Kushinagar
Kushinagar (en) തിരുവനന്തപുരം (ml) | ||||
Tipus | vila i Nagar panchayat | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
País | Índia | |||
Estat federat | Uttar Pradesh | |||
Divisió | divisió de Gorakhpur | |||
Districte | Kushinagar district (en) | |||
Població humana | ||||
Població | 17.982 (2001) (856,29 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 21 km² | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 274403 | |||
Fus horari | ||||
Lloc web | kushinagar.nic.in |
Kushinagar (en IATS: Kusinārā, en hindi: कुशीनगर) és una ciutat del districte homònim Kushinagar, estat d'Uttar Pradesh (Índia) i és una de les quatre ciutats santes del budisme, on va morir el buda, Siddharta Gautama i es troben els seus ossos i el seu sepulcre.
En la tradició budista
[modifica]Segons la tradició budista, el Siddharta Gautama es va traslladar a Kushinagar amb Ananda i altres deixebles (Bhikkhus) per a morir ací la mort i adquirir el paranirvana (o màxim nirvana). En un bosc de mangos parà un llit, on va exhortar per darrera vegada els seus deixebles i va morir. Les restes de Siddharta Gautama es traslladaren a la població de Makutabandhana, situada a l'est de Kushinagar, on foren cremades.[1]
La ciutat esdevingué un centre de peregrinació de budistes de tot el món i n'hi havia molts monestirs i temples. La va visitar l'emperador indi Aisoka, un devot budista, en el seu pelegrinatge per les ciutats santes budistes. Entre els monuments sagrats que encara hi resten, hi ha l'stupa Mahaparanirvana, atribuït a l'stupa que es va erigir en honor a Buda després de la seua mort, la tomba de Buda —encara que buida, perquè se suposa que no va deixar restes físiques— i una estàtua de Buda de 1.500 anys.
Diferents temples budistes d'altres nacions s'han erigit a Kushinagar, com ara temples birmans, xinesos, de Sri Lanka, sud-coreans, tailandesos i tibetans.(1)
La població de Kushinagar arriba a 17.982 habitants, 52% hòmens i 48% dones, amb un grau d'alfabetització del 62%. La majoria en són budistes, però també n'hi ha població hindú i jainista.(1)