Elisa, vida mía
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carlos Saura |
| Protagonistes | |
| Producció | Elías Querejeta |
| Guió | Carlos Saura |
| Música | Erik Satie |
| Fotografia | Teo Escamilla |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1977 |
| Durada | 125 min i 131 min |
| Idioma original | castellà |
| Versió en català | |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Espanya |
Elisa, vida mía és una pel·lícula espanyola de 1977 dirigida per Carlos Saura. Fernando Rey va aconseguir el premi al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] A la banda sonora, a càrrec de Giorgio Mainiero, hi apareixen dos temes d'Erik Satie i un de Jean-Philippe Rameau.[2] Ha estat doblada al català.[3]
Argument
[modifica]Luis, un home de seixanta anys, ha decidit retirar-se i viure en solitud. Amb trossos de records i reflexions, està escrivint una narració. Però, un bon dia, rep la visita de la seva filla Elisa (Geraldine Chaplin), que s'acaba de separar del seu marit. La relació entre pare i filla comença a fer-se cada vegada més profunda, més ambigua i més contradictòria.[4]
Repartiment
[modifica]- Fernando Rey: Luis
- Geraldine Chaplin: Elisa Santamaria
- Ana Torrent: Elisa nena
- Isabel Mestres: Isabel
- Joaquín Hinojosa: Julián
- Norman Briski: Antonio
- Francisco Guijar: metge
- Arantxa Escamilla: Isabel nena
- Jacobo Escamilla: nen
Comentaris
[modifica]- "Treballada història de relacions pare-filla. Geraldine Chaplin, molt bé. Fernando Rey, impressionant." (Fernando Morales, El País)
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1977. Palma d'Or
Referències
[modifica]- ↑ Elisa, vida mía al web del Festival de Canes (francès)
- ↑ Banda sonora de la pel·lícula, a IMDb
- ↑ «Elisa, vida mía». esadir.cat.
- ↑ «Elisa, vida mía». The New York Times.
Pel·lícules dirigides per Carlos Saura | ||
|---|---|---|
| ||