Vés al contingut

Kullat Nunu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKullat Nunu
Tipuspossible variable i estrella binària Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G7IIIa[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPeixos Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra83,1 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre36.800.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,62 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.936 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi12,0337 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,956 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)25,935 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar8,4 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial13,6 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial150 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 31m 29.0103s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)15° 20' 44.9685''[7] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,09[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J01312901+1520452 (2MASS)
HD 9270 (Henry Draper Catalogue)
HIP 7097 (Catàleg Hipparcos)
HR 437 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 92484 (Catàleg SAO)
GSC 01198-01597 (GSC)
η Psc (nomenclatura de Bayer)
ADS 1199 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+15 131 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
BD+14 231 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J01315+1521AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSV 100120 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 50 (FK5)
GC 1839 (Catàleg General de Boss)
GCRV 861 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 7097 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 01261+1450 (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +20026 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 504 (JP11)
N30 309 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 532 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 314 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 314.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 35 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 117418 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 228 (RAFGL)
ROT 215 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30050 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 873 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 1198-1597-1 (Catàleg Tycho)
UBV 1589 (UBV)
UBV M 8243 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100009270 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J01315+1521AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 15 436 (YZ)
WEB 1532 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 2591891443195389696 (Gaia Data Release 2)
99 Psc (Nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata

Kullat Nunu (η Piscium / η Psc / 99 Piscium) és l'estel més brillant en la constel·lació de Peixos amb magnitud aparent +3,62.[8][9] Es troba a 294 anys llum de distància del Sistema Solar.

Kullat Nunu és un nom d'origen babiloni i es pensa que fa referència a la corda que uneix els peixos de la constel·lació, la qual cosa posa de manifest la gran antiguitat de l'actual constel·lació.[10] Un altre nom que rep aquest estel és Al Pherg.[11]

A la Xina, al costat de ρ Piscium, ο Piscium i χ Piscium, era Yew Kang, «el rellotge a la dreta».[10]

Característiques

[modifica]

Kullat Nunu és una geganta lluminosa groga de tipus espectral G7IIa amb una temperatura superficial de 4930 K. És 316 vegades més lluminosa que el Sol i, a partir de la mesura del seu diàmetre angular, s'obté un radi 26 vegades més gran que el radi solar. Aquests paràmetres indiquen una massa entorn de 3,5 o 4 vegades la massa solar.[12] Té una metal·licitat inferior a la solar ([Fe/H] = -0,14). L'estel, amb una edat estimada de 270 ± 40 milions d'anys, es troba en les etapes finals de la seva vida, produint-se en el seu interior la fusió de l'heli.[13]

Kullat Nunu té una tènue acompanyant a només 1 segon d'arc de separació, la qual cosa fa la seva observació difícil. Això ha propiciat que se li hagi atribuït des de magnitud 8 a magnitud 11, a causa d'errors en l'observació. Al no haver-se percebut moviment orbital, es desconeix la seva separació. No obstant això, el seu moviment comú a través de l'espai indica que els dos estels estan relacionats.[12]

Referències

[modifica]
  1. «Revised MK spectral types for G, K ans M stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 4-1980, pàg. 541–563. DOI: 10.1086/190662.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. 3,0 3,1 Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
  4. «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.
  6. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  7. 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  8. Eta Piscium (SIMBAD)
  9. Eta Piscium Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  10. 10,0 10,1 Allen, Richard Hinckley. «Pisces». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  11. Al Pherg (The Fixed Stars)
  12. 12,0 12,1 Kullat Nunu (Stars, Jim Kaler)
  13. Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).