John Arbuthnot
John Arbuthnot pintat el 1723 per Godfrey Kneller. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1667 Inverbervie (Regne d'Escòcia) |
| Mort | 27 febrer 1735 Londres (Regne de la Gran Bretanya) |
| Sepultura | Església de Saint James, Piccadilly 51° 30′ 31″ N, 0° 08′ 12″ O / 51.50867159°N,0.13665618°O |
| Metge de cambra | |
| 1701 – 1714 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de St Andrews (–1696) Universitat d'Oxford (1694–1696) Marischal College (1681–1685) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, compositor, escriptor, metge |
| Partit | Partit Tory |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Alexander Arbuthnot |
| Germans | George Arbuthnot |
| Parents | Catherine Ochterlony, madrastra |
| Premis | |
John Arbuthnot (Inverbervie, 29 d'abril de 1667 - Londres, 27 de febrer de 1735), conegut normalment com a Dr. Arbuthnot, va ser un escriptor, metge i matemàtic britànic conegut per ser el creador del personatge de ficció John Bull.[1]
Vida
[modifica]John Arbuthnot continua sent un dels personatges més poc estudiats del segle xviii britànic.[2] Sabem que va néixer a Escòcia, fill d'un pastor de l'Església episcopal escocesa, ferm partidari del rei Jaume.
El 1696 es va graduar en medicina a la Universitat de St. Andrews i va fer una llarga carrera de metge a Londres; arribà a ser el metge privat de la reina Anna fins que ella va morir el 1714.[3]
El 1713, juntament amb els seus amics Jonathan Swift, Alexander Pope i John Gay, va fundar el Scriblerius Club, una societat literària anticonformista, amb la finalitat de perseguir la pedanteria, els prejudicis i el conformisme polític.[3]
El 1712 va començar la publicació en fascicles de la seva obra més coneguda: la Història de John Bull.[4]
Va ser nomenat membre de la Royal Society el 1704 i del Reial Col·legi de Metges el 1710.[5]
Obra
[modifica]Malgrat ser conegut sobretot per la seva obra de sàtira política, amb la creació del personatge arquetípic del britànic, John Bull, també va escriure diversos articles de medicina i de matemàtiques.
Matemàtiques
[modifica]El 1690 va traduir i publicar anònimament el tractat de Huygens De ratiociniis in ludo aleae amb el títol d'Of the Laws of Chance (Sobre les lleis de la sort).[6] Això va fer que s'interessés pel càlcul de probabilitats, tema sobre el qual va publicar un breu però interessants article als Philosophical Transactions de la Royal Society: "Argument for divine providence taken from the constant regularity observed in the births of both sexes" (1712).[7] En aquest article es proposa per primera vegada el concepte d'inferència estadistico-matemàtica i de test estadístic, que va obrir un ample debat a tot Europa sobre l'abast de l'estadística i la seva significació.[8]
El 1700 també va publicar, de forma anònima, An essay on the usefulness of mathematical learning (Un assaig sobre la utilitat de l'aprenentatge de les matemàtiques),[9] en el qual defensava la utilitat d'aquesta ciència en totes les branques del saber, tan en les ciències com en les humanitats.
Medicina
[modifica]La seva conferència (Harveian Oration) a l'assamblea del Col·legi de Metges de Londres de 1728 va ser un cant a la madicina preventiva, incloent la inoculació contra la verola.[10]
El 1731 va publicar An Essay concerning the Nature of Aliments and the choice of them, according to the different Constitutions of Human Bodies i el 1733 An Essay concerning the Effects of Air on Human Bodies.[11]
Sàtira política
[modifica]En general, Arbuthnot no barrejava mai les seves obres científiques amb les satíriques excepte en The Examination of Doctor Woodward's Account of the Deluge (1697).[12]
L'atribució d'obres satíriques a Arbuthnot és summament discutible,[13] fins al punt que se li arriben a atribuir obres o paràgrafs d'obres de Swift i de Gay. Swift va dir d'ell que[14]
| « | te més enginy del que tenim qualsevol de nosaltres i la seva humanitat és igual al seu enginy... Si en el món hi hagués una dotzena d'Arbuthnots, jo hauria de cremar els meus Viatges de Gulliver | » |
| — Jonathan Swift | ||
La seva obra més reconeguda va ser la Història de John Bull, començada a publicar el 1712 i en la qual crea el personatge arquetípic de John Bull: un personatge rosat i grassonet, amb un parell de galtes com un trompetista, comerciant honrat, senzill i franc, que quan pren els assumptes a les seves mans, actua ple de sentit comú, sabent exactament què és el que vol fer i fent-ho.[15]
És notable el seu pamflet The Art of Political Lying (L'art de la mentida política), publicat de forma anònima, però sens dubte atribuïble a la seva ploma.[16]
També es reconeix la seva participació en les Memoirs of Martinus Scriblerus, escrita conjuntament amb Swift, Pope, Gay i d'altres membres del Club Scriblerus i en la comèdia Three Hours after Marriage d'Alexander Pope.
Evolució de la imatge de John Bull
[modifica]Diferents il·lustradors, al llarg del temps, han encunyat la imatge del personatge. A continuació es mostren diferents interpretacions fetes abans de 1901.
Referències
[modifica]- ↑ Arbuthnot, 2007, p. 1 i ss.
- ↑ Keithley, 2014, p. 33.
- ↑ 3,0 3,1 Bouckaert, 1996, p. 460.
- ↑ Arbuthnot, 2007, p. i.
- ↑ Freudenthal, 2008, p. Dict..
- ↑ Bellhouse, 1989, p. 249.
- ↑ Bouckaert, 1996, p. 461.
- ↑ Shoesmith, 1987, p. 133 i ss.
- ↑ Beattie, 1967, p. 326.
- ↑ LeFanu, 1958, p. 605.
- ↑ Ross, 2006, p. 528.
- ↑ Keithley, 2014, p. 37.
- ↑ Keithley, 2014, p. 34-35.
- ↑ Arbuthbot, 2007, p. iv.
- ↑ Arbuthnot, 2007, p. ii-iii.
- ↑ Condren, 1997, p. xiii.
Bibliografia
[modifica]- Arbuthnot, John. Henry Morley (edició i introducció). History of John Bull (en anglès). ReadHowYouWant.com, 2007. ISBN 9781425032722.
- Beattie, Lester Middleswarth. John Arbuthnot: Mathematician and Satirist (en anglès). Russell & Russell, 1967. ISBN 978-0-8462-0915-7.
- Bellhouse, D.E. «A Manuscript on Chance Written by John Arbuthnot» (en anglès). International Statistical Review, Vol. 57, Num. 3, 1989, pàg. 249-259. DOI: 10.2307/1403798. ISSN: 0306-7734.
- Bouckaert, André «Le docteur John Arbuthnot, inventeur des tests statistiques» (en francès). Histoire des sciences médicales, Vol. 30, Num. 4, 1996, pàg. 459-466. ISSN: 0440-8888.
- Condren, Conal. Satire, Lies and Politics: The Case of Dr Arbuthnot (en anglès). MacMillan Press, 1997. ISBN 978-1-349-40240-3.
- Keithley, Walter H. «Learning from don Biliosos's Adventures: Visualizing a Critical Edition of the Printed Works of John Arbuthnot». A: Swan, Jesse G. (editor). Editing Lives (en anglès). Bucknell University Press, 2014, p. 33-44. ISBN 978-1-61148-540-0.
- LeFanu, W.R. «John Arbuthnot, M.D., F.R.C.P., 1667-1735» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of Medicine, Vol. 51, Num. 8, 1958, pàg. 605-606. ISSN: 0035-9157.
- Ross, Angus. The Correspondence of Dr. John Arbuthnot (en anglès). Wilhelm Fink, 2006. ISBN 9783770539970.
- Shoesmith, Eddie «The continental controversy over Arbuthnot's argument for divine providence» (en anglès). Historia Mthematica, Vol. 14, Num. 2, 1987, pàg. 133-146. DOI: 10.1016/0315-0860(87)90017-6. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Arbuthnot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Freudenthal, Hans. «Arbuthnot, John» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 setembre 2014].
- Westfall, Richard S. «Arbuthnot, John» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 6 novembre 2024].
- Ross, Angus. «Arbuthnot (Arbuthnott), John» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004.