Vés al contingut

Història del motor de combustió interna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Prototipus de motor de combustió interna presentat per Carl Benz en la seva sol·licitud de patent d'un automòbil el 29 de juny de 1886.

Els orígens dels motors de combustió interna són molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals.

Considerats com a màquines completes i funcionals, i productores d'energia mecànica, hi ha alguns exemples de motors abans del segle xix. A partir de la producció comercial de petroli a mitjan segle xix (1850) les millores i innovacions foren molt importants. A finals d'aquell segle hi havia una munió de varietats de motors usats en tota mena d'aplicacions.

En l'actualitat els motors de combustió interna, malgrat els problemes associats (crisis energètiques, dependència del petroli, contaminació de l'aire, augment dels nivells de CO₂…), són encara imprescindibles i es fabriquen segons dissenys molt diferents i una gamma molt àmplia de potències que va des de pocs wats fins a milers de kW.

Introducció

[modifica]

Un motor de combustió interna és un dispositiu complex que consta de moltes peces de formes i materials diferents i que funciona segons un cicle teòric d'acord amb un projecte previ i uns elements de regulació adequats.

Els motors moderns són el resultat de molts anys de proves, d'estudis teòrics i de moltes idees enginyoses (patentades o no). Una història del motor de combustió interna ha de recollir els aspectes més importants i els fets puntuals que permeteren la seva invenció, el seu desenvolupament i el grau de perfecció que tenen actualment.

A continuació s'ofereix una llista cronològica dels aspectes i fets esmentats. Amb una explicació molt reduïda i la referència corresponent.

Precedents

[modifica]
Pistó foguer del SE d'Àsia
Molí romà de Hieràpolis per a una serreria. Del segle tercer de l'Era Cristiana, és la mostra més antiga del mecanisme biela-manovella.[1][2][3][4]
Molla helicoidal d'una vàlvula de motor d'explosió.
  • Prehistòria. El pistó foguer s'usava en el Sud-est d'Àsia i en les illes de l'Pacífic per a encendre el foc, aprofitant la compressió adiabàtica de l'aire en un cilindre de fusta i un pistó.[5][6][7]
  • c. 2500 aC. Coixinets hidrodinàmics usats en els eixos dels carros egipcis. Els coixinets llisos actuals emprats en el cigonyal (tapetes) aprofiten el mateix principi.[8]
  • Segle III dC: Mecanisme de biela-manovella emprat en elmolí d'aigua d'una serreria. Aquest mecanisme és bàsic en molts motors.[1]
  • 673: Invenció del foc grec. Implicava la fabricació, l'emmagatzemat i la manipulació en combat d'un combustible líquid i perillós. I l'ús d'un sistema d'aire forçat (per manxes), i de vàlvules de pas.[9]
  • 1206: Al Jazarí. En un dels capitols del seu llibre, dedicat a màquines per a elevar aigua, mostrava el mecanisme biela-manovella.[10][11]
  • S.XIII: els coets de pólvora negra (motors coet, de combustió interna) foren usats pels xinesos, mongols i àrabs.[11]
  • 1475. Francesco di Giorgio Martini inventa la que hom considera la primera bomba centrífuga. En els actuals motors refredats per aigua s'usa una bomba centrífuga perquè circuli el líquid refrigerant (aigua més anticongelant).[12][13]
  • 1509: Leonardo da Vinci descriu un motor "atmosfèric" basat en la pólvora.[14]
  • 1557. Giulius Caesar Scaligerus fa esment del platí, sense anomenar-lo:

EXERCITATIONE LXXXVIII: ...Præterea Funduribus qui traćtus est inter Mexicum, & Dariem,fodinas effe orichalci: quod nullo igni, nullis Hispanicis artibus haćtenus liquefcere potuit. Adhæc non omnibus metallis verbum, liquefcere videmus conuenire. Nam liquefcunt ... [15]

Traducció aproximada: “...A Honduras, un districte entre Mèxic i el Darién, hi ha mines que contenen un metall que no es pot fondre amb foc ni cap altra art emprada pels espanyols...”[16]

  • Jordi Joan i Santacília i Antonio de Ulloa[17][18] informaren sobre el platí, considerat com un metall residual de la plata i anomenant-lo “platina”.
  • El platí fou emprat per a fabricar els contactes del distribuïdor de l'encesa dels motors. D'aquests contactes la parla popular en deia “platinos”.[19] Actualment el platí pot formar part dels components d'un convertidor catalític.
  • c.1600. L'astrònom Johannes Kepler inventà la bomba d'engranatges. Encara molt usada actualment com a bomba d'oli en la lubricació de motors.[20]
  • S.XVII: L'inventor Christian Huygens feu experiments amb un motor de pólvora negra.[21]
  • 1689. Denis Papin inventa una bomba centrífuga amb pales rectes i radials. (Vegeu any 1475).[22]
  • 1763: R. Tradwell va inventar la molla helicoidal. Les primeres molles helicoidals d'acer foren produïdes el 1857 als Estats Units.[23][24][25]
    • Les molles de vàlvules dels motors actuals acostumen a ser helicoidals.
  • 1772: Antoine Laurent Lavoisier determina la composició de l'aire atmosfèric, explicant que era una barreja d'oxigen i de nitrogen ("azot" en francès). La majoria de motors de combustió funcionen amb aire atmosfèric i, per tant, conèixer la seva composició és fonamental.[26]
  • 1783: James Watt va introduir el horsepower com a unitat de mesura de la potència mecànica.[27][28]
  • 1780 :Alessandro Volta inventa una pistola de joguina que dispara un tap de suro per l'explosió d'una mescla d'aire i hidrogen inflamada per una guspira elèctrica.[29]
  • 1790: Antoni de Martí i Franquès va presentar una memòria dels seus experiments sobre la composició de l'aire, millorant la precisió de Lavoisier.[30]
  • 1791:John Barber proposa una turbina en la seva sol·licitud de la British patent #1833 ("A Method for Rising Inflammable Air for the Purposes of Producing Motion and Facilitating Metallurgical Operations").[31]
  • 1798: Tipu Sultan, governant de Mysore (India) fa el primer ús documentat de coets de ferro contra soldats britànics a la Quarta guerra de Mysore.[32]

Els primers assaigs reeixits

[modifica]
Model del motor Barsanti-Matteucci (1853) a l'Osservatorio Ximeniano de Florència
Còpia de la patent del motor de compressió, sol·licitada el 1863 per Niklaus Otto i Eugen Langen per a un motor de gas, a Anglaterra i altres països considerat el primer motor de combustió eficient pels jutges de l'Exposició de París, en contrast amb el de Lenoir
  • 1800: Alessandro Volta. Bateria d'elements "secs".[33]
  • 1807:Nicéphore Niépce instal·la un motor Pyréolophore en una barca i navega pel riu Saona. El motor anava amb una barreja de molsa, carbó en pols i resina.N'obté la patent el 28 de juliol de 1807 per part de l'emperador Napoleon Bonaparte.[34][35][36][37]
  • 1807: L'enginyer suís François Isaac de Rivaz construeix un motor de combustió interna propulsat per una mescla d'oxigen i hidrogen, amb encesa per guspira elèctrica.[38][39]
  • 1823: Samuel Brown patenta el primer motor de combustió interna aplicat en la indústria. Era "atmosfèric" (sense compressió) i es basava en el "cicle de Leonardo"-segons Hardenberg-, amb una tecnologia ja anticuada en aquella època.[40][41][42]
  • 1824:El físic francès Sadi Carnot va publicar la teoria termodinàmica dels motors tèrmics. Amb la justificació teòrica de la necessitat d'una compressió dels gasos per a augmentar la diferència entre les temperatures de treball superior i inferior. I l'increment del rendiment adiabàtic associat.[43]
  • 1826: L'americà Samuel Morey obté una patent per a un motor de gasolina o vapor sense compressió.[44]
  • 1832: El francès Hyppolyte Pixii construeix una dinamo amb un imant permanent (que de fet era una "magneto"). La magneto i sistemes derivats ("plats magnètics") s'usarien després en motors d'aviació, automòbils de competició i motocicletes.[45]
  • 1832: Estroboscopi inventat per Simon von Stampfer de Viena. Un estroboscopi és útil per a la posada a punt d'un motor.[46]
  • 1838: Siegfried Marcus. Patent d'un sistema de encesa per magneto.[47][48][49]
  • 1838: L'anglès William Barnet obté una patent per a un motor amb compressió. Primera referència documentada d'una compressió en l'interior del cilindre d'un motor.[50][51]
  • 1839: Isaac Babbit inventà l'aliatge anomenat metall babbit amb propietats antifregament i usat en coixinets. Els coixinets dels motors de combustió moderns són una versió modificada d'aquells.[52]
  • 1842: Patent d'un termòstat basat en la cinta bimetàl·lica.[53]
  • 1851: Heinrich Daniel Ruhmkorff inventa la bobina de Ruhmkorff. Usada en els sistemes d'encesa dels motors. Uns anys abans Nicholas Callan, un capellà irlandès, havia descobert i fet experiments amb la bobina d'inducció (amb alguns casos de seminaristes voluntaris enrampats per les descàrregues accidentals), però no va saber veure cap aplicació pràctica.[54]
  • 1855: L'industrial català Casimir Domènech presenta a l'Exposició Universal de París cilindres i planxes d'acer de grans dimensions amb un tremp molt elevat i de gran penetració, seguint un procediment no especificat. Peces de característiques similars(en duresa, resistència i tenacitat) serien molt adequades per alguns components de motors.[55]
  • 1854-1857: Els italians Eugenio Barsanti i Felipe Matteucci inventen un motor de 4 cilindres en línia. La patent sembla perduda.[56]
  • 1856: L'italià Pietro Benini construeix un prototipus de motor amb una potència de 5 CV, seguint les idees de Barsanti i Matteucci. En els anys següents fabrica motors d'un o dos cilindres més potents usats en aplicacions estàtiques en substitució de màquines de vapor.[57]
  • 1859: Gaston Planté. Bateria de plom recarregable.[58]
  • 1859: Jacob Edson va patentar la bomba de diafragma o bomba de membrana. Usada en els sistemes d'alimentació de combustible dels motors.[59][60][61]

Innovacions a partir de 1860

[modifica]
Un motor dièsel construït per MAN AG (1906)
Motor de 2 temps (Dougal Clerk, 1879)
Motor d'un Ford T, de 4 cilindres, 2.896 cc. Amb vàlvules laterals i 20 CV/15kW (fabricat des de 1908)
Motor Hispano Suiza 8A
Avió de combat Spad S.XIII amb motor Hispano Suiza 8B (1916)
  • 1860: El belga Jean Joseph Etienne Lenoir fabrica un motor de combustió interna semblant a un motor de vapor de doble efecte amb cilindre horitzontal. Amb cilindres, pistons, bieles i volant. Fou el primer motor que va ser construït en quantitats importants.[62]
    • Lenoir és considerat l'inventor de la bugia.[63][64]
  • 1860: Philander i Francis Roots patentaren un compressor volumètric, que aviat fou aplicat a la sobrealimentació de motors.[65]
  • 1861: Primera patent confirmada d'un motor de 4 temps, a càrrec d'Alphonse Beau de Rochas. Un any abans sembla que Christian Reithmann havia fet un motor semblant però no es pot confirmar a manca d'una patent concreta.[66]
  • 1862: L'alemany Nikolaus Otto comença a fabricar un motor de gas. Es tractava d'una llicència del motor sense compressió de Lenoir (no funciona gaire bé i decideix millorar-lo).[67]
  • 1863: Nikolaus Otto, patenta a Anglaterra i altres països el primer motor de gas amb cicle de 4 temps (a compressió) dissenyat en col·laboració amb Eugen Langen i el comença a fabricar el 1864.[68]
  • 1864: Nikolaus Otto fou el primer en fabricar i vendre un motor de gas. Es tractava d'un motor amb compressió amb un pistó lliure patentat el 1863 amb un bon rendiment en la seva època. A l'exposició Universal de Paris de 1867, el jurat li dona el primer premi, atès que té unes prestacions molt més altes comparant-lo amb el de Lenoir que no és de compressió. Funcionava amb un mecanisme de pinyó cremallera com es pot apreciar a la figura. Tingué un gran èxit en el mercat de petits motors estacionaris.[67]
  • 1866: Georges Leclanché. Va patentar la pila humida de "zinc-carboni".[69]
  • 1870: Siegfried Marcus fou el primer en instal·lar un motor de gasolina en un carretó manual.[70]
  • 1872: George Brayton va sol·licitar una patent per a un motor de combusió externa (es considera de combustió externa, però les explicacions semblen afirmar el contrari) funcionant segons el cicle Brayton. Que és el que utilitzen les turbines de gas.[71]
  • 1876: Nikolaus Otto, en col·laboració amb Gottlieb Daimler i Wilhelm Maybach, va perfeccionar el motor amb cicle de 4 temps. Els tribunals alemanys no li concediren l'exclusiva de motors amb compressió ni del cicle de 4 temps. A partir d'aquesta decisió la compressió en els motors es generalitzà.[72]
  • 1879: Karl Benz patentà un motor de 2 temps basat en la tecnologia del motor de 4 temps de Beau de Rochas. Posteriorment dissenyà i construí un motor de 4 temps segons idees pròpies. Motor que va muntar en els seus automòbils. Desenvolupat en el 1885 fou patentat el 1886. Foren els primers automòbils fabricats.[73]
  • 1881: Camile Faure. Millores en la bateria de plom.[74]
  • 1882: James Atkinson patentà el motor amb cicle Atkinson, que oferia una fase de potència per cada revolució amb volums diferents d'aspiració i expansió.[75]
  • 1884: Experiments de lubricació hidrodinàmica als laboratoris de l'enginyer anglès Beauchamp Tower (Nom: Beuchamp; Cognom:Tower). La lubrificació del cigonyal en els motors actuals es basa en aquells experiments.[76]
  • 1885: Gottlieb Daimler va patentar un compressor volumètric.[77]
  • 1887: Gustaf de Laval. Tovera Laval.[78]
  • 1889: Patent per a obtenir alumini per electrolisi (procés Hall-Heroult). Aquest procés va convertir l'alumini en un metall assequible i va permetre el seu ús industrial. Moltes peces dels motors són d'aliatges d'alumini.[79]
  • 1891: Herbert Akroyd Stuart, inventor i fabricant de motors semi-dièsel (motors de bulb calent, amb ignició per compressió) que empraven un sistema de injecció de combustible a pressió.[80]
  • 1891: Motor de 2 temps amb vàlvules de llengüeta (“reed valve” en anglès) patentat per Joseph Day.[81][82]
  • 1892: Rudolf Diesel.[83]
  • 1896: Karl Benz. Motor "boxer".[84]
  • 1896: Frederick Lanchester "boxer". Aquell motor tenia dos cilindres horitzontals i oposats, que transmetien el moviment a dos cigonyals independents i equilibrats – girant en sentits contraris- mitjançant sis bieles. No era un veritable motor boxer pel fet que els moviments relatius dels pistons anaven en el mateix sentit. Com en un motor en V a 180 graus.[85][86]
  • 1896: Gustav Mees. Primera patent de vàlvules desmodròmiques.[87]
  • 1897: El que seria guanyador d'un premi Nobel, el suec Nils Gustaf Dalén va proposar una turbina de gas.[88]
  • 1900: Rudolf Diesel esposà el seu motor a l'Exposició Universal. L'oli de cacauet n'era el combustible.[89]

Innovacions a partir de 1900

[modifica]
Mercedes 35hp, amb motor dissenyat per Maybach
Seients de vàlvula en un motor Nissan VQ35DE de 4 vàlvules per cilindre
  • 1900: Wilhelm Maybach dissenyà un motor segons especificacions d'Emil Jellinek, per a ser fabricat a la fàbrica de Daimler Motoren Gessellschaft. El motor s'anomenà Daimler-Mercedes pel nom de la filla del senyor Jellinek. Automòbils amb aquest motor foren construïts des de 1902.[90][91]
  • 1901: Packard. Avanç manual de l'encesa.[92]
  • 1901: George Herbert Skinner. Carburador SU.[93]
  • 1902: Invenció per part de Gottlob Honold, enginyer de Robert Bosch, de la primera bugia d'alt voltatge comercialment viable com a part d'un sistema d'ignició magnètic.[94]
  • 1903: Konstantín Tsiolkovski. Preconitzava l'ús de coets amb combustible líquid per a arribar a l'espai exterior, fora de l'atmosfera terrestre.[95]
  • 1903: Aegidius Elling construí una turbina de gas amb un compressor centrífug. La primera turbina de gas que va funcionar de manera contínua.[96]
  • 1905: Alfred Buchi va patentar el turbocompressor i en va fabricar alguns.[97]
  • 1905: Cameron Waterman patenta un motor de foraborda de 4 temps. El 1907 en va fabricar uns 24. Els cinc anys següents en va vendre milers d'unitats.[98]
  • 1905: Bateries elèctriques usades en automòbils. Només per al sistema d'enllumenat.
  • 1903-1906: L'equip format per Armengaud i Lemale construí una turbina de gas amb tres compressors accionat per una turbina. La relació de compressió era molt baixa, 3:1, i el rendiment massa petit (aproximadament d'un 3%) feu abandonar el projecte.
  • 1907: Aparició de les primeres gasolineres documentades. A Seattle i a Saint Louis.[99][100]
  • 1907: Elwood Haynes patentà l'aliatge "Stellite". Encara usat en seients de vàlvules de motors.[101]
  • 1908: Ernest Godward, neozelandès, inventà un "economitzador" de combustible.[102]
  • 1908: Hans Holzwarth investiga de forma pràctica en una turbina basada en el cicle Otto. La combustió es produïa a volum constant i, a igualtat de materials, havia de tenir més rendiment que les turbines de cicle Brayton. L'any 1927 havia assolit un rendiment del 13%.[103]
  • 1908: René Lorin patentà un disseny de motor "ramjet".[104]
  • 1908: Comença la fabricació de l'automòbil Ford T, amb un motor de 4 cilindres.[14] Arxivat 2013-02-11 a Wayback Machine.
  • 1910: Cadillac. Encesa per distribuïdors Delco.[105]
  • 1910: Charles Y. Knight. Patent del motor Knight, sense vàlvules amb camisa corredora. Sembla que hi ha una patent de 1906.[106][107][108]
  • 1912: Charles Kettering inventà el primer motor d'arrencament pràctic.[109]
  • 1912: Delage Grand Prix. Vàlvules desmodròmiques.[110]
  • 1913: Peugeot va guanyar les 500 milles de Indianapolis amb un motor de 4 cilindres en línia i 2 arbres de lleves en culata, de 4.600 cc de cilindrada.[111]
  • 1913: Cadillac. Motors d'arrancament elèctrics en automòbils, accionats per bateria elèctrica.[112]

Innovacions des de la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona

[modifica]
Motor de pistons lliures Pescara funcionant com a generador de gasos calents per a accionar una turbina.
Motor Wright R-975, 9 cilindres en estrella. Versió per a tanc Sherman (1927)
Messerschmitt Me 262A al museu National Museum of the United States Air Force. Amb dos motors de reacció.
Morgan Super Sport amb un motor JAP (1934)
Motor AutoUnion V16
  • 1914: Motor Hispano Suiza per a avions, model 8A.[113]
  • 1914: Elektron, aliatge de magnesi, molt lleuger (densitat 1,8 g/cm3). Usat en diverses parts de motors.
  • 1915. Primer filtre d'aire en el carburador de l'automòbil Packard Twin Six.[105][114]
  • 1916: Auguste Rateau suggerí usar els gasos d'escapament del motor per a accionar compressors i millorar les prestacions dels motors d'aviació a gran altitud.[115]
  • 1917: L'enginyer ripollès Ramon Casanova i Danés va presentar i patentar un pulsoreactor, que va denominar Motor de explosión para toda clase de vehículos. Una reproducció d'aquest pulsoreactor s'exhibeix al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa.[116][117]
  • 1920: En un informe a la R.A.F. William Joseph Stern opinava que el motor de turbina no tenia futur en la aeronàutica. Basava les seves conclusions en el baix rendiment dels compressors de l'època.[118]
  • 1920?: Cambra de combustió Heron (dins del pistó amb culata plana). L'inventor, Samuel D. Heron patentaria després les vàlvules refredades amb sodi (1923 i 1929) i milloraria el motor Wright de 9 cil. en estrella amb què Charles Lindbergh va volar sense escales sobre l'Atlàntic en 1927.[119]
  • 1921: El pilot Tommy Milton guanya les 500 milles de Indianapolis. Els pistons del motor eren de magnesi (Elektron, DowMetal), produït per la companyia Dow Chemical.[120]
  • 1923: Maxime Guillaume patentà la turbina de gas de flux axial. Amb etapes múltiples en el compressor i la turbina i una cambra de combustió de grans dimensions.[121]
  • 1923: Tatra. Motor boxer 2 cilindres refredat per aire.[122]
  • 1923: Un informe d' Edgar Buckingham al National Bureau of Standards dels Estats Units sobre els motors de reacció declarava que tenien un rendiment insuficient, amb consums de combustible cinc vegades més grans que els motors de pistons.[123]
  • 1924: Ferdinand Porsche. Motor boxer Daimler-Benz (F 7502) 2 cilindres refredat per aire.[124]
  • 1925: El suec Jonas Hesselman presentà un motor de gasolina amb injecció directa de combustible.[125][126]
  • 1925: Clessie L.Cummins. Patent d'un injector de combustible.[127]
  • 1925: Wilhelm Pape va patentar un motor de volum constant.[128]
  • 1926: Alan Arnold Griffith va publicar un estudi sobre el funcionament i les bases teòriques de les turbines de gas ("Aerodynamic Theory of Turbine Design"), indicant els errors de les tubines construïdes fins aleshores i les millores possibles. Va explicar la manera de construir un turbopropulsor.[129]
  • 1926. Robert Goddard va llançar el primer coet amb propergols líquids.[130]
  • 1927: Bomba de injecció Bosch, de tipus mecànic per a gasoli i destinada a motors dièsel.[131]
  • 1927: Publicació de l'obra "Steam and gas turbines" per Aurel Stodola. Referència dels futurs dissenys de motors de reacció.[132]
  • 1927: Prova d'un turbocompressor d'arbre únic a la Royal Aircraft Establishment, amb àleps de secció aerodinàmica (tipus ala d'avió).[133]
  • 1928: Raul Pateras, marquès de Pescara i resident a Barcelona, patentà un motor de pistons lliures.[134][135]
  • 1928. Myron F. Hill. Patent per a una bomba Gerotor. Emprada, entre altres, com a bomba d'oli en motors.[136]
  • 1928: Motor Waukesha amb relació de compressió variable per a determinar l'índex d'octà.[137]
  • 1928: Automòbil Opel mogut per coets de pólvora negra premsada. (Amb elements aerodinàmics mal dissenyats). A la vegada experimental i publicitari.[138][139]
  • 1929: Wright R-975. Motor de 9 cilindres en estrella, refredat per aire.[140]
  • 1929: Lycoming R-680. Motor de 9 cilindres en estrella, refredat per aire.[141]
  • 1929: Frank Wittle va publicar les seves idees sobre motors de reacció.[31]
  • 1929: Motor pulsoreactor patentat a Alemanya per Schmidt.[142]
  • 1929: Patent per a una vàlvula amb sodi a l'interior. Des de 1910 hi havia hagut diversos intents de millorar el refredament de les vàlvules, amb dissenys de vàlvules buides i plenes de mercuri. L'ús del sodi fou un progrés important que s'ha mantingut fins a l'època actual.[143]
  • 1929: Felix Wankel. Patent d'un motor rotatiu.[144]
  • 1930: Studebaker. Avanç de l'encesa pel buit de l'admissió.[49]
  • 1930: Frank White va patentar el motor de reacció.[145]
  • 1930: Cadillac: Motor V16 per a automòbils.[146]
  • 1931: Chrysler. Avanç de l'encesa per buit i força centrífuga combinats.[49]
  • 1931: Tatra. Motor V12 refredat per aigua.[147]
  • 1932: 1932. Fou publicat el primer treball sobre l' Índex d'octà, aleshores anomenat RON (Research octane Number). Després d'una primera introducció el 1947, esdevindria norma ASTM l'any 1951.
  • 1932: Presentació del motor Bourke, dissenyat per Russell Bourke. Amb sistema "scotch yoke".[148]
  • 1933: Heraclio Alfaro. Patent d'un motor amb arbre central i cilindres en disposició de revòlver actuant sobre l'arbre a través d'un sistema de lleves.[149]
  • 1934: Cuirassats Deutchsland, Admiral Graf Spee i Admiral Scheer cadascun amb 8 motors dièsel de dos temps i doble acció i una potència total de 52.050 CV.[150]
  • 1935: La firma Opel aplica el granallatge a les molles de vàlvula dels motors. Es tracta d'un procediment que augmenta molt la resistència a la fadiga.[151]
    • El granallatge (“shot peening”) augmenta la vida de les molles elàstiques d'acer trempat.
    • L'estudi sistemàtic del procediment el realitzaren Zimmerli (1940) i, sobretot, Almen, autor d'una patent, una màquina per a granallar i una proveta per a mesurar la intensitat del granallatge.[152][153]
  • 1936. Sergius Vernet inventa el termòstat de càpsula de parafina.[154]
  • 1936: El francès René Leduc fa funcionar un prototipus de "ramjet".[31]
  • 1937: Patent de Michael Kadenacy (sobre l'efecte Kadenacy en motors de dos temps). Hi ha patents angleses prèvies.[155]
  • 1937: Motor Junkers Jumo 204. Dièsel 2 temps, 6 cilindres-12 pistons.[156]
  • 1937: El motor de reacció experimental Heinkel HeS 1, amb compressor centrífug i hidrogen com a combustible fa les primeres proves a Hirth.
  • 1937: Patent per a un sistema de compressor amb refredament de l'aire comprimit ("intercooler"). Louis Birkit (familiar de Marc Birkit de Hispano Suiza?).[157]
  • 1938: C. H. Baxley and T. B. Rendel (J. Soc. Auto. Eng., 1938, 42, 27— 36t) publiquen un treball sobre els combustibles dièsel. Les seves conclusions foren la base de la norma ASTM D613 (Standard Test Method for Ignition Quality of Diesel Fuels by the Cetane Method), que introduïa el concepte d'índex de cetà (vegeu Alcà).[158][159]
  • 1938: Volkswagen. Motor de 4 cilindres boxer refredat per aire, dissenyat per Ferdinand Porsche.[160]
  • 1940: Alfa Romeo 6C2500. Sistema elèctric de injecció de gasolina Caproni-Fuscaldo.[161]
  • 1940: Brown Boveri. Compressor Comprex, per ones de pressió.[162]
  • 1941: Jeep. Motor de 4 cilindres, cambra de combustió en L.[163][164]
  • 1941: Tanc Sherman. Amb motor Wright (vegeu Wright R-975, any 1929) fabricat per Continental.[140]
  • 1942: Primer vol d'un avió amb motor de reacció, amb el Messerschmitt Me 262. El dissenyador del motor fou l'enginyer austríac Anselm Franz.[165][166]
  • 1942: Tanc Tiger amb motor Maybach HL 230 P45, de 12 cilindres en V.[167]
  • 1942: Motor Rolls-Royce Merlin 61. Primer motor d'aviació amb compressor centrífug de dues etapes amb "intercooler" i "aftercooler".[168]
  • 1943: Fosa nodular inventada per Keith Willis. Entre altres peces de motors, serveix per a fabricar cigonyals.[169][170][171][172]
  • 1945: Stuart Hillborn. Sistema de injecció per a automòbils "hot rod".[173][174]

Període 1945-2000

[modifica]
Motor d'aviació Continental O-520. De 6 cilindres oposats en pla (bóxer) i refredats per aire
Motor Ferrari 125 "Testa Rossa" de 1961, amb sis carburadors Weber de doble cos. Vegeu les trompetes d'admissió just al damunt
  • 1947: Primer motor Ferrari V12, dissenyat per Gioacchino Colombo. Dues vàlvules per cilindre, un arbre de lleves en cada culata i una cilindrada total de 1.496,77 cc. Amb una relació de compressió de 7,5:1 donava una potència de 118 CV (88kW) a 6.800 rpm.[175]
  • 1947: Dykes. Patent per a un anell de pistó en forma de L. Paul de Kantzow Dykes (UK).[176]
  • 1948: Citroën 2 CV. Motor de 2 cilindres boxer refredat per aire.[177]
  • 1949: Motor BRM V16.[178]
  • 1950: Motor Napier Deltic.[179][180] [15]
  • 1950: Rover Jet. Automòbil de turbina de gas.[181]
  • 1950: Sistema per a injecció de gasolina Bendix Electrojector.[182]
  • 1951: Tony Vanderwell. Primers èxits dels coixinets llisos de paret prima (Thin-Wall bushings o Thin wall bearings en anglès) en motors de competició.[183]
  • 1951:Daniel Zimmermann. Primera vàlvula rotativa en motors de 2 temps? [184]
  • 1952: Bosch. Sistema de injecció de gasolina en automòbils de turisme (Goliath GP700, Gutbrod Superior 600).
  • 1953: Walter Kaaden. Va perfeccionar la vàlvula rotativa o vàlvula de disc en els motors de dos temps a la firma de motocicletes MZ.[184]
  • 1953 : Coixinets aerodinàmics ("Foil bearings" o "foil-air bearings" en anglès). Usats en turbines de gas. No necessiten ni oli, ni aire a pressió per a funcionar.[185]
  • 1954: Primer prototipus funcional del motor rotatiu de Felix Wankel.[186]
  • 1956: Injecció de combustible Lucas, per sistema mecànic. Usada per primer cop en els automòbils Jaguar tipus D.[187]
  • 1956: W.C. Bubniak. Patent per a un recuperador de calor rotatiu. Usat en algunes turbines de gas posteriors.[188]
  • 1957: Motor Napier Deltic Turbocompound.
  • 1957: A la Zona Franca de Barcelona s'inicià la producció del SEAT 600 . Amb un motor de gasolina de 4 temps, 4 cilindres i 633 cc.
  • 1959: Chevrolet Corvair. Motor 6 cilindres boxer refredat per aire.[189]
  • 1961: Delco Division (General Motors). Distribuïdor sense contactes ni condensadors, basat en l'electrònica.[49]
  • 1963: Motor Porsche 6 cilindres oposats en pla (bóxer), refredat per aire forçat. Originalment tenia una cilindrada de 2000 cc i equipava el model 911.[190]
  • 1963: Rover-BRM. Automòbil esportiu amb motor de turbina de gas que participà en les 24 hores de Le Mans.[191][192]
  • 1963; Automòbil de turbina Chrysler Turbine, fabricat en petita sèrie per a proves reals en carretera.[193]
  • 1966: Motor BRM H16 (Referència BRM P75). Aquest motor de competició, dissenyat per Tony Rudd i Geoff Johnson, estava format per dos motors de 8 cilindres bòxer superposats amb dos cigonyals connectats entre si. Va tenir molts problemes per manca de fiabilitat.[194]
  • 1966: Wesley V. Taylor. Patent per a una turbina de gas amb recuperador rotatiu de calor.[195]
  • 1967: Motor Ford Cosworth per a Fórmula 1, 3000 cc, V8.[196]
  • 1967: Un STP Oil Special amb motor de turbina participà (i va estar a punt de guanyar) a les 500 milles de Indianapolis.[197]
  • 1967: Motor BMW Apfelbeck per a Fórmula 2. Amb 4 vàlvules en disposició radial.[198]
  • 1968: Harry Ricardo; Llibre "The high-speed internal combustion engine".[197]
  • 1968: Howmet. Automòbil esportiu amb motor de turbina de gas (Turbina Continental TX Red Seat).[199]
  • 1973: Camió dúmper prototipus Terex 33-19 "Titan". Amb un motor de 16 cilindres en V de 169,49 litres i una potència de 3300 CV(2500 kW).
  • 1980: Renault Fórmula 1. Vàlvules amb molla pneumàtica.[200]
  • 1983: Porsche 917/30. Motor 12 cilindres en V de 180 graus (cilindres en pla però no del tipus bóxer). Amb dos turbocompressors i 1580 CV (1180 kW).
  • 1983: La societat Agip proporciona a Ferrari una gasolina amb aigua emulsionada per a Fórmula 1.[201]
  • 1983?: Artés Jet (Barcelona). Primera microturbina axial per a aeromodels.[202][203]
  • 1984: Michael L. McKay. Patent d'un sistema de injecció de combustible a baixa pressió assitit per aire. Propietat de l'empresa australiana Orbital.[204][205]
  • 1990: George J. Coates. Patent d'una vàlvula rotativa.[206]
  • 1991: Victòria d'un Mazda 787 B a les 24 Hores de Le Mans. Amb un motor Wankel de 4 rotors.
  • 1995: Patent d'un sistema termo-fotoelèctric de generació d'electricitat a partir de la combustió de gas.[207][208]
  • 1997: Patent d'un motor de turbina amb cicle de detonació ("Detonation Cycle Gas Turbine engine").[209]
  • 1997: Viking 29. Automòbil construït amb motor elèctric i generadors termo-fotoelèctrics per combustió de gas.[210]
  • 1997: Honda, mini motor de 4 temps. Cilindrada 22 cc. Potència 0.74 kW (1hp) a 7000 rpm.[211][212]

Innovacions en el segle XXI

[modifica]
  • 2001: Motor de 4 temps amb distribució per camisa rotativa.[213][214]
  • 2004: Camió dúmper Liebherr T 282B. Càrrega útil de 347 Tm. Amb un motor de 20 cilindres en V de 90.000 cc (90 litres).[215]
  • 2003: Motor dièsel per a aeronàutica. 93 kg, 100 CV.[216]
  • 2005: Audi R10. LMP1 (Le Mans Prototype). Amb motor turbo dièsel, V12, 5500 cc, potència de més de 650 CV. Guanyador de les 24 Hores de Le Mans de 2006, 2007 i 2008.[217]
  • 2005: Julian A. Decuir i altres. Patent per a un sistema desmodròmic per a vàlvules.[218][219]
  • 2005: Fundació d'una empresa que dissenya i fabrica microturbines de gas amb seu a Mataró[220][221]
  • 2006: Motor Wärtsilä dièsel de dos temps, catorze cilindres i 80 MW (109.000 hp) de potència.[222]
  • 2006: Microturbina de gas. Potència de 100 W a 500.000 rpm.[223]
  • 2010: Una de les patents sobre el sistema Gerotor. Es tracta d'una mena de turbina que disposa de compressor i expansionador de gasos a base d'engranatges "sense fregament", evitant les pèrdues aerodinàmiques del àleps de les turbines convencionals.[224]
  • 2010: Motor Mazda amb injecció directa de gasolina i relació de compressió 14:1.[225]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Ritti, Grewe & Kessener 2007, p. 161(anglès)
  2. ↑ Las técnicas y las construcciones de la Ingeniería Romana, V Congreso de las Obras, <http://www.traianvs.net/pdfs/2010_15_grewe.pdf>
  3. ↑ Bautechnik im antiken und vorantiken Kleinasien, Byzas, ISBN 978-975-807-223-1, <http://www.freundeskreis-roemerkanal.de/Text/BAUTECHNIK%20IM%20ANTIKEN%20UND.pdf> Arxivat 2011-05-11 a Wayback Machine.
  4. ↑ A Relief of a Water-powered Stone Saw Mill on a Sarcophagus at Hierapolis and its Implications
  5. ↑ OGATA, Masanori; Yorikazu SHIMOTSUMA. «Origin of Diesel Engine is in Fire Piston of Mountainous People Lived in Southeast Asia». First International Conference on Business and technology Transfer. Japan Society of Mechanical Engineers, October 20-21, 2002. Arxivat de l'original el 2007-05-23. [Consulta: 28 maig 2007].
  6. ↑ Raghavan, M. D. «The Fire-Piston in South India.» (en anglès). Man p. 104–106. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, July 1935.
  7. ↑ Pistó foguer. Relació amb el motor dièsel.
  8. ↑ Michael Nosonovsky; Bharat Bhushan Green Tribology: Biomimetics, Energy Conservation and Sustainability. Springer Science & Business Media, 15 gener 2012, p. 349–. ISBN 978-3-642-23681-5. 
  9. ↑ J. R. Partington. A History of Greek Fire and Gunpowder. JHU Press, 1960, p. 12–. ISBN 978-0-8018-5954-0. 
  10. ↑ marco ceccarelli. Distinguished Figures in Mechanism and Machine Science: Their Contributions and Legacies. Springer Science & Business Media, 1 desembre 2009, p. 7–. ISBN 978-90-481-2346-9. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Donald Routledge Hill. Studies in Medieval Islamic Technology: From Philo to Al-Jazarī, from Alexandria to Diyār Bakr. Ashgate, 1 gener 1998. ISBN 978-0-86078-606-1. 
  12. ↑ Mario Lucertini; Ana Millàn Gasca; Fernando Nicolò Technological Concepts and Mathematical Models in the Evolution of Modern Engineering Systems: Controlling • Managing • Organizing. Birkhäuser, 6 desembre 2012, p. 11–. ISBN 978-3-0348-7951-4. 
  13. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-10-19. [Consulta: 14 octubre 2016].
  14. ↑ Clerks and Craftsmen in China and the Est. CUP Archive, p. 147–. GGKEY:5SCWYNYE27J. 
  15. ↑ Julius Caesar Scaliger (Giulio Bordone ou Bordoni della Scala, dit). Julii Caesaris Scaligeri Exotericarum exercitationum liber XV, de subtilitate, ad Hieronymum Cardanum: in fine duo sunt indices, prior breviusculus, continens sententias nobiliores, alter opulentissimus, pene omnia complectens. apud Claudium Marnium et haeredes Ioannis Aubrii, 1607, p. 323. 
  16. ↑ Philosophical Magazine, Comprehending the Various Branches of Science, the Liberal and Fine Arts, Agriculture, Manifactures, and Commerce, 1798, p. 20–. 
  17. ↑ Jorge Juan y Santacilia. Relación histórica del viage a la América meridional, hecho de orden de S. Mag. para medir algunos grados de meridiano terrestre, y venir por ellos en conocimiento de la verdadera figura y magnitud de la tierra, con otras varias observaciones astronómicas. por A. Marin, 1748, p. 606–. 
  18. ↑ Paula Johanson. Platinum. The Rosen Publishing Group, agost 2008, p. 4–. ISBN 978-1-4042-1783-6. 
  19. ↑ Harvey Elmer Phillips; James Miller Copland Delco Systems: Instruction, Operation and Care; Wiring Diagrams.... Auto electric systems Publishing Company, 1915. 
  20. ↑ Robert Neumaier. Hermetic Pumps:: The Latest Innovations and Industrial Applications of Sealless Pumps.. Gulf Professional Publishing, 8 juliol 1997, p. 392–. ISBN 978-0-08-053392-6. 
  21. ↑ Onkar Singh. Engineering Thermodynamics. New Age International, 1 gener 2007, p. 367–. ISBN 9788122417500 [Consulta: 16 octubre 2010]. 
  22. ↑ Paresh Girdhar; Octo Moniz Practical Centrifugal Pumps. Elsevier, 18 abril 2011, p. 10–. ISBN 978-0-08-048014-5. 
  23. ↑ Springs History
  24. ↑ History of the Spring
  25. ↑ Automobile History. SUSPENSION.
  26. ↑ Antoine Laurent Lavoisier. Oeuvres de Lavoisier: Traité élémentaire de chimie, opuscules physiques et chimiques. Ministre de L'instruction Publique et des Cultes, 1864, p. 44–. 
  27. ↑ An Introduction to English for Academic Purposes: A Theme-based, Study-skills Approach. Edicions Universitat Barcelona, 1997, p. 32–. ISBN 978-84-89829-83-1. 
  28. ↑ Dennis R. Heldman. Encyclopedia of Agricultural, Food, and Biological Engineering (Print). CRC Press, 29 agost 2003, p. 771–. ISBN 978-0-8247-0938-9. 
  29. ↑ Electric Pistol
  30. ↑ Antoni Quintana i Marí. Aportació dels primers aeronautes al coneixement de la química de l'aire a les darreries del segle XVIII: reconstrucció i valoració de les ascensions de l'italià Vincenzo Lunardi a Madrid el 12 d'agost de 1792 i el 8 de gener de 1793. Institut d'Estudis Catalans, 1996, p. 13–. ISBN 9788472833517 [Consulta: 18 octubre 2010]. 
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Ahmed F. El-Sayed. Aircraft Propulsion and Gas Turbine Engines. CRC Press, 27 febrer 2008, p. 6–. ISBN 978-1-4200-0877-7. 
  32. ↑ Khondakar Golam Mowla. The Judgment Against Imperialism, Fascism and Racism Against Caliphate and Islam. AuthorHouse, octubre 2008, p. 426–. ISBN 978-1-4389-1095-6. 
  33. ↑ Volta. Piles i bateries.
  34. ↑ Curley, Robert. The 100 Most Influential Inventors Of All Time (en anglès). The Rosen Publishing Group, 2009, p.59. ISBN 1615300031. 
  35. ↑ (francès) Le Pyréolophore[Enllaç no actiu], PDF
  36. ↑ (francès) Nicéphore Niepce Arxivat 2009-10-15 a Wayback Machine.
  37. ↑ (francès) Pyréolophore Arxivat 2014-02-16 a Wayback Machine.
  38. ↑ «The History of the Automobile - Gas Engines» (en anglès). About.com, 11-09-2009. Arxivat de l'original el 2012-07-11. [Consulta: 19 octubre 2009].
  39. ↑ Howard B. Rockman; IEEE Antennas and Propagation Society. Intellectual property law for engineers and scientists. Wiley-IEEE, 24 maig 2004, p. 171–. ISBN 9780471449980 [Consulta: 16 octubre 2010]. 
  40. ↑ T. Gill (1826), The Technical repository, p.383
  41. ↑ Engine cooling Summary
  42. ↑ Car History 4U - History of Gas Powered Motorised Vehicles
  43. ↑ Sadi Carnot. Réflexions sur la puissance motrice du feu, et sur les machines propres à développer oette puissance .... Gauthier-Villars, 1824, p. 69– [Consulta: 15 octubre 2010]. (francès)
  44. ↑ Trevor Homer. The Book Of Origins: The first of everything - from art to zoos. Little, Brown Book Group, 8 març 2012, p. 233–. ISBN 978-1-4055-1610-5. 
  45. ↑ Tamara Dean. The Human-Powered Home: Choosing Muscles Over Motors. New Society Publishers, 18 octubre 2013, p. 44–. ISBN 978-1-55092-393-3. 
  46. ↑ Rama Venkatasawmy. The Digitization of Cinematic Visual Effects: Hollywood's Coming of Age. Lexington Books, 30 novembre 2012, p. 125–. ISBN 978-0-7391-7622-1. 
  47. ↑ Specifications and Drawings of Patents Relating to Electricity Issued by the U. S., 1886. 
  48. ↑ Siegfried Marcus by Michael MacRae, ASME.org
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, març 1985, p. 84–. ISSN 00324558. 
  50. ↑ John W. Klooster. Icons of Invention: The Makers of the Modern World from Gutenberg to Gates. ABC-CLIO, 2009, p. 221–. ISBN 9780313347450 [Consulta: 17 octubre 2010]. (anglès)
  51. ↑ The Steam-Engine and Other Heat-Engines. CUP Archive, p. 585–. GGKEY:ETWFXD37U2D [Consulta: 18 octubre 2010]. (anglès)
  52. ↑ M.H. Jones; D. Scott Industrial Tribology: The Practical Aspects of Friction, Lubrication and Wear. Elsevier, 1 març 1983, p. 82–. ISBN 978-0-08-087572-9. 
  53. ↑ Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, setembre 1977, p. 140–. ISSN 00324558. 
  54. ↑ Gregory Malanowski. The Race for Wireless: How Radio was Invented (or discovered?). AuthorHouse, agost 2011, p. 15–. ISBN 978-1-4634-3750-3. 
  55. ↑ Cataluña en la Exposición Universal de Peris de 1867: catalogo detallado de los productos que los expositores de las cuatro provincias catalanas han remitido a la citada Exposición con un ltinerario descriptivo del viaje a Paris y una Guía de la capital de Francia.... Est. Tip. Luis Tasso, 1867, p. 52–. 
  56. ↑ [1]
  57. ↑ Video de la Barsanti & Matteucci Foundation
  58. ↑ Bateria d'elements "secs".
  59. ↑ Cruising World, gener 1995, p. 1–. ISSN 00983519. 
  60. ↑ Cruising World2, 1984-01 - 1984-06, p. 2–. ISSN 00983519. 
  61. ↑ The Edsonian. Edson Family Association, 1993. 
  62. ↑ Pierre Souvestre. Histoire de l'automobile. Editorial MAXTOR, 1 novembre 2014, p. 108–. ISBN 979-10-208-0118-0. 
  63. ↑ V. A. W. Hillier. Hillier's Fundamentals of Automotive Electronics. Nelson Thornes, 1996, p. 182–. ISBN 978-0-7487-2695-0. 
  64. ↑ M.J. Nunney. Light and Heavy Vehicle Technology. Elsevier, 17 març 2016, p. 191–. ISBN 978-1-4831-0506-2. 
  65. ↑ Earl Davis; Diane Perkins-Davis. Supercharging, Turbocharging and Nitrous Oxide Performance. MotorBooks International, 28 gener 2002, p. 40–. ISBN 9780760308370 [Consulta: 18 octubre 2010]. Informació sobre la patent del compressor Roots.(anglès)
  66. ↑ Jean-Marc Combe; Bernard Escudié; Jacques Payen Vapeurs sur le Rhône: histoire scientifique et technique de la navigation à vapeur de Lyon à la mer. Presses Universitaires Lyon, 1991, p. 237–. ISBN 978-2-7297-0400-1. 
  67. ↑ 67,0 67,1 Máquinas una historia ilustrada;Sigvard Strandh ISBN 84-86115-20-5
  68. ↑ «HISTORY OF THE OTTO - LANGEN ENGINE». Arxivat de l'original el 2016-06-29. [Consulta: 16 desembre 2010].
  69. ↑ «Battery History and Development» (en anglès).
  70. ↑ Brian Williams. Who Invented the Motor Car?. Encyclopaedia Britannica, 2015, p. 27–. ISBN 978-1-62513-371-7. 
  71. ↑ Article sobre el motor Ready de George Brayton.(anglès)
  72. ↑ Ben Ikenson. Patents: Ingenious Inventions How They Work and How They Came to Be. Hachette Books, 14 febrer 2012, p. 24–. ISBN 978-1-60376-272-4. 
  73. ↑ Shyam K. Agrawal. Internal Combustion Engines. New Age International, 1 gener 2006, p. 14–. ISBN 978-81-224-1782-1. 
  74. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-10-25. [Consulta: 20 octubre 2010].
  75. ↑ Animació d'un motor Atkinson Arxivat 2009-01-25 a Wayback Machine. (anglès)
  76. ↑ John Williams. Engineering Tribology. Cambridge University Press, 10 gener 2005, p. 33–. ISBN 978-1-316-58270-1. 
  77. ↑ Dietrich Eckardt. Gas Turbine Powerhouse: The Development of the Power Generation Gas Turbine at BBC - ABB - Alstom. De Gruyter, 23 juny 2014, p. 53–. ISBN 978-3-11-035977-0. 
  78. ↑ Gérard PIOUFFRE. Les Grandes Inventions. EDI8, 14 febrer 2013, p. 187–. ISBN 978-2-7540-5168-2. 
  79. ↑ Warren S. Peterson; Ronald E. Miller Hall-Heroult Centennial: First Century of Aluminum Process Technology, 1886 - 1986. John Wiley & Sons, 7 octubre 2013, p. 276–. ISBN 978-1-118-80294-6. 
  80. ↑ Ransome-Wallis, Patrick. Illustrated Encyclopedia of World Railway Locomotives. Courier Dover Publications, 2001, p. 27. ISBN 0486412474. 
  81. ↑ Car and Driver. Hachette Magazines, Incorporated, 1991. 
  82. ↑ Santiago Sanz. Motors. Editex, 27 juliol 2011, p. 393–. ISBN 978-84-9003-174-2. 
  83. ↑ Jeremy Coller. Inventores increíblemente poco razonables; Sus vidas, amores y muertes. Infinite Ideas, 29 març 2012, p. 51–. ISBN 978-1-908474-36-0. 
  84. ↑ Larry Edsall. Ferrari. Motorbooks, 17 juliol 2011, p. 143–. ISBN 978-0-7603-4058-5. 
  85. ↑ Georgano, G.N. Cars: Early and Vintage 1886-1930 (London: Grange-Universal, 1990), p.22.
  86. ↑ Ronald Barker; Anthony Harding. Automobile design: great designers and their work. David & Charles, 19 novembre 1970 [Consulta: 13 octubre 2010].  Motor de dos cilindres horitzontals oposats i dos cigonyals. Pàg. 60
  87. ↑ Dain Gingerelli; James Manning Michels; Charles Everitt 365 Motorcycles You Must Ride. Motorbooks, 10 gener 2011, p. 62–. ISBN 978-0-7603-3474-4. 
  88. ↑ Derek Gjertsen. A Dictionary of Scientists. Oxford University Press, USA, 4 març 1999, p. 122–. ISBN 978-0-19-280086-2. 
  89. ↑ «The History of BioDiesel.». Arxivat de l'original el 2016-10-14. [Consulta: 1r octubre 2016].
  90. ↑ NNDB Mapper:"Wilhelm Maybach"
  91. ↑ The history behind the Mercedes-Benz brand and the three-pointed star Arxivat 2010-10-25 a Wayback Machine.. eMercedesBenz.com. April 17, 2008.
  92. ↑ [2]
  93. ↑ T. K. Garrett. Automotive Fuels and Fuel Systems: Gasoline. Pentech Press, 1991. ISBN 978-0-7273-0114-7. 
  94. ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.76. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014]. 
  95. ↑ Joseph A. Angelo. Rockets. Infobase Publishing, 14 maig 2014, p. 10–. ISBN 978-1-4381-0894-0. 
  96. ↑ Paul Breeze. Gas-Turbine Power Generation. Elsevier Science, 24 febrer 2016, p. 33–. ISBN 978-0-12-804055-3. 
  97. ↑ Doug Woodyard. Pounder's Marine Diesel Engines and Gas Turbines. Butterworth-Heinemann, 18 agost 2009, p. 192–. ISBN 978-0-08-094361-9. 
  98. ↑ Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, octubre 1957, p. 10–. ISSN 00324558. 
  99. ↑ John A. Jakle; Keith A. Sculle The Gas Station in America. JHU Press, 1 març 2002, p. 131–. ISBN 978-0-8018-6919-8. 
  100. ↑ Bob Balch. Gas Station Stories. AuthorHouse, 22 maig 2007, p. 5–. ISBN 978-1-4634-6358-8. 
  101. ↑ «History of Haynes International». Arxivat de l'original el 2023-02-01. [Consulta: 3 octubre 2016].
  102. ↑ Una de les 72 patents d'economitzadors.[Enllaç no actiu](anglès)
  103. ↑ Turbina de gas pulsant. Arxivat 2018-03-14 a Wayback Machine.(anglès)
  104. ↑ Maximilian Lackner; Árpád Palotás; Franz Winter Combustion: From Basics to Applications. John Wiley & Sons, 8 juliol 2013, p. 7–. ISBN 978-3-527-66720-8. 
  105. ↑ 105,0 105,1 Nicolae Sfetcu. The Car Show. Nicolae Sfetcu, 27 abril 2014, p. 748–. GGKEY:JRT7Y86GLA2. 
  106. ↑ Patent d'un motor amb "sleeve valve"[Enllaç no actiu](anglès)
  107. ↑ Video de funcionament d'un motor Knight.(anglès)
  108. ↑ Sleeve Valve Engines(anglès)
  109. ↑ «Battery.History Timeline of the Battery». Arxivat de l'original el 2023-03-07. [Consulta: 20 octubre 2010].
  110. ↑ Colin Campbell. The Sports Car: Its design and performance. Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 65–. ISBN 978-1-4613-3384-5. 
  111. ↑ Ralph Kramer. The Indianapolis 500: A Century of Excitement. Krause Publications, 4 novembre 2010, p. 19–. ISBN 1-4402-1747-5. [Enllaç no actiu]
  112. ↑ Ottilie M. Leland; Minnie Dubbs Millbrook Master of Precision: Henry M. Leland. Wayne State University Press, 1966, p. 133–. ISBN 0-8143-2665-X. 
  113. ↑ David Owen. Dogfight: The Supermarine Spitfire and The Messerschmitt BF 109. Pen and Sword, 20 juny 2015, p. 50–. ISBN 978-1-4738-2806-3. 
  114. ↑ Arvid Linde. Preston Tucker and Others: Tales of Brilliant Automotive Innovators and Innovations. Veloce Publishing Ltd, 10 maig 2011, p. 145–. ISBN 978-1-84584-431-8. 
  115. ↑ Klaus H. Lüdtke. Process Centrifugal Compressors: Basics, Function, Operation, Design, Application. Springer Science & Business Media, 9 març 2013, p. 2–. ISBN 978-3-662-09449-5. 
  116. ↑ Article sobre Ramon Casanova i Danés – Un Home Avançat – Pag 9.16, Article en format pdf
  117. ↑ Video: Ramon Casanova. Pulsoreactor
  118. ↑ William Joseph Stern OBE (civ.) (1891–1965)
  119. ↑ Greg Pullen. Moto Guzzi: The Complete Story. Crowood, 15 desembre 2013, p. 247–. ISBN 978-1-84797-577-5. 
  120. ↑ E. N. Brandt. We Called it MAG-nificent: Dow Chemical and Magnesium, 1916-1998. MSU Press, 1 maig 2013, p. 7–. ISBN 978-1-60917-363-0. 
  121. ↑ Egbert Torenbeek; H. Wittenberg Flight Physics: Essentials of Aeronautical Disciplines and Technology, with Historical Notes. Springer Science & Business Media, 6 juliol 2009, p. 190–. ISBN 978-1-4020-8664-9. 
  122. ↑ Jonathan Wood. Alec Issigonis: The Man Who Made the Mini. DB Publishing, 2005. ISBN 978-1-85983-449-7. 
  123. ↑ Icons of Invention: The Makers of the Modern World from Gutenberg to Gates. ABC-CLIO, 2009, p. 449–. ISBN 978-0-313-34743-6. 
  124. ↑ Daimler-Benz (F 7502)
  125. ↑ Scania fordonshistoria 1891-1991 (en suec), 1992. ISBN 91-7886-074-1.  (Translated title: Vehicle history of Scania 1891-1991)
  126. ↑ Volvo – Lastbilarna igår och idag (en swedish), 1987. ISBN 91-86442-76-7.  (Translated title: Volvo trucks yesterday and today))
  127. ↑ Primera patent Cummins d'un injector per a motors dièsel.[Enllaç no actiu] (anglès)
  128. ↑ Antony L. Kay. German Jet Engine and Gas Turbine Development, 1930-45. Crowood Press UK, 8 juliol 2002. ISBN 978-1-84037-294-6. 
  129. ↑ Cutler J. Cleveland; Christopher G. Morris Handbook of Energy: Chronologies, Top Ten Lists, and Word Clouds. Elsevier Science, 15 novembre 2013, p. 448–. ISBN 978-0-12-417019-3. 
  130. ↑ Evan Jones. A Kid's Book of Private Spacecraft. Lulu.com, 2011, p. 4–. ISBN 978-1-257-05323-0. 
  131. ↑ Johannes Bähr; Paul Erker Bosch: History of a Global Enterprise. C.H.Beck, 21 agost 2015, p. 124–. ISBN 978-3-406-68360-2. 
  132. ↑ Korpela, Seppo A. Principles of Turbomachinery (en anglès). John Wiley & Sons, 2012, p.10. ISBN 1118162447. 
  133. ↑ Journal of the Aero/space Sciences. Institute of the Aeronautical Sciences., 1946. 
  134. ↑ Patent de 1928 d'un motor de pistons lliures.[Enllaç no actiu]
  135. ↑ Marxa forçosa de Barcelona amb un prototipus de motor de pistons lliures. Arxivat 2011-10-13 a Wayback Machine. (francès)
  136. ↑ Patent US 1682563: Internal rotor; Myron F. Hill; 14 gener 1928.
  137. ↑ Fuel Octane Rating for Recreational Engines (anglès)
  138. ↑ Opel, Fritz von (anglès)
  139. ↑ OPEL ROCKET VEHICLES (1928-1929)By Rob Arndt (anglès)
  140. ↑ 140,0 140,1 Michael E. Haskew. M4 Sherman Tanks: The Illustrated History of America's Most Iconic Fighting Vehicles. Voyageur Press, 8 juliol 2016, p. 50–. ISBN 978-0-7603-5030-0. 
  141. ↑ William F. Trimble. High Frontier: A History of Aeronautics in Pennsylvania. University of Pittsburgh Pre, 15 juny 1982, p. 152–. ISBN 978-0-8229-7426-0. 
  142. ↑ Numerical Simulations of Pulsejet Engines. ProQuest, 2007, p. 54–. ISBN 978-0-549-55074-7. [Enllaç no actiu]
  143. ↑ Patent d'una vàlvula amb sodi a l'interior[Enllaç no actiu] (anglès)
  144. ↑ A. Golovin; V. Tarabarin. Russian Models from the Mechanisms Collection of Bauman University. シュプリンガー・ジャパン株式会社, 7 novembre 2008, p. 169–. ISBN 9781402087752 [Consulta: 23 octubre 2010]. 
  145. ↑ Frank R. Abate. The Oxford Desk Dictionary of People and Places. Oxford University Press, 1999, p. 403–. ISBN 978-0-19-513872-6. 
  146. ↑ DK. The Car Book. Dorling Kindersley Limited, 2 maig 2011, p. 45–. ISBN 978-1-4053-9099-6. 
  147. ↑ Georgano, G. N. Cars: Early and Vintage, 1886–1930. (London: Grange-Universal, 1985)
  148. ↑ Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, juliol 1969, p. 6–. ISSN 01617370. 
  149. ↑ Motor Alfaro, Vegeu Dyna-Cam[Enllaç no actiu] (anglès)
  150. ↑ A Short History of Naval and Marine Engineering. CUP Archive, p. 337–. GGKEY:07FJ5RRB9XX [Consulta: 14 octubre 2010]. 
  151. ↑ George E. Totten. Handbook of residual stress and deformation of steel. ASM International, 2002, p. 345–. ISBN 9780871707291 [Consulta: 22 març 2011]. (anglès)
  152. ↑ Estudi de Zimmerli (1940).(anglès)
  153. ↑ Fuchs, H. O.; Cary, P. E.. History of Shot Peening. First International Conference on Shot Peening. 
  154. ↑ [ https://www.google.cat/patents/US2115501 Patent USA del termòstat de càpsula de parafina.]
  155. ↑ Patent USA de l'efecte Kadenacy.[Enllaç no actiu] (anglès)
  156. ↑ Vaclav Smil. Prime Movers of Globalization: The History and Impact of Diesel Engines and Gas Turbines. MIT Press, 30 juliol 2010, p. 255–. ISBN 978-0-262-29704-2. 
  157. ↑ Patent per a un sistema "intercooler"[Enllaç no actiu] (anglès)
  158. ↑ Fuels and Lubricants Handbook. ASTM International, p. 119–. GGKEY:2LC2R1YTZEE. 
  159. ↑ T. Milne; A.H. Brennan; B.H. Glenn Sourcebook of Methods of Analysis for Biomass and Biomass Conversion Processes. Springer Science & Business Media, 30 setembre 1990, p. 210–. ISBN 978-1-85166-527-3. 
  160. ↑ Automobile Quarterly. Automobile Quarterly, 2002. 
  161. ↑ Sistema de injecció de gasolina Caproni
  162. ↑ [3][Enllaç no actiu] (anglès)
  163. ↑ Steve Statham. Jeep Color History. MotorBooks International, p. 24–. ISBN 978-1-61059-055-6. 
  164. ↑ Robert Notman. Military Maintenance for MB/Gpw Jeeps 1941-45. Lulu.com, juny 2005, p. 128–. ISBN 978-1-4116-3532-6. 
  165. ↑ Sterling Michael Pavelec. The Jet Race and the Second World War. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 32–. ISBN 978-0-275-99355-9. 
  166. ↑ Hecht, Heinrich. The World's First Turbojet Fighter - Messerschmitt Me 262. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Publishing, 1990. ISBN 0-88740-234-8
  167. ↑ Michael Green; James D. Brown Tiger Tanks at War. Voyageur Press, 15 febrer 2008, p. 39–. ISBN 978-0-7603-3112-5. 
  168. ↑ David B. Thurston. The world's most significant and magnificent aircraft: evolution of the modern airplane. SAE, agost 2000, p. 116–. ISBN 9780768005370 [Consulta: 15 octubre 2010]. (anglès)
  169. ↑ Peter Hunn. The Small-Engine Handbook. MotorBooks International, p. 30–. ISBN 978-1-61059-217-8. 
  170. ↑ Jim Richardson. How to Build a Small Block Chevy. MotorBooks International, p. 93–. ISBN 978-1-61060-976-0. 
  171. ↑ Deutsche Gesellschaft für Materialkunde; Federation of European Materials Societies Euromat 99, Microstructures, Mechanical Properties and Processes: Computer Simulation and Modelling. John Wiley & Sons, 2000, p. 154–. ISBN 978-3-527-30122-5. 
  172. ↑ William F. Hosford. Physical Metallurgy. CRC Press, 29 març 2005, p. 388–. ISBN 978-0-8247-2421-4. 
  173. ↑ Paul D. Smith. Merchants of Speed: The Men Who Built America's Performance Industry. MBI Publishing Company, 1 octubre 2009, p. 87–. ISBN 978-1-61673-031-4. 
  174. ↑ Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, maig 1952, p. 1–. ISSN 01617370. 
  175. ↑ Günther Raupp. Ferrari. 25 years of calendar images. Ediz. multilingue. teNeues, 2008, p. 18–. ISBN 978-3-8327-9283-1. 
  176. ↑ Patent per a segments de pistó Dykes[Enllaç no actiu] (anglès)
  177. ↑ Jacques Borgé; Nicolas Viasnoff La 2 CV [Deux chevaux]: Jacques Borgé. Nicolas Viasnoff. Balland, 19??. 
  178. ↑ BRM V16[Enllaç no actiu](anglès)
  179. ↑ DK. The Train Book: The Definitive Visual History. Dorling Kindersley Limited, 1 octubre 2014, p. 188–. ISBN 978-0-241-18789-0. 
  180. ↑ Leonard G. Cramp. The A.T. Factor: Piece for a Jigsaw III. Adventures Unlimited Press, 2001, p. 131–. ISBN 978-0-932813-92-3. 
  181. ↑ Malcolm Bobbitt. Rover P4 Series. Veloce Publishing Ltd, agost 2002, p. 84–. ISBN 978-1-903706-57-2. 
  182. ↑ Jeff Hartman. How to Tune and Modify Engine Management Systems. Motorbooks, 13 febrer 2004, p. 6–. ISBN 978-0-7603-1582-8. 
  183. ↑ "Vandervell was running his own Ferrari 375 as the Thinwall Special using his own thinwall bearings which were to become the established norm for engine bearings in the future".(anglès)
  184. ↑ 184,0 184,1 [4](anglès)
  185. ↑ Mayo Dyer Hersey. Theory and research in lubrication: foundations for future developments. Wiley, 1966. 
  186. ↑ Patent USA del motor rotatiu per Felix Wankel[Enllaç no actiu]
  187. ↑ Colin Campbell. Design of racing sports cars. R. Bentley, 1973. ISBN 9780837600819 [Consulta: 18 octubre 2010].  Injecció Lucas.Pàg.199(anglès)
  188. ↑ Recuperador de calor rotatiu. Vegeu turbines de gas per a automòbils: BRM-Rover, Chrysler, ...[Enllaç no actiu](anglès)
  189. ↑ Mike Mueller. American Horsepower. MotorBooks International, p. 94–. ISBN 978-1-61060-806-0. 
  190. ↑ Brian Long. Porsche 911: The Definitive History 1963 To 1971. Veloce Publishing Ltd, 14 octubre 2011, p. 17–. ISBN 978-1-84584-454-7. 
  191. ↑ Automòbils BRM amb turbina de gas. Arxivat 2010-12-11 a Wayback Machine.(anglès)
  192. ↑ Article BRM Turbina, 24 hores de Le Mans(anglès)
  193. ↑ Steve Lehto; Jay Leno Chrysler's Turbine Car: The Rise and Fall of Detroit's Coolest Creation. Chicago Review Press, 1 octubre 2010, p. 51–. ISBN 978-1-56976-771-9. 
  194. ↑ Dick Salmon. BRM: A Mechanic's Tale. Veloce Publishing Ltd, 1 maig 2007, p. 213–. ISBN 978-1-84584-082-2. 
  195. ↑ [5][Enllaç no actiu](anglès)
  196. ↑ Graham Robson. Cosworth: The Search for Power. Haynes Publishing PLC, 2003. ISBN 978-1-84425-015-8. 
  197. ↑ 197,0 197,1 Hearst Magazines. Popular Mechanics. Hearst Magazines, agost 1967, p. 69–. ISSN 00324558. 
  198. ↑ [6](alemany)
  199. ↑ Harold Pace Mark R. Brinker. Vintage American Road Racing Cars 1950-1969. MotorBooks International, p. 86–. ISBN 978-1-61059-240-6. 
  200. ↑ Scarborough, Craig, F1 Engines _ Valve technology
  201. ↑ Web sobre injecció d'aigua als motors.(anglès)
  202. ↑ Història de la primera microturbina de gas axial. Arxivat 2010-03-28 a Wayback Machine.(castellà)
  203. ↑ Fabricants de microturbines. Arxivat 2010-08-21 a Wayback Machine.(anglès)
  204. ↑ [7][Enllaç no actiu](anglès)
  205. ↑ Orbital. Any 1988.(anglès)
  206. ↑ Spherical rotary valve assembly for an internal combustion engine[Enllaç no actiu](anglès)
  207. ↑ [8][Enllaç no actiu](anglès)
  208. ↑ [9] Arxivat 2013-04-08 a Wayback Machine.(anglès)
  209. ↑ US Patent n. 6.000.214.[Enllaç no actiu](anglès)
  210. ↑ Viking 29 - A Thermophotovoltaic Hybrid Vehicle Designed and Built at Western Washington University [10](anglès)
  211. ↑ [11] Arxivat 2010-11-29 a Wayback Machine.(anglès)
  212. ↑ [12](anglès)
  213. ↑ Funcionament camisa rotativa. Arxivat 2010-10-05 a Wayback Machine.(anglès)
  214. ↑ Patent camisa rotativa.[Enllaç no actiu](anglès)
  215. ↑ BPI. Transportation. BPI Publishing, p. 44–. ISBN 978-81-8497-331-0. 
  216. ↑ Imatges. Arxivat 2006-04-04 a Wayback Machine.(anglès)
  217. ↑ Ben Watson. Diesel Performance Handbook for Pickups and SUVs. MotorBooks International, p. 93–. ISBN 978-1-61673-059-8. 
  218. ↑ [13][Enllaç no actiu](anglès)
  219. ↑ Video(anglès)
  220. ↑ Microturbines a Catalunya.[Enllaç no actiu]
  221. ↑ Web de la societat de microturbines.(castellà)
  222. ↑ admin. «Worlds largest most efficient diesel engine - Wartsila | Claverton Group». Claverton-energy.com, 19-06-2009. Arxivat de l'original el 2010-05-01. [Consulta: 3 abril 2010].
  223. ↑ Notícia i imatge.(anglès)
  224. ↑ Una de les patents Gerotor.[Enllaç no actiu]
  225. ↑ Motor de gasolina per a turismes amb la relació de compressió més alta del món.(anglès)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_del_motor_de_combustió_interna&oldid=33989075»