He (lletra)
| ||||
La he és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
La he està present en Unicode com a U+05D4 ה hebrew letter he.
En fonètica he representa el so /h/.[1]
|
Origen
[modifica]En protosemític nord-occidental hi havia tres fricatives sordes: uvular /ḫ/, glotal /h/ i faríngia /ḥ/. En protosinaític apareixen com a derivats dels jeroglífics ḫayt («bri»), hillul («goig») i ḥasir («pati»). En fenici ḫayt i ḥasir es convergiren en ḥet («mur»), mentre que hillul es canvià per he («finestra»).[2]
La lletra fenícia he 𐤄 va donar lloc a l'èpsilon grega (Ε), la E llatina i la Е ciríl·lica.
| Jeroglífic egipci
pati ḥasir (a l'esquerra) goig hillul (al centre) bri ḫayt (a la dreta) |
protosinaític | fenici |
|---|---|---|
| 𓉗 𓀠 𓎛 | 𐤄 𐤇 |
Alfabet àrab
[modifica]
En alfabet àrab aquesta lletra es diu هاء ['haːʔ] (hā). És la vint-i-sisena lletra de l'alfabet àrab (cinquena amb un valor de 5 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[3] de la lletra fenícia he.
| fenici | arameu | siríac | nabateu | àrab |
|---|---|---|---|---|
| 𐤄 | 𐡄 | ܗ | ﻩ |
Representava el so consonàntic /h/ o bé fricativa glotal sorda. Això va suposar molts errors ortogràfics, cosa que va fer que aquest segon ús s'assignés a una nova lletra: l'hamza (ء), passant a fer l'àlif les funcions de suport d'aquesta última i d'altres signes.
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ه | ـه | ـهـ | هـ |
La hā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Hāʾ es fa servir com a sufix (amb la vocal que marqui l'irab) per indicar possessió (en la tercera persona del singular masculí); per exemple, كِتَاب kitāb («llibre») es converteix en كِتَابُهُ kitābu-hu («el seu llibre») amb l'addició de la hāʾ al final; el posseïdor està implícit en el sufix. Un altre exemple, هُوَ يَقْرَأُ كِتَابُهُ, (huwa yaqraʼu kitāba-hu, «ell llegeix el seu llibre») indica més clarament el posseïdor.
El sufix hāʾ afegit a un verb representa un objecte masculí (يَقْرَأُهُ, yaqraʾu-hu, «ell ho llegeix»).
La forma femenina d'aquesta construcció en ambdós casos és ـهَا -hā.
Representació, transcripció i transliteració
[modifica]Viquipèdia proposa de transcriure i transliterar la dāl amb la lletra "h".
A l'alfabet de xat àrab i al SATTS dāl es transcriu com a "h".
A la representació Unicode, dāl ocupa el punt U+0647 amb el nom ARABIC LETTER HEH.[4]
A la codificació ISO 8859-6, el punt e7.[5]
Com a entitat HTML, es codifica com a ه
Alfabet hebreu
[modifica]En hebreu s'escriu com a ה, nom complet en hebreu és הֵא i transcrit com a He.
| Variants | ||
|---|---|---|
| Quadrada | Manuscrita | Raixí |
| ה | ||
La lletra ה o he és la cinquena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de cinc. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia he.
Pronunciació
[modifica]En hebreu modern, aquest grafema transcriu, en teoria, el fonema /h/, però en la pràctica és una lletra muda. També pot emprar-se com a mater lectionis, generalment per a transcriure la vocal [a] com a marca de femení i, a conseqüència de la generalització d'aquest ús, la he resulta ser l'única lletra que pot rebre mappiq.
Simbolisme
[modifica]Simbolitza divinitat, gentilesa i especificació. Simbolitza la fàcil creació del món per l'alè de Déu. He ens ensenya a imbuir la nostra vida amb santedat reconeixent Déu. He representa penediment i misericòrdia, tolerància cap al proïsme, manifestació de Déu en el silenci. He indica feminitat virtuosa: com a prefix o com a article definit. Complementació de la Creació, Xekhinà.
La "casa del món" té una finestra; aquesta obre la visió cap a altres mons. He simbolitza també el nom del Creador, així com la plenitud del món. La he es construeix a partir de les lletres dàlet i iod. La porció inferior esquerra de la he no es connecta amb l'estructura principal i els rabins ensenyen que els dos espais oberts a la he indiquen que inclusivament quan una persona descendeix espiritualment a través del fons, encara té l'oportunitat de penedir-se, això està simbolitzat per la petita porta que roman oberta (l'espai entre el peu esquerre i el sostre de la lletra).[6]
Alfabet siríac
[modifica]| Madnḫaya | Serṭo | Esṭrangela | Unicode |
|---|---|---|---|
| ܗ | |||
| Heh | Heh | Heh | Hē |
En alfabet siríac, la cinquena lletra és ܗ (en siríac clàssic: ܗܹܐ - hē). El valor numèric de la hē és 5. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia he.
Fonètica
[modifica]Alfabet amhàric
[modifica]En alfabet amhàric aquesta lletra es diu ሆይ (hoy). És la primera lletra de l'alfabet amhàric. En el dicciorari de l'amhàric les lletres hoy, ḥäwṭ i ḫarm estan dins d'una mateixa secció. Hoy prové, per via de l'alfabet sud-aràbic del jeroglífic egipci A28.
| A28 | Heh | Hoy |
|---|---|---|
| 𓀠 | 𐩠 | ሀ |
Representa el so /h/, juntament amb ḥäwṭ i ḫarm.
Ús
[modifica]L'alfabet amhàric és una abugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la lletra ሀ (hoy) són les següents:
| hä [hə] |
hu | hi | ha | he | hə [hɨ], ∅ |
ho |
|---|---|---|---|---|---|---|
| ሀ | ሁ | ሂ | ሃ | ሄ | ህ | ሆ |
Jeroglífic egipci
[modifica]| "He" en jeroglífic | ||
| ||
| Valor fonètic: h | ||
Quan aquest jeroglífic és un fonograma es pronuncia com a [h]. En canvi quan és un ideograma, representa habitatge o granja (Gardiner O4).
En altres alfabets
[modifica]| Arameu | Siríac | Samarità | Ugarític | Fenici |
|---|---|---|---|---|
| 𐡄 | ܗ | ࠄ | 𐎅 | 𐤄 |
| Sud-aràbic | Amhàric | Àrab | Hebreu | |
| 𐩠 | ሀ | ﻩ | ה |
Vegeu també
[modifica]Fonts Unicode
[modifica]- Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
- Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode
Referències
[modifica]- ↑ Krahmalkov, Charles R. «2. The alphabet, orthography and phonology». A: A Phoenician-Punic Grammar. Leiden; Boston; Köln: Brill, 2001, p. 20.
- ↑ Jensen, Hans. Sign, Symbol, and Script. Nova York: G.P. Putman's Sons, 1969, p. 262-263.
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
- ↑ (anglès)
PDFTaula Unicode de l'àrab.
- ↑ (anglès)
- ↑ «Alfabet hebreu».
- ↑ Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 19.
Alfabets afroasiàtics | |
|---|---|
| General | |
| Alfabet fenici de dreta a esquerra | |
| Alfabet àrab de dreta a esquerra | |
| Alfabet hebreu de dreta a esquerra Alfabet arameu de dreta a esquerra | |
| Alfabet siríac de dreta a esquerra | |
| Alfabet amhàric d'esquerra a dreta | |
| Alfabet sud-aràbic bustrofedon | |