Vés al contingut

Extreme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióExtreme

Gary Cherone i Nuno Bettencourt el 2008
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985, Malden, Massachusetts
Activitat
Activitat1985–1996
2004
2006
2007–present
AfiliatsGary Cherone
Nuno Bettencourt
Pat Badger
Kevin Figueiredo
Membres anteriorsPaul Geary
Mike Mangini
Paul Mangone
Peter Hunt
Hal Lebeaux
Carl Restivo
Laurent Duval
Segell discogràficA&M
Artistes relacionatsVan Halen, DramaGods, Tribe of Judah, Mourning Widows, Satellite Party, HurtSmile, Super TransAtlantic, Twisted Sister
GènereFunk metal, hard rock, heavy metal
Format per

Lloc webWeb oficial d'Extreme

Facebook: extremeband X: ExtremeBand Instagram: extreme_band Spotify: 6w7j5wQ5AI5OQYlcM15s2L Apple Music: 106804 Last fm: Extreme Musicbrainz: 0e6cc5e5-4f03-4993-a481-d70d0e354d9f Songkick: 366944 Discogs: 251944 Allmusic: mn0000789064 Deezer: 527 Modifica el valor a Wikidata

Extreme és un grup de rock estatunidenc que assolí gran popularitat en la dècada de 1980 i principis de la dècada de 1990.

Algunes de les influències d'Extreme són Queen, Led Zeppelin i Van Halen (Gary Cherone s'uní a Van Halen per un temps per després retirar-se). Extreme classifica la seua música com "Funky metal".

Extreme ha publicat cinc àlbums d'estudi, dos EP (en Japó) i dos compilacions des de la seua formació. La banda va ser una de les més reeixides dels de principis dels anys 1990, amb la venda de més de 10 milions d'àlbums en tot el món.[1] Extreme saltà a la fama en 1990 amb l'àlbum Pornograffitti, que arribà al punt límit en el número 10 en la Billboard 200 i fou certificat d'or en maig de 1991 i 2x multi-platí en octubre de 1992.[2] Aquest àlbum també comptà amb la balada acústica hit single "More Than Words" (Més que paraules), que abastà el número 1 en Billboard Hot 100 en els Estats Units.

Posteriorment van editar l'àlbum III Sides of every story (1992) i Waiting for the punchline (1995). Després d'aquest darrer àlbum es van dissoldre, tot i que van reaparèixer fugaçment als escenaris al 2004 i al 2006.[3]

Línia del tempsː Àlbums, singles i formacions

[modifica]
Anys Àbums Singles Veu Guitarra Teclats Guitarra rítmica Baix Bateria i percussions
Cors
1985 Gary Cherone Nuno Bettencourt Hal Lebeaux Paul Mangone Paul Geary
1986
1987 Pat Badger
1988
1989 Extreme Little girls Kid ego Mutha (don't wanna go to school today) Play with me
1990 Extreme IIː Pornograffitti Extragraffitti Decadence dance Get the funk out
1991 More than words Hole hearted
1992 III Sides to every story Song for love Rest in peace
1993 Stop the world Tragic comic Am I ever gonna change
1994
1995 Waiting for the punchline Running gag Hip Today Cynical Mike Mangini
1996
1998 The best of Extremeː An accidental collocation of atoms?
2002 The collection
2004 Nuno Bettencourt Steve Ferlazzo Carl Restivo Paul Geary Mike Mangini
2005 Laurent Duval Paul Geary
2006 Pat Badger
2007 Nuno Bettencourt Kevin Figueiredo
2008 Saudades de rock Star
2009
2010 Take us alive

Referències

[modifica]
  1. «Gary Cherone Sighting! Extreme Re-Forms». Ticketnews.com, 26-01-2008. Arxivat de l'original el 2009-01-12. [Consulta: 29 setembre 2009].
  2. RIAA Certification (type in "Extreme" in the artist box)
  3. Bianciotto, Jordi. Guía universal del rock de 1990 hasta hoy (en castellà). Teià: Ma Non Troppo, 2008, p. 81. ISBN 9788496222731.