Vés al contingut

Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand
Imatge
Map
 45° 47′ N, 3° 05′ E / 45.78°N,3.09°E / 45.78; 3.09
Tipusfestival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Vigència1979 Modifica el valor a Wikidata - 
Mes de l'anyfebrer Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Temacurtmetratge Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióClarmont d'Alvèrnia (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorSauve qui peut le court métrage (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webclermont-filmfest.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ClermontISFF X: Clermont_Court Instagram: clermontisff LinkedIn: clermontisff Vimeo: clermontisff Modifica el valor a Wikidata

El Festival del Curtmetratge de Clermont-Ferrand (en francès Festival du court métrage de Clermont-Ferrand), és un esdeveniment cinematogràfic dedicat al curtmetratge i celebrat a Clarmont d'Alvèrnia. Pel que fa a l'audiència, és el segon festival de cinema més important de França després del Festival de Canes[1] És acreditat per la FIAPF des del 20 de juliol de 2023.[2]

Història

[modifica]

Ja abans de la creació del festival es van dur a terme iniciatives puntuals. Entre 1979 i 1981, el Cercle Cinematogràfic Universitari de Clermont-Ferrand (CCUC) va organitzar setmanes de curtmetratges[3][4] Davant l'èxit d'aquesta iniciativa, es va crear l'associació Sauve qui peut le court film el 4 d'agost de 1981.[5] per tal d'afavorir la creació d'un acte per posar en valor el curtmetratge.

El festival com a tal va néixer l'any 1982. L'esdeveniment va créixer ràpidament i, a través d'una iniciativa voluntària, el festival es va institucionalitzar.

El 1986 es va organitzar el primer Mercat de Curtmetratges per a professionals, donant al festival un interès econòmic.[6]

L'any 1988, el festival es va obrir a escala internacional.[7] El 1995, l'assistència va superar el llistó de 100,000 persones. Paral·lelament, l'any 1997 es va crear la Commission du Film Auvergne per tal de facilitar les iniciatives de rodatge a la regió.[8]

L'any 2002 es va afegir al concurs una categoria dedicada al cinema digital.[9] Des d'aleshores, aquest concurs ha agafat el nom de “lab” i reuneix no pel·lícules digitals, sinó aquelles que presenten un aspecte experimental notable.[9]

El 2009 es va crear Euro Connection, una plataforma de trobada per a productors, emissores i financers europeus que vulguin desenvolupar projectes de curtmetratges en forma de coproduccions europees.[10] El festival de curtmetratges de Clermont-Ferrand va ser escollit com a millor festival internacional durant la cerimònia de lliurament dels premis FILMAD celebrada a Madrid el 22 de desembre de 2009.[11]

Organització

[modifica]

A partir del 2012, cada any, el festival rep més de 7.000 presentacions de curtmetratges produïts arreu del món (incloent gairebé 1.700 produccions franceses), per al voltant de 170 pel·lícules presentades a concurs.[12] El festival ofereix tres concursos cada any (nacional, internacional i de laboratori), una secció de públic jove, una retrospectiva temàtica i un focus dedicat a un país. Molts altres programes (Regards d'Afrique, Décibels!, Collections, Carte Blanche, Films en Région, etc.) completen el panorama que s'ofereix als espectadors.

El Vercingétorix és un trofeu que s'atorga als guanyadors del gran premi, premi especial del jurat i premi del públic per a cada concurs (internacional, de laboratori, nacional). Es basava en un treball de Roland Cognet.[13]

El festival de curtmetratges de Clermont-Ferrand qualifica per als Premis Oscar, el César i el Premi del Públic del Curtmetratge Europeu.

Ubicacions

[modifica]
La Maison de la Culture que acull bona part del festival.

El festival té lloc a més de quinze llocs de Clermont-Ferrand: el teatre de la Comédie, la Maison de la Culture, la sala Varda de la Universitat Clermont-Auvergne, el cinema Capitole, la sala Conchon, la sala Frères Lumières de l'CROUS[14], la Jetée, el cinema Rio, l'ESACM, l'Opéra...

L'any 2021, excepcionalment i a causa de l'epidèmia mundial de COVID 19, el festival es va celebrar en versió digital.[15]

Abast i influència del festival

[modifica]

Assistència

[modifica]

L'any 2010 es van projectar entre 400 i 500 curtmetratges més de 450 projeccions en 13 sales diferents i, prèviament, l'equip organitzador va rebre i veure 6.500 pel·lícules[16].

El 2019, entre els 3.500 professionals acreditats inclouen, per exemple, representants del Short Film Corner del Festival de Cinema de Canes i, per primera vegada, representants de Netflix Estats Units a la recerca de nous talents.[17]

Evolució del nombre total d'espectadors del Festival[18]
Evolució demogràfica
19791980198119871988198919901991199219931995199719981999200120042005200620072008200920102011201220132014201520162017201820192020202220232024
1.200[3]1.800[3]3.000[3]16.000[19]25.000[19]28.000[19]40.000[20]50.000[20]62.000[20]75.000[20]100.000115.000[21]118.000[22]120.000[22]129.000[23]135.000130.000140.000133.000137.000[24]135.000144.000149.000144.000154.000160.000[25]160.000162.000161.000165.000165.700[26]172.000[27]100.000[27]160.000[28]166.000[29]

El Mercat del Curtmetratge

[modifica]

Paral·lelament al festival, cada any se celebra durant 5 dies el Mercat de Curtmetratges, que reuneix en un sol lloc totes les categories professionals del sector (directors, productors, emissores, compradors, escoles de cinema, organitzacions nacionals, etc.).[30]

El premi del metratge Queer

[modifica]

Inspirat en el Premi Teddy atorgat al Berlinale des de 1987, el prix du Queer métrage està coproduït per Queer Palm, en col·laboració amb Titra Film i Têtu. Premia pel·lícules que aborden temes LGBTQI+ i obres compromeses que testimonien "un món resistent a les normes".[31] Els curtmetratges guanyadors són:

Patrocinadors i mitjans

[modifica]

Per a l'edició de 2022, els mitjans de comunicació van ser el setmanari cultural Télérama, l'emissora Radio Nova, la revista Cahiers du cinéma, els canals de televisió d'Arte i France Télévisions, el diari L'Humanité, la revista Têtu, els mitjans en línia Konbini i la plataforma de cinema juvenil Benshi. Els socis oficials també inclouen mitjans com Canal+ o YouTube.[34]

Beneficis econòmics

[modifica]

El 2017, els investigadors Xavier Hollandts i Daniela Borodak van entrevistar 989 persones a tots els llocs del festival durant una setmana i van deduir un impacte positiu global d'11 milions d'euros, dividit en 7,3 milions d'euros d'impacte secundari i 3,7 milions d'euros. El 2017, el 51% dels visitants eren no locals, el 17% professionals. Els visitants no locals van gastar 6,2 milions d'euros, inclosos 1.451.198 euros en allotjament, 1.441.599 euros en restauració, 2.450.284euros a botigues, 83.745 € en transport i finalment 802.760 euros per a sortides.[35] Van destacar especialment la importància dels professionals del cinema: encara que només representin el 17% dels participants, generen el 56% dels fluxos d'impacte primari: el 73% de les despeses d'allotjament, el 53% de les despeses d'oci i el 52% de les despeses de restauració.[36]

« Cada euro invertit al territori aportaria 22 € per al territori »
— Xavier Hollandts i Daniela Borodak, La Montagne, 23 d'abril de 2019

Sobre el festival

[modifica]

La Jetée

[modifica]

Des de l'any 2000, les oficines del festival s'agrupen en un edifici rehabilitatat i ampliat per l'arquitecte Vincent Speller:[37] La Jetée, nom donat en referència a la pel·lícula de Chris Marker : La Jetée.

Aquest lloc també allotja:

  • la Commission du Film Auvergne. Des de 1997 la Commission du Film Auvergne ofereix un servei gratuït per a qualsevol tipus de producció que vulgui filmar a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
  • el centre d'educació de la imatge d'Alvèrnia. La Jetée és una de les disset estructures ubicades en nou regions centrals regionals d'educació i formació artística en cinema i audiovisual que persegueixen accions de sensibilització i educació artística en el cinema i l'audiovisual, al voltant de tres eixos principals: l'animació de la xarxa regional, els recursos i la formació.[38]
  • el Centre de Documentació de Cinema i Curtmetratges La Jetée. Biblioteca especialitzada membre de la xarxa de biblioteques i mediateques de Clermont Auvergne Métropole, aquest centre està obert a tothom i guarda més de 150.000 curtmetratges en accés gratuït a les estacions de consulta, 18.000 documents que tracten de cinema (llibres i revistes des de 1920 fins a l'actualitat), recursos educatius, catàlegs de festivals, arxius de televisió i ràdio de l'INA.[39] La seva especialització en curtmetratges el converteix en un lloc únic a Europa.[40]

Polèmiques

[modifica]

L'any 2004, el jurat, per unanimitat, a través del seu portaveu Mathieu Amalric va provocar polèmica en no atorgar grans premis a la selecció francesa, queixant-se d'una selecció mediocre i poc innovadora.[41][42]

L'any 2023, Laurent Wauquiez és criticat per la reducció a la meitat (de 210.000 a 100.000 euros) de la subvenció que el consell regional d'Alvèrnia-Roine-Alps ha donat al festival.[43][44]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Le Festival du court métrage peut-il encore progresser ?». La Montagne, 26 février 2017..
  2. ↑ Press release: Clermont-Ferrand International Short Film Festival joins FIAPF accreditation programme al web de la FIAPF
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «1979: l'année où le festival du Court-Métrage est né...». 7 Jours à Clermont.
  4. ↑ «Clermont-Ferrand : du ciné-club au festival | CNC».
  5. ↑ «PSS / Centre du Court Métrage La Jetée (Clermont-Ferrand, France)». www.pss-archi.eu.
  6. ↑ Thierry Méranger. Le court métrage, 2007, p. 44. 
  7. ↑ «Retour sur le Festival International du Court Métrage à Clermont-Ferrand | Cine Region». www.cine-region.fr.
  8. ↑ Catherine Bédarida «Les régions s'organisent pour attirer les tournages de films». Le Monde.fr, 08-05-1997.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Le Labo à Clermont-Ferrand : 20 ans déjà !». [Consulta: 29 gener 2023].
  10. ↑ «Clermont ISFF | Euro Connection | Clermont ISFF». [Consulta: 13 maig 2023].
  11. ↑ Page web de la 1re édition FILMAD http://www.filmad.org/noticias.php?id=62&n=el-festival-internacional-de-cine-de-gijon-y-clermont-fer Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Clermont-Ferrand : 38e édition du festival du court métrage».
  13. ↑ Sauve qui peut le court métrage. Festival du court métrage 2023 Clermont-Ferrand, 2023. 
  14. ↑ Va ser a la sala que ara s'anomena "Les Frères Lumières" on es van fer les primeres projeccions l'any 1979.
  15. ↑ Solenne Barlot. «COVID 19 : le festival du court-métrage de Clermont-Ferrand sera 100% numérique», 11-01-2021. [Consulta: 19 maig 2022].
  16. ↑ Grands festivals en Auvergne, p. 56.
  17. ↑ Cyril Michaud. «Les passionnés de court-métrage ont rendez-vous au festival de Clermont-Ferrand». leparisien.fr, 31-01-2019..
  18. ↑ Per defecte la font és l'associació Sauve qui peut le court métrage.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 11 e festival du court-métrage, 1989, p. 5. .
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Moïse Rotat «L'Auvergne fait son cinéma». L'Express, 17-23 mars 1994, pàg. 11..
  21. ↑ Denis Couderc «Pathé lance un multiplexe à Clermont-Ferrand». Les Echos, 04-03-1997..
  22. ↑ 22,0 22,1 Yves-Marie Labe «Le court métrage intéresse les agences». Le Monde, 9 février 1999..
  23. ↑ Sylvie Jolivet «Clermont-Ferrand, capitale du court-métrage». Les Echos, 14-05-2001..
  24. ↑ Dépêche TV5.org[Enllaç no actiu]
  25. ↑ Journal La Montagne 9 février 2014
  26. ↑ «Plein champ : quelques chiffres». cinema-auvergne.fr, 06-02-2023.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Plein champ : quelques chiffresLe 44e festival du court-métrage de Clermont-Ferrand se termine avec plus de 100.000 entrées». France Bleu, 06-02-2022.
  28. ↑ «Festival du court-métrage de Clermont-Ferrand : le Somalien Mo Harawe décroche le Grand Prix international». francetvinfo.fr, 06-02-2023.
  29. ↑ «Festival de Clermont-Ferrand : le court s'en sort avec les honneurs». https://www.humanite.fr/, 11-02-2024.
  30. ↑ «Clermont FilmFest : Le marché du film court, un espace dédié aux professionnels – Cied».
  31. ↑ «A Clermont-Ferrand, pourquoi le Festival du court métrage a-t-il créé un prix du meilleur Queer métrage ?».
  32. ↑ «Festival du Court-Métrage - Le Queer Métrage, un prix pour "la tolérance"».
  33. ↑ «cinéma - Festival de Clermont-Ferrand : le prix du Queer métrage au film lesbien "Un corps brûlant"».
  34. ↑ «Clermont ISFF | Partenaires | Clermont ISFF»..
  35. ↑ France, Centre. «Etude - Festival du court métrage de Clermont-Ferrand : onze millions d'euros de retombées économiques». www.lamontagne.fr.
  36. ↑ Borodak, Daniela; Hollandts, Xavier. «Les festivals de cinéma, ça rapporte !». The Conversation.
  37. ↑ «La Jetée». Vieilles maisons françaises, pàg. 52.
  38. ↑ «Les pôles régionaux d'éducation aux images»..
  39. ↑ Le Centre de documentation du cinéma et du court métrage. La Jetée. Clermont-Ferrand: Sauve qui peut le court métrage, sans date, p. 4. 
  40. ↑ {{{títol}}}. Horay, 2005, p. 423. ISBN 2-7058-0421-8. .
  41. ↑ «[www.accreds.fr/2014/04/03/top-10-des-prix-de-festivals-les-plus-controverses.html Top 10 des prix de festivals les plus controversés]». Accréds, 3 avril 2014.
  42. ↑ «[www.formatcourt.com/2014/06/mathieu-amalric-avec-les-cameras-numeriques-on-peut-concilier-plus-facilement-le-moment-ou-lon-a-envie-de-faire-un-film-et-le-passage-a-lacte-le-geste-est-plus-proche-du-desir/ Mathieu Amalric]». Format Court, 9 juin 2014.
  43. ↑ «Laurent Wauquiez critiqué après de nouvelles coupes dans les subventions culturelles régionales à Lyon». LEFIGARO, 12-05-2023.
  44. ↑ «Une "guillotine politique", la Région réduit la subvention au Festival du court-métrage de Clermont-Ferrand». ici, par France Bleu et France 3.

Bibliografia

[modifica]

Llibres

[modifica]
  • Daniela Borodak; P. Piré-Lechalard; C. Dos Santos; A. Albert-Cromarias; E. Bourlier-Bargues. Clermont-Ferrand, 2019. 
  • Daniela Borodak; Xavier Hollandts. Clermont-Ferrand, 2019. 
  • Christian Izalguier. Issoire. Christian Izalguier, 2011, p. 183. ISBN 9782953877700. .
  • Clermont-Ferrand. Sauve qui peut le court métrage, 1998, p. 79. 
  • Richard Raskin; Gilles Colpart. Clermont-Ferrand. Sauve qui peut le court métrage, 1999. 
  • William Sloane; Bernard Chardère. Clermont-Ferrand. Sauve qui peut le court métrage, 1997. 

Articles

[modifica]

Vídeos

[modifica]

Publicacions

[modifica]
  • Ça suit son court ... : hors-série quotidien du Festival du court métrage de Clermont-Ferrand, Clermont-Ferrand, Sauve qui peut le court métrage, 1996-.... ISSN 1277-6122
  • Marché du film court., Clermont-Ferrand, Sauve qui peut le court métrage, 1981-2012 ISSN 1294-9779
  • Le Quotidien : festival du court métrage Clermont-Ferrand..., Paris, Éd. Scope, 2006-2011.
  • Sur un plateau : lettre d'information de la Commission du film d'Auvergne, Clermont-Ferrand, Sauve qui peut le court métrage, 2001-2011. ISSN 1637-5580

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festival_del_Curtmetratge_de_Clermont-Ferrand&oldid=34089118»