Eurico Gaspar Dutra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 maig 1883 Cuiabá (Brasil) |
| Mort | 11 juny 1974 Rio de Janeiro (Brasil) |
| 31 gener 1946 – 31 gener 1951 ← José Linhares – Getúlio Vargas → | |
| Ministre de Guerra | |
| 5 desembre 1936 – 3 agost 1945 | |
| Dades personals | |
| Formació | Academia Militar das Agulhas Negras |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Brasília |
| Ocupació | polític, militar |
| Partit | Social Democratic Party (1945) (en) |
| Carrera militar | |
| Servei militar | 1922-1974 |
| Branca militar | Exèrcit del Brasil |
| Rang militar | Mariscal |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Carmela Dutra |
| Premis | |
Signatura | |
Eurico Gaspar Dutra, (Cuiabá, Mato Grosso 1883 - Rio de Janeiro 1974), fou un general brasiler, polític i President de Brasil del 1946 al 1951. La seva família era originària de les Açores.[1]
Biografia
[modifica]Estudià a l'Escola Militar de Realengo de Río de Janeiro, fou nomenat general el 1932,[2] i com a cap de la I Regió Militar sota el primer govern de Getúlio Vargas, el 1935 fou l'encarregat de reprimir una revolta comunista, raó per la qual fou ministre de Guerra del 1936 al 1945.[3] També fou membre del cos expedicionari brasiler que lluità amb els aliats a la Segona Guerra Mundial.[4]
Fou membre del Partit Social Democràtic i apostà per la democratització del país. El 1946 va succeir José Linhares com a president del Brasil. Va il·legalitzar el Partit Comunista del Brasil i va trencar les relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica, alhora que enfortia les relacions amb els Estats Units. Prohibí el joc i elaborà el programa SALTE (Saúde, Alimentação, Transporte e Energia), de caràcter desenvolupamentista, per tal de modernitzar les infraestructures del país, però fracassà i fou abandonat. Tot i així, se'l coneix també per iniciar les vies ferroviàries i de carreteres entre São Paulo i Rio de Janeiro.[5][6] El 1951 deixà el càrrec i fou substituït un altre cop per Getúlio Vargas.[7]
El 1964, després d'un cop militar contra João Goulart, intentà tornar a la presidència de Brasil, però el grup de militars que l'organitzaren preferiren imposar Humberto de Alencar Castelo Branco.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Eurico Gaspar Dutra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Comandantes da 1ª Região Militar» (en portuguès brasiler). Exèrcit del Brasil. Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ Figueiredo, José de Lima. Eurico G. Dutra: traços biográficos (en portuguès brasiler). Tip. Mercantil, 1946, p. 27.
- ↑ McCann, Frank D. Soldados da pátria: história do exército brasileiro (1889 - 1937). São Paulo: Companhia das Letras, 2007, p. 553. ISBN 978-85-359-1084-1.
- ↑ «História - 1946 - Gaspar Dutra» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 2002. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ Cancian, Renato. «Governo Gaspar Dutra (1946-1951): Democracia e fim do Estado Novo» (en portuguès brasiler). UOL. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ «Segundo Governo de Vargas: eleição, crise, oposição» (en portuguès brasiler). Mundo Educação. UOL. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ «Governo Castello Branco» (en portuguès brasiler). Escola Kids. UOL. [Consulta: 3 febrer 2024].