La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu /t/ o [t͇] en l'AFI. És un so present a gairebé totes les llengües i algunes distingeixen també una varietat aspirada que pot tenir valor fonemàtic o no.
El català posseïx el fonema/t/ però la seva pronunciació habitual és dental [t̪], és a dir, la llengua s'avança una mica respecte a l'alveolar (com passa a moltes altres llengües romàniques). No obstant això, seguint la recomanació d'estalvi de diacrítics, en les transcripcions en català s'acostuma a posar el mateix símbol [t]. Però quan la t està en contacte amb una consonant alveolar pot adquirir el seu caràcter per assimilació. La grafia que representa aquest fonema és la T, tot i que en alguns casos és un ensordiment de la D.
Sovint es transcriu com a /d̥/ o /d/. Contrasta amb l'africada [t͡s] o parada aspirada [tʰ] (depenent del dialecte), que en general es transcriu com a /tˢ/ o /t/.
L'oclusiva dental sorda és un fonema que es transcriu com a [t̪] a l'alfabet fonètic internacional, és a dir, igual que l'oclusiva alveolar sorda amb un signe diacrític de dentalització a sota. De fet, acostuma a ser un al·lòfon d'aquest so, ja que determinades llengües prefereixen la pronunciació dental i d'altres l'alveolar. És una consonant perquè hi ha interrupció del pas de l'aire amb la llengua. S'articula de manera dental, ja que la punta de la llengua toca les dents superiors. És un so sord perquè no hi ha vibració de les cordes vocals. En català és una variant del fonema alveolar corresponent.