerra Mundial
• Achtung Panzer! Arxivat 2010-01-11 a Wayback Machine..
• Fotogaleria
• Una galeria amb un gran nombre de fotos a Rússia

Viccionari