Vés al contingut

Olga Xirinacs i Díaz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Olga Xirinacs Díaz)
Plantilla:Infotaula personaOlga Xirinacs i Díaz

Olga Xirinacs (2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 maig 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, pianista, professora d'universitat, poetessa, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia i novel·la Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webhttp://olgaxirinacs.blogspot.com
Modifica el valor a Wikidata

Olga Xirinacs i Díaz[1] (Tarragona, 11 de maig de 1936)[2] és una escriptora i professora de piano catalana. Autora versàtil, ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig tant en llengua catalana com en castellana.[3]

Col·labora habitualment en premsa periòdica: La Vanguardia, Avui, Foc Nou. Impartí cursos de narrativa a l'Aula de Lletres i a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona.

Molts dels seus llibres han guanyat els premis més importants de la literatura en llengua catalana, com ara: el premi Sant Jordi, el premi Sant Joan, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramon Llull, el Carles Riba o el Jaume Fuster,[4] entre d'altres. El 2006, publica la seva primera novel·la escrita en llengua castellana, El hijo del tejedor.

Ha escrit més de tres-cents contes, 250 per a adults i d'altres per a nens. Fins al 1996, se n'havien editat tres volums.

És la segona dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

Entre els anys 2007 i 2013 a l'edifici del Mas Mallol a Tarragona hi va haver una escola que duia el seu nom.[5]

El 30 de novembre de 2023 fou reconeguda amb el grau acadèmic de doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili.[6]

Obra en prosa

[modifica]
  • Música de cambra. Barcelona, 1982.
  • Interior amb difunts. Barcelona, 1983.
  • La mostela africana i altres contes. Barcelona, 1985.
  • Al meu cap una llosa. Barcelona, 1985.
  • Zona marítima. Barcelona, 1986.
  • Relats de mort i altres matèries. Barcelona, 1988.
  • Mar de fons. Barcelona, 1988.
  • Tempesta d'hivern. Barcelona, 1990.
  • Enterraments lleugers. Barcelona, 1991.
  • Cerimònia privada. Barcelona, 1993.
  • Josep Sala. Tarragona, 1993.
  • Sense malícia. Barcelona, 1993
  • Sucant el melindro. Barcelona, 1996.
  • La Via Augusta. Vint pobles fan el Tarragonès. De Llevant a Ponent. Barcelona, 1997.
  • Viatge d'aigua. Un passeig per la costa Daurada. Barcelona, 1999.
  • La tarda a Venècia. Barcelona, 1999.
  • L'home que mossegava les dones. Barcelona, 2000.
  • Pavana per un tauró. Barcelona, 2001.
  • No jugueu al cementiri. Barcelona, 2002.
  • Els 7 pecats capitals. La peresa – eròtica-. Barcelona, 2002.
  • Setmana de difunts. Barcelona, 2003.
  • El viatge. Dietari 1986-1990. Barcelona, 2004.
  • El hijo del tejedor. Editorial Meteora. Barcelona, 2006.[7]
  • Trens. Barcelona, 2006.
  • El balcón de los suicidas. Barcelona, 2007.
  • Los viajes de Horacio Andersen. Tarragona, 2008.
  • El maestro de nubes. Badalona, 2008.
  • L'agonia de Severià Vargas. Editorial Meteora. Barcelona, 2009.[8]
  • La inundació. Editorial Cossetània. Valls, 2012.
  • La crisi dels vuitanta. Editorial Meteora, Barcelona, 2016.
  • Reencarnacions miserables. Arola Editors. Tarragona, 2017
  • La Tarragona oculta : una ruta literària amb textos d'Olga Xirinacs a cura de Magí Sunyer. Tarragona, 2017
  • Titànic, l'enfonsament. Arola Editors. Tarragona, 2019.
  • El rec: memòries de vint-i-sis estius. Editorial Cossetània. Valls, 2020
  • Cua de vaca. Editorial Ganzell. Tarragona, 2022[9][10]
  • Blaumarí. Tarragona. Arola Editors, 2022
  • Estació de pas. Editorial Ganzell. Tarragona, 2024

Obra poètica

[modifica]
  • Botons de tiges grises. Barcelona, 1977.
  • Clau de blau (Tarraconis vrit amor). Tarragona, 1978.
  • Llençol de noces. Barcelona 1979.
  • Tramada. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis. Tarragona, 1980.
  • Preparo el te sota palmeres roges. Barcelona 1981.
  • Versifonies. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis, Tarragona, 1987.
  • Llavis que dansen, Barcelona, 1987.
  • La pluja sobre els palaus. Barcelona, 1990.
  • La muralla. Barcelona, 1993.
  • Mansardes. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis, Tarragona, 1997.
  • Grills de mandarina. Lleida 2004.
  • El sol a les vinyes/El sol en los viñedos.Il vangelo, Pasolini in memoriam. Edició bilingüe. Barcelona, 2005.
  • Eterna. Edició bilingüe. Barcelona, 2006.
  • La casona del parque. Barcelona, 2007.
  • Óssa major : poesia completa 1997-2007. Barcelona, 2009.
  • La taronja a terra. Barcelona, 2009.
  • Tú, des del mar. Badalona, 2011.
  • Balneari del nord. Badalona, 2014.
  • Natura. Tarragona, 2019
  • Una bomba al jardí. Barcelona: Stonberg, 2021
  • “Creación”. Madrid: Huerga y Fierro editores, 2023

Literatura infantil i juvenil

[modifica]
  • Marina. Il·lustracions d'Asun Balzola. Barcelona, 1986.
  • Patates fregides. Il·lustracions de Carme Solé. Barcelona, 1994.
  • Sóc un arbre. Il·lustracions d'Asun Balzola. Barcelona, 1994.
  • El far del capità. Il·lustracions de Carme Solé. Barcelona, 1994.
  • Xocolata. Barcelona, 1994.
  • El meu pare és capità. Il·lustracions de Gemma Sales. Barcelona, 1995.
  • Final d'estiu. Barcelona, 1996.
  • Wendy torna a volar. Barcelona, 1996.
  • El vol de Dràcula. Il·lustracions de Francesc Infante. Barcelona, 1996.
  • Mòmies. Barcelona, 1996.
  • Triangles mortals o la sala dels difunts. Il·lustracions de Mercè Canals. Barcelona, 1998.
  • Marina / Cavall de mar. Il·lustracions d'Asun Balzola. Barcelona, 1998.
  • La núvia adormida. Barcelona, 1998.
  • La Vaca Xoriça. Il·lustracions de Laia Soler. Barcelona, 1998.
  • Un cadàver per sopar. Barcelona, 2000.
  • L'escrivent de làpides. Barcelona, 2002.
  • Sóc un arbre. Barcelona, 2006.
  • Aprèn l'abecedari amb endevinalles/Aprende al abecedario con adivinanzas. Barcelona, 2007.
  • Triangles mortals o la sala dels difunts. Barcelona, 2008.
  • Patates fregides. Barcelona, 2009.
  • El Meu pare és capità. Barcelona, 2010.
  • Un Cadàver per sopar. Barcelona, 2010.
  • Vols jugar amb mi?. Lleida, 2019

Participació en volums col·lectius

[modifica]
  • Anys i anys: [Vint narracions d'aniversari]. Editorial El Mèdol, 1999.
  • Jo sóc aquell que em dic Gerard, Terres de l'Ebre, Editorial Petròpolis, 2010.
  • Escriptores tarragonines, Tarragona, Arola Editors, 2010.
  • Visual i dits i nas i orelles i gust de cireres. Editorial Piscina un petit oceà, 2019.

Obra traduïda

[modifica]

Al castellà

[modifica]
  • Zona marítima. Novel·la. Traducció de Sara Pujol. Barcelona, 1987.
  • El faro del capitán. Madrid, 1994.
  • Fin de verano. Traducció de l'autora. Madrid, 1996.
  • El vuelo de drácula. Madrid, 1996.
  • El árbol de mi patio. Il·lustracions d'Asun Balzola. Traducció de l'autora. Barcelona, 1996.
  • Marina y Caballito de mar. Traducció de l'autora. Madrid, 1998.
  • La novia dormida. Traducció de l'autora. Barcelona, 1998.
  • El escribiente de lápidas. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Barcelona, 2002.
  • Mi padre es capitán. Barcelona, 2003.
  • Virginia no ha muerto. Lleida, 2014. Traducció de l'autora de la novel·la Al meu cap una llosa.
  • ¿Quieres jugar conmigo?. Il·lustracions de Mabel Piérola. Lleida, Editorial Milenio, 2019.

A altres llengües

[modifica]
  • Diversos contes traduïts a l'alemany, al basc, al castellà i al rus.
  • Lips that dance (poesia) traduïda a l'anglès per Hillary J Gardner. Universitat de Washington.
  • Poemes al francès en revistes diverses de França i el Canadà.
  • Jardines sobre el mar, Antologia bilingüe de poemes. Traducció al rus d'Elena Zernova. Universitat de Sant Petersburg, 2003.

Premis i reconeixements [11]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Olga Xirinacs i Díaz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  3. ↑ Exposició dones poetes. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013].  Arxivat 2013-10-22 a Wayback Machine.  PDF 20 Mb
  4. ↑ 4,0 4,1 ACN «La tarragonina Olga Xirinacs rep el Premi Jaume Fuster». Diari Més [Tarragona], 02-05-2022 [Consulta: 3 maig 2022].
  5. ↑ Muñoz, Norián «Mas Mallol de Tarragona cumple 95 años sumido en el olvido». Diari de Tarragona, 09-07-2018 [Consulta: 4 setembre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 Vellvé, Júlia «Olga Xirinacs investida com a doctora honoraris per la URV». Ràdio Ciutat de Tarragona [Tarragona], 30-11-2023 [Consulta: 30 novembre 2023].
  7. ↑ El hijo del tejedor
  8. ↑ L'agonia de Severià Vargas
  9. ↑ «Olga Xirinacs publica 'Cua de vaca', el 86è llibre en 86 anys de vida». TAC12 [Tarragona], 13-05-2022 [Consulta: 13 maig 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 Costa-Gramunt, Teresa «La literatura era això». Núvol, 14-07-2022 [Consulta: 17 juliol 2022].
  11. ↑ «Olga Xirinacs». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 30 abril 2014].
  12. ↑ «Olga Xirinacs i Eduard Castanyo, premis a la Trajectòria al Tiana Negra 2024». VilaWeb, 21-01-2024.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olga_Xirinacs_i_Díaz&oldid=33463579»