Josep Domènech i Estapà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1858 Tarragona |
| Mort | 1917 Cabrera de Mar (Maresme) |
| Sepultura | cementiri de Cabrera de Mar |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1912 – 1914 ← Lluís Marià Vidal i Carreras – Pere Marcer i Oliver → | |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
| Moviment | Modernisme català |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Josep Domènech i Mansana |
Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) fou un arquitecte català.
Obtingué el títol el 29 de gener de 1881.[1] Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914).[2]
Autor, a Barcelona, de les reformes a l'església de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqués i Urpí); l'Acadèmia de Ciències, que conté als seus baixos el Teatre Poliorama (1883); el Palau de Justícia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia); la reforma de la casa Joan Baqué al Raval (1888, actualment desapareguda); el Palau Ramon Montaner (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner); la Facultat de Medicina (1904); la Presó Model (1904, amb Salvador Vinyals i Sabaté); l'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia, actual CosmoCaixa (1904-1909); l'Observatori Fabra (1906); l'edifici Catalana de Gas i Electricitat (1908); l'església de la Mare de Déu del Carme i convent dels Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana); l'estació de la Magòria (1912), etc. Dirigí també les obres de l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrolí (1881).[3]
A Viladrau va realitzar l'Hotel Bofill l'any 1898.
Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials.[4]
Autor també de diverses obres de divulgació tècnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911).
Galeria d'imatges
[modifica]-
Casa Domènech i Estapà (València, 241)
-
-
-
Casa Joan Baqué (reforma)
-
Empar de Santa Llúcia (actual Cosmocaixa)
-
Cases Domènech i Estapà (Rambla de Catalunya, 77)
-
Casa Francesc Simon (Passeig de Gràcia, 3)
-
Església del Carme
Referències
[modifica]- ↑ «llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 305 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p.79. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Judit Subirachs i Burgaya. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 163–. ISBN 9788478265770 [Consulta: 6 abril 2011].
- ↑ Rosa M.. Creixell; Sala, Teresa-M.; Castañer, Esteve. Espais interiors: casa i art : des del segle xviii al XXI. Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 57–. ISBN 9788447531936 [Consulta: 6 abril 2011].
Bibliografia
[modifica]- Christopher Woodward. The buildings of Europe: Barcelona. Manchester University Press ND, juliol 1992, p. 64–. ISBN 9780719035159 [Consulta: 6 abril 2011].
- Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte de Sant Andreu, Reportatge de BTV, juliol 2016.
- Sergio Fuentes Milà, Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias, 2016.
- Sergio Fuentes Milà, José Doménech y Estapá. Eclecticismo, arquitectura y modernidad. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.
- Sergio Fuentes Milà, "Politique, réligion et éclectisme à l'Exposition Universelle de Barcelone 1888. Le cas du pavillon Léon XIII", Université de Perpignan Via Domitia, abril 2016.
- "Sergio Fuentes Milà, historiador de l'art", El Periódico de Catalunya, 29 maig de 2015.
- Sergio Fuentes Milà, "Política, religión y arquitectura en al Exposición Universal de Barcelona de 1888. A propósito de tres obras de José Doménech y Estapá", IV Jornadas de Arte y Ciudad, Universidad Complutense de Madrid, novembre de 2015.
- Sergio Fuentes Milà, "L'architecture ferroviaire de Doménech y Estapá: la problématique du style et les débats sur la modernité", Université de Perpignan Via Domitia, abril 2016.
- "La torre árabe que domina La Bordeta", El Periódico de Catalunya, 24 desembre de 2014.
- Sergio Fuentes Milà, "L'estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de l'arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)", IX Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013.
- Sergio Fuentes Milà, "Seràs home sobrehome. El perfil nietzscheà dels modernistes catalans", Haidé. Revista d'estudis maragallians, 2, 2013, pp.135-151.